Introducció: la síndrome ull vermellLa síndrome de l’ull vermell és el motiu de consultaoftalmològica més freqüent, tant e...
Les principals entitats oculars que poden donar elsdiferents tipus de hiperèmia són:Taula 1. Causes més freqüents d’ull ve...
És important fer un correcte diagnòstic diferencial, per      decidir si el maneig el fem a primària o cal derivar a      ...
A continuació, es descriuen amb casos clínics els aspectesmés revelant dels processos oculars que més freqüentmentcausen u...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Introducció sd ull vermell

165 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
165
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
41
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Introducció sd ull vermell

  1. 1. Introducció: la síndrome ull vermellLa síndrome de l’ull vermell és el motiu de consultaoftalmològica més freqüent, tant en l’àmbit de la medicinaprimària com en el de l’oftalmologia. L’ull vermell és unsigne poc específic ja que són moltes les causes que hopoden produir. Per tant, en el nostre nivell assistencial, enshaurem de valer sobretot de l’anamnesi i de l’exploraciómacroscòpica per a identificar aquell ull vermell ambclínica d’alarma i que per tant, caldrà derivar al’oftalmòleg, considerant cada cas es prioritzarà laderivació.La síndrome d’ull vermell amb signes i símptomesd’alarma és aquell ull vermell que es presenta ambsímptomes i signes oculars de preocupació comdisminució de la visió, dolor ocular o alteracionspupil·lars. El patró d’hiperèmia conjuntival al voltant dela còrnia, anomenada de tipus central o ciliar,independentment de la seva simptomatologia, caldràprendre-ho com un signe d’alarma i derivar el malalt demanera urgent. Si la hiperèmia té un component ciliar iperifèric, l’anomenen de tipus mixtes, i també hoconsiderarem com un signe d’alarma. 1. La síndrome de l’ull vermell Clínica d’alarma 1. Pèrdua d’AV 2. Dolor ocular 3. Hiperèmia ciliar o mixte 4. Canvis pupil.lars
  2. 2. Les principals entitats oculars que poden donar elsdiferents tipus de hiperèmia són:Taula 1. Causes més freqüents d’ull vermell, sectorialo generalitzat, sense clínica d’alarma: Conjuntivitis aguda vírica Conjuntivitis al.lèrgica Hiposfagma o hemorragia subconjuntival Episcleritis Pingüeculitis Inflamació del pterigiTaula 2. Causes principals d’hiperèmia ciliar o mixta: Uveítis anterior aguda Glaucoma agut Queratitis infecciosa Escleritis anterior Queratopatia actínica
  3. 3. És important fer un correcte diagnòstic diferencial, per decidir si el maneig el fem a primària o cal derivar a oftalmologia: Taula 1. Diagnòstic diferencial de l’ull vermell per anamnesi i exploració macroscòpica ocular. Conjuntivitis Uveïtis Glaucoma Queratitis hiposfagma episcleritis aguda anterior agut infecciosa agudahiperèmia perifèrica ciliar mixte ciliar sectorial sectorial perilesional dolor No + +++ + no +disminució no ++ +++ + / ++ no no AV secreció sí no no no no no reflexe N Pupil.la Midriasi N N N pupil.lar lenta PIO N variable alta N N N
  4. 4. A continuació, es descriuen amb casos clínics els aspectesmés revelant dels processos oculars que més freqüentmentcausen ull vermell.En tres apartats:1.1 Síndrome de l’ull vermell generalitzat sense clínica d’alarma1.2 Síndrome de l’ull vermell sectorial sense clínica d’alarma1.3 Síndrome de l’ull vermell amb clínica d’alarmaSent els objectius principals d’aquest apartat : Ull vermell: Objetius docents d’ 1. Discriminar ull vermell amb clínica d’ alarma clí 2. Tratament i maneig d’entitats causants ull vermell sense clínica de alarma més prevalents clí mé

×