Memòria anual d'Estel Tàpia - 2012

1. Associació Estel Tàpia
Memòria 2012

2. 2
CARTA DE LA DIRECTORA
Benvolguts amics,
Aquesta Memòria de 2012 és el resum del treball constant de tot un
equip que, malgrat la delicadíssima situació econòmica i social, ha
continuat fent un sobre esforç per tirant endavant aquest projecte: la
reinserció social i productiva dels usuaris de l’Associació Estel Tàpia.
Ens esperona el suport que ens heu donat fins ara, davant de la difícil
situació econòmica i social que estem vivint, i sabem que només
encarant aquest horitzó de treball conjunt podrem continuar donant
resposta a les persones més vulnerables de la nostra societat.
Us volem fer arribar un missatge d’il·lusió perquè la junta directiva,
direcció, equip educatiu, voluntariat i usuaris han continuat fent la
seva feina amb valentia, treball de grup i molta dedicació.
Aquest any 2012 hem centrat gran part de la nostra estratègia en
buscar i establir acords, aliances i suport amb entitats públiques i
privades, institucions autonòmiques i empreses per a rebre suport de
tots tipus, particularment pel màrqueting dels productes propis.
I per acabar, voldria remarcar que gràcies a aquesta
corresponsabilitat dels diversos agents de la societat, les persones
adultes en situació d’exclusió social podran incloure’s en el seu
entorn.
Rebeu una cordial salutació,
Dra. Rocío Elvira Q.
Directora Associació Estel Tàpia Barcelona, febrer de 2013

3. 3
IDEARI DE L’ASSOCIACIÓ
MISIÓ
L’Associació Estel Tàpia és un projecte socioproductiu d’inclusió de
les persones en situació d’exclusió social. El projecte aborda la
inclusió a través de la cultura del treball en persones adultes en risc
d’exclusió social, perquè aquesta cultura reprodueix mecanismes,
relacions, paràmetres que doten al subjecte d’elements per estar dins
de la societat.
VISIÓ
El gran repte del projecte es la inclusió que tant el subjecte com la
societat a la que pertanyen, siguin corresponsables en el procés de
la seva integració.
La innovació del mateix radica en la seva metodologia, que equilibra
l’eix social i l’eix productiu.
El projecte genera un procés d’inclusió que canvia estructuralment la
demanda immediata de l’usuari. En lloc d’oferir la seva condició
d’exclòs per obtenir recursos, la metodologia del projecte col·loca un
objecte –que té un valor simbòlic- per a que sigui intercanviat. Per la
qual cosa, el subjecte és protagonista de la seva pròpia inclusió, fent
un procés profundament socialitzador a través de la manipulació o
creació d’un producte, per el qual finalment rebré una beca
econòmica.
En aquest procés l’usuari està dins d’un marc i es reconegut pel que
fa (el seu treball), no per la seva condició (la seva problemàtica
d’exclòs)
VALORS.
Tenim com a referència per aconseguir la inclusió social y productiva,
els següents criteris de socialització: tolerància, ordre, organització,
innovació i sostenibilitat, responsabilitat social i empatia.
Aquets criteris són el marc en el que es desenvolupa el projecte i la
realització del mateix, el que permet el procés d’inclusió per el que
treballa tot l’equip en la nostre entitat.

4. 4
Índex
1. Qui som.
2. Que ens mou.
3. Amb quines persones treballem.
4. Quina feina fem.
5. Com funcionem.
6. Amb qui comptem.
7. Mitjans de comunicació.
8. Quin són els nostres comptes
9. Pressupost i balanços.

5. 5
1.Qui som.
L’Associació Socio Laboral Estel Tàpia es una institució sense ànim de
lucre que té com a finalitat afavorir la inserció laboral i social de
persones, preferentment del barri del Raval de Barcelona, que, degut
a la seva situació de marginació, tenen dificultats o poques
possibilitats d’accedir al mercat laboral. El projecte aborda la inclusió
a través de la cultura del treball en persones adultes en risc
d’exclusió social, perquè dita cultura reprodueix mecanismes,
relacions, paràmetres que donen al subjecte d’elements per estar
dins de la societat.
2. Que ens mou.
Els objectius són formar a aquestes persones per a que adquireixin
els hàbits, actituds i aptituds necessàries per la seva incorporació al
mercat laboral, així com per ajudar-los en el seu desenvolupament
com a persones, treballant aspectes com l’autoestima, l’adquisició
d’habilitats de relació normalitzades, capacitat d’utilització dels
recursos al seu abast, i desenvolupar la voluntat i capacitat per poder
desenvolupar el seu propi projecte vital.
Per a complir amb aquests objectius, l’Associació disposa d’un taller
on es realitzen diversos treballs per a empreses, així com la producció
pròpia en complements del tèxtil, i programes de formació adequats
a les seves capacitats.
Projecte socio productiu per la inclusió de persones
Formar –ajudar- adquirir- capacitar- dignificar

6. 6
3. Amb quines persones treballem.
Les persones que es beneficien de l’entitat són homes i dones que
provenen del mon de l’exclusió, d’un marge d’edat ampli i de
nacionalitats diverses. En aquest últim any el perfil d’usuari ha anat
canviant, i els nostres perfils actuals són els següents
Els usuaris d’Estel Tàpia compleixen amb un mínim de tres indicadors
d’exclusió.
Les persones que s’atenen tenen necessitat d’un itinerari que els hi
proporcioni un camí vers l’hàbit i la cultura del treball, i un
reconeixement social per la seva dignificació.

7. 7
Per sexe el nostre col·lectiu presenta aquesta distribució, 45% d’ homes
i 55% de dones .
El percentatge de dones mostra la vulnerabilitat constant del sexe
femení en el perfil de persones en risc d’exclusió social.
Per edats la distribució és :
L’edat mitjana del col·lectiu s’ha reduït respecte a l’any anterior,
actualment es de 41 anys (era 43 anys al 2011).
El gràfic mostra clarament que actualment s’està atenent a un
col·lectiu més jove. La vulnerabilitat socio econòmica està afectant
amb força a una franja d’edat: la de 30 a 45 anys.
Persones de diferent:
Edat
Nacionalitat
Sexe
Discapacitat

8. 8
(Font:Registre d’altes i baixes)
La distribució dels usuaris d’Estel Tàpia en referència a l’origen
geogràfic és la següent: la situació de vulnerabilitat social i
econòmica és en un percentatge alt, autòctona, el 62%, algunes
d’aquestes persones són nous pobres: havien treballat, però des de
fa anys han començat a caure en un laberint de situacions febles i la
seva condició social i econòmica s’ha anat agreujant. Segueix en
importància el col·lectiu africà, en un 20%, que són immigrants
exclosos que no havien tingut itinerari laboral formal des de la seva
estància en Espanya, i respecte al tercer grup, és el col·lectiu
llatinoamericà, en un 12 %, són bàsicament persones que havien
tingut feina no qualificada, i que quan el mercat laboral va baixar de
sobte s’han trobat sense feina, sense formació i sense permís de
treball.

9. 9
Discapacitat
Al nostre projecte arriben persones amb unes mancances socials i
econòmiques, i per això parlem de discapacitat social.
Dins d’aquest col·lectiu estan les persones que han pogut accedir a la
certificació de la discapacitat per raons físiques, psíquiques i/o
socials.
Del total de persones que atent l’associació, el 28,3% tenen el
certificat de discapacitat, el 71,7 % restant, són persones en extrema
pobresa i en un alt grau d’exclusió social.

10. 10
Entitats que deriven
Las persones que arriben a l’associació provenen de diverses Entitats.
El següent quadre ens mostra la procedència de les entitats que han
derivat beneficiaris a la associació Estel Tàpia durant l’any 2012
(Font:Registre d’altes i baixes)
Entre les “Altres Entitats” podem citar al CAP de Sants, CAP de Via
Laietana; Centres de Salut Mental de Sants, Raval Nord, S. Joan de
Déu, Hospital de Sant Pau Toxicomanies, Servicios Sociales del
Barri Gòtic al Raval, del Poble Sec, del Eixample.
Totes les entitats indicades, conjuntament amb el personal
especialitzat de la associació, efectuen un seguiment individualitzat
de la progressió de les persones que treballen en el taller.

11. 11
Durant l’any 2012 el taller ha continuat la seva activitat a ple
rendiment, a pesar de les dificultats pròpies de la situació
econòmiques
Durant aquest any, 60 persones, s’han beneficiat dels nostres
programes de formació i d’inserció laboral. Arribar a 60 usuaris amb
la crisis econòmica que ha suposat l’any 2012, mostra el compromís
de l’entitat vers els perfils més vulnerables.
D’aquests 60 beneficiaris, 24 són de nova incorporació.
El gràfic ens mostra l’evolució d’usuaris atesos en els últims anys.
El itinerari que han seguit aquests 60 usuaris durant l’any 2012 ha
estat el següent:
Seguiment individualitzat

12. 12
Es considera un èxit important que 3 persones s’incorporessin al
mercat del treball, tenint en compte la greu crisi econòmica actual.
L’ocupació mitjana del taller ha estat de 30 persones, la majoria de
les quals només poden realitzar mitja jornada, donada la seva
situació de vulnerabilitat física i/o psíquica.
Les dades anteriorment exposades ens permeten fer les següents
reflexions:
 Es difícil la inserció en el mercat normalitzat del
treball de persones amb la mitjana d’edat indicada
anteriorment i amb el grau de discapacitat i/o malaltia
esmentats. Això provoca que, encara que es vagin
assolin objectius de reinserció social, moltes persones
no ho aconsegueixen, i romanen en el taller de
l’Associació continuant amb la realització de treballs
d’acord amb les seves capacitats i amb la formació
específica per a intentar reintegrar-se posteriorment.

13. 13
 La situació econòmica no permet l’accés al mercat
laboral als ciutadans, siguin vulnerables o no. L’any
2012 va acabar amb 4 milions 900 mil aturats.
 S’ha donat resposta a un col·lectiu molt vulnerable,
persones que han de complir la mesura penal
alternativa i que es troben en situació d’exclusió social.
El projecte ha potenciat aquest any aquest perfil
perquè és un dels més desfavorits de la societat. Així
han pogut assolir dues fites: complir la mesura penal i
començar un itinerari d’inclusió a l’entitat. Alguns d’ells
van demanar entrar a Estel Tàpia després d’haver
acabat el seu procés com TBC (treball en benefici de la
comunitat)
Cal indicar que en les reinsercions convergeixen diversos elements a
tenir en compte:
 L’usuari mostra una voluntat fonamental per voler
realitzar el procés.
 L’usuari accepta l’itinerari pautat per l’entitat:
aprendre o tornar aprendre a fer processos simples,
ser flexible en els tipus de treball, tolerant amb ell
mateix i amb els seus companys i companyes, i
acceptar l’altre que, en aquest cas és l’educador/a,
com referent en el seu treball.
 L’entitat que ha derivat l’usuari a l’Associació està
implicada en altres paràmetres que també donen
suport a l’evolució del beneficiari i coordina amb
nosaltres l’itinerari a seguir.
4. Quina feina fem
El projecte de l’associació consisteix en la reinserció de persones a
través d’una proposta productiva, a partir de feines manuals
senzilles, que ens proporcionen diverses empreses, o be amb
l’elaboració de productes propis.

14. 14
El gran repte del projecte és la inclusió: es que hi hagi
coresponsabilitat entre la societat i l’usuari que està en procés
d’integració.
La innovació del projecte radica en la seva metodologia que equilibra
l’eix social i l’eix productiu.
Aquesta metodologia ofereix feina a la persona exclosa de forma que
a més d’obtenir recursos ell sigui protagonista de la seva inclusió fent
un procés profundament socialitzador a través de la manipulació o
creació d’un producte.
Treballs realitzats
Durant l’any 2012 els treballs efectuats has estat els següents:
 Fabricació del producte “Ecotó”, producte sostenible per a portar i
embolicar entrepans, fruita, etc. Ha estat dissenyat i patentat per
l’Associació Estel Tàpia.
 Fabricació del “ Infinit loop”, es un embolcall alternatiu per regals amb
una aplicació QR que permet visualitzar la traçabilitat del producte.
 La “eCoberta”, es una funda que uneix el iPad 2 amb el teclat
bluetooth per a la seva protecció durant el transport i per la seva
utiltzació en llocs públics.
 Elaboració de la Bossa HP amb diverses versions : gran,petita ,
horitzontal, nansa llarga amb butxaca etc..
 Disseny i fabricació d’accesoris de bicicleta .
 Confecció de regals d’empresa.
 Manipulats de papereria.
 Muntatges de components elèctrics.
 Muntatge d’estoigs dels components elèctrics.
 Col·locació de clips per a cabell en cartrons i altres accessoris.
 Servei de repartiment de correspondència i publicitat.
 Muntatge de mostraris diversos.
 Neteja petits contenidors per la industria).
 Classificació de peces per codis.
 Muntatge de peces.
En aquest procés l’usuari està dins d’un marc i
es reconegut per el que fa, i no per la seva
condició d’exclosos.

15. 15
 Manipulats en general d’alta gama: mostraris
 Disseny i elaboració de productes propis a partir de material de
reciclatge: 18 articles de fabricació pròpia .
 Introducció en el Comerç dels productes en diverses botigues
de Barcelona , rodalies i Girona.
La realització d’aquests treballs suposa una doble vessant, per una
part, es tracta d’una feina a realitzar que ha de servir per formar als
usuaris de cara a la seva reinserció a la societat. Per una altra, el
treball ha de realitzar-se amb qualitat i ha de ser lliurat al client en el
termini establert. Es per això que, davant de qualsevol comanda de
treball, els educadors han de planificar-la tenint en compte els
següents aspectes:
 Procés productiu: quin tipus de feina s’ha de realitzar.
 Planificació del treball: espai quantificat, distribució,
seqüenciació de operacions a realitzar, temps, recursos
materials, recursos humans.
 Organització del treball: formació de les persones abans de
començar cadascun dels treballs, preparació dels materials,
experimentació del procés amb diferents persones, quantificació
del temps, observació i classificació de les habilitats de
cadascun dels usuaris, capacitació de possibles responsables.
 Aplicació dels continguts adquirits en els diferents processos
formatius

16. 16
Beneficiari fent un patró per la bossa bandolera
Entitats i Instituciones que han utilitzat els nostres serveis
ANAVRE
Amigos del Alto
AMPA Escola tècnica el CLOT
AMPA IES La Llauna
APRODISCA
Asociación DiDeSUR
Capipota Productions
Col·legi Casp Sagrat Cor de Jesus
Col·legi Immaculada. Fundació educativa Vedruna
Colegio Alemán de Barcelona
FIRES ( FIRA DE LA TERRA, Comerç just, Festa del Badiu, Biocultura,
Sant Ponç , Choshop etc.. entre altres )
Escola Pía Balmes
A cadascú segons
l’ evolució en les
seves capacitats

17. 17
Escola Nostra Sr.a Dels Angels
Escola San Jose Obrero
Escola Bon Pastor
Escola Guinardó
EVZON
Fundació Tot Raval
GPC Lampsheid S.L.
HP
Industrias metalúrgicas, RIZ S.A.
IES BVII
IES La llauna
Mundocole SLU
OMNITEL comunicacions SL
Simon S.A.
Simon Connect
Solidaritat amb Gent Gran
Tarpuna, S.L
Valentina Thörner da Cruz
Merceries d’arreu de Catalunya
Entre d’altres
Feina ben feta, ben
organitzada,
ben planificada, ben
distribuïda.

18. 18
5. Com Funcionem
El treball educatiu i socialitzador
A més del treball socioproductiu comentat a l’apartat anterior,
l’Associació disposa d’un projecte específic per a convertir el treball
en una eina socialitzadora i educativa pels nostres beneficiaris
mitjançant diferents accions per a facilitar la seva incorporació a la
societat i al mon laboral. És un treball complementari al treball diari
del taller, treballant continguts d’interès per als beneficiaris i que els
obrin nous horitzons.
Els beneficiaris no presenten una situació fàcil davant d’aquestes
activitats:
 La majoria arriben a tenir un hàbit de treball incorporat,
compleixen els horaris establerts i són capaços de realitzar
feines repetitives durant hores.
 En el taller fan una feina determinada i els costa molt qualsevol
canvi.
 Tenen un problema d’ordre en la seves mentalitats, tant de
l’espai que ocupen com de l’entorn on es mouen (i entesos els
dos conceptes en el seu sentit més ampli). Parlem de caos per
planificar, organitzar i prioritzar la feina.
 La relació amb els altres companys costa perquè no han
treballat en equip i les diferències entre uns i altres és
important. És per això que la tolerància a l’altre, i a sí mateix,
és fonamental.
 No veuen la necessitat de tenir una formació continua perquè
no tenen incorporat aquest concepte.
 Els costa respectar a una altra persona que sàpiga més que
ells. Per això dotem de responsabilitat al verificador/a de la
feina. En aquest procés dotem de capacitat tècnica a la persona
per resoldre incidències del procés de treball en el taller.

19. 19
Cosidor fent una part del procés productiu
Per tots aquests motius, es va dissenyar i realitzar un PLA DE
FORMACIÓ, establint uns objectius generals i específics, i unes fases
de posta en marxa, que es detallen a continuació:
Objectius de formació
Objectius generals
 Potenciar, a partir de la formació, l’equilibri entre el procés
productiu i el procés social.
 Afavorir que tots els beneficiaris trobin un altre espai de
capacitació adient a les seves necessitats i inquietuds.
 Crear un espai, potser més relaxat que l’espai socioproductiu,
on els beneficiaris trobin itineraris de creixement personal.
Objectius específics
 Millorar habilitats socials a nivell de grup: convivència,
respecte, acceptació mútua, ajut, solidaritat.
 Millorar habilitats socials a nivell ampli (vida quotidiana):
moure’s per la societat amb major soltesa i confiança, aprendre
a tenir nous espais on relacionar-se, aprendre i adaptar-se als
nous canvis socials amb menys problemàtica.

20. 20
 Acceptar la problemàtica personal i les possibles limitacions de
capacitat personal, però també acceptar noves capacitats
socials que poden adquirir.
 Millorar la visió i acceptació dels altres a través de la visió i
acceptació d’un mateix.
 Millorar el seu analfabetisme funcional.
 Buscar nous punts d’interès social, a més del laboral.
 Buscar una possible integració laboral.
 Augmentar l’autoestima i el desig d’integració social.
 Augmentar l’autonomia i l’ independència personal
 Augmentar l’aprenentatge significatiu.
El projecte formatiu consta de les següents fases
 Sensibilització respecte al projecte de formació.
 Concrecions formatives per tot el grup.
 Propostes de formació per grups petits i individualitzada.
 Reestructuració d’horaris de treball socioproductiu per
compatibilitzar-lo amb l’activitat formativa.
En els últims anys s’ha augmentat notablement la dotació econòmica
destinada a la formació com a política prioritària, donada la
importància que es concedeix a aquest aspecte.
Durant l’any 2012 s`han buscat acords amb altres entitats per poder
assolir conjuntament una formació en l’àrea del tèxtil. El proper any
es concretaran els acords treballats durant tot 2012.
Iniciatives educatives i activitats de formació realitzades
durant l’any 2012
Paral·lelament al treball socioproductiu els beneficiaris assisteixen a
diferents formacions, la majoria de les quals se han realitzat a la
mateixa associació, exceptuant alguns uns casos que la formació s’ha
realitzat en altres institucions.
Un dels cursos que mes beneficiaris han realitzat, i que es fa a la
mateixa associació, es el de la “Introducció a la cultura del treball”.
Es un curs de 50 hores que té com a finalitat que el beneficiari
s’apropiï, adquireixi i practiqui els hàbits bàsics de treball de manera
experiencial.

21. 21
Els beneficiaris tenen la oportunitat de participar de manera real en el
procés productiu dels productes propis d’Estel Tàpia, mitjançant un
acompanyament personalitzat.
A nivell formatiu es treballa l’actitud cap l’aprenentatge, la motricitat i
la socialització en l’àmbit laboral.
Les bases del treball es fonamenten en dos
aspectes, l’actitudinal i l’aptitudinal.
El curs consta de 17 sessions, alternant aspectes teòrics i pràctics, es
tracten temes com:
 Context i preparació de l’espai de treball
 Responsabilitat en el treball
 Procés d’aprenentatge. Tolerància a la frustració
 Conèixer les pautes de verificació del treball
 Atenció a la instrucció, preguntar dubtes
 Comunicació assertiva, aplicació dels coneixements anteriors
 Cóm es fa un inventari
 Anàlisi d’un cas reial d’inventari
 Clarificació de conceptes útils per els treballs que es
realitzen
 Ètica i responsabilitat laboral
 Treballar amb ordre
 Flexibilitat en el treball
 La importància de la mostra
 Tutories pràctiques
 Treball en equip e individual
 Treball autònom
 Treball i verificació de manera autònoma

22. 22
Aquest curs l’han realitzat 55 persones.

23. 23
Les altres formacions van ser externes i les van realitzar 19 usuaris,
un 21 % del total.
Las formacions externes, fora de les instal·lacions de l’entitat,
requereixen d’unes condicions concretes: que l’usuari es trobi bé i
amb una actitud positiva respecte a la formació que farà, aconseguir
el finançament del curs i programar els seus horaris al taller,
garantint-li feina quan torni del curs. I un punt important treballar és
la coresponsabilitat, perquè es comprometi a assumir el 15% del
cost del curs.
Complir totes aquestes condicions no és gens fàcil, però les persones
que ho han aconseguit han fet, no tan sol un procés formatiu, sinó
un itinerari inclusiu: acceptar un canvi al anar-se a un altre lloc,
aprendre a desplaçar-se per la ciutat, acceptar un altre referent i
altres companys, assistir al curs, esforçar-se per aprendre nous
coneixements, pagar el 15% del cost del curs, tornar a Estel Tàpia
amb una visió més amplia de la realitat. És per això que de la
formació nosaltres diem que és: una finestreta de futur.

24. 24
Un dels cursos que mes beneficiaris van realitzar va ser el de
“Llengües que vehiculars” que s’inicià el gener del 2012 i va finalitzar
el juliol del mateix any, amb una durada de 104 hores.
Educació d’adults durant tot el curs, així com cursos de costura amb
una durada de 120 hores, reparació de bicicletes, PQPI i cuiner.
A nivell de grup s’han desenvolupat vàries iniciatives
1) Grup d’autopercepció de l’estigma. Els usuaris participants són
persones diagnosticades amb malaltia mental. Aquest projecte
està dins del programa en el que participa l’entitat Estel Tàpia
al barri del Raval i que és el PROJECTE D’ACCIÓ COMUNITÀRIA.
Els usuaris van participar en unes sessions de autopercepció de
l’estigma del malalt mental a la societat. Tots ells van valorar
molt positivament l’assistència al mateix. La proposta la realitza
el grup “La Regadera” del Master IAP (Investigación Acción
Participativa).
2) El grup de música, que se ha realitzar un cop a la setmana ha
segut un motiu de creixement individual i de grup. Les cançons
es reflexionen abans de ser interpretades. I la selecció de les
mateixes s’ha fet de forma democràtica i molt participativa.
Tots el usuaris del torn de tarda van participar.
3) El grup de dansa va estar realitzat per dos coreògrafes i van
desenvolupar l’autopercepció a través de materials com la roba.
Les tres sessions de dansa van ser molt actives i participatives.
Els usuaris del torn de matí van poder participar.
Tots els cursos es fan en base a l’eina denominada Pla de
desenvolupament Individualitzat (PDI) que tracta de l’establiment
d’un marc teòric que té com objectiu poder fer el seguiment
individualitzat de cada beneficiari mitjançant:
 Prova de nivell bàsic: que es realitza quan arriba el beneficiari a
l’entitat i busca conèixer en quina situació de coneixement bàsic
es troba.
 Estudi de capacitats i actituds: es realitza mitjançant
l’observació sistematitzada i el seguiment del beneficiari a partir
de la feina que desenvolupa i l’actitud que manifesta en el grup.

25. 25
Accions Inclusives de grup
A Estel Tàpia els itineraris estan pensats perquè siguin inclusius i és
per això que es fa un gran esforç per organitzar accions de relació
amb l’exterior, les quals poden ser lúdiques o culturals, però
prioritàriament, inclusives.
ACCIONS INCLUSIVES DE GRUP QUANTITAT
Visita a l’empresa Hewlet Packard
2 jornades
Visita a la Colònia Güell
2 jornades
Visita Museu Diocesà
1 jornades
Visita a camp de futbol professional
1 jornades
Sant Jordi Raval
2 jornades
Fira de la Terra Barcelona
4 jornades
Sessió fotogràfica
8 jornades
Aquestes activitats es realitzen com a complement de les activitats
socioproductives i socioeducatives explicades anteriorment, per a que
coneguin diversos aspectes i valors de la societat que ens envolta,
col·laborant així a la inclusió dels beneficiaris.
A continuació es detallen algunes d’aquestes activitats.
Visita a l’empresa Hewlet Packard
Els beneficiaris van visitar les instal·lacions d’un dels clients de
l’entitat.
L’objectiu de la visita va ser conèixer una part de la tecnologia de les
impressores de gran format, que és l’especialitat de l’empresa en la
seva seu a Barcelona.
Van tenir una visita guiada, i es varen passar tot el dia a les
instal·lacions finalitzant amb un col·loqui on els tècnics del
DEMOCENTER, uns dels departaments, van contestar totes les seves
inquietuds tecnològiques.
Dia de Sant Jordi en el Raval
Pretenem que els nostres beneficiaris coneguin el significat d’aquesta
especial festa catalana i a la vegada en participin d’una forma activa.
També pretenem donar a conèixer al públic en general la nostra
entitat.

26. 26
Fira de la Terra
Fira que es realitza anualment a Barcelona, en la que diferents
institucions, sense afany de lucre, exposen i venen els productes
propis. Pretenem que els nostres usuaris visquin una festa sostenible
i que vegin que els productes que s’elaboren a ET tenen una bona
sortida.
L’usuària Ma LLuisa a la parada de la Fira de la Terra
Visita a la Colònia Güell
La visita a la colònia Güell es va realitzar a inicis del mes de juny , es
va fer una vista guiada tant a la colònia com a la cripta Gaudí.
L’objectiu general d’aquesta sortida es la convivència entre els
usuaris en un entorn cultural.

27. 27
Gran interès del grup a les explicacions del guia.
Festa de Nadal.
Cada any tots els voluntaris s’impliquen en l’organització d’un sopar
a la que assisteixen els beneficiaris, educadors, voluntaris i membres
de la Junta directiva. Es un dels actes mes participatiu i al que
assisteixen un gran nombre de beneficiaris, en un ambient distés i
integrador.
Sopar de Nadal 2012, jugant a la loteria “mexicana”

28. 28
Visita al museu Diocesà
Al desembre es va anar al Museu Diocesà amb un doble objectiu:
realitzar una visita guiada de la mostra de pessebres que es fa al
emblemàtic lloc, i veure l’exposició de productes Estel Tàpia que hi
havia dins del Museu.
Fires per la ciutat
Els productes de la nostra marca sdBarcelona han tingut gran
acceptació a la ciutat, s’ha assistit a nombroses fires per donar-los a
conèixer.
Gràcies a la col·laboració de les voluntàries, l’entitat ha pogut estar
present en 22 fires, durant l’any 2012.
Fira de Nadal a la Parròquia de Nstra. Sra. De Lurdes
Per altre banda, els nostres productes, es poden trobar en algunes
botigues, com es veu a les següents fotografies
Botiga PRISBA Barcelona Botiga ISSET Granollers Botiga Suit Beibi-Barcelona

29. 29
Tallers artesanals
A partir de materials de reutilització, es preparen uns kits amb tots
els materials necessaris per l’elaboració de diferents objectes , que
després es venen a les escoles a fi que els seus alumnes puguin
realitzar petits tallers d’habilitats manuals, com són punts de llibre,
targetes de metro, caretes d’animals, bosses ecològiques, clauers,
etc.
Aquests tallers s’han organitzat també en algunes festes de diferents
institucions: Col·legi Casp, ONG Amigos del Alto, Col·legi Vedrunes
Immaculada Vedrunes, Col·legi Sagrat Cor Diputació, Casal Loiola,
Festa del comerç just, Festa del Badiu, Col·legi Pare Manyanet,
Colegio Alemán, Sant Ponç, Escola Guinardó, Residència Nstra. Sra.
Nativitat, Diada Solidària Hewlet Packard.
Alguns dels nostres beneficiaris van estar-hi presents, ensenyant com
utilitzar aquests materials

30. 30
Taller de punts de llibre al Raval
S’ha participat també en la Fira de la Terra i la Fira de Biocultura,
presentant els nostres productes sostenibles i solidaris.
Taller al mercat de Calaf al Col·legi Casp

31. 31
Difusió del Projecte a la ciutat
L’associació Estel Tàpia planteja dins dels seus criteris de socialització
la responsabilitat social del projecte. Aquesta te dues vessants, una
vessant interna, en la que es pretén que els beneficiaris del projecte
siguin corresponsables amb la seva feina de forma autònoma i, l’altra
vessant externa, cap a la societat, les persones vulnerables només
podran realitzar el procés d’inclusió si la societat els hi genera un
lloc. Per tant, el projecte, s’ha de conèixer, i és per això que la difusió
és fonamental, ja sigui des de la venda dels productes propis, o a
partir de la presentació de les línees metodològiques del procés
d’inclusió, i/o de la difusió del projecte educatiu Estel Tàpia, que es
basa en la sostenibilitat i la socialització i que ha tingut gran acollida
a les escoles, tal com mostra el següent llistat.
DIFUSIÓ DEL PROJECTE A LA CIUTAT
Escola Pía Balmes
Col·legi Pare Manyanet
Col·legi Jesús Maria (St. Gervasi)
Col·legi Sagrat Cor Diputació
Escola Nostra Sra. Dels Angels
IES La llauna
IES B VII
Green Life Style
Escola Guinardó
Coop Tarpuna
Escola Bon Pastor
Casal Loyola
Dominiques de la Presentació
Caritas, voluntariat
Setmana Moda Granollers
Agenda 21: empreneduria social
Col·legi San José Obrero
Un altre cor cremat de la ciutat
Pecha kucha
Nutrim

32. 32
Projecte educatiu socio-sostenible, escola Mare de Déu dels Àngels
L’escola Pare Manyanet de Les Corts realitzant el seu projecte Educatiu l’associació Estel Tàpia

33. 33
6. Amb qui comptem?
Equip humà
 Personal contractat
Les activitats de l’Associació estan gestionades per una Directora,
titulada superior en Sociologia i un Educador social, els dos a jornada
completa, i una educadora social a mitja jornada.
 Grup de voluntaris i voluntàries
L’Associació compta amb 19 voluntaris, dels quals 13 són dones i 6
són homes, que realitzen diferents treballs en equip i individualment,
segons la seva especialitat, s’han definit els perfils per necessitats
específiques, són coordinats pel personal contractat.
De les especialitzacions dels voluntaris tenim que destacar les
següents:
Formació
Comptabilitat i facturació
Suport a l’equip educatiu
Manteniment del local, del mobiliari,etc.
Informàtica
Dissenyadores
Gestions administratives i socials
Gestió de nous clients, gestió d’ajuts econòmics, subvencions,
donatius, etc.
Els voluntaris passen un procés de selecció i se’ls forma en diverses
temàtiques relacionades amb el treball grupal i amb la inclusió social.
Aquest any s’han realitzat les següents formacions: “ Formació en la
realitat social”, Formació: canvi de societat, canvis de perfils
d’usuaris, “El sentit del treball voluntari. El meu rol a la institució” ,
“Màrqueting”
Un dels objectius que ens vàrem proposar pel 2012 va ser l’augment
del nombre de voluntaris, i estem treballant per la consolidació de
l’equip.
S’ha creat la figura de “col·laborador/a”, que treballa com a
voluntari/a en moments puntuals.

34. 34
ET ha dissenyat un pla de voluntariat per fer el seguiment, la
formació i l’avaluació de cada voluntari que col·labora amb Estel
Tàpia .
 Estudiants en pràctiques
L’Associació ofereix la possibilitat de que estudiants relacionats amb
es seves activitats puguin realitzar pràctiques en el nostre taller.
Hi ha un Conveni amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB
y un altre amb la Fundació Pere Tarrés.
Aquest any s’ha signat acord amb la Fundació Trinitat Jove per fer
pràctiques per cosidors, dins del programa de formació professional
per cosidors tèxtils.
 Junta directiva
Formada per un president, un vicepresident, un tresorer, una
secretaria i 5 vocals, i amb l’assistència de la directora de l’associació.
Aquets es reuneixen una vegada al mes per fer el seguiment de les
activitats realitzades, de la part econòmica i per analitzar les
perspectives de futur.
Donatius i subvencions
L’Associació Estel Tàpia rep diversos donatius i subvencions de
diverses d’entitats públiques i privades, de las Obres socials de
Caixes d’Estalvi i d’entitats relacionades amb l’església Catòlica.
Degut al servei que es presta a la societat amb l’acollida, formació i
reinserció de persones en exclusió social, es considera que els ajuts
d’aquestes entitats tenen una lògica conceptual important i s’espera
d’elles una col·laboració que per a l’Associació és imprescindible.
En el gràfic següent es mostra l’evolució d’ingressos per aquests
conceptes durant els últims anys.

35. 35
(Font: Comptabilitat, compte Subvencions, donacions, llegats de capital i altres)
Volem donar les gràcies a totes aquelles institucions privades,
empreses, entitats financeres i fundacions que han depositat la seva
confiança en la nostra organització i per haver contribuït a aconseguir
els objectius proposats. De forma simbòlica han participat algunes
institucions públiques. Mencionem les següents sense ànim
exhaustiu.

36. 36
FUNDACIÓ COTTET MOR
7. Mitjans de comunicació
Durant l’any 2012 ha continuat el gran esforç de difusió del projecte
sociolaboral d’Estel Tapia a la societat , amb una amplia repercussió
en els mitjans de comunicació.
A continuació es detallen alguns enllaços que posen de manifest
l’amplia incidència de les accions portades a terme.
La ressò del projecte és evident: 25 referències al projecte als
mitjans de comunicació: premsa, ràdio, tv, i internet.

37. 37
ESTEL TÀPIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ L’ANY 2012
01/01/2012
Periòdic digital
Tot Raval
“Premi Acció 21”
http://issuu.com/xavialegria/docs/01_e
lraval213a20/1
04/01/2012
TVE Catalunya
“Informatiu migdia”
http://www.rtve.es/alacarta/videos/linf
ormatiu/linformatiu-migdia-4-01-
12/1287198/
(de 11’ 56’’ a 13’48’’)
04/05/2012
TV3
“Els Matins”
http://www.tv3.cat/videos/4080570/Li
ntercanvi-de-productes-i-serveis-en-
temps-de-crisi-pintar-un-armari-i-la-
denuncia
5/2012
Web
Río+20
http://www.riomes20.cat/pagina/prese
ntacio-del-web-0
http://www.youtube.com/watch?v=XxZ
e-O7BTfA&feature=channel&list=UL
10/06/2012
youtube
“Associació Estel
Tàpia. La
sostenibilitat al
Tercer Sector.
Ecotó i més”
https://www.youtube.com/watch?feat
ure=player_embedded&v=nm16QoKsU
yQ#!
12/07/2012
BTV
“Connexió
Barcelona”
http://www.btv.cat/alacarta/connexio-
barcelona/20470/
13/07/2012
Fundació Tot
Raval
web
http://www.totraval.org/altaveu/207/l-
associacio-estel-tapia-obre-botiga
24/07/2012
El Periódico
http://epreader.elperiodico.com/APPS_
GetPlayerZSEO2.aspx?pro_id=00000000
-0000-0000-0000-
000000000001&fecha=23/07/2012&idi
oma=0&doc_id=7bbfb59a-ca65-4836-
9b32-7e200d489132

38. 38
07/09/2012
El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic
le/2-societat/5-societat/574114-la-
moda-pot-ser-ecologica-sostenible-i-de-
proximitat.html
23/09/2012
Ara
http://www.ara.cat/especials/araensen
sortim/Davant-crisi-resposta-
collaborar-competir_0_778122262.html
25/9/12
Onda Cero
Catalunya
“Els imperdibles”
http://www.ondacero.es/audios-
online/emisoras/catalunya/els-
imperdibles/els-imperdibles-25092012-
1900_2012092500223.html
(a partir 37'30'')
4-11/10/12
revista digital
Tot Badalona
http://issuu.com/totbadalona/docs/tot
badalona1551/17
03/10/2012
TV3
“Valor afegit”
http://www.tv3.cat/videos/4271390/Va
lor-afegit--03102012
(a partir 2'29'')
04/10/2012
TV2 CATALUNYA
“Tinc una idea”
http://www.rtve.es/alacarta/videos/tinc-una-
idea/tinc-idea-capipota-
produccions/1544004/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZ
lLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVu
dHRhYmxlLnNodG1sP3BicT0yJm1vbnRoRmlsdG
VyPTEwJnRpdGxlRmlsdGVyPXRpbmMlMjB1bmE
lMjBpZGVhJm1vZGw9VE9DJnllYXJGaWx0ZXI9Mj
AxMiZsb2NhbGU9Y2EmcGFnZVNpemU9MTUm
Y3R4PTU0NzMxJmFkdlNlYXJjaE9wZW49ZmFsc2
U=
21/10/2012
Web
Naturòticas.
Ética y estilo
http://naturoticas.blogspot.com.es/2012/10/sd
barcelona.html

39. 39
24/10/2012
slowBCN
http://www.slowbcn.com/?lang=en
24/10/2012
La Vanguardia
http://www.bcnramonas.com/cmsuplo
ad/LaVanguardia%281aEdcn%29-
24Oct12-Page58_Cat.pdf
12/11/2012
TV Ciutat Vella
http://www.tvciutatvella.com/component/jtvco
ntent/article/3764-estel-tapia-28-anys-ajudant-
persones-en-exclusio-social-
12/11/2012
BTV
“Infobarris”
http://www.btv.cat/alacarta/infobarris/
21794/
22/11/2012
TV3
“Divendres”
http://www.tv3.cat/videos/4348810/N
egocis-dexit-a-Catalunya-amb-Pau-
Garcia-Mila
23/11/2012
El Periódico
“La bicicleta
coqueta”
http://bcnramonas.com/cmsupload/Pr
dcNov_CAT.pdf
11/12/2012
BTV
“Connexió
Barcelona”
http://www.btv.cat/alacarta/null/2219
5/?v=0.27378213391059836
(a partir 1h10’57’’)
Desembre 2012
Citronelastudio
web
http://www.behance.net/gallery/Fotog
rafias-para-el-proyecto-de-Tarpuna-
Infinit-Loop/6696119

40. 40
8.Quin són els nostres comptes
Evolució dels ingressos
Els treballs realitzats en el taller inclouen l’article propi l’Ecotò i
treballs facturats a diverses empreses i institucions. En el gràfic
següent es pot veure l’evolució dels últims 9 anys.
(Font: Comptabilitat, Compte d’Ingressos per prestacions de serveis)
La crisis econòmica del país és evident en la baixada d’ingressos per
vendes. Els productes propis és el que ha permet tancar l’any amb
més de 60 mil euros de facturació.
Beques pel treball socioproductiu
L’associació dona beques a les persones que participen en el procés
socioproductiu, en funció del seu grau d’integració en el mateix.

41. 41
Els totals repartits històricament es detallen en el següent gràfic.
(Font: Estats mensuals de liquidacions)
Les Beques als usuaris, així com les aportacions del programa
anomenat Aportació Econòmica Mínima (AEMI) que dóna dret a
percebre un import fix mínim mensual pel fet d’estar inscrit en el
taller, i que només no es rep en el cas de faltes d’assistència o per
actituds negatives, i el programa de Formació, han hagut de ser
reduïts degut, sobre tot, a la forta reducció de les subvencions i
donacions rebudes, que no ha pogut compensar el molt lleuger
increment de vendes de productes propis i manipulats.
Malgrat això, s’han portat a terme una gran quantitat d’accions
formatives dins del programa socioproductiu i incrementant el suport
d’educadors per realitzar exercicis de formació especials i
complementaris

42. 42
muntatge d’interruptors
En aquest programa de Formació s’ha seguit fomentant la figura del
Verificador, persona de entre els beneficiaris que revisa la producció
del grup i que ha que conèixer molt be el treball que es realitza, ja
que te una gran repercussió en la qualitat dels productes finals, que
es un dels objectius prioritaris de l’Associació Estel Tàpia.

43. 43
9. Pressupost
PRESSUP.
2013 totals
INGRESSOS
Ingressos per manipulats i venda d'articles propis 68.100
Ingressos financers 0
Ingressos altres 0
Total ingressos ordinaris 68.100
Inventari inicial 3.500
Compres 7.000
Inventari final 3.000
Total consums 7.500
DESPESES
Sous i salaris 57.916
Reparació i conservació 2.400
Serveis de professionals independents 9.712
Primes d'assegurances 1.840
Serv. Bancaris i desp financeres 120
Publicitat i Relacions públiques 2.200
Subministraments 7.024
Beques de formació i extres 31.000
Amortitzacions 1.320
Total despeses ordinàries 113.532
RESULTATS ORDINARIS -52.932
INGRESSOS EXTRAORDINARIS
Ingressos extraordinaris
Total ingressos extraordinaris
DESPESES EXTRAORDINÀRIES
Excursió, festes socials i altres 2.000
Berenars i alimentació 200
Programa AEMI 4.000
Programa Neteja 720
Programa Formació 0
Pagues extres 0
Total despeses extraordinàries 6.920
RESULTATS EXTRAORDINARIS -6.920
RESULTATS DE L'EXERCICI -59.852
Donacions i subvencions 60.000
RESULTAT FINAL 148

44. 44