1. 1. LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

2. 2
1. Evolució històrica de la psicologia
• En la societat tradicional (industrial), la vida
humana era més tranquil·la, la mobilitat social
menor i les regles socials eren estables.
• La societat moderna és complexa i
multicultural i ha originat un declivi de les
autoritats tradicionals. Altres factors generen
incertesa i inseguretat.
• En aquesta nova societat, hem d'inventar-nos
a nosaltres mateixos i buscar la nostra
adaptació al món i a la vida.
• La psicologia tracta de comprendre per què els
humans es comporten com ho fan des de
diferents punts de vista.

3. 3
1.1 Fonts de la psicologia
• Psicologia: del grec psyché (ànima) i logos
(ciència).
• Plató: defensa a Fedre un concepte dualista
de la naturalesa humana: l'home està compost
d'ànima i cos.
• Aristòtil: la psyché o ànima és un element
biològic i propietat essencial de l'ésser viu.
• Descartes: al s. XVIII proposa una divisió dels
actes en voluntaris i involuntaris. Alguns actes
són reflexos, altres són voluntaris i governats
per la ment (entitat no física).
• El dualisme ment-cos de Descartes dividí
l'estudi de la conducta humana en dues
tradicions: una dedicada a l'estudi de la ment i
una altra a l'estudi dels reflexos

4. 4
1.2 L’impacte de la teoria de l'evolució
La teoria de l'evolució de Charles Darwin és la que major
impacte ha causat en la història humana, juntament amb
l'heliocentrisme de Copèrnic. Aquesta teoria va significar un nou
enfocament en l'anàlisi de l'activitat mental i de les emocions
humanes.
Darwin va destacar que les espècies animals no són constants,
sinó variables, i va crear un pont per salvar l'abisme existent
entre l'animal i l'home en relacionar el comportament humà amb
l'evolució dels organismes.
La hipòtesi darwinista va influir en el desenvolupament de la
psicologia evolutiva, en l'estudi de la motivació i en l'anàlisi de
les diferències individuals.

5. 5
1.3 Primeres teories científiques (I)
A. L’estructuralisme de W. Wundt
• Creà el primer laboratori de psicologia
experimental a Leipzig (1879) i defensà
la importància d'aquesta ciència a
Elements de psicologia fisiològica.
• La psicologia ha d’investigar els
continguts mentals mitjançant la
introspecció i l’experimentació.
• L'estructura de la ment es pot estudiar
en els seus diferents components.

6. 6
1.3 Primeres teories científiques (II)
B. El funcionalisme de W. James
• Criticà Wundt a Principis de psicologia (1890) per
investigar l'estructura mental en lloc de les funcions
adaptatives de la ment.
• Els funcionalistes analitzen com funcionen els processos
mentals.
• Els estructuralistes es preguntaven "què és pensar". Els
funcionalistes, "per a què serveix".
• James també estudià les emocions i la utilitat dels grups
en la investigació psicològica.

7. 7
1.3 Primeres teories científiques (III)
C. La psicologia de la Gestalt
• Els psicòlegs alemanys de la Gestalt (Wertheimer,
Köhler i Koffka) van criticar l'enfocament analític i
associacionista de Wundt.
• La percepció no és un compost de sensacions. El tot és
més que la suma de les parts.

8. 8
2. Teories clàssiques de la psicologia (I)
2.1. La psicoanàlisi de Freud
• Sigmund Freud, creador de la psicoanàlisi.
• Freud es va oposar a la consideració racional de
la ment humana. Va admetre l'existència de
l'inconscient i defensà que la personalitat està
determinada pels instints biològics.
• Les dades conscients no són suficients per
explicar el comportament humà: la realitat
fonamental és l'inconscient.
• La psicoanàlisi freudiana pretén explicar la
personalitat, la motivació i la psicoteràpia atenent
la història de la ment.

9. 9
2. Teories clàssiques de la psicologia (II)
2.2. El conductisme
• Desenvolupat per John B. Watson en la seva obra La psicologia des del
punt de vista conductista, on rebutja la introspecció i busca camins més
objectius.
• Watson definí la psicologia com una ciència natural que té com a finalitat
descriure, predir i controlar la conducta. El psicòleg conductista estudià la
conducta animal i humana mitjançant el mètode experimental.
• El conductisme va ser desenvolupat per Ivan Pavlov (creador del
"condicionament clàssic" i del concepte de "reflex condicionat") i per B.
Frederik Skinner a La conducta dels organismes.
• Els conductistes consideren que la conducta és un fenomen susceptible
d'observació i quantificació.

10. 10
2. Teories clàssiques de la psicologia (III)
2.3. La psicologia humanista
Sorgeix en la dècada dels 50. Principals autors: Abraham Maslow i Carl
Rogers. Més que una escola, es tracta d'un moviment amb aquestes
característiques:
• L'home és autònom i responsable de les decisions que pren per al seu
desenvolupament personal.
• Com els pensaments, sentiments i accions humanes formen un tot integrat,
la psicologia ha d'estudiar l'individu globalment.
• La vida humana es desenvolupa en un context interpersonal. La cerca del
sentit de l'existència i els valors humans són aspectes fonamentals per a
l'ésser humà.

11. 11
2. Teories clàssiques de la psicologia (IV)
2.3. La psicologia cognitiva
• El seu objectiu és comprendre la naturalesa i el
funcionament de la ment humana i estudia els processos
cognitius.
• La psicologia cognitiva abandona el model conductista
(estímuls i respostes). L'ésser humà no és un executor passiu
de respostes, sinó un processador actiu de la informació que
rep de l'entorn.
• Els psicòlegs cognitius es basen en la metàfora de
l'ordinador.

12. 12
3. Què estudia la psicologia? (I)
3.1 La psicologia en el conjunt del saber
La psicologia és una ciència a cavall
entre les ciències de la naturalesa
(neuropsicologia) i les ciències socials
(psicologia social). Com que la
psicologia s'interessa per subjectes i
no per objectes, la societat i la cultura
exerceixen gran influència en els seus
objectius i investigacions.
Les diverses concepcions de la
psicologia depenen de les diferents
idees sobre la naturalesa de l'ésser
humà (filosofia) i de les formes de
coneixement (epistemologia).

13. 13
3. Què estudia la psicologia? (II)
3.2. Característiques
• Ciència experimental: es basa en el mètode científic.
• Ciència eclèctica i multi-disciplinar: recull dades aportades per altres
disciplines.
• Opera amb diferents nivells d'anàlisi: l'estudi de grups, el diagnòstic i
tractament d'individus, etc.
3.3 Objectius
• Descriure: recollir dades i demanar informació sobre processos cognitius i
comportaments.
• Explicar: esbrinar les causes d'una conducta determinada.
• Predir: la capacitat per pronosticar un comportament.
• Modificar: alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera
predictible.

14. 14
4. Branques de la psicologia (I)
4.1 Psicologia bàsica
• Psicologia general.
• Psicologia
experimental.
• Psicobiologia.
• Psicologia evolutiva.
• Psicologia de la
personalitat.
• Psicologia social.
• Psicologia de
l’aprenentatge.
• Psicologia diferencial.
• Psicologia cultural.
• Psicologia del gènere.

15. 15
4. Branques de la psicologia (II)
4.2 Psicologia aplicada
S'ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els contextos
on els individus actuen. Les tres àrees més importants són:
• Psicologia educativa: els psicòlegs educatius realitzen i interpreten
proves psicològiques per ajudar els estudiants en les seves decisions i
orientar a pares i professors per aconseguir un major rendiment durant
els anys escolars.
• Psicologia clínica: els psicòlegs clínics tracten problemes emocionals
i de conducta, ajudant 'ésser humà a enfrontar-se al seu propi patiment.
• Psicologia del treball i de les organitzacions: s'ocupa de la selecció
dels treballadors i de millorar les relacions humanes en l’àmbit laboral.

16. 16
5. Els mètodes de la psicologia (I)
La psicologia utilitza el mètode científic, que es compon
de les següents fases:
• Observació d'un fenomen: es recullen dades de
forma sistemàtica a partir de l’observació per identificar
el problema.
• Formulació d’hipòtesis: una hipòtesi és l’explicació
provisional d'un fenomen.
• Contrastació de la hipòtesi: mitjançant la verificació
(l'experiència confirma la hipòtesi) i la falsació (la
hipòtesi no es compleix).
• Lleis: expliquen un fenomen, així com les relacions
entre les variables d'una investigació.
• Teoria: conjunt de fets, hipòtesis i lleis sobre un
determinat àmbit de la realitat.

17. 17
5. Els mètodes de la psicologia (II)
5.1 Mètode descriptiu
Els psicòlegs descriuen la conducta de les persones d'una manera
objectiva i sistèmica, tenint en compte el següent:
• Latència: és el temps transcorregut entre un estímul i l'aparició de la
resposta o conducta.
• Freqüència: nombre de vegades que apareix la conducta.
• Durada: temps en què es manifesta la conducta des del començament
fins al final.
• Intensitat: força amb què ocorre la conducta.
5.2 Mètode correlacional
La correlació es produeix quan un tret o forma de conducta acompanya
a una altra; revela en quina mesura una prediu a una altra. Una
correlació positiva indica una relació directa; una correlació és negativa
quan la relació és inversa.

18. 18
5. Els mètodes de la psicologia (III)
5.3 Mètode experimental
Un experiment suposa crear una situació, generalment al laboratori, que
permeti comprovar quins efectes té una variable independent (VI)
sobre una variable dependent (VD).
S'utilitzen hipòtesis nul·les (els canvis realitzats per l'experimentador
en les condicions de la prova no alteren el resultat d'aquesta) i
hipòtesis alternatives (un canvi particular en les condicions de
l'experiment alterarà els resultats d'aquest).
Per realitzar bé un experiment és imprescindible:
• La mostra: és un conjunt representatiu de la població a investigar. El
mostreig pot ser a l'atzar o estratificat. Així mateix, l'investigador ha de
controlar les variables estranyes.
• La metodologia: ha de tenir validesa interna i validesa externa.

19. 19
6. Més enllà de la psicologia (I)
6.1 Les ciències cognitives
Estudien la cognició en humans, animals i
màquines. Sorgeixen per la conjunció de
diverses disciplines.
El 1956, Newell i Simon presenten "La
màquina de la teoria lògica", la primera
demostració d'un teorema realitzada per un
ordinador. Aquest any, comencen a
investigar al costat de McCarthy i Minsky
en IA.
Kandel i Damasio treballen per comprendre
els mecanismes de la ment humana i els
processos cognitius.

20. 20
6. Més enllà de la psicologia (II)
6.2 Psicologia cultural
Jerome Bruner defensa a Actes de significat el poder de la cultura per a conformar
la ment humana. La cultura ens fa pensar, sentir, valorar i decidir.
La psicologia cultural no nega l'actitud que encoratja la ciència positiva però
rebutja que l'únic criteri de validació del coneixement sigui la realitat empírica. Les
seves característiques són:
• La "cultura" no es diu en singular, sinó en plural: "cultures".
• La societat és una xarxa de relacions entre persones i institucions que possibiliten
la vida en comú i compartir una cultura, uns valors i uns objectius.
• El desenvolupament psicològic és una construcció social.
• Els elements que constitueixen la nostra subjectivitat són simbòlics.
• La psicologia cultural parla des d'una cultura concreta i en un moment històric
determinat. Si canvia la cultura, canvien les nostres experiències psicològiques.

21. 21
6. Més enllà de la psicologia (III)
6.3 Psicologia i Internet
Internet ha provocat un gran canvi que ha fet possible la globalització i
l’esvaïment de les fronteres.
A. Característiques:
• La societat de la informació es superposa als països i ciutats.
• Internet ofereix la possibilitat de transportar-se a un món imaginari.
• Noves formes de veure, sentir i pensar-se en societat.
• S'ha trencat l'aïllament en què vivien moltes persones .
B. Desafiaments:
• Excés d'informació.
• Vincles socials independents del temps i l'espai.
• Es ressent la profunditat i durabilitat de les relacions.
• L'ús acrític de la vida virtual pot tenir greus conseqüències.