SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
ESTADÍSTICA


    Projecte de Recerca
    4t ESO
CONCEPTES ESTADÍSTICS
   POBLACIÓ: tots els individus estudiats.
   MOSTRA: una part de la població.
   CARÀCTER ESTADÍSTIC: propietat
    estudiada dels individus. Pot ser:
       QUALITATIU: no es pot mesurar
       QUANTITATIU: es pot mesurar. S’anomena
        VARIABLE ESTADÍSTICA. Pot ser:
           DISCRETA: només pren valors aïllats
           CONTÍNUA: pot prendre qualsevol valor
Fases d’un estudi estadístic:
 Elaboració de l'enquesta : de manera que la
 persona enquestada tingui clar què se li pregunta
 i quines són les possibles respostes
 Recollida de dades : És a dir, es passa
 l'enquesta i se n'anoten les respostes.
 Organització i classificació de les respostes.
 Elaboració de taules amb el recompte dels
 resultats.
 Elaboració de gràfics
Enquesta passada als alumnes
de 3rESO de l'escola VIROLAI


1.   Sexe           M         F
2.   Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha d'incloure)
3.   Esport preferit
4.   Alçada en cm
1.   Sexe        M            F
                    2.   Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha d'incloure)

                    3.   Esport preferit
                    4.   Alçada en cm


S'han enquestat 100 alumnes de 3r ESO
1. Sexe : 55 noies, 45 nois
2. Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha
   d'incloure):      Un germà 30, dos 42, tres 20,
   més de tres 8.
3. Esport preferit : Basquet 42, futbol 35, Tenis 10,
   natació 4, altres 9.
4. Alçada en cm : 15 alumnes entre 145 i 155cm, 25
   entre 155 i 165, 34 entre 165 i 175, 20 entre 175 i 185 i
   6 alumnes entre 185 i 195.
Freqüències
   Freqüència absoluta d'una dada (és el
  número de vegades que apareix aquesta dada en la
  sèrie)
    Freqüència relativa d'una dada (és el quocient
   entre la freqüència absoluta i el número total de dades de la
   sèrie)

                   Exemple :

                   Donada la sèrie 3, 4, 1, 2, 3, 1, 5, 4, 4

                   la freqüència absoluta de la dada 3 és 2

                   la freqüència relativa del 3 és:
                         2/9= 0,2222
                   (normalment s’arrodoneix a 4 decimals)
Tipus de gràfics
 • Barres (Serveixen per variables qualitatives i per
   quantitatives discretes)

 • Sectors (Serveixen bàsicament per variables qualitatives i
   també es poden utilitzar per quantitatives discretes)

 • Histogrames (Serveixen per variables quantitatives
   contínues o discretes però amb moltes dades, les dades
   s'han d'agrupar en classes)

 • Pictogrames (dibuixos)

 • Cartogrames (mapes)
PRESENTACIÓ DE
     RESULTATS
     Pregunta 1: sexe
          Xi          N
     Masculí           45
     Femení            55

           Diagrama de                          Diagrama de
           barres                               sectors
       Sexe dels alumnes de 3r ESO enquestats
60                                              Sexe dels alumnes de 3r ESO
50

40
                                                                      masculí
30
                                                                      Femení
20

10

 0

       Masculí       Femení
Pregunta 2: Nombre de
germans
   Xi         N
        1         30
        2         42
        3         20
 Més de 3          8


       Nombre de germans
                                      Nombre de germans
  50
  40                                               1
                                                   2
  30
                                                   3
  20                                               més de 3
  10
   0
         1    2        3   més de 3
Pregunta 3: Esport
preferit
     Xi             N
Bàsquet                 42
Fútbol                  35
Tenis                   10
Natació                  4
Altres                   9



           esport preferit                         esport preferit
45
40
35                                                                   bàsquet
30                                                                   fútbol
25                                                                   tenis
20                                                                   natació
15                                                                   altres
10
 5
0
     bàsquet   fútbol   tenis   natació   altres
Pregunta 4: alçada en cm


                                                   histograma
   [ 14 5 ,15 5 )     15
                                                           a lç a d a e n c m
   [ 15 5 ,1 6 5 )   25
                           40
   [ 16 5 ,17 5 )    34    35

   [ 17 5 ,18 5 )    20    30
                           25
   [ 18 5 ,1 9 5 )     6   20
                            15
                           10
                             5
                             0
                                 [1 4 5 ,1 5 5 )   [1 5 5 ,1 6 5 )   [1 6 5 ,1 7 5 )   [1 7 5 ,1 8 5 )   [1 8 5 ,1 9 5 )
pictogra
ma
Paràmetres estadístics
 mesures de centralització
      Mitjana
      Mediana
      Moda

 mesures de dispersió
      Rang
      Variància
      Desviació estàndard
      Desviació mitjana
Mitjana en variables
quantitatives discretes
            Analitzem el número de llibres que llegeixen
                        en un mes un grup de 30 alumnes

   x =
         ∑       nx
                        xi       ni        x i· n i
             N               1         5         5
                             2        10      20          73
                             3        12       36
                                                      x =    = 2 ,4 3
                                                          30
                             4         3        12
                                 N =3 0        73



    Llegeixen una mitjana de 2,43 llibres per alumne cada mes
Mitjana en variables
quantitatives contínues

          xi      m a r c a d e c la sse   n      X i· n

 [ 14 5 ,15 5 )           15 0               15    2250
 [ 15 5 ,16 5 )           16 0               25   4000
 [ 16 5 ,17 5 )           17 0               34    5780          16770
 [ 17 5 ,18 5 )           18 0              20    3600       x =       = 1 6 7 ,7
                                                                  100
 [ 18 5 ,19 5 )           19 0                6     114 0
                                           10 0   16 7 7 0
Mediana en variables quantitatives
discretes
Donada una sèrie estadística s'anomena mediana al valor d'aquesta
 sèrie tal que la meitat dels valors són més grans o iguals i l'altra meitat
 són més petits o iguals que aquest valor. (Els valors han d'estar ordenats
en sentit creixent).



Exemple:    2, 4, 6 , 8,        9, 10, 12         Nombre imparell de dades




Exemple:    2, 4, 5 ,      8,    10, 12, 13, 15   Nombre parell de dades


           Me=(8+10)/2=9
Si les dades venen organitzades en taules


 xi       ni        fa
      1         5         5        Construïm la columna de la
      2        10        15        freqüència absoluta acumulada
      3        12        27
      4         3    30
          N =3 0



           Posició que ocupa la
           mediana
                                  30/2   15 i 16




Me= (2+3)/2 =       2,5
Mediana en variables quantitatives
contínues
  xi        n  fam a r c a d e c la sse

[ 14 5 ,15 5 )           15 0                15      15
[ 15 5 ,16 5 )           16 0               25     40
[ 16 5 ,17 5 )           17 0               34      74
[ 17 5 ,18 5 )           18 0              20       94
[ 18 5 ,19 5 )           19 0                 6   10 0
                                          10 0
                                                            Freqüència acumulada



Lloc que ocupa la mediana
                                                          100/2   50 i 51


                      Classe mediana =[165,175)
Moda
Donada una sèrie estadística, la moda és el valor de la sèrie que té
una freqüència absoluta més gran

       Exemple 1. En la sèrie estadística 9, 10, 12, 10, 10, 14, 10, 11, 13
       la moda és 10.
       Exemple 2. En la sèrie estadística 9, 9, 10, 10, 8, 9, 10, 11, 12
       les modes són el 9 i el 10. És bimodal.


Rang
Donada una sèrie estadística, el rang és la diferència entre el valor
més gran i el més petit

       Exemple 1. El rang és 14-9=5
       Exemple 2. El rang és 12-9=3
Variància
És la mitjana arítmètica de les diferències al quadrat de cada dada
respecte de la mitjana de totes elles.
Normalment es representa per    s   2


                                        ∑ (x           )           ∑
                                                           2
                                               i   − x ni                  2
                                                                       xi ni
                               s =
                                2
                                                               =               − x   2

                                                   N                   N

Desviació estàndard
És l'arrel quadrada de la variància.
Normalment es representa per    S
                                                   s =             s   2
Variància i desviació típica en variables
quantitatives discretes
                2
 xi           ni        x in i   xi ni
          1         5        5         5
          2        10      20         40
          3        12      36        10 8
          4         3       12        48
                   30      73        201

              73
   x =           = 2 ,43
              30
       201
   s =2
           − 2 ,4 3 = 0 ,7 9 5 1 2
                                            s =   0 ,7 9 5 1 = 0 ,8 9
       30
Variància i desviació típica en variables
       quantitatives contínues


       xi        m a r c a d e c la sse       n       x in i           x i2 n i

[ 14 5 ,15 5 )           15 0                    15    2250         33750 0
[ 15 5 ,16 5 )           16 0                   25    4000         640000
[ 16 5 ,17 5 )           17 0                   34     5780         982600              16770
[ 17 5 ,18 5 )           18 0                  20     3600          648000
                                                                                    x =       = 1 6 7 ,7
                                                                                         100
[ 18 5 ,19 5 )           19 0                     6     114 0        2 16 6 0 0
                                              10 0    16 7 7 0     282470 0

            2824700
 s =
   2
                    − 1 6 7 ,7 = 1 2 3 ,7 1
                                          2
                                                                 s =         1 2 3 , 7 1 = 1 1 ,1 2
              100
Pàgines web
 interessants
En aquesta pàgina hi ha exercicis pautats per poder fer estadística
amb el programa excel

     http://www.xtec.cat/~jcanadil/activitats/mao/taules_dinamiques.htm


 En aquesta pàgina trobaràs explicacions teòriques de conceptes
 d'estàdistica i probabilitat

          http://www.hiru.com/matematika/matematika_05800.html



 En la pàgina edu365 trobaràs moltes activitats d'estadística per fer


          http://www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/index.htm

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Iniciació a l’algebra
Iniciació a l’algebraIniciació a l’algebra
Iniciació a l’algebrambalag27
 
Nombres enters
Nombres entersNombres enters
Nombres enterscpnapenyal
 
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle Inicial
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle InicialAritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle Inicial
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle InicialCREAMAT
 
Matematiques 6 llibre
Matematiques 6 llibreMatematiques 6 llibre
Matematiques 6 llibrecpnapenyal
 
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESOAlbert Sola
 
Solucionari mates quadern
Solucionari mates quadernSolucionari mates quadern
Solucionari mates quadernjordillorens
 
Multiples i divisors
Multiples i divisorsMultiples i divisors
Multiples i divisorscpnapenyal
 
Les equacions de primer grau
Les equacions de primer grauLes equacions de primer grau
Les equacions de primer graumcarbo58
 

La actualidad más candente (10)

Iniciació a l’algebra
Iniciació a l’algebraIniciació a l’algebra
Iniciació a l’algebra
 
Nombres enters
Nombres entersNombres enters
Nombres enters
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle Inicial
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle InicialAritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle Inicial
Aritmètica abans dels algorismes: Càlcul a Cicle Inicial
 
Matematiques 6 llibre
Matematiques 6 llibreMatematiques 6 llibre
Matematiques 6 llibre
 
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
3 Proporcionalitat i percentatges 2n ESO
 
Solucionari mates quadern
Solucionari mates quadernSolucionari mates quadern
Solucionari mates quadern
 
Estadística
EstadísticaEstadística
Estadística
 
Multiples i divisors
Multiples i divisorsMultiples i divisors
Multiples i divisors
 
Les equacions de primer grau
Les equacions de primer grauLes equacions de primer grau
Les equacions de primer grau
 

Destacado

Pjpb 30-12-2012
Pjpb 30-12-2012 Pjpb 30-12-2012
Pjpb 30-12-2012 qamar786
 
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...IMED Virtual
 
semi-colon & em dash
semi-colon & em dashsemi-colon & em dash
semi-colon & em dashSk Park
 
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5rockow
 

Destacado (7)

Pjpb 30-12-2012
Pjpb 30-12-2012 Pjpb 30-12-2012
Pjpb 30-12-2012
 
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...
Aula 2: Utilização Eficiente de Recursos Hídricos e o Reuso de Água em Edific...
 
Presentation2
Presentation2Presentation2
Presentation2
 
semi-colon & em dash
semi-colon & em dashsemi-colon & em dash
semi-colon & em dash
 
Fiqh cours
Fiqh coursFiqh cours
Fiqh cours
 
PresentacióN Rena
PresentacióN RenaPresentacióN Rena
PresentacióN Rena
 
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5
VisãO Global Da Fieldpiece Para Distribuidores V5
 

Estadística teoria

  • 1. ESTADÍSTICA Projecte de Recerca 4t ESO
  • 2. CONCEPTES ESTADÍSTICS  POBLACIÓ: tots els individus estudiats.  MOSTRA: una part de la població.  CARÀCTER ESTADÍSTIC: propietat estudiada dels individus. Pot ser:  QUALITATIU: no es pot mesurar  QUANTITATIU: es pot mesurar. S’anomena VARIABLE ESTADÍSTICA. Pot ser:  DISCRETA: només pren valors aïllats  CONTÍNUA: pot prendre qualsevol valor
  • 3. Fases d’un estudi estadístic: Elaboració de l'enquesta : de manera que la persona enquestada tingui clar què se li pregunta i quines són les possibles respostes Recollida de dades : És a dir, es passa l'enquesta i se n'anoten les respostes. Organització i classificació de les respostes. Elaboració de taules amb el recompte dels resultats. Elaboració de gràfics
  • 4. Enquesta passada als alumnes de 3rESO de l'escola VIROLAI 1. Sexe M F 2. Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha d'incloure) 3. Esport preferit 4. Alçada en cm
  • 5. 1. Sexe M F 2. Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha d'incloure) 3. Esport preferit 4. Alçada en cm S'han enquestat 100 alumnes de 3r ESO 1. Sexe : 55 noies, 45 nois 2. Nombre de germans ( l'enquestat s'hi ha d'incloure): Un germà 30, dos 42, tres 20, més de tres 8. 3. Esport preferit : Basquet 42, futbol 35, Tenis 10, natació 4, altres 9. 4. Alçada en cm : 15 alumnes entre 145 i 155cm, 25 entre 155 i 165, 34 entre 165 i 175, 20 entre 175 i 185 i 6 alumnes entre 185 i 195.
  • 6. Freqüències  Freqüència absoluta d'una dada (és el número de vegades que apareix aquesta dada en la sèrie)  Freqüència relativa d'una dada (és el quocient entre la freqüència absoluta i el número total de dades de la sèrie) Exemple : Donada la sèrie 3, 4, 1, 2, 3, 1, 5, 4, 4 la freqüència absoluta de la dada 3 és 2 la freqüència relativa del 3 és: 2/9= 0,2222 (normalment s’arrodoneix a 4 decimals)
  • 7. Tipus de gràfics • Barres (Serveixen per variables qualitatives i per quantitatives discretes) • Sectors (Serveixen bàsicament per variables qualitatives i també es poden utilitzar per quantitatives discretes) • Histogrames (Serveixen per variables quantitatives contínues o discretes però amb moltes dades, les dades s'han d'agrupar en classes) • Pictogrames (dibuixos) • Cartogrames (mapes)
  • 8. PRESENTACIÓ DE RESULTATS Pregunta 1: sexe Xi N Masculí 45 Femení 55 Diagrama de Diagrama de barres sectors Sexe dels alumnes de 3r ESO enquestats 60 Sexe dels alumnes de 3r ESO 50 40 masculí 30 Femení 20 10 0 Masculí Femení
  • 9. Pregunta 2: Nombre de germans Xi N 1 30 2 42 3 20 Més de 3 8 Nombre de germans Nombre de germans 50 40 1 2 30 3 20 més de 3 10 0 1 2 3 més de 3
  • 10. Pregunta 3: Esport preferit Xi N Bàsquet 42 Fútbol 35 Tenis 10 Natació 4 Altres 9 esport preferit esport preferit 45 40 35 bàsquet 30 fútbol 25 tenis 20 natació 15 altres 10 5 0 bàsquet fútbol tenis natació altres
  • 11. Pregunta 4: alçada en cm histograma [ 14 5 ,15 5 ) 15 a lç a d a e n c m [ 15 5 ,1 6 5 ) 25 40 [ 16 5 ,17 5 ) 34 35 [ 17 5 ,18 5 ) 20 30 25 [ 18 5 ,1 9 5 ) 6 20 15 10 5 0 [1 4 5 ,1 5 5 ) [1 5 5 ,1 6 5 ) [1 6 5 ,1 7 5 ) [1 7 5 ,1 8 5 ) [1 8 5 ,1 9 5 )
  • 13. Paràmetres estadístics  mesures de centralització  Mitjana  Mediana  Moda  mesures de dispersió  Rang  Variància  Desviació estàndard  Desviació mitjana
  • 14. Mitjana en variables quantitatives discretes Analitzem el número de llibres que llegeixen en un mes un grup de 30 alumnes x = ∑ nx xi ni x i· n i N 1 5 5 2 10 20 73 3 12 36 x = = 2 ,4 3 30 4 3 12 N =3 0 73 Llegeixen una mitjana de 2,43 llibres per alumne cada mes
  • 15. Mitjana en variables quantitatives contínues xi m a r c a d e c la sse n X i· n [ 14 5 ,15 5 ) 15 0 15 2250 [ 15 5 ,16 5 ) 16 0 25 4000 [ 16 5 ,17 5 ) 17 0 34 5780 16770 [ 17 5 ,18 5 ) 18 0 20 3600 x = = 1 6 7 ,7 100 [ 18 5 ,19 5 ) 19 0 6 114 0 10 0 16 7 7 0
  • 16. Mediana en variables quantitatives discretes Donada una sèrie estadística s'anomena mediana al valor d'aquesta sèrie tal que la meitat dels valors són més grans o iguals i l'altra meitat són més petits o iguals que aquest valor. (Els valors han d'estar ordenats en sentit creixent). Exemple: 2, 4, 6 , 8, 9, 10, 12 Nombre imparell de dades Exemple: 2, 4, 5 , 8, 10, 12, 13, 15 Nombre parell de dades Me=(8+10)/2=9
  • 17. Si les dades venen organitzades en taules xi ni fa 1 5 5 Construïm la columna de la 2 10 15 freqüència absoluta acumulada 3 12 27 4 3 30 N =3 0 Posició que ocupa la mediana 30/2 15 i 16 Me= (2+3)/2 = 2,5
  • 18. Mediana en variables quantitatives contínues xi n fam a r c a d e c la sse [ 14 5 ,15 5 ) 15 0 15 15 [ 15 5 ,16 5 ) 16 0 25 40 [ 16 5 ,17 5 ) 17 0 34 74 [ 17 5 ,18 5 ) 18 0 20 94 [ 18 5 ,19 5 ) 19 0 6 10 0 10 0 Freqüència acumulada Lloc que ocupa la mediana 100/2 50 i 51 Classe mediana =[165,175)
  • 19. Moda Donada una sèrie estadística, la moda és el valor de la sèrie que té una freqüència absoluta més gran Exemple 1. En la sèrie estadística 9, 10, 12, 10, 10, 14, 10, 11, 13 la moda és 10. Exemple 2. En la sèrie estadística 9, 9, 10, 10, 8, 9, 10, 11, 12 les modes són el 9 i el 10. És bimodal. Rang Donada una sèrie estadística, el rang és la diferència entre el valor més gran i el més petit Exemple 1. El rang és 14-9=5 Exemple 2. El rang és 12-9=3
  • 20. Variància És la mitjana arítmètica de les diferències al quadrat de cada dada respecte de la mitjana de totes elles. Normalment es representa per s 2 ∑ (x ) ∑ 2 i − x ni 2 xi ni s = 2 = − x 2 N N Desviació estàndard És l'arrel quadrada de la variància. Normalment es representa per S s = s 2
  • 21. Variància i desviació típica en variables quantitatives discretes 2 xi ni x in i xi ni 1 5 5 5 2 10 20 40 3 12 36 10 8 4 3 12 48 30 73 201 73 x = = 2 ,43 30 201 s =2 − 2 ,4 3 = 0 ,7 9 5 1 2 s = 0 ,7 9 5 1 = 0 ,8 9 30
  • 22. Variància i desviació típica en variables quantitatives contínues xi m a r c a d e c la sse n x in i x i2 n i [ 14 5 ,15 5 ) 15 0 15 2250 33750 0 [ 15 5 ,16 5 ) 16 0 25 4000 640000 [ 16 5 ,17 5 ) 17 0 34 5780 982600 16770 [ 17 5 ,18 5 ) 18 0 20 3600 648000 x = = 1 6 7 ,7 100 [ 18 5 ,19 5 ) 19 0 6 114 0 2 16 6 0 0 10 0 16 7 7 0 282470 0 2824700 s = 2 − 1 6 7 ,7 = 1 2 3 ,7 1 2 s = 1 2 3 , 7 1 = 1 1 ,1 2 100
  • 23. Pàgines web interessants En aquesta pàgina hi ha exercicis pautats per poder fer estadística amb el programa excel http://www.xtec.cat/~jcanadil/activitats/mao/taules_dinamiques.htm En aquesta pàgina trobaràs explicacions teòriques de conceptes d'estàdistica i probabilitat http://www.hiru.com/matematika/matematika_05800.html En la pàgina edu365 trobaràs moltes activitats d'estadística per fer http://www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/index.htm