2. INDEX 1. Situació, clima, vegetació i fauna. 2. Cultura, els faraons i l’art. 3. La religió. 4. Jeroglifics. 5. La vida a l’antic Egipte.
3.
4.
5.
6.
7. ELS FARAONS TUTANKAMON: Fou un faraó de la dinastia XVII de l’antic Egipte.Va succedir al seu germa Semenkhare i va governar uns 10 anys (1335/1336 a1325/1332.) a.C. RAMSÈS II: Conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d’Egipte.Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se’l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte. NEFERTITI:Va ser reina d’Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton. NEFERTARI:Fou reina d’Egipte, esposa principal de Ramsès II.
8. TUTANKAMON KHAFRE:Fou farao de la dinastia IV de l’antic Egipte. MENKAURE:Més conegut per Miceri fou farao de l’antic Egipte.
11. ART EGIPCI Per als Egipcis, una pintura o una escultura posseix la mateixa força que el model viu. Si l’artista té cura de respectar certes regles dura tota l’eternitat. El retrat rarament s’assembla al model. L’artista n’esborra tots els defectes, com arrugues, cicatrius, greix ...Tampoc no mostra el sofriment o la tristesa. En efecte, el dibuix o l’estatua representen un home fort i agraciat, i no vell i infeliç, ja que aquesta imatge romandrà fins i tot quan el model hagi mort.
12.
13. LES PIRAMIDES L’antiplà de Gizeh és famós per què hi podem trobar les tres piramides més conegudes d’Egipte.Van ser construïdes per Kheops, Kefren i Micerí. Són tres piramides imponents. La més gran, la de Kheops , fa 227m de costat i 147m d’alçada, però amb el pas del temps a perdut 9m. Al costat de les piramides de Gizeh podem contemplar la famosa Esfinx , una estatua de 20m d’alçada que representa el faraó Kefren amb cos de lleó.
14.
15. ABU SIMBEL El temple gran d’Abu Simbel esculpit durant l’Imperi nou en honor de Ramses.
17. LA RELIGIÓ Osiris: és un dels pricipals Déus egipsis. Estava casat amb Isis i precidia al tribunal que decidia el destí dels faraons quan morian. Horus: represent amb cap de falcó, és el déu de la llum i la bondat. Fill d’Osiris i d’Isis, és un del Déus més coneguts. Maat: deessa de la justicía, la veritat i l’ordre. El judici funerari, la ploma d’estruç que duu al cap feia de contrapès per valorar el cor del difunt. La balança s’equilibrava si el cor era d’una persona honrada. Keb : és el deu de la terra eixuta. Representava el principi de la felicitat i la vida. Estava casat amb la deessa Nut.
18. Nut : deessa del cel nocturn, creadora de l’univers i de tots els altres. Se la considerava la protectora dels morts. Tueris: deessa que protegia les dones durant el part. Té el cap d’un hipopotam, braços i cames de lleó i esquena i cua de cocodril.
19. El temple, un lloc sagrat L’equilibri del món es manté i el Déu es mostra agrait envers el faraó i els egipcis. I el pobre, quan veu al Deu? No el veu mai. Fa les seves propies ofrenes a l’exterior del temple. De vegades, durant les gran festes religioses, l’estatua del Déu es passejada en barca per Nil cap a un altre temple, però durant tot el trajecte està tapada. Poc abans de l’albada, el sacerdot travessa el temple.
20. EL JEROGLÍFICS - Els jeroglífics són mitjans de comunicació . - Es van utilitzar des de l’epoca predignastica fins el segle IV ( 4 ). - Ho va descobrir un angles anomenat Robert Willams. - S’escrivian en les pedres de les piràmides.
21.
22. LA VIDA A L’ANTIC EGIPTE Dins de la seves cases fetes de tena els mobles són escasos: tamborets, taules, llits i langues. Les habitacions tenen el nostre pla, que serveix de tenassa. Es l’indret preferit dels ocupants. Al vespre tots es reuneixen per estar a la fresca i admirar la bellesa del cel estelat. Els egipcis més benestats tenen jardí i les parets de les seves cases estan decorades amb pintures que sovint representan flors. Cada casa acull una gran familia que inclou els avis, oncles, ties i cosins... Els infants hi són ben presents, encara que molts moren per manca de menjar. Algunes families han de viure els carrers. Algunes persones tenen alguns diners per viure a les cases pero no estan molt o no estan pintedes perque no tenen suficient diners.