tracta sobre el modernisme en catalunya

2. ÍNDEX
1. Que és el modernisme?
2. Història del modernisme.
3. Trets generals.
4. El modernisme a Catalunya.
5. Santiago Rossinyol.
6. Obres més importants

3. QUE ÉS EL MODERNISME
 El Modernisme és un moviment cultural que es
produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del
XX.
 El modernisme afecta sobretot en arquitectura i arts
plàstiques.

4. HISTÒRIA DEL MODERNISME
 El primer senyal evident del moviment modernista es pot
reconèixer en la dècada de 1880 en un conjunt de dissenys
progressistes com per exemple la tendència en alguns dissenys
de ferro forjat amb formes flotants lliures, o algunes dissenys
tèxtils florals.
 Un punt destacat va ser l'Exposició Universal de París de 1900, en
la qual el modernisme va triomfar en cada mitjà exposat. El seu
apogeu va arribar en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu
Modern de 1902 a Torí, Itàlia, on els dissenyadors van exhibir
obres de tots els països europeus on el modernisme va florir.
 El modernisme va fer ús de moltes innovacions tecnològiques de
finals del segle XIX, especialment l'ampli ús del ferro exposat.
 En el començament de la Primera Guerra Mundial, va començar a
ser abandonat en favor de l'art modern que amb els seus traços
més simples i rectilinis

5. TRETS GENERALS
 Com a trets generals de l'estil modernista podem
definir: el predomini de la corba sobre la recta,
l'asimetria, el dinamisme de les formes, el
detallisme de la decoració en la recerca d'una
estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i
naturals i les figures de dona.

6. EL MODERNISME A CATALUNYA
 A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una
personalitat especial que fa que puguem trobar
manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en
edificacions de molts diversos tipus: fàbriques,
cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges.
 L'arquitectura modernista a Catalunya significa, la
modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro
en les estructures,…), al mateix temps que conserva
elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i
enllaça amb l'estil gòtic. És una arquitectura decorativa,
integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els
arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i
dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les
vidrieres, els mosaics, la forja, etc.

7. SANTIAGO ROSSINYOL
 Santiago Rusiñol i Prats va neixer a Barcelona el 25 de
febrer de 1861 i va morir a aranjuez el 13 de juny de 1931.
va ser un pintor, escriptor ,col·leccionista i dramaturg
català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del
Modernisme a Catalunya.

8. BIOGRAFIA
 El 1888 es revela com a escriptor col·laborant regularment amb
articles al diari La Vanguardia.
 El 1889 se'n va a estudiar a París.
 El 1893 instal·la a Sitges el seu estudi, conegut com el Cau Ferrat,
per la col·lecció de ferros antics que conté.
 El 1899, arran d'una greu malaltia, es retroba amb la dona. Quan
millora, marxa a França amb ella i amb la seva filla per
desintoxicar-se de l'addicció a la morfina. Un any després se
sotmet a una intervenció quirúrgica que el deixa amb un sol
ronyó, fet que marca una nova etapa vital en la seva trajectòria.
 El 1903 ja és un artista reconegut i durant la primera dècada del
segle XX es consolida el seu prestigi com a pintor i escriptor
prolífic.

9. OBRES MÉS IMPORTANTS
 L’ALEGRIA QUE PASSA
L'alegria que passa és una obra teatral de
caràcter simbolista de Santiago Rusiñol. Fou estrenada
com a prova el 16 de gener de 1899 per la
companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual, al Teatre Líric
(Barcelona). De forma comercial, va estrenar-se
al Teatre Tívoli de Barcelona l'any 1901. Té traduccions
en castellà, francès i italià.

10. OBRES MÉS IMPORTANTS
 EL JARDÍ ABANDONAT
L'etern conflicte entre l'artista i la societat, la poesia i
la prosa, i l'espiritualisme i el materialisme, serà
tractat a El jardí abandonat (1900).
Aquesta obra, la més genuïnament simbolista de
Santiago Rusiñol, és una peça lírica en la qual el jardí
representaria aquest món poètic ideal, aquest paradís
immaterial i atemporal de l'artista, que es veu
amenaçat pel món quotidià, la prosa, la societat
consumista i mancat d'esperit..