1. TRACTAMENT
TRACTAMENT
METODOLÒGIC DE LES
METODOLÒGIC DE LES
LLENGÜES EN PROGRAMES
LLENGÜES EN PROGRAMES
D’EDUCACIÓ
D’EDUCACIÓ
PLURILINGÜE: TIL II TILC
PLURILINGÜE: TIL TILC
(AICLE)
(AICLE)
Frederic Sentandreu, 2013
2. Taula
1. L’ensenyament plurilingüe?
2. Marc de referència: MECR, Porfolio, currículums
3. Tractament integrat de llengües
4. Tractament integrat de llengües i continguts
3. Què és l’educació plurilingüe i pluricultural
Composició multilingüe de l’alumnat
Composició multilingüe de l’alumnat
4. Què és l’educació plurilingüe i pluricultural
Es proposa, independentment de la
procedència lingüística, cultural i
socioeconòmica de l’alumnat,
a) el domini de les dues llengües
cooficials, i d’una o dues
d’estrangeres,
b) l’experiència integradora de
diverses cultures,
c) un rendiment elevat en les
diferents àrees del currículum adquirit
mitjançant l’ús vehicular de més de
dues llengües
6. FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE
Organització de
Organització de
l’educació
l’educació
plurilingüe
plurilingüe
Ensenyament
Ensenyament Ús vehicular
Ús vehicular
A l’àmbit social
de les llengües
de les llengües de les
de les
llengües
llengües
Tractament
Tractament
integrat de les Al centre educatiu Tractament
integrat de les Tractament
llengües
llengües integrat de les
integrat de les
A l’aula llengües iiels
llengües els
continguts
continguts
7. Marcs de referència
• Marc legal
• Organització del centre
• Documents orientatius i complementaris
• Marc Europeu Comú de Referència
• Manuals sobre metodologia ensenyament
de llengües
8. Marc Europeu Comú de Referència (MECR)
2003. Marc europeu comú
de referència per a les
llengües (bases comunes per
a programes, orientacions
curriculars, exàmens, llibres
de text, etc.)
10. Opcions metodològiques
sistema
educatiu
amb 3 o 4 Continguts àrees
Continguts àrees
llengües
lingüístiques
lingüístiques
(tractament integrat de
(tractament integrat de
llengües)
llengües)
Vehiculació de continguts no
Vehiculació de continguts no
8/9 hores
lingüístics en diverses
lingüístics en diverses
de llengua
llengües
llengües
+ àrees de (tractament integrat de
(tractament integrat de
continguts
llengües ii continguts)
llengües continguts)
no
lingüístics
11. Tractament integrat de les llengües
Plantejament global
Àrea Continguts de
de les llengües Àrees
llengües relacionats no
(L1, L2 i L3) amb àrees no lingüístiques
lingüístiques
Tractament Tractament Tractament
integrat de les integrat de integrat de les
llengües llengua i diferents
continguts àrees no
lingüístiques
12. CSC
1r motiu de reflexió: GÈNERES TEXTUALS
Maariv Izvestia
JoongAng Ilbo
Tel-Aviv (Israel) Moscou (Rússia)
Seül (Corea del Sud)
14. Tractament integrat de llengües
Sabem que...
• Una persona bilingüe o plurilingüe no
aprén les llengües per separat.
• Alguns coneixements i destreses, una
vegada apresos en una llengua, estan
disponibles per a les altres llengües.
• Cada nova llengua apresa es basa en
l’estructura i les característiques de la
llengua que ja se sap.
16. L1 L3 L2
Característiques
superficials
Fonològiques
Característiques Morfològiques Característiques
superficials Sintàctiques
Lèxiques
superficials
Fonològiques
Fonològiques
Morfològiques
Morfològiques
Sintàctiques
Sintàctiques
Lèxiques
Lèxiques
Estructures
comunes
Estratègies de Coneixements Coneixements
comprensió i sobre textos,
producció caixes, gèneres
metalingüístics
Coneixements sobre la situació comunicativa
Coneixements sobre el món
COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA
17. Competència particular en L1, L2, LE
Sintaxi: ordre de l’oració
El cavall renilla
Val.- El caballo relincha
Cast.- The horse whinny
Angl. El cavall blanc
El caballo blanco
The white horse
Però concordança nom-adj.
18. Tractament de transferències i
interferències entre L1/L2/LE
•Elements transferibles -Senyal d’aprovació o negació (No
(formes i usos problem!, Perfect! stomach, No..., no ...,
semblants)
etc),
-fonemes (peix-fish, vaixell-van, casa-zip,
germà-January, cinco –think, etc...)
- presència de subjecte (I love, Je t’aime
•Tractament previ de T’estime, Te quiero...)
possibles interferències i
correcció.
- similitud fonètica entre mots amb
diferents significats (red- verd , black-
blanc)
19. Tractament integrat de llengües
COMPONENTS D’UN ENFOCAMENT
INTEGRAT DE LLENGÜES EN EL CENTRE
1. Unificació de criteris
Tres processos
simultanis... 2. Diversificació de tractaments
3. Organitzar l’actuació coordinada
20.
21. Temporitzaci
Acords
ó
Bloc 1
1. Elaborar uns criteris per a seleccionar conjuntament els materials curriculars.
2. Establir criteris de coordinació pel que fa a la distribució dels continguts.
3. Dissenyar models comuns de resum, esquema, treball d’investigació, etc.
4. Establir criteris sobre els gèneres que s’han de treballar en cada àrea, en funció de
les necessitats expressives de l’alumnat.
5. Establir acords pel que fa a la terminologia gramatical.
6. Elaborar uns criteris de presentació d’escrits.
…
Bloc 2
12. Planificar el treball de la comprensió lectora: elaboració d’un model de treball.
13. Elaborar, junt al professorat de les àrees no lingüístiques, un pla lector que ha de
contindre la planificació conjunta de les lectures que fa l’alumnat: objectius de les
lectures, característiques de les obres seleccionades, quantitat, gènere i tipus
d’activitats que es fan sobre les lectures
Bloc 3
14. Planificar el treball de l’expressió escrita: elaboració d’un model de treball.
15. Planificar el treball de l’oral: elaboració d’un model de treball.
Bloc 4
18. Establir acords sobre l’avaluació, els criteris i els instruments
Bloc 5
20. Planificar el treball oral en LE.
Bloc 6
21. Coordinar criteris de correcció i exigència amb el professorat d’àrees no
lingüístiques.
22. Tractament integrat de llengües
TIL: premisses a l’aula
• Creació a l’escola un context suficient d’ús,
• Activitats rellevants i significatives: el manteniment de la llengua ve
donat per la necessitat d’usar-la fent activitats habituals per a la vida acadèmica.
• Manteniment de la llengua d’instrucció : només es fa servir la L2 o la LE.
• Desenvolupar la competència social .
• Desenvolupament d’estratègies cognitives .
• Bastida continuada per part del professorat (conversació instructiva,
activitats de producció conjunta).
• Atenció continuada a aprendre a aprendre .
• Ambient de classe relaxat i segur , es valora la diversitat cognitiva,
competencial, lingüística i cultural de l’alumnat, i on es poden prendre riscos.
• S’usa una gran diversitat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.
• Els continguts lingüístics es tracten lligats als continguts temàtics.
COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
23. Tractament integrat de llengües i continguts
Se sosté sobre quatre principis unificadors
Se sosté sobre quatre principis unificadors
fonamentals (les quatre c) en constant interacció:
fonamentals (les quatre c) en constant interacció:
contingut
contingut
comunicació
comunicació
cognició ii
cognició
cultura / ciutadania
cultura / ciutadania
l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística
l'ensenyament de tipus TILC contribueix a la consecució de la política lingüística
de la Comissió Europea.
de la Comissió Europea.
http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique-
http://www.segec.be/Documents/Fesec/Immersion/Immersion_Linguistique-
CLIL-EMILE.pdf
CLIL-EMILE.pdf
COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
24. Tractament integrat de llengües i continguts
TILC: paper del professorat
Tot el professorat passa a ser professorat de llengües
Tots els mestres, siguen de l’especialitat que siguen, utilitzen la
llengua com a principal instrument de comunicació per a
l’ensenyament.
Tots són models de llengua , per tant tots són responsables en la
interacció lingüística amb els alumnes i de fer-los avançar en el
seu coneixement.
26. Tractament integrat de llengües i continguts
Unitats TILC
a) Els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporen als
continguts no lingüístics. Mai no es programa des de les
àrees lingüístiques.
b) En una unitat TILC: la llengua és (sobretot) un instrument
per vehicular continguts. La llengua s’aprén usant-la per fer
coses.
c) Però s’avaluarà tot:
- continguts de l’àrea (o àmbit)
- continguts lingüístics i comunicatius incorporats a la unitat.
COMPRENSIÓ LECTORA – EXEMPLE 1
28. Tractament integrat de llengües i continguts
El treball per tasques o per projectes
aporta el marc idoni per a l’aprenentatge:
a) És un treball multidisciplinar.
b) Amb objectius per sobre de cada
currículum i els engloba tots.
c) No ens quedem en la tasca
comunicativa. Hem d’anar a la tasca
global.
(Ex. Mai tenim com a finalitat “escriure una carta a l’alcalde” perquè
pose més papereres. La nostra tasca és el conjunt d’accions, entre
aquestes les comunicatives, que ens permetran assolir el nostr objectiu.
30. ASSESSORAMENT
Servei d’Ensenyament en Llengües, Conselleria d’Educació
http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/recursos.htm
(Marc Europeu, Portfolio, Pla lector…)
http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/publicaciones_pdf.htm
(Mostres d’unitats didàctiques integrades TIL, TILC)
http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/val/legal.htm
Legislació sobre ensenyament i llengües (SEL)
:
Notas del editor
«... el tractament integrat és un element fonamental en l'organització d'un model d'educació plurilingüe, i que ha de configurar, ja configura el currículum oficial i la concreció d’aquest. Aquesta nova perspectiva és la que planteja la figura 9/1, adaptada lliurement de Cavalli (2001).[...] Considerem tres àmbits curriculars principals per a plantejar la integració: el conjunt de l'àrea de llengües (L1, L2 i L3), el conjunt de les àrees no lingüístiques i la intersecció entre les dues. D'estos tres àmbits, deixarem de banda el segon, on van emergint amb força plantejament d'ecologització del currículum (com ara la interdisciplinaritat, la globalització i els enfocaments transversals), i on encara queden per analitzar els canvis que s'han de produir des d'una perspectiva pluricultural, i ens centrarem en el primer i l'últim — el tractament integrat de les llengües i el tractament integrat de llengües i continguts. » (Pascual. 2006: 81-82)
La persona plurilingüe: (imatge 1) Posseeix un repertori verbal constituït per diferents varietats (dialectes, registres i estils) de dues o més llengües, sobre les quals varietats té una competència diferent, depenent de les experiències d’aprenentatge que hi haja tingut i de les funcions per a les quals les fa servir. És capaç d’utilitzar aquestes varietats de manera funcional en les seues activitats comunicatives segons la situació, l’interlocutor i el tema de la interacció. És capaç d’utilitzar destreses interlingüístiques (interpretar i traduir) a més de les intralingüístiques (escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar). És capaç d’adquirir i integrar coneixements procedents de diferents camps del saber, d’usar-los indistintament, i d’expressar-los i utilitzar-los per a resoldre problemes en qualsevol de les llengües que coneix. És capaç d’utilitzar estratègies comunicatives específicament bilingües, com ara la tria intencional d’una de les llengües en una determinada situació, tot seguint o no les normes d’ús habitual, i el canvi i barreja de codis amb propòsits comunicatius. Posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic, adquirides en les seues experiències d’aprenentatge en més d’una llengua. Sol presentar actituds favorables envers altres llengües i cultures i envers els grups socials a què aquestes corresponen, i té una certa facilitat per a integrar-s’hi, en major o menor grau, si les circumstàncies són les adequades. Pot experimentar influències interlingüístiques entre les llengües que coneix —transferència positiva i negativa— tant a nivell de competència com a nivell d’actuació.
La teoria de l’iceberg compara la competència comunicativa d’una persona plurilingüe amb un iceberg.