Laura Layza Briceño
1rD
‘Les dones i les filosofies’
Aspasia de Milet, (Milet, 470 a. C. – Atenes, 400 a.
                                C.). Va nèixer a Milet, el seu pare e...
Hipatia d’Alexandria, va
                       néixer a Alexandria, a Egipte
                       l’any 370 i va morir ...
seus pares van considerar que Hildegarda havia de ser dedicada al servei de Déu, com
delme.

Als sis anys va començar a te...
Va ser una escriptora i filòsofa anglesa que va passar a la història pel seu llibre titulat
‘Reivindicació dels drets de l...
Hannah Arendt, va néixer a Alemanya el 1906 i
                                     va morir a Nova York el 1975.

        ...
Després                                  de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, i
després                              ...
solidaritzar amb els estudiants liderats per Daniel Cohn Bendit, en 1972 va presidir
l'associació Choisir, encarregada de ...
Filoooo
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Filoooo

449 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
449
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Filoooo

  1. 1. Laura Layza Briceño 1rD ‘Les dones i les filosofies’
  2. 2. Aspasia de Milet, (Milet, 470 a. C. – Atenes, 400 a. C.). Va nèixer a Milet, el seu pare era d’Axíoc. Va ser mestra de retòrica i logògrafa, també coneguda per la seva bellesa i intel·ligència. La major part de la seva vida la va passar a Atenes. Des de molt jove llegia les obres de poetes i filòsofs, especialment les de Pitàgores, de qui va aprendre que en el cosmos tot és nombre i harmonia. És coneguda com l’amant de Pericles. Desprès de divorciar-se amb la seva dona es va anar a viure amb Pericles i es van casar això estava malt vist, perquè els del pobles no es podien casar amb estrangeres. Quan va morir Pericles es va casar amb Lisicles, que era un venedor de bens i també es va dedicar a la política. Va ser jutjada per impietat i acusada de llibertinatge. Per la seva qualitat ser estrangera, no va estar sotmesa a normes ni a un control social tan fort com les ateneses. Aspàsia seria alhora una esposa exemplar i una hetera ( mena de prostituta de luxe, semblants als geishes japonesos), només d'aquesta manera podia gaudir de llibertat i accedir als cercles culturals masculins de la societat. Un dels seus alumnes més destacats va ser Sòcrates, del qual, també, va ser consellera sentimental. És possible que generés un moviment d'emancipació femenina reivindicatiu d'educació i de participació cultural. Poc se sap de la vida de Aspasia després de la mort del seu segon marit. Sembla ser que es va retirar de la vida pública, i que va viure en una casa de camp on donava lliçons a joves alumnes per així transmetre els seus coneixements. No es sap ben bé la data de la seva mort, que probablement va ser entorn de l'any 400 a. C. (Pericles)
  3. 3. Hipatia d’Alexandria, va néixer a Alexandria, a Egipte l’any 370 i va morir en en la mateixa ciutat l’any 415. Era una matemàtica grega i la filòsofa més coneguda de l'antiguitat, era filla de Teó d'Alexandria, era un astrònom, físic i matemàtic. Es va educar al Museu d'Alexandria (era el lloc on el seu pare tenia un càrrec important)on va aprendre i després ensenyar, amb filòsofs neoplatònics. altres de les seves obres perdudes demostren l’interès que tenia per l'astronomia i les matemàtiques. Hipatia circulava amb tota llibertat per la ciutat com alguns filòsofs helenístics, a difondre les teories de Plató i Aristòtil, en aquella època no estava ben vist que la dona ensenyés en públic i el cristianisme començava a ser influent en la societat. Segons el seu deixeble més famós, Sinesi, va aplicar les matemàtiques a la teoria neoplatònica. Va morir tràgicament, va ser assassinada per cristians amb el consentiment del patriarca d’Alexandria, Ciril. Van cremar el seu cos després d’ha ver-la matat. La causa del seu assassinat va ser perquè es va negar a convertir- se cristiana i a renunciar als seus coneixements filosòfics i científics. Hildegarda de Bingen, va néixer en Alemanya l’any 1098. Els
  4. 4. seus pares van considerar que Hildegarda havia de ser dedicada al servei de Déu, com delme. Als sis anys va començar a tenir visions (molts deien que el que tenia era migranya i epilèpsia) que van seguir durant la resta de la seva vida, on després les transmetre en algunes de les seves obres. Quan la Hidegarda tenia vuit anys, la van donar per a la seva formació a Jutta, de la família de comtes de Spannheim, on vivia en una petita caseta adossada al monestir dels monjos benedictins fundada per sant Disibodo en Disibodenberg. Jutta va ensenyar a la jove en la recitació del Salteri, i la va ensenyar a llegir i escriure. Va ser abadessa, líder monàstica, mística, profetisa, mèdica, compositora i escriptora alemanya. A demés també va ser científica, música, i filòsofa, una esplèndida escriptora. No va ser coneguda fins els 40 anys. Va fundar el monestir de Rupertsberg i el d’Eibingen. Va influenciar sobre papes, emperadors i gent humil. S’interesà per la cosmología, matemàtiques i la ciencia. Va morir el 1179 i va ser sepultada en l'església del seu convent de Rupertsberg on va ser abadessa fins a la seva mort. Les seves relíquies van continuar allí fins que el convent va ser destruït pels suecs en 1632. Actualment les seves restes es trobe n en Eibingen. Mary Wollstonecraft, va néixer a Londres el 1759 fins el 1797.
  5. 5. Va ser una escriptora i filòsofa anglesa que va passar a la història pel seu llibre titulat ‘Reivindicació dels drets de la dona’, on argumenta que les dones no són inferiors per naturalesa, si no que és la falta de mitjans i el no accés a una educació apropiada el que genera aquesta diferència. De la mateixa manera, va ser la primera dona a suggerir obertament que homes i dones havien de ser tractats com éssers racionals i iguals, establint un únic ordre social basat en la raó. El seu marit era un filòsof amb moviments anarquistes. La seva filla és Mary Shelley, autora del llibre ‘Frankenstein’. Morí amb trenta-vuit anys a causa de les complicacions del naixement de la seva filla, deixant diverses obres inacabades. Actualment, es considerada una de les precursores de la filosofia feminista. Rosa Luxemburg, va néixer l’any 1870 a Polònia i va morir en Alemanya el 1919, provenia d’una família jueva polàca va ser obligada a exiliar als 18 anys. En Suiza va estudiar economia i dret. Va fundar el grup Espartaquista. Era la més democràtica de les revolucionàries, antimilitarista i feminista, censurada pels comunistes per les seves crítiques a Lenin, criticada pels socialistes pel seu radicalisme. En la nit de 1919, un grup de soldats de la tropa d'assalt arresta a Berlí n a Rosa Luxemburg. Els militars en comptes de dur-la a la presó, la traslladen a l'Hotel Edén i després de torturar-la i colpejar-los fins a la inconsciència, la arrosseguen moribunda, la arrosseguen en un automòbil i la descarreguen un tir a boca de canó. Poc després és llançada a l’aigua del Landwehrkanal, possiblement encara amb vida.
  6. 6. Hannah Arendt, va néixer a Alemanya el 1906 i va morir a Nova York el 1975. Va obtenir el doctorat en filosofia. Amb la pujada d'Hitler al poder el 1933, es va exiliar a París, on també va haver de fugir en 1940, establint-se a Nova York. En 1951 es va nacionalitzar nord- americana. Durant els orígens del totalitarisme , la seva obra més reconeguda, sosté que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com «llei natural», visió amb la qual justifiquen la exterminació de les classes i races teòricament «condemnades» per la naturalesa i la història. Altres obres seves són La condició humana , Eichmann a Jerusalem, Homes en temps ombrívols, Sobre la violència i La crisi de la república. Va moriramb el seu segon infart de miocardi en el seu despatx reunida amb amics. María Zambrano, va néixer a Màlaga en 1904 i va morir a Madrid en 1991. Va estudiar filosofia a Madrid, on va ser deixeble d'Ortega i Gasset i de Xavier Zubiri.
  7. 7. Després de la guerra civil es va exiliar a Mèxic, i després també a Cuba, Puerto Rico, Roma i Suïssa, donant classes en diverses universitats. Va tornar definitivament a Espanya en 1982 i va rebre el Premi Cervantes en 1988. És autora d'una prolífica obra on destaquen títols importants com Cap a un saber sobre l'ànima, L'home i el diví, L'agonia d'Europa o De l'aurora. Va morir a Madrid el 1991 i va ser enterrada en la seva terra natal. Simone de Beauvoir, va néixer a París el 1908 i va morir el 1986. Va ser una pensador novel·lista y filòsofa existencialista i feminista. Provenia d’una família burgesa. Va escriure novel·les, biografies i monogràfics sobre temes polítics, socials i filosòfics. Jean Paul Sartre va ser la seva parella durant la resta de la seva vida. Es va graduar en filosofia i després es va dedicar a ser professora de filosofia durant el 1943 en diferents llocs de França. Va participar en els debats ideològics de l'època, va atacar molt a la dreta francesa, i va assumir el paper d'intel·lectual compromesa. El seu llibre ‘El segon sexe’ va significar un punt molt important per a diferents grups feministes, i es va convertir en una obra clàssica del pensament contemporani. Va fundar amb algunes feministes la Lliga dels Drets de la Dona, on es proposava reaccionar amb duresa davant qualsevol discriminació sexista, i va preparar un número especial de Temps Moderns destinat a la discussió del tema. Va guanyar el Premi Goncourt amb ‘Los Mandarines’. Va participar en el Tribunal Russell, i poc després es va
  8. 8. solidaritzar amb els estudiants liderats per Daniel Cohn Bendit, en 1972 va presidir l'associació Choisir, encarregada de defensar la lliure contracepcions. Fins als seus últims dies de vida, va ser una incansable lluitadora pels drets humans. Va morir el 1986 a París. Simone Weil, va néixer el 1909 a França i va morir el 1943 a Anglaterra. Va ser una escriptora i filòsofa. Provenia d’una família burgesa jueva, va ser deixeble del filòsof Alain. Va ensenyar filosofia en l'Escola Normal Superior . Convençuda que per a comprendre les lluites obreres cal compartir les condicions de vida del proletariat, va abandonar l'ensenyament i, de 1934 a 1935, va ser obrera de les fàbriques Renault, on li va portar a escriure ‘La condició obrera’ (1951). A l'esclatar la guerra civil espanyola, va acudir al capdavant de Barcelona, on va lluitar al costat dels republicans. Poc després va travessar una crisi espiritual, cap a la fe catòlica. En 1942 es va incorporar a les forces de la França lliure basades a Londres. Nombrosos llibres recullen els seus articles, assajos, manuscrits i diaris ínti ms, que tracen la seva recerca de la justícia social i de la salvació individual: La malaptesa i la gràcia, El coneixement sobrenatural, L'arrelament, Carta a un religiós... Totes les seves obres van aparèixer després de la seva mort, editades per els seus amics. Va morir a causa de tuberculosi, ocupada per l’alemanya nazi es diu que potser no es va alimentar bé, això va empitjorar la seva malaltia.

×