SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 6
1
Índex:


Primera part

Xavier Rubert de Ventós ....................................................................... 3

El perquè de la filosofia ........................................................................ 4

Segona part

Qüestions ................................................................................................. 5

Conclusió................................................................................................... 6




                                                                                                                 2
Primera part:


Xavier Rubert de Ventós



Del que ens parla Xavier Rubert de Ventós, en aquesta xerrada que va
fer a la Tribuna oberta de Vilafranca, és sobre les coses o fets que
sabem i els que no sabem, sobre lo insignificants i “incompetents” que
som com a espècie humana, davant del que ens és desconegut, ja que
pensem que ho sabem tot o que podem arribar a saber-ho sobre tots els
temes.
Ens ho explica, donant-nos exemples molt clars, amb acudits i fins i tot
amb mites sobre els deus i el rei Mides, que contra més coses sapiguem ,
més fets obscurs desconeixerem al voltant d’aquell tema.
Això els hi passa de vegades als científics, que contra més vacunes
descobreixen , més malalties sorgeixen ,aquest exemple el podríem
definir com una bola, que mai no tindrà un final , ja que encara que
trobin cures per moltes coses en sorgiran de noves i desconegudes i així
successivament...
Aquest és un dels temes que tracta, però també parla sobre l’avarícia
de l’home per poder saber tot, quant nosaltres dintre de aquest món
només som una petita peça, i som incapaços de saber moltes coses,
encara que volguéssim, no podríem. Això ho reflecteix amb una frase de
Heidegger , que diu que “ l’home és la cultura que pren consciència del
món”. Som una petita part del món que comença a tenir consciència
                                    de com succeeixen els fets, i
                                    intentem               investigar-los
                                    comprendre’ls,    i    donar    una
                                    resposta.




                                                                       3
El perquè de la filosofia?


                              Comença dient: "És quan dormo que hi
                              veig clar”.- citant un vers de Foix.
Aquesta frase, ja ens dona una idea, del que parlarà després, interpreto
que ens vol dir, que quant dorm que és troba tranquil i relaxat, de sobte
troba la resposta cap a l’enigma, que seria com la llum, la certesa, que
ha estat buscant desesperadament durant tot el dia, el que passa és
que no la trobava, ja que tenia que abastar a molts tipus de dilemes
quotidians, i la ment estava saturada.
Tots els fragments en parlen d’aquest tema , de com la filosofia, no es ni
una ciència, que trobem el resultat concret basat en fets observables, ni
un art que és pur impuls creatiu, ni una religió que es regeix per
dogmes... sinó que es intentar trobar el que no entenem, desconeixem.
Trobem una frase de Sòcrates que ens defineix molt bé el meu
argument: "Només sé que no sé res". I és que, efectivament, ens diu
Rubert de Ventós, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res en un sentit
material.
Aquest és el tema principal de la filosofia, la frase amb la qual podríem
definir aquest mot, amor a la saviesa, ja que intentem trobar les
respostes que desconeixem, tot adonant-nos de que en realitat, no
sabem res, som uns ignorants davant de tots els fets que ens rodegen.




                                                                         4
Qüestions


   •   Quin és el tema del text?


El tema d’aquest text és la definició de la filosofia i el pensament
filosòfic, tot buscant el seu significat i la seva funció.
El que intentem entendre i no podem, anant més enllà de les
aparences.

   •   Com defineix l’autor la filosofia?

La filosofia no és com la ciència, que planteja un problema, i mitjançant
fórmules, troba la resposta. La filosofia, ens ajuda a planteja també
problemes i ens invita a refleccionar-los, pensar-los..., o com diu ell,
atrevir-se a no veure-hi clar, sobre un tema, i fer-nos-el preguntar...



   •   Sabries relacionar aquesta definició amb alguna de les
       característiques de la filosofia esmentades en aquest capítol?



Sí, per exemple, quant diu que amb la filosofia, no hi veiem les coses
clares, que les mateixes preguntes que ens fem, també ens les
qüestionem de perquè son així...


                                                                         5
•   Quina seria l’actitud contrària?

L’actitud contrària, seria no atrevir-se a veure-hi fosc, intentar buscar la
llum desesperadament, en definitiva, una resposta a tots els fets, patint i
angoixant-se per no trobar-la.

   •   Sabries posar un exemple de totes dues?

Els filòsofs o els pensadors, serien un exemple de la primera resposta,
troben un dubte i a partir d’aquí s’ho plantegen tot, fins i tot la
pregunta...

Una persona que ha de realitzar un treball, seria un bon exemple de la
segona resposta, ja que si no trobés la resposta cap a aquell enigma,
s’angoixaria, és desesperaria, per intentar trobar-la.




Conclusió:



Aquest treball, el perquè de la filosofia, en certa manera se m’ha fet
una mica complicat, ja que el segon text no l’entenia molt bé, potser
perquè en aquell moment estava saturada, de fer-lo durant tantes
hores. Com deia Xavier Rubert de Ventós en la primera part del treball:
“quant dormo es quant i veig clar”.
Dons això també m’ha passat a mi, ja que a l’endemà, he trobat que el
text s’entenia perfectament, i he pogut acabar de realitzar el treball bé.


FONTS CONSULTADES:


http://filoeugeni.blogspot.com/

AAVV Filosofia i Ciutadania. Ed Octaedro.




                                                                           6

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)ahidalg_04
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóAna Estela
 
05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPB05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPBjcorbala
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pescaMario Vicedo Pellin
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
Agricultura De Mercat
Agricultura De MercatAgricultura De Mercat
Agricultura De Mercatiespuigvert
 
Existencialisme
ExistencialismeExistencialisme
ExistencialismePolhansi
 
La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).Marcel Duran
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiibenienge
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominitzacióRaül Pons Chust
 

La actualidad más candente (20)

Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Context històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de PlatóContext històric i biogràfic de Plató
Context històric i biogràfic de Plató
 
Kant
KantKant
Kant
 
05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPB05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPB
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Utilitarismo
UtilitarismoUtilitarismo
Utilitarismo
 
Agricultura De Mercat
Agricultura De MercatAgricultura De Mercat
Agricultura De Mercat
 
Existencialisme
ExistencialismeExistencialisme
Existencialisme
 
Passos Exposició Oral
Passos Exposició OralPassos Exposició Oral
Passos Exposició Oral
 
La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).
 
El regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiiiEl regnat d’alfons xiii
El regnat d’alfons xiii
 
3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.
 
Clima canàries
Clima canàriesClima canàries
Clima canàries
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominització
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 

Similar a Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)

Similar a Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos) (20)

Què és la filosofia
Què és la filosofiaQuè és la filosofia
Què és la filosofia
 
Què és la filosofia
Què és la filosofiaQuè és la filosofia
Què és la filosofia
 
Què és-la_filosofia_power_point
Què  és-la_filosofia_power_pointQuè  és-la_filosofia_power_point
Què és-la_filosofia_power_point
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
Sin título 2
Sin título 2Sin título 2
Sin título 2
 
tema 4
tema 4tema 4
tema 4
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
Problemes filosòfics
Problemes filosòficsProblemes filosòfics
Problemes filosòfics
 
Què és la filosofia?
Què és la filosofia?Què és la filosofia?
Què és la filosofia?
 
René (1).pdf
René (1).pdfRené (1).pdf
René (1).pdf
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
Descartes10[1]
Descartes10[1]Descartes10[1]
Descartes10[1]
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
 
Las pregu..
Las pregu..Las pregu..
Las pregu..
 
Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia
Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofiaFilosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia
Filosofia - Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Tema 1 presentació 1
Tema 1 presentació 1Tema 1 presentació 1
Tema 1 presentació 1
 
Filosofia primera parte
Filosofia primera parteFilosofia primera parte
Filosofia primera parte
 

Más de Caterina Ferreres Català (20)

Comentaris
ComentarisComentaris
Comentaris
 
Filo4 t
Filo4 tFilo4 t
Filo4 t
 
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna   sara ait - 4 hsaEl mite de la caverna   sara ait - 4 hsa
El mite de la caverna sara ait - 4 hsa
 
Mila vilafranca
Mila vilafrancaMila vilafranca
Mila vilafranca
 
Hipatia
HipatiaHipatia
Hipatia
 
Clon
ClonClon
Clon
 
Entrevistes pel temps
Entrevistes pel tempsEntrevistes pel temps
Entrevistes pel temps
 
Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules Podem pensar sense paraules
Podem pensar sense paraules
 
R. alcoberro
R. alcoberroR. alcoberro
R. alcoberro
 
Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019Ha filosofia autors_i_textos_2019
Ha filosofia autors_i_textos_2019
 
1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys 1. la porta dels tres panys
1. la porta dels tres panys
 
Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18Dossier de premsa. 16 03-18
Dossier de premsa. 16 03-18
 
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria BertanDissertació sobre l'art Maria Bertan
Dissertació sobre l'art Maria Bertan
 
Esquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrileroEsquema comentari de text bea barrilero
Esquema comentari de text bea barrilero
 
Les etiquetes socials
Les etiquetes socialsLes etiquetes socials
Les etiquetes socials
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)El terrorisme2 (1)
El terrorisme2 (1)
 
Ins milà i fontanls
Ins milà i fontanlsIns milà i fontanls
Ins milà i fontanls
 
Treball de recerca
Treball de recercaTreball de recerca
Treball de recerca
 
Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)Treball de recerca (1)
Treball de recerca (1)
 

Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)

  • 1. 1
  • 2. Índex: Primera part Xavier Rubert de Ventós ....................................................................... 3 El perquè de la filosofia ........................................................................ 4 Segona part Qüestions ................................................................................................. 5 Conclusió................................................................................................... 6 2
  • 3. Primera part: Xavier Rubert de Ventós Del que ens parla Xavier Rubert de Ventós, en aquesta xerrada que va fer a la Tribuna oberta de Vilafranca, és sobre les coses o fets que sabem i els que no sabem, sobre lo insignificants i “incompetents” que som com a espècie humana, davant del que ens és desconegut, ja que pensem que ho sabem tot o que podem arribar a saber-ho sobre tots els temes. Ens ho explica, donant-nos exemples molt clars, amb acudits i fins i tot amb mites sobre els deus i el rei Mides, que contra més coses sapiguem , més fets obscurs desconeixerem al voltant d’aquell tema. Això els hi passa de vegades als científics, que contra més vacunes descobreixen , més malalties sorgeixen ,aquest exemple el podríem definir com una bola, que mai no tindrà un final , ja que encara que trobin cures per moltes coses en sorgiran de noves i desconegudes i així successivament... Aquest és un dels temes que tracta, però també parla sobre l’avarícia de l’home per poder saber tot, quant nosaltres dintre de aquest món només som una petita peça, i som incapaços de saber moltes coses, encara que volguéssim, no podríem. Això ho reflecteix amb una frase de Heidegger , que diu que “ l’home és la cultura que pren consciència del món”. Som una petita part del món que comença a tenir consciència de com succeeixen els fets, i intentem investigar-los comprendre’ls, i donar una resposta. 3
  • 4. El perquè de la filosofia? Comença dient: "És quan dormo que hi veig clar”.- citant un vers de Foix. Aquesta frase, ja ens dona una idea, del que parlarà després, interpreto que ens vol dir, que quant dorm que és troba tranquil i relaxat, de sobte troba la resposta cap a l’enigma, que seria com la llum, la certesa, que ha estat buscant desesperadament durant tot el dia, el que passa és que no la trobava, ja que tenia que abastar a molts tipus de dilemes quotidians, i la ment estava saturada. Tots els fragments en parlen d’aquest tema , de com la filosofia, no es ni una ciència, que trobem el resultat concret basat en fets observables, ni un art que és pur impuls creatiu, ni una religió que es regeix per dogmes... sinó que es intentar trobar el que no entenem, desconeixem. Trobem una frase de Sòcrates que ens defineix molt bé el meu argument: "Només sé que no sé res". I és que, efectivament, ens diu Rubert de Ventós, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res en un sentit material. Aquest és el tema principal de la filosofia, la frase amb la qual podríem definir aquest mot, amor a la saviesa, ja que intentem trobar les respostes que desconeixem, tot adonant-nos de que en realitat, no sabem res, som uns ignorants davant de tots els fets que ens rodegen. 4
  • 5. Qüestions • Quin és el tema del text? El tema d’aquest text és la definició de la filosofia i el pensament filosòfic, tot buscant el seu significat i la seva funció. El que intentem entendre i no podem, anant més enllà de les aparences. • Com defineix l’autor la filosofia? La filosofia no és com la ciència, que planteja un problema, i mitjançant fórmules, troba la resposta. La filosofia, ens ajuda a planteja també problemes i ens invita a refleccionar-los, pensar-los..., o com diu ell, atrevir-se a no veure-hi clar, sobre un tema, i fer-nos-el preguntar... • Sabries relacionar aquesta definició amb alguna de les característiques de la filosofia esmentades en aquest capítol? Sí, per exemple, quant diu que amb la filosofia, no hi veiem les coses clares, que les mateixes preguntes que ens fem, també ens les qüestionem de perquè son així... 5
  • 6. Quina seria l’actitud contrària? L’actitud contrària, seria no atrevir-se a veure-hi fosc, intentar buscar la llum desesperadament, en definitiva, una resposta a tots els fets, patint i angoixant-se per no trobar-la. • Sabries posar un exemple de totes dues? Els filòsofs o els pensadors, serien un exemple de la primera resposta, troben un dubte i a partir d’aquí s’ho plantegen tot, fins i tot la pregunta... Una persona que ha de realitzar un treball, seria un bon exemple de la segona resposta, ja que si no trobés la resposta cap a aquell enigma, s’angoixaria, és desesperaria, per intentar trobar-la. Conclusió: Aquest treball, el perquè de la filosofia, en certa manera se m’ha fet una mica complicat, ja que el segon text no l’entenia molt bé, potser perquè en aquell moment estava saturada, de fer-lo durant tantes hores. Com deia Xavier Rubert de Ventós en la primera part del treball: “quant dormo es quant i veig clar”. Dons això també m’ha passat a mi, ja que a l’endemà, he trobat que el text s’entenia perfectament, i he pogut acabar de realitzar el treball bé. FONTS CONSULTADES: http://filoeugeni.blogspot.com/ AAVV Filosofia i Ciutadania. Ed Octaedro. 6