1. SOCIOLOGÍA
T E M A 1 1, Psicologia social; T E M A 1 3: L’home i la societat; TE
M A 1 4: La cultura; T E M A 1 5: L’estructura social
Foix Senabre
1r Batxillerat C
1

2. T E MA 11 : PS I C OLOG I A S OC I A L
1) Què és la psicologia social? Quina diferencia hi ha entre la psicologia
social i la psicologia individual?
La psicologia social, explica els pensaments, comportaments d’una persona en relació als grups
socials (família, empresa, etc.) dels quals forma part i les influències que rep. Un altre objectiu
d’aquesta branca psicologia és estudiar com funcionen els grups humans. Així doncs, podem
sintetitzar que la psicologia social estudia qualsevol relació que té un individu en un grup.
La psicologia individual, a diferència de la psicologia social, s’aplica a una persona de forma
individual, deixant de banda la relació que té amb un grup i la influència que aquest té sobre
aquell individu. La psicologia individual doncs, tracta cada persona de forma particular
independentment dels grups de l’entorn d’aquesta.
2) Defineix els tremes següents:
a. Grup de referència és aquell grup amb el qual ens identifiquem i que fem
servir com a criteri, com a model per valorar la nostra conducta. Allò que ens
agradaria ser (si volem ser psicòlegs, el grup de referència serà el col·lectiu de
psicòlegs i el de pertinença 1r de Batxillerat)
b. Grup de pertinença l’individu forma part d’un grup, juntament amb la seva
família, el poble, ciutat... És el grup en el què pertanyem realment.
c. Rol És actuar d’una forma determinada depenent del comportament de
cadascú. N’hi ha que es busquen (rol d’estudiant, mal educat...) però n’hi ha que
ja es tenen (rol de filla, de dona...)
d. Estatus És el reconeixement d’un individu depenent de la posiciósocial en la
que es troba (advocat, administratiu, agricultor...)
3) ex. 3 pg 185. En un grup d’aficionats a la música rock, quin és el grup de
referència? I el de pertinença?
El grup de referència d’aquests aficionats als rock és el moviment heavy, el moviment del rock. I
el grup de pertinença seria el grup d’amics que són, si són estudiants, o empresaris..
4) Explica els elements de la dinàmica de grups
En una dinàmica de grup s’estudien diverses parts:
2

3. > L’avaluació, que consisteix en la valoració general que es fa del grup. Aquesta avaluació es
fa de forma crítica amb respecte als altres components del grup.
> La cohesió, que es el fet de que aquell grup es senti unit. El sentiment de pertinença al grup.
> El canvi de rol, que es basa en el canvi dels objectius del grup i canvis en les relacions dels
components.
> L’univers simbòlic són aquelles característiques que comparteixen els components del grup,
les aficions, les cançons, els ideals...
5) ex. 12 pg 187. Observa amb atenció les dues fotografies inferiors. No
tenen cap relació entre elles. Digues què t’imagines que passa en
cadascuna. Escriu la respost en un full de paper i, després, comenteu-la
entre tota la classe.
En la primera fotografia, interpreto que l’home que va vestit de policia persegueix per algun
motiu al personatge que té davant. Curiosament, el personatge que és perseguit és indígena, de
manera que sembla que la persecució sigui per algun motiu de papers o alguna imprudència.
En la segona fotografia, sembla la representació d’un Meeting polític en una seu a porta
tancada. Sembla que el líder d’aquesta comissió política sigui l’home que es mostra d’esquena
a la càmera i al que tots escolten amb atenció i admiració. Podem veure que en aquesta foto, a
diferència de l’anterior hi ha un ordre important entre els components, i en certa manera,
aquest ordre ens pot resultar que aquest grup pertanyi a classe social amb un cert nivell
econòmic.
3

4. T E MA 13 . L’ H OME I L A S OC I E TAT
1) Quines són les característiques de l’ésser humà com a ésser social?
L’ésser humà, com molts altres animals mamífers necessita viure en grup perquè per
desenvolupar les seves habilitats i per sobreviure, ha d’estar envoltat de individus com ell. Una
persona acabada de néixer no sobreviuria sola, sinó que necessita la companyia d’altres
humans.
2) Explica el procés de socialització
La socialització és un procés d’aprenentatge que comença a la infància i que continua durant
l’edat adulta i que acaba a la vellesa. És el procés pel qual l’ésser humà aprèn i interioritza al
llarg de la seva vida els elements socioculturals del seu entorn, els integra a la seva personalitat
i s’adapta al seu ambient social.
Hi ha diverses influències durant aquest procés:
> Mecanismes de socialització que són l’aprenentatge i la interiorització de les estructures
socials en què es mouen les persones.
> Agents socialitzadors dels que la família, els amics, els companys, els mitjans de
comunicació, l’escola, etc. en tenen molta importància. Però també hem de tenir en
compte la importància que tenen les empreses o llocs de treball, els sindicats, les
esglésies o moviments religioses, els esplais, els partits polítics, entre altres.
3) Explica la importància de la família coma institució social i la seva
evolució al llarg del temps
La família, com altres institucions socials, marca una conducta, unes normes sobre l’individu
que facilitat l’estabilitat en la societat.
4

5. Les finalitats principals de la institució familiar són la reproducció, la socialització i la satisfacció
de les necessitats.
4) pg.215 ex.1. Elabora un arbre genealògic de la teva família nuclear i
extensa fins allà on puguis trobar informació. Indica quins dels membres
tenen l’origen en una societat diferent de la teva (si son o van ser
immigrants)
5) pg. 215 ex.3. Llegeix les frases següents i fes una descripció de qui podria
pronunciar-les avui dia, quina posició social tindria. Després, tria la que et
sembli que reflecteix millor la teva posició en la societat i explica-la.
- “Si s’ha de treballar, no serveix per a res estar viu”. André Breton
Aquesta frase la podria dir una persona amb un cert elevat nivell econòmic, a la que no li fa
falta treballar per poder viure, i que més aviat treballar per ella, és un sacrifici.
- “Dies de treball, els únics que he viscut”. Alfred de Musset
En canvi aquesta frase, la podria dir una persona que el treball es un mitjà per tirar endavant.
Seria un tipus de persona que necessita treballar per viure.
- “El treball ho venç tot.” Virgili
Aquesta frase, la podria haver dit una persona que amb el treball no recorda els mals que té i
que li resulta útil per no centrar-se en els problemes mentre treballa.
- “És necessari treballar, si no per gust, almenys per desesperació,
perquè, com s’ha demostrat, treballar és menys avorrit que divertir-se”
Charles Baudelaira
Aquesta frase fa referència a la necessitat que es té de treballar per no avorrir-se. LA podria dir
alguna persona que s’ha de conformar en haver de treballar cada dia a totes hores i que intenta
mirar el costat positiu de la seva situació laboral.
- “ El treball és el gran remei de totes les malalties i misèries que
sempre han assetjat l’home” Thomas Carlyle
Aquesta frase fa referència a que qualsevol malaltia es pot curar amb l’esforç que s’ha de posar
en el treball.
5

6. La frase que més coincideix amb la meva personalitat pot ser seria la última.
T E MA 14 . L A C ULT U R A
RESUM. Els tres nivells de la cultura.
Hi ha tres nivells pel que fa a la realitat cultural d’una societat:
- Nivell simbòlic i ideal. És el conjunt de representacions mentals d’una societat, podem
dir-ne la visió del món. Engloba els coneixements científics, però també les creences de
cada societat.
- Nivell d’acció social. Es basen en la conducta, els hàbits que té una societat.
- Nivell material. És el conjunt entre el nivell simbòlic i ideal més el nivell d’acció social.
Podem dir, que són les conseqüències d’aquests dos nivells.
No sempre es manté aquest ordre, pot ser que una manera de pensar es realitzi com una acció
social o que doni uns resultats materials determinats, però també pot ser que uns canvis
materials provoquin una modificació dels hàbits i que canviïn les maneres de pensar.
Etnocentrisme i pluralitat cultural
Hi ha una diversitat cultural arreu del món. Aquest fet provoca que hi hagi persones que pugin
tenir un sentiment de rebuig envers a altres cultures i creure que la seva és millor.
L’etnocentrisme, que es aquest sentiment de superioritat, provoca que l’integrant d’una cultura
determinada cregui que las reva cultura és superior i que les altres són inferiors, tot i que
sabem que cada cultura té aspectes positius i aspectes millorables.
6

7. Els iusnaturalistes afirmen que l’ésser humà és el mateix arreu del món i que totes les
persones, siguin de la cultura que siguin, tenen uns drets bàsics. Hi ha d’haver un respecte
universal envers uns principis que preserven al integritat i la dignitat de tots els éssers humans.
1) Què és la cultura?
La cultura és allò que els humans hem afegit a la naturalesa, a allò que ens ha estat donat.
En una cultura hi podem trobat els trets culturals que són aquells costums que tacada cultura
en particular. A part d’aquests trets, també hi trobem els complexos culturals i les àrees
culturals. Els complexos culturals són aquells costums que són particulars en l’espai i el temps i
les àrees culturals és la situació geogràfica que ocupa una cultura.
2) Cultura i natura
La conducta humana es basa en l'aprenentatge i la influència de la cultura, mentre que la
conducta animal es basa en allò après de forma natural. Així doncs, podem dir que la
naturalesa dels humans ha anar avançant de forma paral·lela amb la cultura d’aquesta espècie.
Hi ha hagut millores en el físic dels humans i també en els costums i rituals que feien els
nostres avantpassats.
3) Què és l’aculturització? I la deculturització?
L’aculturització és la transformació de la cultura d’un grup en un altre. I la deculturització en
canvi, és la pèrdua d’elements culturals propis a causa del contacte amb altres cultures.
Aquests dos conceptes són contraris entre ells.
4) pg.227 ex.5. Separa en dues llistes diferents els fets que són naturals
dels que són culturals.
Fets naturals Fets culturals
Tenir melic Dur arracades
Tenir miopia Quedar-se embarassada
Patir un càncer Portar els cabells llargs
Tenir molta resistència
Tenir bronquitis crònica
a l’esforça físic
Tenir molt bona oïda Portar les ungles llargues
Tenir moltes pessigolles Portar bigoti
7

8. 5) pg.227 ex.7. Completa a la teva llibreta aquesta llista , que relaciona els
tres nivells de la cultura, segons l’explicació que se n’ha fet en el text.
Nivell d’acció
Nivell simbòlic i ideal Nivell material
social
La programació de la
Entreteniment i diversió La televisió
TV
Creences sobre les funcions Fer les feines
La dona que cus
de la dona domèstiques
Creure que pots millorar el Ser voluntari d’una Ensenyar a llegir als nens de països
món ONG subdesenvolupats
Idees polítiques Formar part d’un
Arribar a ser presidenta
conservadores partit polític
Estar contra les retallades de
Fer vaga Tenir un sou mes elevat
sanitat
Voler canviar d’aires durant
Anar de vacances Tenir una segona casa
una temporada
6) pg.229 ex.13 Analitza quins elements del nivell material, del nivell d’acció
social i del nivell simbòlic i ideal hi ha darrere els fets següents:
Elements Elements d’acció
Fets Elements simbòlics
materials social
Portar anell de La mostra d’amor i
El compromís en el
compromís al dit. Anell d’afecte entre dues
matrimoni
persones
Portar un abric de
pell Abric de pell voler abrigar-se Tenir fred
Fumar en Fumar Aparentar més edat de
Tenir amics
l’adolescència cigarros la que es té
Tenir instal·lada una Vendre Conscienciar els alumnes Conscienciar i evitar els
màquina preservatius d’aquell centre de les contagis de malalties i
dispensadora de conseqüències de els embarassos en
preservatius en un practicar sexe l’adolescència
centre educatiu
8

9. Jugant a futbol, fer
el senyal de la creu Pensar que una forà
abans de xutar un Fer gol Xutar amb consciència superior t’ajudarà a
penal. guanyar.
Aparcar
habitualment en
Fer un Tenir pressa i no trobar
doble fila obstruint Aparcar de forma ràpida
embús lloc
els trànsit.
7) Pg230 ex.14. Comenta i analitza els elements d’etnocentrisme presents
en aquests titulars de premsa:
> Uns magribins maten una noia que es resistia a un robatori
En aquest cas, hi ha un etnocentrisme important en el què aquest magribins creuen que una
persona qualsevol ha d’accepta i donar diners a aquests que hi demanen i que si no ho fan,
poden arribar a la mort.
> Un vaixell belga naufraga al mar del Nord. Hi ha 15 morts i 34
desapareguts. (titular a primera pàgina; la notícia ocupa una pàgina
sencera)
Se li dóna una gran importància a aquesta noticia, com si no hagués passat res més en aquell
dia.
> Un transbordador, que anava sobrecarregat, naufraga a les
Filipines. Moren gairebé tots els 1500 passatgers que es calcula
que hi anaven (noticia breu en una pàgina interior senar)
El fet de que sigui una noticia breu enmig del diari, vol dir que no té gaire importància, i en
aquest cas, podríem tornar a parlar d’etnocentrisme envers els Filipins.
9

10. 8) Defineix el concepte:
> Subcultura cultures minoritàries que sorgeixen tant de les cultures obertes,
amb una visió individualista del món, com cultures tancades, pensen amb la
col·lectivitat.
> Contracultura és quan les subcultures estan enfrontada amb cultures
obertes i tancades.
> Rol és el conjunt de conductes, un cert comportament que la societat espera
d’una persona.
> Estatus és la posició que ocupa un individu dins de la societat. A partir
d’aquesta situació tindrà un rol o bé un altre.
T E MA 15 . L’E ST RU C U T R A S OCIA L
1) Fes un esquema de les pàgines 235-236-237.
Estratificació social
En les societats, tot i que totes les persones siguin igual davant la llei, hi ha diferents grups
definits pels recursos econòmics, pel poder o per al prestigi. Aquests grups socials, són els
anomenats estrats. Segons l’estratificació, les societats es poden classificar en igualitàries, de
rangs, i de classes o castes.
Societats igualitàries
En aquestes societats, les posicions de prestigi no són hereditàries, sinó que les adquireixen les
persones- és una organització social que té la finalitat de mantenir al mínim les diferències que
no siguin de tipus econòmic. En aquestes societats, hi ha una tendència a compartir.
10

11. Societats de rangs
Normalment són societats classificades en uns grups socials amb accés desigual al prestigi,
però amb un accés igual als recursos econòmics o al poder, i es que aquest és hereditari
Societats de classes o castes
Estan formades per grups que tenen un accés diferent al poder, al prestigi i als recursos
econòmics. La classe és el conjunt de persones que tenen les mateixes oportunitats d’obtenir
recursos econòmics, poder i prestigi. Les idees religioses, la manera d’educar els fills, els
costums, les activitats d’oci, el menjar, el vestir i la manera de parlar, són elements que
caracteritzen els membres d’una classe social. Quan neixen formen part d’una classe social
determinada de la qual la mobilitat en ella depèn del nivell econòmic de les persones.
Una casta és un estament de la societat determinada pel naixement. Actualment, els membres
d’aquests estaments socials poden passar a una casta superior gràcies al treball, però en canvi,
no es pot ascendir mitjançant matrimoni. L’organització en castes comporta privilegis per als
membres de castes superiors.
2) Què és l’estratificació social?
11

12. L’estratificació social, són diferents grups definits per recursos econòmics, pel poder o prestigi.
Depenent d’aquesta agrupació es poden designar les societats igualitàries, les de rangs o les
de classes o castes.
3) Què caracteritza les societats igualitàries?
Aquestes societats, volen mantenir les mínimes diferències que no siguin de tipus econòmic.
Els habitants d’aquestes societats, tenen tendència a compartir. Un altre tret característic
d’aquestes societats és que les posicions de prestigi no són hereditàries sinó que s’adquireixen
individualment.
4) Quina diferencia hi ha entre una societat de “rangs” i una de “castes”?
En les societats de rangs hi ha un accés desigual al prestigi però igual als recursos econòmics o
al poder. En canvi en la societat de castes, hi ha un accés diferent per tot, tant per al prestigi,
com per al poder i els recursos econòmics.
5) pg.240 ex.2. Tant les societats igualitàries com les societats de classes o
de castres tenen avantatges i inconvenients. Fes una relació dels
avantatges i dels inconvenients que creus que té cada forma
d’organització social
Avantatges Inconvenients
Societat igualitària Posicions de prestigi no Diferencies econòmiques
hereditàries.
Finalitat de mantenir
mínimes diferències
Compartir
Societat de classes Accés desigual al prestigi,
al poder i als recursos
econòmics
La classe social en què
neixes és determinant
La mobilitat entre la
classe social depèn de
l’economia.
12