EmbaràS

262 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
262
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

EmbaràS

  1. 1. Embaràs<br />*Definició:<br />L&apos;embaràs o gestació es refereix al procés posterior a la fecundaciód&apos;unòvulpel espermatozoide , pelqual es desenvolupa un nouindividu de l&apos;espèciedins del cos de la mare, fins el moment del part ; fa referència a aquestperíode de temps que transcorre entre la fecundació i el part. Incloutotselsprocessosfisiològics de creixement i desenvolupament del fetus a l&apos;interior de l&apos;útermatern, aixícomelsimportantscanvisfisiològics, metabòlics i fins i totmorfològics que es produeixen en la dona encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupciódels cicles menstruals, o l&apos;augment de la mida de les mames per preparar la lactància.<br />
  2. 2. Característiquesgenerals<br />L&apos;embaràs es produeixquan un espermatozoide arriba i travessa la membrana cel·lular de l&apos;òvul, fusionantelsnuclis i compartintambdós la sevadotaciógenètica per donar lloc a una cèl·lulaou o zigot, en un procésanomenatfecundació. La multiplicaciócel·lular del zigotdonaràlloc a l&apos;embrió, que desprésd&apos;unllargdesenvolupament deriva en un individuadult.<br />L&apos;embriologiaés la part de la ciència que estudia el complexprocés de desenvolupamentembrionari des del moment de la fecundaciófins a la formació del fetus, que éscoms&apos;anomenal&apos;organismeresultantd&apos;aquestdesenvolupamentquan encara no ha tingutlloc el part.<br />Dinsl&apos;úter, el fetusestàsurant en el líquidamniòtic, i al seutorn el líquid i el fetusestanembolicats en el sacamniòtic, que estàadossat a l&apos;úter. Al coll de l&apos;úter, es forma un tap de mocdensdurantl&apos;embaràs per dificultar l&apos;entrada de microorganismes que puguin provocar infeccionsintrauterines. Aquesttapseràexpulsatdurantl&apos;inici del part.<br />Mentreromandins, el zigot, embrió o fetusobténutrients i oxigen i elimina elsresidus del seumetabolisme a través de la placenta. La placenta està ancorada a la paret interna de l&apos;úter i està unida al fetuspelcordó umbilical. L&apos;expulsió de la placenta després del part es denomina enllumenament<br />
  3. 3. Indicadors de certesad&apos;unembaràs<br />Els signes de certesad&apos;unembaràsconsisteixen en poder demostrar sense error la presènciad&apos;estructuresembrionàriesmitjançantl&apos;úsd&apos;ultrasons i altresimatgesradiològiques.<br />Activitat cardíaca fetal La identificació de pulsacionscardíaquesfetalsseparades i diferents de les de la mare assegura el diagnòstic de l&apos;embaràs. Es pot auscultar l&apos;activitat cardíaca fetal amb un estetoscopi o un fetoscopi especial o amb una ecografiaDoppler. El bateccardíac fetal ésràpid-entre 120 i 160 batecs per minut-i pot ser identificatamb exactitud a partir de la setmana 19 i 20, excepte en dones obeses en les quals es dificulta escoltar el focus fetal.<br />Rastreigecogràfic En qualsevolmoment de l&apos;embaràs, especialment en presènciad&apos;unfetusmadur en la segonameitat de l&apos;embaràs, éspossible demostrar per ecografiatransabdominal bidimensional o tridimensional tant les sevespartsanatòmiquescom el sacvitelí.<br />
  4. 4. Factors de risc<br />Diversos factorsaugmenten la possibilitat que una dona tingui un embaràs de risc:<br />Una edat menor de 14 anys o major a 35 anys. <br />Existència de diversesmalaltiesanteriors o durantl&apos;embaràs, comanèmia, alcoholisme, diversescardiopaties, diabetis, hipertensió, obesitat, diversesmalaltiesinfeccioses, afeccionsrenals o trastornsmentals. <br />Embarassos múltiples. <br />Problemes en un embaràsprevi. <br />Fillsanteriorsamb alguna malformació. <br />Pes corporal menor de 45 kg o superior als 90 kg (varia d&apos;acord a talla) <br />Talla menor a 140 cm. <br />Riscos alimentaris. Elspeixosambaltcontingut de mercuri han de ser evitats, com el tauró, peixespasa, careta i algunestonyines. Altresaliments, com gambes, salmó, bacallà i pagre, no han d&apos;ingerirmésd&apos;una vegada per setmana per tenir un baixcontingut de mercuri.<br />[Embarassosd&apos;atenció especial<br />Hi ha embarassos que, per les sevesespecialscircumstàncies, requereixen una cura i un seguimentespecífic. En aquests casos poden sorgircomplicacions o problemes imprevistos que han de ser atesosràpidament i de manera professional per evitar col·locar a la mare o el nadó en una situació de risc. Fonamentalment es poden destacar elssegüents casos:<br />Embarassos en adolescents<br />Anèmia<br />Hemorràgiaprepart<br />Despreniment de la placenta <br />Placenta prèvia<br />Diabetis<br />Embaràsectòpic<br />Cardiopatia<br />Hipertensió<br />
  5. 5. Canvisfisiològicsdurantl&apos;embaràs<br />
  6. 6. Primerssímptomes<br />Tot i que no sempre es deu per aquestmotiu i pot ser aquesta un simple desajustament, l&apos;embaràsduucom a primer senyal, habitualment, la pèrdua de la menstruació. Aquestsímptoma va acompanyatnormalment per tota una sèried&apos;altresmés o menyshabituals, com ara molèsties o dolor a la partbaixa del ventre, sensibilitataccentuadaalspits, vòmits, nàusees i augment del flux vaginal. De tota manera, l&apos;apariciód&apos;un o mésd&apos;aquestsímptomes no és una prova de l&apos;embaràs de la dona, el qual no es potcomprovar fin que no es realitzi una provad&apos;embaràs.[2]<br />
  7. 7. Canvisfisiològics<br /> La dona embarassada es troba en un estathipervolèmiccrònic. El volumd&apos;aigua corporal total s&apos;incrementa a causa de l&apos;augment de la retenció de sal i aiguapelsronyons. Aquestamajorquantitatd&apos;aigua ocasiona dilució de la sang, el que explicarial&apos;anèmiafisiològicapròpia de l&apos;embaràs que persisteixduranttotl&apos;embaràs.<br />L&apos;augment del volumsanguini causa un augment en la despesacardíac, el volumurinari i el pes matern. L&apos;acció de la certesprostaglandines causa broncodilatació i augment en la freqüènciarespiratòria. A nivell renal es veu una lleudisminució en la depuració de creatinina, i altresmetabòlits.<br /> El pes de la mare durantl&apos;embaràsaugmenta a expenses del pes del fetus, el pes del líquidamniòtic, placenta i membranes ovulares, l&apos;increment de la mida de l&apos;úter, la retenció de líquidsmaterns i l&apos;inevitabledipòsit de greix en teixitsmaterns. El metabolisme de la mare també incrementa durantl&apos;embaràs.<br /> La freqüència cardíaca augmentafins a una mitjana de 90 batecs per minut. La tensió arterial es mantéconstant o sovintlleumentdisminuïda. La resistència venosa augmenta, en especial per sota de la cintura gestant. El cortendeix a augmentar de mida, condicióanomenadahipertròfia ventricular especialmentesquerra i desapareix a les poquessetmanesdesprés de l&apos;enllumenament. La presènciacirculant de prostaglandines causa vasodilatació en oposicióalsvasoconstrictorsfisiològicsangiotensina i noradrenalina, en especial perquèl&apos;angiotensina II augmenta per mantenir la pressió arterial normal. La hipertensió i l&apos;apariciód&apos;edemasón en general signes d&apos;alarma en l&apos;embaràs.<br /> La taxa o índex de filtrat glomerular i la perfusió del ronyóaugmenten a expenses de l&apos;augment de la despesacardíac i la vasodilatació renal. Això causa un lleuaugmentdelsvalors de creatinina en sang per disminució de l&apos;aclariment de creatinina i igualment de nitrogenureic. La disminució de la pressió parcial de diòxid de carboni en la sang materna causa un augment en l&apos;excreció renal de bicarbonat.<br />
  8. 8. Molèstiesfísiquestípiques<br />Elsimportantscanvisfisiològics i emocionals que experimenta la dona durantl&apos;embaràsprodueix també una sèrie de molèsties que sóntípiquesd&apos;aquestestat, que van canviant a mesura que l&apos;embaràs va desenvolupant-se, i que depenen també de quantsembarassoshihagitingut la dona, la sevasituació socio-econòmica, etc.<br /> Les molèstiesdigestivessónhabituals al primer trimestre de gestació, en el qual la dona potpatird&apos;acidesa, nàusees i vòmits, causatssobretotpelscanvishormonals que estàexperimentant. Elsconsellsmèdicshabitualspassen per la reducció de la quantitat de les ingestes sumada a un major número d&apos;ingestes cada dia, a més a més de canvis a la dieta i l&apos;administració de antiemètics.Aquestaugment de les nàusees i elsvòmitscoincideixeamb un moment de granscanvis al desenvolupament del fetus i en el qualésmolt sensible a les possiblessustànciestòxiques que pugués consumir la mare. Les dones que tenenmésnàusees, i que per tant, restringeixen el consumd&apos;alimentspotencialmentnocius, tenenmenyspossibilitats de tenir bebés ambmalformacions.Finalment, també potpassar que les genives tinguen méssensibilitat, es congestionen i, en alguns casos, sagnin.<br />Sónhabituals també elsmareigsproduïtspelscanvisbruscs de posicióperò també per permanèixermolt de tempssensemoure&apos;s.<br />
  9. 9. Calendari<br />Durant el primer trimestre el riscd&apos;avortamentésmajor (mort natural de l&apos;embrió o fetus). Això té majorincidència en embarassosaconseguitsmitjançantfecundació in-vitro, ja que l&apos;embrióimplantatpodriadeixar de desenvolupar per fallades en elscromosomesheretatsdelsgàmetesdelsseusprogenitors. <br />Durant el segon trimestre el desenvolupament del fetuspotcomençar a ser establert o diagnosticat. <br />El tercer trimestre marca el principi de la viabilitat-aproximadamentdesprés de la setmana 25-que voldir que el fetuspodria arribar a sobreviured&apos;ocórrer un partprematur, part normal o cesària. <br />

×