1. LÒGICA

2. • LÒGICA: branca de la filosofia que tracta sobre les
diferents formes de raonament, la seva validesa i
fonamentació.
• Podem distingir entre LÒGICA FORMAL I LÒGICA
INFORMAL.
• La LÒGICA FORMAL s’ha desenvolupat al llarg del
segle XX i pretén esquematitzar el llenguatge
ordinari per a descobrir si la seva estructura
garanteix la validesa dels raonaments

3. • La LÒGICA FORMAL s’ha desenvolupat al llarg
del segle XX i pretén esquematitzar el
llenguatge ordinari per a descobrir si la seva
estructura garanteix la validesa dels
raonaments.

4. • La LÒGICA INFORMAL analitza de forma
intuitiva diferents tipus de RAONAMENTS NO
VÀLIDS (FAL.LÀCIES) I RAONAMENTS VÀLIDS
(ARGUMENTS).

5. FAL·LÀCIES
• S’utilitza el terme “fal.làcia” en situacions en què
algú pretén donar realment un argument a favor
d’una conclusió i vol també que l’argument la
recolzi lògicament, és a dir, pretén que es tracti
d’un raonament vàlid, quan en realitat no ho
és, tot i que pot semblar correcte a una persona
poc atenta.
• Es tracta de “falsos raonaments”, que tenen però
poder persuasiu i s’utilitzen amb molta
frequència en el llenguatge ordinari.

6. TIPUS DE FAL·LÀCIES

7. • 1.-FAL.LÀCIA “AD HOMINEM”.
• És un argument no vàlid que en lloc de presentar
raons adequades o pertinents en contra d’una
determinada opinió, pretén refutar-la censurant la
persona que la manté.
• Exemples:
1.-El senyor Putin va advertir repetidament del perill imminent d’una
guerra a Txetxènia, donada la violència dels atacs terroristes contra
l’exèrcit rús, però no s’havia de parar atenció a les seves paraules.
Tots sabem el que li agrada el vodka.
2.-Els ecologistes afirmen que l’abocament nuclear al mar és una acció
d’un risc elevat per a la humanitat; no obstant això, no s’ha d’estar
preocupat , ja que els ecologistes tenen idees massa pessimistes
sobre el futur

8. • 2.-FAL.LÀCIA “AD BACULUM”
• És un argument no vàlid en el qual s’invoca la
força o el poder d’algú o d’alguna cosa com a raó
suficient per establir la veritat de la conclusió
• Exemples:
3.-Aquesta lliçó l’has de saber per a demà, perquè si
no , quants cops l’hauràs de copiar?
4.-Les instruccions que li he donat per fer
l’inventari de l’empresa són les més adequades.
Recordi que té un contracte temporal, i la llei em
permet fer-lo fora demà mateix.

9. • 3.-FAL.LÀCIA “AD POPULUM”
• És un argument no vàlid en el qual s’ometen les
raons pertinents que poden portar a l’acceptació
o rebuig d’una conclusió i s’utilitzen com a falses
raons, fets o circumstàncies (suposats o reals)
amb l’única finalitat d’excitar els sentiments i
emocions dels destinataris.
• Exemples:
5.-Compra un Volkswagen, i el món et somriurà.
6.-No has de votar al partit Blanc; el seu líder és
molt antipàtic

10. • 4.-FAL.LÀCIA “AD VERECUNDIAM”
• És un argument no vàlid que es dóna quan s’invoca
únicament, i sense cap altre justificació racional, el
sentiment de respecte que es té cap a la persona que
defensa la tesi, en funció de la seva autoritat i prestigi.
• Exemples:
7.-Ho va dir Aristòtil, i és cosa vertadera, que l’home es
mou per dues coses: la primera, per trobar parella, i la
segona, pels diners.
8.-Sir Isaac Newton va ser un físic eminent i creia en Déu;
per tant, Déu existeix.

11. • 5.-FAL.LÀCIA “AD IGNORANTIAM”
• És un argument no vàlid que es caracteritza per
pretendre que una cosa és falsa només perquè no se
sap o no s’ha provat la seva veritat.
• Exemples:
9.-Ningú no ha pogut provar que Déu no existeix; així
doncs, has de creure que Déu existeix
10.-L’anomenada “conjectura de Goldblach”, que diu que
tot nombre parell és la suma de dos nombres
primers, no ha estat encara demostrada. Aquesta
conjectura és, per tant, falsa.

12. • 6.-FAL.LÀCIA DEL “TU QUOQUE”
• És un argument no vàlid en el qual no es formulen
raons oportunes per replicar una acusació, sinó
que, en lloc d’això, es critica a qui la proposa
tornant-li l’ofensa
• Exemples:
11.-Per què s’havia de jutjar Pinochet? Fidel Castro continua tan
tranquil a Cuba, i El Assad a Síria, i Obiang a Guinea... T’agraden
més aquests altres dictadors?
12.-Només et diré que em sembla estrany que siguis tu qui doni
arguments en contra del nostre pla. Fa uns anys eres tu qui el
defensava amb una tenacitat que ens deixava bocabadats.

13. • 7.-FAL.LÀCIA DE GENERALITZACIÓ ABUSIVA.
• Es produeix en arguments inductius en els quals el
nombre d’observacions recollit en les premisses és
massa baix per a què la conclusió sigui consistent.
• Exemple:
13.-”He provat de fer dos exercicis del llibre de pràctiques
de lògica i no els he sapigut resoldre. Per tant, tots els
exercicis de lògica són impossibles per a mi”
14.-”Tinc un parell d’amics del País Basc i és molt
simpàtic. Per tant, tots els bascos són simpàtics”

14. • 8.-FA.LÀCIA DE CAUSACIÓ FALSA.
• Es comet en raonaments causals en què dos fets
correlacionats (que es donen simultàniament) són
considerats causa l’un de l’altre sense que es pugui
establir el vincle segur de causació.
• Exemple:
15.-“L’esperança de vida de les dones és superior a la dels
homes. Per tant, la causa de la longevitat és el fet de
ser dona”
16.-”Hi ha persones intel.ligents que tenen un crani
voluminós. Per tant, el volum del crani és la causa de la
intel.ligència”

15. RAONAMENTS VÀLIDS
• 1.-Cal distingir entre premisses i conclusió. La
conclusió és l’afirmació a favor de la qual estàs
argumentant. Argumentar és exposar raons en
suport d’una determinada idea que dóna
resposta a un interrogant. Les diferents raons
aportades juguen el paper de premisses.
• Per tant, un raonament consta de l’interrogant
que el desencadena, la conclusió o resposta que
aportes a l’interrogant i les diferents raons o
premisses que li donen suport i la justifiquen.

16. • 2.-L’argumentació s’ha d’exposar en un ordre
que permeti reconstruir la coherència entre
premisses i conclusió La forma ideal és
plantejar primer l’interrogant, avançar la
resposta que li vols donar i exposar els
diferents motius que t’han portat a defensar
tal postura, per concloure tornant a presentar
la conclusió com a consequència de les
premisses exposades.

17. • 3.-Les premisses que utilitzis en
l’argumentació han de ser fiables. Les
premisses ambigues o infundades no porten a
cap conclusió concloent. Si les afirmacions que
utilitzes com a premisses no són prou clares
directament, serà necessari que cada una
d’elles presenti també la seva justificació
argumentada.

18. • 4.-Per justificar una determinada conclusió es
poden utilitzar diferents recursos ( diferents
formes d’organitzar les premisses) com ara:

19. 4.1.-ARGUMENTACIÓ INDUCTIVA
• 4.1-Argumentació mitjançant exemples (argumentació
inductiva). Es tracta de presentar una conclusió general
a partir de l’acumulació sistemàtica de casos particulars
del mateix estil. Quants més casos semblants es
presentin i més ajustats al tema, més força tindrà la
conclusió. Cal analitzar amb detall la possibilitat de
trobar contraexemples. Un contraexemple limita el
valor de la conclusió o fins i tot, la invalida totalment i
obliga a rebutjar-la. Un pensament honest ha de
valorar detingudament la possibilitat de trobar
contraexemples i recollir-los per tal d’arribar a una
conclusió vàlida.

20. 4.2.-Argumentació per analogia.
• En comptes de multiplicar els exemples, de
vegades n’hi ha prou amb trobar un cas que
sigui prou representatiu del que es vol
defensar per donar suport a una
generalització. Van d’un cas expecífic
(premissa) a un altre (conclusió), argumentant
que si són semblants en determinats
aspectes, ho seran també en el que ens
interessa per la conclusió.

21. 4.3.-Argumentació per autoritat.
• S’utilitza quan és impossible confirmar
directament una determinada informació. Per
tal que aquest tipus d’argumentació tingui
valor, cal ser molt rigurós en la presentació de
les fonts d’autoritat: cal citar-les
explícitament, cal justificar la validesa dels
seus testimonis i la seva imparcialitat en
relació al tema tractat, així com comprovar la
seva veracitat, en la mida de les nostres
possibilitats.

22. 4.4.-Argumentació sobre les causes.
• Resulten de l’acumulació de casos repetits en els què
una determinada situació ( que actua com a causa) ha
vingut sempre acompanyada d’una altra ( a la qual
considerarem el seu efecte).
• Per tal que tinguin força argumentativa, cal que
s’expliqui el vincle més probable entre causa i efecte i
no només esmentar la seva correlació. De vegades, la
correlació pot ser només una coincidència no
significativa sinó casual. En altres casos, no està clar
quin dels dos tipus de situacions és causa de l’altre o
bé, la causa proposada pot amagar una altra de més
profunda però oculta

23. 4.5.-Argumentació deductiva.
• En aquest cas, es presenta una forma d’organitzar les premisses que ens
assegura necessàriament la veritat de la conclusió sempre que les
premisses siguin certes. N’hi ha moltes possibilitats. Presentem només les
més utilitzades.
• 4.5.a.-Modus ponens:
(P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q
(P2)Es dóna p
(C)Per tant, es dóna q
El “modus ponens” és un raonament compost per una primera premissa en
forma de condicional; la segona premissa és l’afirmació de l’antecedent
del condicional. La conclusió és l’afirmació del conseqüent del
condicional.

24. • 4.5.b.-Modus tollens
(P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q
(P2)No es dóna q
(C)Per tant, no es dóna p
El “modus tollens” és un raonament format per una
primera premissa condicional; la segona premissa és
la negació del conseqüent del condicional inicial. La
conclusió que resulta és la negació de l’antecedent del
primer condicional.

25. • 4.5.c.-Sil.logisme hipotètic
(P1)Si es dóna p, aleshores es dóna q
(P2)Si es dóna q, aleshores es dóna r
(C)Per tant, si es dóna p, aleshores es dóna r
Un “sil.logisme hipotètic” està format per una
primera premissa condicional; la segona és un
altre condicional en què l’antecedent és el
conseqüent del primer condicional. La conclusió
que es dedueix és un nou condicional en què
l’antecedent és el mateix del primer condicional
i el conseqüent ho és el del segon.

26. • 4.5.d.-Sil.logisme disjuntiu
(P1) Es dóna p o es dóna q
(P2)No es dóna p
(C)Per tant, es dóna q
El “sil.logisme disjuntiu” està format per una
disjunció com a primera premissa; la segona és
la negació d’un dels dos elements de la
disjunció. La conclusió que es dedueix és
l’afirmació de l’altre element de la disjunció
inicial.

27. 4.5.e.-Dilema
(P1)Es dóna p o es dóna q
(P2)Si es dóna p, aleshores r
(P3)Si es dóna q, aleshores s
(C)Per tant, es dóna r o es dóna s
Un “dilema” està constituït en lògica per una primera
premissa en forma de disjunció; la segona és un
condicional que té com a antecedent el primer element
de la disjunció inicial; la tercera premissa és un altre
condicional que té com a antecedent el segon element
de la disjunció inicial. La conclusió que es dedueix és
una nova disjunció formada pels conseqüents de la
segona i tercera premissa.