1. PLATÓ:

2. – Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de
totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les
dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença
sinó en l’essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions,
¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que,
fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de
l’opinió, però no de la ciència? [...]
– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.
– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara
imagines criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de
la comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentre estiguin
privats de raó, com si fossin línies irracionals.
– No, en efecte –digué.
– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella
disciplinaque els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran
competència possible?
– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.
– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels
nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia
per damunt d’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?
PLATÓ. República,
534c
PREGUNTES:
1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees
principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
La idea principal d’aquest text de Plató és l’educació per mitjà de la dialèctica ( com a
ensenyament), més alt d’aquelles persones, que siguin capaces per naturalesa de
poder assolir la contemplació de les idees. Això serà el que els permetrà un
coneixement vàlid i universal: ciència. Amb ella, podran dirigir i governar la comunitat.
Perquè posseeixen raó, han estudiat i reflexionat i, sobretot, han contemplat les idees.
Per tant, poden obrar en conseqüència
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o
expressions següents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1
punt]
a.- «el bé en si»: idea suprema que il.lumina i dóna sentit a la resta
d’idees

3. b.- «opinió»: fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al
saber veritable o ciència.
3. Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels
nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb
justícia per damunt d’ella»? (En la vostra resposta, haureu de
referir-vos als aspectes del pensament de Plató que siguin
pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3
punts]
La filosofia central de Plató se centra en la teoria de les idees. Aquesta distingeix entre
dos mons ontològics i gnoseològics: món de les idees al que correspon la ciència, i
món de les coses al que correspon la opinió.
El món sensible és canviant; per tant, trobem les coses. Com a tal no podem dir que
ens proporcioni un coneixement segur, sinó opinió. L’altre món, l’intel•ligible, és
immutable, etern, estable... propi de les idees. Per això podem tenir un coneixement
segur, universal, vàlid.
Aquest món que consta d’idees està jerarquitzat, la idea principal és la idea de Bé o
idea de Bellesa, i li segueix la valentia, l’ordre... i, després les matemàtiques. Són
idees que serveixen de model per prendre judicis perquè les coses les imiten i se li
assemblen. Per això, Plató va considerar que es podia arribar a tenir un coneixement
universal i vàlid. A diferència dels sofistes que defensaven el relativisme.
Davant d’això, va defensar l’innatisme: l’ànima ha contemplat les idees, però en caure
al món sensible les ha oblidades. Ara les ha de recordar. L’home és un compost
d’ànima i cos. La primera és pròpia de les idees; per tant, és immortal. Ha contemplat
les idees i les pot jerarquitzar. El cos, en canvi, és del món sensible, perquè canvia, és
finit... De manera que el menysprea. El record, la reminiscència, és defensada. Confia
en la capacitat d’arribar a conèixer de manera vàlida. Les coses imiten, s’assemblen a
les idees; amb la raó i la dialèctica, l’individu assoleix les idees. Plató és dualista, i
l’ànima, el més important, consta de diferents parts: racional, concupiscible (passions
nobles) i irascible (instints). Si aquestes dues estan subordinades a la raó, i fan el que
els hi correspon, llavors hi haurà justícia i, consegüentment, felicitat.

4. Aquest sentit també és aplicat a la societat. Plató creu que aquesta està jerarquitzada
també. Cada individu és diferent. Però, tot i així, existeixen tres classes. Les persones,
educades totes per igual en un primer principi, passen a rebre una selecció, I segons
aquesta els individus seran, posteriorment, educats perquè facin allò que els hi és
propi.
Distingim entre treballadors (la majoria; proporcionen les coses bàsiques per viure), els
militars (amb una educació més acurada, han de defensar la comunitat d’avatars
externs i interns; han de seguir un pla estricte en l’àmbit personal per poder fer la feina
el millor possible); els filòsofs-governants (antics militars que han estat educats, han
reflexionat i estudiat utilitzant la raó i, consegüentment, els hi ha ensenyat la dialèctica
per poder assolir el lloc més alt del coneixement: la raó intuïtiva, que correspon a les
idees.
Aquelles persones que les han contemplat han de baixar al món sensible per poder
dirigir, prendre les decisions. Així, doncs, si cadascú fa el que li és propi, hi haurà
justícia, i, aleshores, felicitat. Si no fos el cas, entraríem en les malalties de l’estat:
tirania, oligarquia, democràcia...
4. Compareu la filosofia política de Plató (és a dir, la seva concepció
del govern i la justícia) amb una filosofia política diferent que es
pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
Plató va considerar que el tipus d’estat més apropiat era l’aristocràcia. Aquesta havia
d’estar moguda i dirigida pels millors. Aquests eren els governants-filòsofs, que havien
assolit les idees i, per tant, coneixien la idea de Bé (com a absoluta) i totes les que
vénen després. De totes maneres era necessari que cada ciutadà fes el que li era
propi. D’aquesta manera hi havia ordre i harmonia, i per tant, justícia. La qual
proporcionaria felicitat als ciutadans.
Pel filòsof Mill, de l’època contemporània (s.XIX), defensava la democràcia. Creia que
les persones havien de ser lliure de pensar, creure, dir i fer. Defensa un individualisme.
Perquè creia que l’Estat aniria bé si es fes allò que la majoria creu. De totes maneres,
continuava dient, s’havia d’evitar que aquestes majories exercissin un poder coercitiu a
les minories. Tothom és lliure de dir el que pensa. Tot i això, també defensava la

5. importància de l’Estat. Considerava que aquest havia d’actuar quan les decisions i els
actes de les persones perjudiquessin als altres. Perquè en aquest sentit es trencaria la
seva filosofia principal: actuar per proporcionar la màxima felicitat, al major nombre de
persones.
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de
governar? Raoneu la resposta. [2 punts]
Per a Plató, els filòsofs són els més savis i són ells els que han de dirigir-
governar, la comunitat. Aquest criteri el respecto i n’estic també d’acord.
Però no del tot la raó, la saviesa, és un fet molt important per decidir el
correcte, el millor... però també és necessari que la informació que ens
proporcionen els sentits, no els rebutgem. L’experiència és un element molt
important. Quan s’estudia una carrera, per exemple, medicina o dret, no
només és necessari que s’estudiïn les parts del cos o les lleis, sinó que és
molt important posar-ho en pràctica. Perquè aprendre dels errors també
ens fa més savis.
Una altra crítica que podria rebre és que les persones a les que es considera
sàvies i, per tant, han de governar, poden caure en tiranies. Qui podia
afirmar que en realitat posseeixen la veritat? Que no actuen malament? Si
són els més savis, perquè han hagut dictadures que temps més tard s’han
demostrat que eren dolentes, dictaven normes, controlaven les opinions, les
persones...

6. importància de l’Estat. Considerava que aquest havia d’actuar quan les decisions i els
actes de les persones perjudiquessin als altres. Perquè en aquest sentit es trencaria la
seva filosofia principal: actuar per proporcionar la màxima felicitat, al major nombre de
persones.
5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de
governar? Raoneu la resposta. [2 punts]
Per a Plató, els filòsofs són els més savis i són ells els que han de dirigir-
governar, la comunitat. Aquest criteri el respecto i n’estic també d’acord.
Però no del tot la raó, la saviesa, és un fet molt important per decidir el
correcte, el millor... però també és necessari que la informació que ens
proporcionen els sentits, no els rebutgem. L’experiència és un element molt
important. Quan s’estudia una carrera, per exemple, medicina o dret, no
només és necessari que s’estudiïn les parts del cos o les lleis, sinó que és
molt important posar-ho en pràctica. Perquè aprendre dels errors també
ens fa més savis.
Una altra crítica que podria rebre és que les persones a les que es considera
sàvies i, per tant, han de governar, poden caure en tiranies. Qui podia
afirmar que en realitat posseeixen la veritat? Que no actuen malament? Si
són els més savis, perquè han hagut dictadures que temps més tard s’han
demostrat que eren dolentes, dictaven normes, controlaven les opinions, les
persones...