SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 52
Departament de Ciències Socials
Tema 1: La representació de la Terra
3. Els elements d'un mapa
2. El globus terraqui, els tipus de mapes.
1. Els moviments de la Terra
0. Intro. La Terra, un planeta a l’Univers
4. Els punts cardinals I les coordenades geogràfiques
5. Els fusos horaris
Departament de Ciències Socials
0. La Terra, un planeta a l'Univers
●
La Terra és un planeta del Sistema Solar.
● El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres
planetes nans i molts de cossos celestes.
● Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i que no
tenen llum pròpia.
● Els satèl·lits són astres que giren al voltant de certs planetes.
● Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i
un altre de translació.
● Segons la distància respecte del Sol, els planetes es divideixen
en: planetes interiors i planetes exteriors.
Departament de Ciències Socials
• Via Làctia
Departament de Ciències Socials
El Sistema Solar
Departament de Ciències Socials
El Sistema Solar
Departament de Ciències Socials
●
La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa
de la gran quantitat d'aigua que hi ha a la superfície i
dels gasos que hi ha a l'atmòsfera.
●
La Terra no és una esfera perfecta, perquè està
lleugerament aplatada pels pols (geoide).
●
Si el nostre planeta es tallàs per l’equador, quedaria
dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o
continental) i l’hemisferi sud (o marítim).
●
La superfície total de la Terra és de 510000000 km2
,
aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya.
Departament de Ciències Socials
Departament de Ciències Socials
Les dimensions de la Terra
Departament de Ciències Socials
Les capes externes
de la Terra
Departament de Ciències Socials
1. Els moviments de la Terra
1.1. El moviment de rotació
●
La Terra gira sobre si mateixa, en un
moviment anomenat de rotació.
●
El moviment de rotació de la Terra explica
la successió dels dies i de les nits.
●
La successió dels dies i de les nits fa que
les temperatures de la Terra no siguin
extremes i fa possible que hi hagi vida.
Departament de Ciències Socials
Moviment de rotació de la Terra
Departament de Ciències Socials
Moviment de rotació de la Terra
Departament de Ciències Socials
1.2. El moviment de translació
Departament de Ciències Socials
●
Moviment al voltant del Sol (translació), en el qual
la Terra dibuixa una òrbita el·líptica i tarda a
recórrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts.
●
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la
responsable de la successió de les estacions de
l’any.
– Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra
queda exposada als raigs solars de diversa manera,
i això dóna lloc a les estacions de l’any.
Departament de Ciències Socials
Moviment de translació de la Terra
Departament de Ciències Socials
Moviment de translació de la Terra
Departament de Ciències Socials
2. El Globus Terraqui I els tipus de mapes
●
Antigament la realització de mapes era lenta i
difícil, perquè es dibuixava a partir
d’observacions sobre el terreny.
Atles català
d'Europa:
elaborat per
Abraham i
Jafudà
Cresques
Departament de Ciències Socials
●
Actualment els mapes es fan a partir
de fotografies aèries i d’imatges
obtengudes per satèl·lits artificials.
●
Aquestes tècniques cartogràfiques
permeten representar exactament la
superfície de la Terra.
●
Els mapes tenen nombrosos usos; un
d'ells pot ser per orientar-nos a
l'espai.
Departament de Ciències Socials
●
La millor manera de representar la
Terra és el globus terraqüi; però no és
possible disposar d’un globus terraqüi
que permeti estudiar detalladament
una part concreta de la Terra.
Departament de Ciències Socials
●
Per això els cartògrafs varen idear la
manera de representar una imatge
esfèrica en una superfície plana: els
mapes.
●
Com que projectar de manera exacta
una superfície esfèrica damunt una
superfície plana és impossible, s’han
ideat diversos tipus de projeccions
cartogràfiques: cilíndrica, cònica i
plana o zenital.
Departament de Ciències Socials
La projecció cilíndrica
Departament de Ciències Socials
La projecció cònica
Departament de Ciències Socials
La projecció plana o zenital
La
Departament de Ciències Socials
Projeccions cilíndriques de MERCATOR I GALL-PETERS
LA FORMA O LA PROPORCIÓ?
PROJECCIÓ CILÍNDRICA BASE Problema?
Departament de Ciències Socials
PROJECCIÓ MERCATOR Problema?
Departament de Ciències Socials
PROJECCIÓ GALL-PETERS
Departament de Ciències Socials
PROJECCIÓ GALL-PETERS Problema?
Departament de Ciències Socials
PROJECCIÓ GALL-PETERS MODIFICADA
Problema?
Departament de Ciències Socials
UNA ALTERNATIVA: LA PROJECCIÓ WINKEL-TRIPEL (azimutal modificada)
Departament de Ciències Socials
CANVIEM LA PERCEPCIÓ DEL MÓN: UNA VISIÓ SUD/NORD
Departament de Ciències Socials
Tipus de mapes
●
En general, els geògrafs treballen amb
dos tipus de mapes: els topogràfics i
els temàtics.
– Els mapes topogràfics inclouen
informació tant d’aspectes físics
(naturals) com humans (artificials) i
acostumen a servir de base per fer
altres mapes.
– Els mapes temàtics reflecteixen un
aspecte concret de la realitat: el
clima, la vegetació, la població, els
recursos econòmics…
Departament de Ciències Socials
Mapa topogràfic
Departament de Ciències Socials
Mapa topogràfic
Departament de Ciències Socials
Mapa topogràfic
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic
polític d'Europa
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic físic
d'Espanya
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic dels
climes d'Espanya
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic del temps
dels Països Catalans
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic del temps
d'Europa i nord d'Àfrica
Departament de Ciències Socials
Mapa temàtic de densitat de població
(habitants/km2) a Espanya
Departament de Ciències Socials
●
Cada element representat al mapa és
indicat per mitjà d’un símbol o d’un color.
Aquests símbols s’anomenen signes
convencionals.
●
A la llegenda hi ha els signes
convencionals juntament amb el seu
significat.
●
Els signes convencionals utilitzats als
mapes temàtics acostumen a ser: colors,
línies, punts, cercles…, que poden ser de
mides i gruixos diversos.
3. Els elements d'un mapa
Departament de Ciències Socials
●
Tots els mapes reprodueixen la
realitat de manera simplificada i
proporcional.
●
Per llegir un mapa s’han de seguir uns
certs passos: tenir en compte l’escala
cartogràfica, entendre la llegenda i,
quan sigui possible, ajudar-se amb
altra informació d'altres mapes,
fotografies, texts, etc.
Departament de Ciències Socials
Departament de Ciències Socials
4. Els punts cardinals i les coordenades
geogràfiques
- Per situar-nos en l’espai terrestre
- Localització exacta d’un punt de la
Terra
Departament de Ciències Socials
4.1. Els punts cardinals
Departament de Ciències Socials
- La Rosa dels vents
Departament de Ciències Socials
4.2. Els paral·lels I els meridians
●
Per poder calcular la distància entre diversos llocs de la
Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un
sistema de localització: les coordenades geogràfiques.
●
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries
(paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als
mapes i que formen una quadrícula.
●
Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador.
L’equador és el paral·lel 0o
.
●
Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud,
de pol a pol. Greenwich és el meridià 0o
.
Departament de Ciències Socials
-Latitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o
paral·lel 0º). Pot ser nord o sud. Sempre de 0º a 90º.
-Longitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de
Greenwich (o meridià 0º). Pot ser est o oest. Sempre de 0º a 180º.
Departament de Ciències Socials
● Per situar exactament un punt de
la Terra s’ha de cercar el paral·lel
i el meridià que passen per
aquest punt.
Departament de Ciències Socials
Per saber la latitud (Nord o Sud), es miren el graus del paral·lel que passa per sobre
del punt que volem localitzar (a la dreta o esquerra del mapa)
S
N
EO
Per saber la longitud (Est o Oest) es miren el graus del meridià que passa per
sobre del punt que volem localitzar (a dalt o a baix del mapa)
x
X= 30ºS 60ºE
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/39015/latitud___longitud.htm
Departament de Ciències Socials
5. Els fusos horaris
●
A causa del moviment de rotació de la Terra, es
fa clar primer als llocs situats cap a l’est.
– Per exemple a Espanya es fa de dia abans a les
Illes Balears que a Madrid o a Galícia.
●
Com que el problema de l’horari era comú
arreu del món, es va acordar dividir la Terra en
24 fusos horaris.
●
Així, tots els llocs situats en un mateix fus o
zona horària tenen la mateixa hora.
Departament de Ciències Socials
http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunyaUnitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunyajordimanero
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreEva María Gil
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTFORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTSílvia Cortina Juclà
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEladi Fernàndez
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuxgoterris
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunyaUnitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestre
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Tema 2 3 eso
Tema 2 3 esoTema 2 3 eso
Tema 2 3 eso
 
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPTFORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
FORMACIÓ GEOLÒGICA DEL RELLEU PENINSULAR.PPT
 
Elaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climogramaElaboració i comentari climograma
Elaboració i comentari climograma
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
El paisatge
El paisatgeEl paisatge
El paisatge
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleu
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Conseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerraConseqüències de la gran guerra
Conseqüències de la gran guerra
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 

Similar a La representació de la Terra

01 - Apunts de la Terra, l'última frontera
01 - Apunts de la Terra, l'última frontera01 - Apunts de la Terra, l'última frontera
01 - Apunts de la Terra, l'última fronteracrforell
 
1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPESjoanet83
 
La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.jestiarte
 
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióTema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióEva María Gil
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terraprofessor_errant
 
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.docEDUARDNAVARRODOMENEC
 
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAT02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAjcorbala
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografiaMROSAL422
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la TerraEduardo CONNOLLY
 
Latitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOLatitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOcsantan2
 
La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesRaül Pons Chust
 
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representacióEva María Gil
 
La terra i l'univers puputs
La terra i l'univers  puputsLa terra i l'univers  puputs
La terra i l'univers puputscinque sa marina
 

Similar a La representació de la Terra (20)

01 - Apunts de la Terra, l'última frontera
01 - Apunts de la Terra, l'última frontera01 - Apunts de la Terra, l'última frontera
01 - Apunts de la Terra, l'última frontera
 
1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES1eso TEMA 2: ELS MAPES
1eso TEMA 2: ELS MAPES
 
La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.La representació de la Terra: Els mapes.
La representació de la Terra: Els mapes.
 
La representacio de la terra
La representacio de la terraLa representacio de la terra
La representacio de la terra
 
PRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terraPRIMER ESO: La representació de la terra
PRIMER ESO: La representació de la terra
 
1 el planeta terra 5
1 el planeta terra 51 el planeta terra 5
1 el planeta terra 5
 
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióTema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc
21231-13-4-prog_aula_soc_1eso_bal.doc
 
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRAT02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
T02. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
 
Repàs de geografia
Repàs de geografiaRepàs de geografia
Repàs de geografia
 
Planetari Mariner ESO
Planetari Mariner ESOPlanetari Mariner ESO
Planetari Mariner ESO
 
Taller del quadrant
Taller del quadrantTaller del quadrant
Taller del quadrant
 
Power point2
Power point2Power point2
Power point2
 
La representació de la Terra
La representació de la TerraLa representació de la Terra
La representació de la Terra
 
Latitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESOLatitud i longitud. 1r d'ESO
Latitud i longitud. 1r d'ESO
 
La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapes
 
La construcció d'un Quadrant
La construcció d'un QuadrantLa construcció d'un Quadrant
La construcció d'un Quadrant
 
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
1r eso geografia activitats per temes tema 1 la terra i la seua representació
 
La terra i l'univers puputs
La terra i l'univers  puputsLa terra i l'univers  puputs
La terra i l'univers puputs
 

Más de Guillem Barceló

Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteTema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteGuillem Barceló
 
Factors econòmics Nigèria
Factors econòmics NigèriaFactors econòmics Nigèria
Factors econòmics NigèriaGuillem Barceló
 
Factors econòmics Dinamarca
Factors econòmics DinamarcaFactors econòmics Dinamarca
Factors econòmics DinamarcaGuillem Barceló
 
Factors econòmics Estats Units
Factors econòmics Estats UnitsFactors econòmics Estats Units
Factors econòmics Estats UnitsGuillem Barceló
 
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsTema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsGuillem Barceló
 
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: PaleolíticTema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: PaleolíticGuillem Barceló
 
La lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la donaLa lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la donaGuillem Barceló
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreGuillem Barceló
 

Más de Guillem Barceló (18)

La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteTema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
 
Factors econòmics Qatar
Factors econòmics QatarFactors econòmics Qatar
Factors econòmics Qatar
 
Factors econòmics Nigèria
Factors econòmics NigèriaFactors econòmics Nigèria
Factors econòmics Nigèria
 
Factors econòmics Xina
Factors econòmics XinaFactors econòmics Xina
Factors econòmics Xina
 
Factors econòmics Cuba
Factors econòmics CubaFactors econòmics Cuba
Factors econòmics Cuba
 
Factors econòmics Dinamarca
Factors econòmics DinamarcaFactors econòmics Dinamarca
Factors econòmics Dinamarca
 
Factors econòmics Estats Units
Factors econòmics Estats UnitsFactors econòmics Estats Units
Factors econòmics Estats Units
 
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsTema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
 
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: PaleolíticTema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
Tema 3 La Prehistòria 1: Paleolític
 
Tema 2 les_aigues
Tema 2 les_aiguesTema 2 les_aigues
Tema 2 les_aigues
 
Societats colonials
Societats colonialsSocietats colonials
Societats colonials
 
Drets humans
Drets humansDrets humans
Drets humans
 
Societat de consum
Societat de consumSocietat de consum
Societat de consum
 
La lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la donaLa lluita pels drets de la dona
La lluita pels drets de la dona
 
Esclavitud
EsclavitudEsclavitud
Esclavitud
 
Presentació canvi social
Presentació canvi socialPresentació canvi social
Presentació canvi social
 
Tema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestreTema 2 El relleu terrestre
Tema 2 El relleu terrestre
 

Último

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (9)

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

La representació de la Terra

  • 1. Departament de Ciències Socials Tema 1: La representació de la Terra 3. Els elements d'un mapa 2. El globus terraqui, els tipus de mapes. 1. Els moviments de la Terra 0. Intro. La Terra, un planeta a l’Univers 4. Els punts cardinals I les coordenades geogràfiques 5. Els fusos horaris
  • 2. Departament de Ciències Socials 0. La Terra, un planeta a l'Univers ● La Terra és un planeta del Sistema Solar. ● El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i molts de cossos celestes. ● Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i que no tenen llum pròpia. ● Els satèl·lits són astres que giren al voltant de certs planetes. ● Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació. ● Segons la distància respecte del Sol, els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors.
  • 3. Departament de Ciències Socials • Via Làctia
  • 4. Departament de Ciències Socials El Sistema Solar
  • 5. Departament de Ciències Socials El Sistema Solar
  • 6. Departament de Ciències Socials ● La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de la gran quantitat d'aigua que hi ha a la superfície i dels gasos que hi ha a l'atmòsfera. ● La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplatada pels pols (geoide). ● Si el nostre planeta es tallàs per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o continental) i l’hemisferi sud (o marítim). ● La superfície total de la Terra és de 510000000 km2 , aproximadament 1000 vegades la superfície d’Espanya.
  • 8. Departament de Ciències Socials Les dimensions de la Terra
  • 9. Departament de Ciències Socials Les capes externes de la Terra
  • 10. Departament de Ciències Socials 1. Els moviments de la Terra 1.1. El moviment de rotació ● La Terra gira sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació. ● El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits. ● La successió dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida.
  • 11. Departament de Ciències Socials Moviment de rotació de la Terra
  • 12. Departament de Ciències Socials Moviment de rotació de la Terra
  • 13. Departament de Ciències Socials 1.2. El moviment de translació
  • 14. Departament de Ciències Socials ● Moviment al voltant del Sol (translació), en el qual la Terra dibuixa una òrbita el·líptica i tarda a recórrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts. ● La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la responsable de la successió de les estacions de l’any. – Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars de diversa manera, i això dóna lloc a les estacions de l’any.
  • 15. Departament de Ciències Socials Moviment de translació de la Terra
  • 16. Departament de Ciències Socials Moviment de translació de la Terra
  • 17. Departament de Ciències Socials 2. El Globus Terraqui I els tipus de mapes ● Antigament la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixava a partir d’observacions sobre el terreny. Atles català d'Europa: elaborat per Abraham i Jafudà Cresques
  • 18. Departament de Ciències Socials ● Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtengudes per satèl·lits artificials. ● Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. ● Els mapes tenen nombrosos usos; un d'ells pot ser per orientar-nos a l'espai.
  • 19. Departament de Ciències Socials ● La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part concreta de la Terra.
  • 20. Departament de Ciències Socials ● Per això els cartògrafs varen idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. ● Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica damunt una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.
  • 21. Departament de Ciències Socials La projecció cilíndrica
  • 22. Departament de Ciències Socials La projecció cònica
  • 23. Departament de Ciències Socials La projecció plana o zenital La
  • 24. Departament de Ciències Socials Projeccions cilíndriques de MERCATOR I GALL-PETERS LA FORMA O LA PROPORCIÓ? PROJECCIÓ CILÍNDRICA BASE Problema?
  • 25. Departament de Ciències Socials PROJECCIÓ MERCATOR Problema?
  • 26. Departament de Ciències Socials PROJECCIÓ GALL-PETERS
  • 27. Departament de Ciències Socials PROJECCIÓ GALL-PETERS Problema?
  • 28. Departament de Ciències Socials PROJECCIÓ GALL-PETERS MODIFICADA Problema?
  • 29. Departament de Ciències Socials UNA ALTERNATIVA: LA PROJECCIÓ WINKEL-TRIPEL (azimutal modificada)
  • 30. Departament de Ciències Socials CANVIEM LA PERCEPCIÓ DEL MÓN: UNA VISIÓ SUD/NORD
  • 31. Departament de Ciències Socials Tipus de mapes ● En general, els geògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. – Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes. – Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics…
  • 32. Departament de Ciències Socials Mapa topogràfic
  • 33. Departament de Ciències Socials Mapa topogràfic
  • 34. Departament de Ciències Socials Mapa topogràfic
  • 35. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic polític d'Europa
  • 36. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic físic d'Espanya
  • 37. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic dels climes d'Espanya
  • 38. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic del temps dels Països Catalans
  • 39. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic del temps d'Europa i nord d'Àfrica
  • 40. Departament de Ciències Socials Mapa temàtic de densitat de població (habitants/km2) a Espanya
  • 41. Departament de Ciències Socials ● Cada element representat al mapa és indicat per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols s’anomenen signes convencionals. ● A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. ● Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos. 3. Els elements d'un mapa
  • 42. Departament de Ciències Socials ● Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. ● Per llegir un mapa s’han de seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala cartogràfica, entendre la llegenda i, quan sigui possible, ajudar-se amb altra informació d'altres mapes, fotografies, texts, etc.
  • 44. Departament de Ciències Socials 4. Els punts cardinals i les coordenades geogràfiques - Per situar-nos en l’espai terrestre - Localització exacta d’un punt de la Terra
  • 45. Departament de Ciències Socials 4.1. Els punts cardinals
  • 46. Departament de Ciències Socials - La Rosa dels vents
  • 47. Departament de Ciències Socials 4.2. Els paral·lels I els meridians ● Per poder calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. ● Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una quadrícula. ● Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0o . ● Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0o .
  • 48. Departament de Ciències Socials -Latitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0º). Pot ser nord o sud. Sempre de 0º a 90º. -Longitud: és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º). Pot ser est o oest. Sempre de 0º a 180º.
  • 49. Departament de Ciències Socials ● Per situar exactament un punt de la Terra s’ha de cercar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt.
  • 50. Departament de Ciències Socials Per saber la latitud (Nord o Sud), es miren el graus del paral·lel que passa per sobre del punt que volem localitzar (a la dreta o esquerra del mapa) S N EO Per saber la longitud (Est o Oest) es miren el graus del meridià que passa per sobre del punt que volem localitzar (a dalt o a baix del mapa) x X= 30ºS 60ºE http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/39015/latitud___longitud.htm
  • 51. Departament de Ciències Socials 5. Els fusos horaris ● A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est. – Per exemple a Espanya es fa de dia abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia. ● Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris. ● Així, tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la mateixa hora.
  • 52. Departament de Ciències Socials http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php