HISTÒRIA DEL SOFTWARE




Què és el software?
El software és el conjunt de programes de l’ordinador, procediments,
regles,...
-Màquina diferencial i Màquina analítica: Aquestes dos màquines són
   practicament una continuació de l’altre. Primeramen...
-Transistor: és un dispositiu electrònic o semiconductor que compleix les
funcions d’amplificació, oscil·lador, commutador...
ficher de tarjetees perforades. El primer RAMAC es va destinar per ser
utilitzat en la indústria de l’automovil estadounid...
informàtica. Va ser un gran èxit en el mercat, ja que permetia comprar un
sistema més petit sabent que sempre podria migra...
Pantalla: és un dispositiu de sortida que mitjançant un intefaç mostra els
resultats del processament d’una computadora. E...
ja que són de major utilitat, però el major camp d’ús dd’aqest programa es
produeix a les caixes registradores.




Microp...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Gemma

222 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
222
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Gemma

  1. 1. HISTÒRIA DEL SOFTWARE Què és el software? El software és el conjunt de programes de l’ordinador, procediments, regles, documentació i dades asociadse que formen part de les operacions d’un sistema de computació. El terme “software” es va fer servir per primera vegada per John W. Tunkey l’any 1957. Hi han diferents tipus de software: - Software de sistema. - Software de programació. - Software d’aplicació. Tipus de generacions: - Primera generació (1945-1955). - Segona generació (1955-1964). - Tercera generació (1964-1974). - Quarta generació (1974-). Primera generació -Àbac: és un objecte que serveix per facilitar càlculs senzills (sumes, restes i multiplicacions) i operacions aritmètiques. És considerat com el més antic instrument de càlcul, adaptat i preciat en diverses cultures. La època d’origen és indeterminada. Avui en dia es tendeix a pensar que l’origen de l’àbac es troba a la Xina, on l’ús d’aquest instrument encara és notable al igual que al Japó. En canvi, hi han altres opcions sostenen que l’ àbac va nèixer al Sahara, on els antecesors de l’actual àbac eren passatemps rallats en la sorra o en les roques, utilitzats tant per realitzar càlculs aritmètics com per jugar a diverses jocs tradicionals d’intel·ligència.
  2. 2. -Màquina diferencial i Màquina analítica: Aquestes dos màquines són practicament una continuació de l’altre. Primerament Charles Babbage va intentar construïr la màquina diferencial, però va fallar. Anys més tard va comprendre que podia aprofitar el seu diseny per fer una màquina més genara que va ser la màquina diferencial. Aquestes dos màquines són unes calculadores mecàniques de propòsit especial disenyades per tabular funcions polinòmiques sobre una progressió aritmètica obtenint una taula de valors que s’aproxima a la funció real. La última és una màquina més general del que aparenta en un principi. Aquesta màquina va ser inventada per J.H.Muller, i redescoberta per Charles Babbage. Hi ha una reconstrucció de la Màquina Diferencial No.2 que ha estat operativa des de 1991 al Museu de Ciència de Londres. Degut a que la màquina no pot realitzar multiplicacions, no pot càlcular el valor d’un polinomi. Tot i això si el valor inicial es calculat per un altre mitja, la màquina pot calcular qualsevol número de valors pròxims. - MARK I: és el primer ordinador electromagnètic construït en la Universitat Harvard. Va ser inventada l’any 1944 per Howard. H. Airen. Empleava senyals electromagnètiques per moure les parts mecàniques. Aquesta màquina era lenta i inflexible, però executava operacions macàniques bàsiques i càlculs complexes d’equacions sobre el moviment parabòlic de projectils. Funcionava amb relé, es programava amb interruptors i llegia les dades de cintes de papel perforat. Aquesta màquina ens permet fer fins a 5 operacions aritmètiqes (suma, resta, multiplicacií, divisió i referència de resultats anteriors). Es programava reben les seves seqüències d’introduccions a través d’una cinta de paper en la qual anaven perforades les instruccions i números que es transferien d’un registre a un altre per mitra de senyals elèctriques. -ENIAC: és la sigla de Electronic Numerical Integrator And Computer, que era utilitzada per el Laboratori d’Investigació Balística del Exèrcit dels Estats Units. Va ser construïda en la Universitat de Pennsylvania per John Presper Eckert i Jonh William Mauchly. Va ser presentada el 15 de febrer de 1946. La computadora podia calcular trajectòries de projectils i podia resoldre 5000 sumes i 300 multiplicacions en 1 segon. Entre les anècdotes esta la cifra d’un temps de rotura 1 hora. Està relaciona amb el Colossus, que es va utilitzar per dexifrar el còdig aleman durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta màquina era totalment digital, és a dir, que executava els seus processos i operacions mitjançant instruccions en llenguatge màquina.
  3. 3. -Transistor: és un dispositiu electrònic o semiconductor que compleix les funcions d’amplificació, oscil·lador, commutador i rectificador. Actualement es troba pràcticament en tots els aparells domèstics d’ús diari. Va ser inventat en els Laboratoris Bell d’ Estats Units el desembre de 1947 per Jonh Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford Shockley. Hi han diferents tipus de transistors; transistor de contacto puntual que va ser el primer capaç d’ obtenir ganàncies, el transistor d’unió bipolar, el transistor d’unió unipolar o d’efecte de camp que va ser el primer d’aquest tipus que es va portar a la pràctica i el fototransistor que són sensibles a la radiació electromagnètica. - UNIVAC I: va ser la primera computadora universal fabricada als Estats Units. Va ser disenyada per J.Presper Eckert i Jonh William Mauchly. Va ser la primera computadora fabricada per un propòsit no militar. Podia ejecutar uns 1000 càlculs per segon. Era una computadora que precessava dígits en sèrie. Podia realitzar sumes de dos números de deu dígits. Va ser usada per a l’administració i per els negocis, és a dir, per a la execució ràpida de grans quantitats d’operacions aritmètiques relativament simples i per al transport de dades. Com a curiositat només se’n van construïr i se’n van vendre 46 unitats. - IBM 701: era coneguda amb el nom de “calculadora de Defensa” i era la primera computadora científica comercial d’ IMB. Podia realitzar una operació de suma en cinc cicles de màquina de 12 microsegons, multiplicava i dividia en 38 cicles de la màquina de 12 microsegons. Una curiositat és que va ser el primer computador que va demostrar el potencial de la intel·ligència artificial. Segona Generació 305 RAMAC de IBM: es va comercialitzar el 4 d’octubre de 1956. RAMAC eren les inicials en anglès de “Sistema de Contabilitat amb memoria d’Accés Aleatori. El seu diseny va estar motivat per la necessitat de sustituïr el
  4. 4. ficher de tarjetees perforades. El primer RAMAC es va destinar per ser utilitzat en la indústria de l’automovil estadounidense. El sistema de disc IBM 350 emmagatzemava cinc milions de caràcters de set bits. Es van construïr més de 1000 unitats. La sea producció va acabar al 1961, i va passar a ser obsolet l’any 1962. El sistema original podia allotjar-se en una habitació d’aproximadament de nou per quinze metres. IBM 1401: va ser el primer membre de la serie IBM 1400. Utilitza targetes perforades Permet la lectura de targetes a alta velocitat, cinta magnètica per entreda i sortida, impressió d’alta velocitat, pograma ammagatzemat i capacitat aritmètica i lògica. També era utilitzat freqüentment com a controlador perifèric off-line en grans instal·lacions tant de computació científica com de computació de negocis. La tarifa mensual era de 2500 dolars S’en van construïr 12000 unitats fent-la la màquina més exitosa en la història de la computació. Aquesta màquina incloïa autocoder, FARGO, FORTRAIN II, FORTRAIN IV, RPG I SPS. Tercera generació Circuit integrat: el primer circuit integrat va ser desenvolupat al 1958 per l’ingenier Jack Kilby. Va permetre reduir la mida de les computadores, ja que en una petita pastilla de silici es podia incluir grans quantitats de transistors. Els circuits integrats es troben en tots els apareéis electrònics modernsL’any 2000 Kilby va ser galadornat amb el Premi Nobel de Física per la contribució del seu invent per el desenvolupament de la tecnología de la informació. Existiesen dos ventatges que tenen aquests circuits; el seu baix cost i el seu alt rendiment. IBM S360: va ser el primer en utilitzar microprogramació i va crear el concepte d’arquitectura de familia. És un dels primers ordinadors comercials que va utilitzar circuits integrats i podia realitzar tant análisis numèrics com administració o precessament d’arxius. Es considera que la tercera generació de computadores començà amb la seva introducció. Va ser la primera computadora atacada amb un virus en la història de la
  5. 5. informàtica. Va ser un gran èxit en el mercat, ja que permetia comprar un sistema més petit sabent que sempre podria migrar cap un sistema de major capacitat. MULTICS: Va ser un dels primers sistemes operatius de temps compartit, és a dir que posibilitaba la execució multifeina. Va tindre una gran influència en el desenvolupament dels posteriors sistemes operatius. El seu desenvolupament va començar l’any 1964 i estava liderat per Fernando J. Corbató, però finalment s’en va encarregar Honoywell. Va ser concebut com un producte comercial, però no va tenir molt d’èxit. No obstant va tindre un gran impacte en el camp de la computació. Es va intentar que tingués una alta disponibilitat i anyadint nous recursos podia creixer el poder de computació, memoria principal, emmagatzematge etc. MICROPROCESSADOR: va ser el primer mnicroprocessador instalat en un simple xip i es va anomenar Intel 4004. Va ser el primer que e sva trobar comercialment. Va ser inventat per Faggin que va crear una nova metodología que no existia previament i que la va utilitzar per encaxar el microprocesador en un únic xip. Originilament va ser disenyat per una companyia japonesa per ser utilitzat en la seva línia de calculadores. Ratolí: La primera maqueta es va construïr de fusta i es va patentar amb el nom de “X-Y Position Indicador for a Display System”. Constava de dos eixos; un per controlar el moviment vertical del cursor de la pantalla i l’altre per el sentir horitzontal. Per primera vegada s’aconseguia un intermediari directe entre una persona i una computadora. Teclat: un teclat és un perifèric d’entrada o dispositiu, en part inspirat en el teclat de les màquines d’escriure, que utilitza una disposició de botons o tecles, per que actuïn com palanques mecàniques o interruptors electrònics. Es va designat un estàndar de comuncació sèrie, segons el temps utilitzat basat en el joc de caràcters.
  6. 6. Pantalla: és un dispositiu de sortida que mitjançant un intefaç mostra els resultats del processament d’una computadora. Els primers monitors van sorgir l’any 1981. Estaven expressament disenyats per el model text i soportaven subrallat, negreta, normal i invisibilitat per a textos. El mateix any van sortir uns monitors comercialitzats al desenvolupar-se la primera tarjeta gràfica. ARPANET: la xarxa de computadores Advanced Research Projects Agency Network va ser creada per encàrreg del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per els diferents organismos del país. El primer punt es va crear a la Universitat de California de Los Àngeles. Encara que el concepte d’una xarxa de computadores capaç de comunicar usuaris en diferents ordinadors va ser formulada per J,C.R. Licklider. Finalment en ARPANET es describien dos ideas; el ús de la zarza descentralitzada amb diferents camins i la divisió de missatges en fragments que segueixen camins diferents. INTERNET: és un conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconectades que fan que funcioni com una xarxa lògica única, d’alcanç mundial. Els seus orígens es remonten a l’any 1969 quan es va establir la primera conexió de computadores entre les Universitats de UCLA i Standford per mitjà d’una línia telefònica conmutada i gràcies als treballs i estudia anteriors de veris cientifics i organitzacions des de 1959. UNIX: és un sistema operatiu portable, multifeina i multiusuari. Va ser desenvolupat l’any 1969 per un grup d’empleats dels laboratoris Bell. Els inventors van ser Ken Thompson y Dennos Ritchie. L’objectiu del projecte era desenvolupar un gran sistema operatiu interactiu que contés amb moltes innovacions, entre elles millores en les polítiques de seguretat. DOS: és una familia de sistemas operatius per al PC. El nom de les sigles disk operating system significa sistema operatiu de disc. Va ser creat originalment per computadores de la familia IBM PC. Desapareix com a sistema operatiu. Aquest sistema operatiu es fa servir a les microempresas
  7. 7. ja que són de major utilitat, però el major camp d’ús dd’aqest programa es produeix a les caixes registradores. Microprocesador 8080: Va ser un microprocesador que va ser disenyat i fabricat per Intel. Va ser llançat l’any 1974. És considerat el primer diseny de CPU microprocesador veritablement utilitzable. Formava la base per les màquines que corrien el sistema operatiu CP/M. Apple I: va ser un dels primers computadors personals i el primer en combinar un microprocesador amb una conexió per un teclat i un monitor. Va ser disenyat per Steve Wozniak originalment per a ús personal. Un amic va tindre la idea de vendre l’ordinador. Va ser el primer producte de Apple posat a la venda l’abril de 1976.

×