1. TEMA 5: EL LLENGUATGE
Qui té raó?
Per tenir la raó en algun debat, es fa servir el llenguatge. En l'ús del llenguatge, diferenciem les
funcions següents:
-Funció informativa (si dic quina hora és)
-Funció expressiva (si expresso que estic molt content)
-Funció directiva (si dono una instrucció a algú)
-Funció argumentativa (si dono arguments a favor o en contra d'un tema)
Per a plantejar una idea es fa servir la funció argumentativa, on les premisses són afirmacions
simples i clares que, ens guien (mitjançant l'inferència) cap a una conclusió. Per tant, un bon
raonament ha de tenir en compte una sèrie de regles:
1.Ordenar de manera natural i senzilla les premisses i diferenciar-les molt clarament de la conclusió.
2.Utilitzar premisses fiables i sòlides que es justifiquin de la manera més evident possible.
3.Utilitzar paraules i conceptes concrets, específics i clars.
4.Evitar el llenguatge emocional, els adjectius o termes que siguin arguments únicament emotius.
Definicions
-Inferència: és el procès en què les premisses passen a una conclusió.
-Raonament: és la facultat humana que ens permet resoldre problemes.
-Premissa: Són afirmacions simples i clares que, interrelacionades, ens quien cap a la conclusió.
-Conclusió: És una proposició al final d'un argument, després de les premisses.
-Llenguatge: És el conjunt de sons articulats amb què les persones manifesten el que pensen o
senten.
-Lògica: És l'estudi dels raonaments, de les seves estructures i de les regles que defineixen els
raonaments.
-Argument: És un raonament emprat per convèncer algú o per demostrar alguna cosa.
Raonaments deductiu, inductiu i analògic
Quan raonem fem servir bàsicament dos mètodes: la deducció i la inducció.
-Si partim d'una premissa de tipus general, acceptada i fiable i n'inferim conclusions parcials,
emprem un raonament deductiu, per exemple: <totes les dones viuen més anys que els homes> n'he
inferit una conclusió particular: <jo, que sóc una dóna, viuré més que el meu germà>. Els
raonaments deductius són útils perquè, si estan ben construïts, sempre són correctes.
-La inducció en canvi, parteix d'un seguit de fet parcials, concret (les premisses) que es repeteixen
de manera regular i que es poden observar. Per exemple, observem que l'Anna, companya de classe,
li agrada la música rock i que a l'Andreu, un altre company, també li agrada aquest tipus de música.

2. D'aquestes premisses trec la conclusió que als alumnes de la meva classe els agrada la música rock.
Els raonaments inductius impliquen un seguit de dificultats si volem saber amb certesa si són
correctes o incorrectes. Un raonament inductiu es basa, doncs, en la repetició d'un seguit de
premisses.
Un altre recurs per justificar les inferències inductives és l'ús de l'evidència.
Altres formes de discurs argumentatiu més habituals són l'analogia (argumentació a partir d'una
comparació entre el que volem argumentar i una altra situació o fet similar) i l'exemple (té una
estructura inductiva: com més exemples, més consistent és l'argumentació).
El bé com a racionalitat
El filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002) planteja una teoria de la justícia que fa èmfasi en
la racionalitat humana com a element fonamental per determinar què cal considerar just. Doncs,
parteix de la hipòtesis que totes les persones són raonables, i tambè poden definir d'una manera
racional què és just i que està bé. Si es tenen en compte aquests dos principis, el racional ( Rawls
considera racional l'egoisme individual) i el raonable (les persones tenen en compte l'interès aliè en
les consideracions que fem i la que busqués la cooperació), es pot arribar a una societat estable i
justa. Partint d'aquesta base, Rawls defineix dos principis: un, segons el qual totes les persones
tenen les mateixes llibertats i els mateixos drets, i l'altre, el principi de la desigualtat econòmica,
sempre que beneficiï a tothom, ja que, segons Rawls, la desigualtat ajuda a millorar el destí dels
membres més desafavorides de la societat i totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats
a la societat. Finalment, Rawls considera que l'objectiu de l'Estat és gestionar una política justa, tal
com la definiria una persona raonable que fos imparcial.
Les fal·làcies
Els mitans de comunicació de masses fan servir arguments per convénçer-nos de la veracitat de les
notícies que difonen. Els arguments poden ser doncs, correctes o bé enganyosos. Aquests darrers
reben el nom de fal·làcies. Les fal·làcies són raonaments que aconsegueixen fer-se un lloc per la por
o la ignorància de qui els escolta, l'autoritat de qui els defensa o per qualsevol altre motiu, però no
pas per les seves premisses.
1.Fal·làcia ad hominem
Consisteis a desacreditar a la persona que
exposa un argument en lloc de rebatre els
raonaments: <El professor afirma que la classe
de batxillerat és indesciplinada. Tothom sap que
el professor no té gaire paciència, i, per tant,
segur qie exagera i que la classe de batxillerat no
és una clase disciplinada>

3. 2.Fal·làcia ad baculum
Confereix a fer servir el poder per justificar una
argumentació: <No s'ha de portar la contrària al
professor perquè si ho fas es pot enfadar i
castigar-te>
3.Fal·làcia ad verecundiam
L'argumentació es basa en el prestigi o
popularitat de la persona que la fa i no en la
validesa dels seus arguments; <Aquests iogurts
són molt bons i sans perqupe en mengem
nosaltres, jugadors de futbol i metges>
4.Fal·làcia ad populum
Consisteix en argumentar exaltant els
sentiments, els perjudicis o els interessos dels
oients: <Voleu quedar-vos sense feina? Voleu
estar a la llista de l'atur, sense perspectives de
treballar i partint pel futur? La solució és clara:
no deixem entrar més immigrants al nostre país>
5.Fal·làcia ad ignorantim
En aquest cas es defensa que una conclusió és
certa només perquè ningú no ha pogut demostrar
el contrari: <No s'ha pogut demostrar que
aixecar-se a les cinc del matí per estudiar sigui
perjudicial, per tant, és bo aixecar-se a les cinc
del matí per estudiar>
6.Fal·làcia tu quoque
Es tracta d'una argumentació que es justifica
atacant l'interlocutor i dient-li que ell es troba a
la mateixa situació: <Els polítics americans no
poden actuar com a observadors a les eleccions
del Perú per evitar que hi hagi trampes, perquè
ells tambè n'han fet al seu país>
7.Fal·làcia de generalització inadequada
És un argument inductiu que es basa en poques
dades: <Vaig tenir un professor de filosofia que
era molt incompetent. Per tant, tots els
professors de filosofia son molt incompetents>
8.Fal·làcia de causa falsa
Consisteix a presentar un fet com una causa d'un
altre: <Sempre que plou els ex+amens em van
malament. Per tant, la pluja és la causa de que
em vagin malament els exàmens>

4. 9.Fal·làcia semàntica
Es fa servir una mateixa paraula amb diferents
significats durant l'argumentació: <Només els
homes saben parlar. Les dones no són homes i,
per tant, les dones no saben parlar>
10.Fal·làcia circular
És una argumentació en què la conclusió és
idèntica que la premissa: <Les armes són
necessàries perquè hi hagi pau al món. Per tant,
perquè hi hagi pau al món es necessiten armes>