SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
LA MATÈRIA, LA MASSA I EL VOLUM
La matèria : La matèria és allò de què són fetes les coses i els
éssers vius. La matèria es pot apreciar amb els sentits i té
massa i volum. De cada tipus de matèria en diem substància.
La massa : La massa d’un objecte és la quantitat de matèria
que el forma . La massa d’un objecte s’obté pesant–lo i el seu
valor s’expressa en unitats de gram ( g ) , quilograms ( kg )
…
El volum : El volum d’un objecte és la quantitat d’espai que
ocupa. Quan ens referim al volum de líquid contingut en un
recipient parlem de capacitat.
El volum s’expressa en unitats de litres ( l ) , centilitres ( cl )
...
LA DENSITAT
FUSTA SURO FERRO
Fixa’t en els tres objectes de la figura, que tenen el mateix volum, però
són de materials diferents. Si els agafessis amb la mà, notaries que
l’objecte de ferro pesa més que el de fusta i quan l’objecte de fusta pesa
més que el de suro .Això passa perquè l’objecte de ferro té més massa
que el de fusta i tant l’un com l’altre tenen més massa que el de suro.
Diem que tenen densitat diferent.
La densitat d’un objecte es calcula com a quocient de la massa pel
volum.
Si ara introduïm els tres objectes en un recipient amb
aigua podrem veure que l’objecte de ferro s’hi
enfonsa, mentre que el de fusta i el de suro hi
suren.
Que un objecte suri o s’enfonsi en un líquid (
flotabilitat ) dependrà del fet que la seva densitat
sigui més gran o més petita que la del líquid
.L’objecte, si la seva densitat és més petita que la
del líquid, hi surarà, i si la seva densitat és més
gran, s’hi enfonsarà.
LA FLOTABILITAT
ELS CANVIS EN LA MATÈRIA
La matèria experimenta dos tipus de canvis : físics i químics.
La matèria es presenta en tres estats : sòlid , líquid i gasós.
Els sòlids tenen un volum invariable i una forma fixa. En alguns
casos podem canviar aquesta forma i diem que són modelables,
com és el cas de la plastilina, o elàstics, com ho és la goma.
Els líquids tenen un volum invariable, però poden canviar de
forma .Els líquids adopten la forma del recipient que els conté.
Els gasos tenen un volum i una forma variables. Sempre
adopten la forma del recipient on es troben i n’ocupen tot el
volum.
CANVIS FÍSICS
líqui
d
gas
vaporitzaci
ó
condensació
sòli
d
fusió
És un canvi d’estat, però no de matèria.
solidificació
CANVIS QUÍMICS
Són aquests en que les substàncies es transformen en unes altres.
Per exemple : l’oxidació i la combustió.
Les substàncies de
la polpa de la poma
reaccionen amb
l’oxigen de l’aire i
formen substàncies
noves que
n’enfosqueixen
l’aparença.
ELS MATERIALS
Els materials son substàncies que s’utilitzen fer fabricar objectes.
Poden ser :
• Naturals:
S’obtenen directament de la natura, com la fusta, la llana, el
carbó i el cotó.
• Artificials :
Són els que l’ésser humà fabrica a partir dels naturals : paper,
vidre, plàstic, acer, ceràmica.
PROPIETATS DELS MATERIALS
Els materials es distingeixen els uns del altres per les propietats.
• Duresa :
És la resistència que ofereix un material en ser rallat.
• Conductivitat i aïllament tèrmic :
Un matèria és un bon conductor tèrmic si deixa passar la calor. Un material
és aïllament tèrmic si no deixa passar la calor.
• Transparència :
Els materials són transparents quan deixen passar la llum.
• Solubilitat :
És la capacitat que té un material de dissoldre’s en una substància
anomenada dissolvent
L’ENERGIA
L’energia és allò que produeix canvis en la
matèria i ens permet realitzar un treball.
Fonts d’energia :
L’energia prové de les fonts d’energia, que
són els recursos o mitjans a partir dels
quals s’obté.
L a font d’energia principal de què disposem
és el Sol, que ens proporciona llum i calor.
FONTS RENOVABLES I NO RENOVABLES
No totes les fonts d’energia són iguals .
Algunes, com ara el petroli o el carbó,
s’exhaureixen a mesura que se’n fa ús; per
això en diem fonts d’energia no
renovables.
D’altres com ara el vent, l’aigua o el Sol, son
pràcticament inexhauribles, i per això en
diem fonts d’energia renovables.
FORMES D’ENERGIA
L’energia pot manifestar-se de maneres diferents :
Energia elèctrica. És l’energia que transporta el corrent elèctric.
Energia tèrmica. És l’energia que passa d’un cos calent a un de més fred.
També s’anomena calor.
Energia cinètica. És l’energia que tenen els objectes que es mouen.
Energia química. És l’energia que emmagatzemen les substàncies que formen
els aliments, la que contenen les piles i les bateries, etc.
Energia lluminosa. És la que transporta la llum, com la del Sol, i que s’aprofita,
per exemple, en els panells solars.
Energia nuclear. S’obté a les centrals nuclears, en les reaccions dels
components de substàncies com l’urani.
LES MÀQUINES SIMPLES
Les màquines són aparells inventats per l’ésser humà que aprofiten l’acció d’una
força per facilitar la realització de moltes feines.
Les màquines més senzilles són les anomenades màquines simples. Alguns
exemples són: la palanca, el pla inclinat, la politja i el torn.
La palanca :
La palanca és una barra rígida que gira al voltant d’un punt de suport.
En el funcionament d’una palanca s’hi identifiquen tres elements:
La potència (P): ,que és la força que exercim per moure el pes.
La resistència (R): ,que és la força que exerceix el pes en oposició al moviment
El punt de suport (PS): , que és el lloc on descansa la barra .
GÈNERES DE PALANCA
Segons com estiguin situats aquests tres elements, distingim
tres gèneres de palanca.
Primer gènere:
El punt de suport està entre la potència i la resistència.
Segon gènere:
La resistència està entre el punt de suport i la potència.
Tercer gènere:
La potència està entre el punt de suport i la resistència.
EL PLA INCLINAT, LA POLITJA I EL TORN
El pla inclinat:
El pla inclinat és una rampa que permet superar desnivells.
Amb un pla inclinat podem salvar una diferència d’alçada més fàcilment que
pujant i baixant esglaons.
La politja:
La politja és una roda amb una canal a la vora per la qual passa una corda.
S’utilitza. Entre altres coses, per elevar pesos. Per fer-ho, es pot penjar la politja
d’un ganxo, lligar el pes en un cap de la corda i estirar de l’altre cap.
El torn:
El torn és un cilindre que fem girar gràcies a una maneta fermada a l’eix.
En girar el cilindre, s’hi enrotlla o se’n desenrotlla una corda que hi va lligada, de
manera que ens permet fer pujar o baixar objectes amb menys esforç que si
ho féssim a pes de braços.
LES MÀQUINES COMPOSTES
Hi ha màquines que estan formades per
diferents elements que anomenem
operadors, alguns dels quals són màquines
simples. Són les màquines compostes.
Aquestes màquines poden ser molt senzilles,
com ara un engranatge, o més complexes,
com un electrodomèstic.
ELS ENGRANATGES
Un engranatge és una de les màquines compostes
més senzilles. Està format per la connexió
diferents rodes amb la vora dentada, de manera
que els sortints d’una roda encaixen en els entrants
de l’altra.
LES EINES
Una eina és un instrument que s’ha pensat per fer una fenia
concreta.
Hi ha una gran diversitat d’eines i cada una té una funció
específica.
Algunes eines són manuals d’altres funcionen amb motor.
LES EINES MANUALS
 Les eines manuals s’accionen només amb les mans
 Les primeres eines es fabricaven amb els elements de la natura.
 Més endavant es van descobrir els metalls i es van fabricar eines de bronze i
de ferro.
 Les eines s’han anat perfeccionant gràcies al desenvolupament de materials
nous.
Martell de
pedra
Martell
d’acer
LES EINES MECÀNIQUES
 Les eines mecàniques incorporen un motor (que pot ser
elèctric o bé de gasolina).
 Permeten realitzar treballs més ràpidament, amb més
precisió i amb menys esforç.
 Poden causar accidents si no es fan servir correctament.
Només les han de fer servir persones que en sàpiguen.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSieslt
 
Classificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàtersClassificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàterscmpauvila2
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinantsmjosePardo2
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeNeus Cortiella
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones M T
 
Les propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriaLes propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriajosemanuelcremades
 
Activitats substantiu
Activitats substantiuActivitats substantiu
Activitats substantiucpsonferriol
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforçMi Guel
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYAUAL-USEE
 

La actualidad más candente (20)

ORTOGRAFIA: R/RR
ORTOGRAFIA: R/RRORTOGRAFIA: R/RR
ORTOGRAFIA: R/RR
 
Els Aliments
Els AlimentsEls Aliments
Els Aliments
 
Biografia
BiografiaBiografia
Biografia
 
Mars i oceans
Mars i oceansMars i oceans
Mars i oceans
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Classificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàtersClassificació de triangles i quadrilàters
Classificació de triangles i quadrilàters
 
Els adverbis
Els adverbisEls adverbis
Els adverbis
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
La descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatgeLa descripció d’un paisatge
La descripció d’un paisatge
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones
 
Fórmules del conte
Fórmules del conteFórmules del conte
Fórmules del conte
 
El paisatge a 3r
El paisatge a 3rEl paisatge a 3r
El paisatge a 3r
 
Les propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèriaLes propietats específiques de la matèria
Les propietats específiques de la matèria
 
Activitats substantiu
Activitats substantiuActivitats substantiu
Activitats substantiu
 
Practiquem les inferències
Practiquem les inferènciesPractiquem les inferències
Practiquem les inferències
 
Mescles 5èA
Mescles 5èAMescles 5èA
Mescles 5èA
 
Polígons
PolígonsPolígons
Polígons
 
Fitxes de reforç
Fitxes de reforçFitxes de reforç
Fitxes de reforç
 
RELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYARELLEU DE CATALUNYA
RELLEU DE CATALUNYA
 

Destacado

Destacado (12)

Maquines
MaquinesMaquines
Maquines
 
Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
Les màquines
Les màquinesLes màquines
Les màquines
 
Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2
 
La lletra b
La lletra bLa lletra b
La lletra b
 
Les MàQuines
Les MàQuinesLes MàQuines
Les MàQuines
 
El verb nombre i persona
El verb nombre i personaEl verb nombre i persona
El verb nombre i persona
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Energia màquines simples i compostes
Energia màquines simples i compostesEnergia màquines simples i compostes
Energia màquines simples i compostes
 
Les paraules compostes
Les paraules compostesLes paraules compostes
Les paraules compostes
 
Tema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquinesTema 5 . les màquines
Tema 5 . les màquines
 

Similar a La matèria, l'energia i les màquines

Màquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftMàquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftjnavarr9
 
Materia i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquèMateria i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquèMestre Tomeu
 
La matèria i materials
La matèria i materialsLa matèria i materials
La matèria i materialsmusiketa
 
La matèria i els materials
La matèria i els materialsLa matèria i els materials
La matèria i els materialsnfont
 
F:\escola\pp ts\medi\matèria
F:\escola\pp ts\medi\matèriaF:\escola\pp ts\medi\matèria
F:\escola\pp ts\medi\matèriaferranmestre
 
Matèria i d'altres
Matèria i d'altresMatèria i d'altres
Matèria i d'altresnapasumat
 
Continguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiaContinguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiassuser83f238
 
Tema 6 forces i energies
Tema 6  forces i energiesTema 6  forces i energies
Tema 6 forces i energiesNúria Albert
 

Similar a La matèria, l'energia i les màquines (20)

Màquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftMàquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deft
 
Materia i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquèMateria i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquè
 
Matèria
MatèriaMatèria
Matèria
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materials
 
La matèria i materials
La matèria i materialsLa matèria i materials
La matèria i materials
 
La matèria i els materials
La matèria i els materialsLa matèria i els materials
La matèria i els materials
 
F:\escola\pp ts\medi\matèria
F:\escola\pp ts\medi\matèriaF:\escola\pp ts\medi\matèria
F:\escola\pp ts\medi\matèria
 
La matèria2
La matèria2La matèria2
La matèria2
 
Matèria i d'altres
Matèria i d'altresMatèria i d'altres
Matèria i d'altres
 
Continguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energiaContinguts matèria-i-energia
Continguts matèria-i-energia
 
P.point la matèria
P.point la matèriaP.point la matèria
P.point la matèria
 
LA MATÈRIA
LA MATÈRIALA MATÈRIA
LA MATÈRIA
 
P.point la matèria
P.point la matèriaP.point la matèria
P.point la matèria
 
P.point la matèria
P.point la matèriaP.point la matèria
P.point la matèria
 
P Point La MatèRia
P Point La MatèRiaP Point La MatèRia
P Point La MatèRia
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
l'energia
l'energial'energia
l'energia
 
Tema 6 forces i energies
Tema 6  forces i energiesTema 6  forces i energies
Tema 6 forces i energies
 
Projecte La materia 6
Projecte La materia 6Projecte La materia 6
Projecte La materia 6
 
Poer point la materia
Poer point la materiaPoer point la materia
Poer point la materia
 

Más de Miguel Ángel García Martín

Más de Miguel Ángel García Martín (20)

Classroom Rules
Classroom Rules Classroom Rules
Classroom Rules
 
Evaluación de los Espacios y equipamientos de una Zona Escolar Rural
Evaluación de los Espacios y equipamientos de una Zona Escolar RuralEvaluación de los Espacios y equipamientos de una Zona Escolar Rural
Evaluación de los Espacios y equipamientos de una Zona Escolar Rural
 
Daily Routines Speaking Cards
Daily Routines Speaking CardsDaily Routines Speaking Cards
Daily Routines Speaking Cards
 
United kingdom Europe
United kingdom   EuropeUnited kingdom   Europe
United kingdom Europe
 
Country project 6th grade
Country project 6th gradeCountry project 6th grade
Country project 6th grade
 
Classroomrules
ClassroomrulesClassroomrules
Classroomrules
 
Miquel Gelabert
Miquel GelabertMiquel Gelabert
Miquel Gelabert
 
Miquel Gelabert
Miquel GelabertMiquel Gelabert
Miquel Gelabert
 
Ecosistemes
EcosistemesEcosistemes
Ecosistemes
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Story of Saint George
Story of Saint GeorgeStory of Saint George
Story of Saint George
 
Gaudi Test (Multiple Choice)
Gaudi Test (Multiple Choice)Gaudi Test (Multiple Choice)
Gaudi Test (Multiple Choice)
 
Gaudi Test
Gaudi TestGaudi Test
Gaudi Test
 
Christmas Homework
Christmas HomeworkChristmas Homework
Christmas Homework
 
Christmas Homework - 6th Grade
Christmas Homework - 6th GradeChristmas Homework - 6th Grade
Christmas Homework - 6th Grade
 
Christmas Homework - 5th Grade
Christmas Homework - 5th GradeChristmas Homework - 5th Grade
Christmas Homework - 5th Grade
 
The Farm by Joan Miró
The Farm by Joan MiróThe Farm by Joan Miró
The Farm by Joan Miró
 
Country Projects - 5th Grade
Country Projects - 5th GradeCountry Projects - 5th Grade
Country Projects - 5th Grade
 
Antoni Gaudi
Antoni GaudiAntoni Gaudi
Antoni Gaudi
 

La matèria, l'energia i les màquines

  • 1.
  • 2. LA MATÈRIA, LA MASSA I EL VOLUM La matèria : La matèria és allò de què són fetes les coses i els éssers vius. La matèria es pot apreciar amb els sentits i té massa i volum. De cada tipus de matèria en diem substància. La massa : La massa d’un objecte és la quantitat de matèria que el forma . La massa d’un objecte s’obté pesant–lo i el seu valor s’expressa en unitats de gram ( g ) , quilograms ( kg ) … El volum : El volum d’un objecte és la quantitat d’espai que ocupa. Quan ens referim al volum de líquid contingut en un recipient parlem de capacitat. El volum s’expressa en unitats de litres ( l ) , centilitres ( cl ) ...
  • 3. LA DENSITAT FUSTA SURO FERRO Fixa’t en els tres objectes de la figura, que tenen el mateix volum, però són de materials diferents. Si els agafessis amb la mà, notaries que l’objecte de ferro pesa més que el de fusta i quan l’objecte de fusta pesa més que el de suro .Això passa perquè l’objecte de ferro té més massa que el de fusta i tant l’un com l’altre tenen més massa que el de suro. Diem que tenen densitat diferent. La densitat d’un objecte es calcula com a quocient de la massa pel volum.
  • 4. Si ara introduïm els tres objectes en un recipient amb aigua podrem veure que l’objecte de ferro s’hi enfonsa, mentre que el de fusta i el de suro hi suren. Que un objecte suri o s’enfonsi en un líquid ( flotabilitat ) dependrà del fet que la seva densitat sigui més gran o més petita que la del líquid .L’objecte, si la seva densitat és més petita que la del líquid, hi surarà, i si la seva densitat és més gran, s’hi enfonsarà. LA FLOTABILITAT
  • 5. ELS CANVIS EN LA MATÈRIA La matèria experimenta dos tipus de canvis : físics i químics. La matèria es presenta en tres estats : sòlid , líquid i gasós. Els sòlids tenen un volum invariable i una forma fixa. En alguns casos podem canviar aquesta forma i diem que són modelables, com és el cas de la plastilina, o elàstics, com ho és la goma. Els líquids tenen un volum invariable, però poden canviar de forma .Els líquids adopten la forma del recipient que els conté. Els gasos tenen un volum i una forma variables. Sempre adopten la forma del recipient on es troben i n’ocupen tot el volum.
  • 6. CANVIS FÍSICS líqui d gas vaporitzaci ó condensació sòli d fusió És un canvi d’estat, però no de matèria. solidificació
  • 7. CANVIS QUÍMICS Són aquests en que les substàncies es transformen en unes altres. Per exemple : l’oxidació i la combustió. Les substàncies de la polpa de la poma reaccionen amb l’oxigen de l’aire i formen substàncies noves que n’enfosqueixen l’aparença.
  • 8. ELS MATERIALS Els materials son substàncies que s’utilitzen fer fabricar objectes. Poden ser : • Naturals: S’obtenen directament de la natura, com la fusta, la llana, el carbó i el cotó. • Artificials : Són els que l’ésser humà fabrica a partir dels naturals : paper, vidre, plàstic, acer, ceràmica.
  • 9. PROPIETATS DELS MATERIALS Els materials es distingeixen els uns del altres per les propietats. • Duresa : És la resistència que ofereix un material en ser rallat. • Conductivitat i aïllament tèrmic : Un matèria és un bon conductor tèrmic si deixa passar la calor. Un material és aïllament tèrmic si no deixa passar la calor. • Transparència : Els materials són transparents quan deixen passar la llum. • Solubilitat : És la capacitat que té un material de dissoldre’s en una substància anomenada dissolvent
  • 10. L’ENERGIA L’energia és allò que produeix canvis en la matèria i ens permet realitzar un treball. Fonts d’energia : L’energia prové de les fonts d’energia, que són els recursos o mitjans a partir dels quals s’obté. L a font d’energia principal de què disposem és el Sol, que ens proporciona llum i calor.
  • 11. FONTS RENOVABLES I NO RENOVABLES No totes les fonts d’energia són iguals . Algunes, com ara el petroli o el carbó, s’exhaureixen a mesura que se’n fa ús; per això en diem fonts d’energia no renovables. D’altres com ara el vent, l’aigua o el Sol, son pràcticament inexhauribles, i per això en diem fonts d’energia renovables.
  • 12. FORMES D’ENERGIA L’energia pot manifestar-se de maneres diferents : Energia elèctrica. És l’energia que transporta el corrent elèctric. Energia tèrmica. És l’energia que passa d’un cos calent a un de més fred. També s’anomena calor. Energia cinètica. És l’energia que tenen els objectes que es mouen. Energia química. És l’energia que emmagatzemen les substàncies que formen els aliments, la que contenen les piles i les bateries, etc. Energia lluminosa. És la que transporta la llum, com la del Sol, i que s’aprofita, per exemple, en els panells solars. Energia nuclear. S’obté a les centrals nuclears, en les reaccions dels components de substàncies com l’urani.
  • 13. LES MÀQUINES SIMPLES Les màquines són aparells inventats per l’ésser humà que aprofiten l’acció d’una força per facilitar la realització de moltes feines. Les màquines més senzilles són les anomenades màquines simples. Alguns exemples són: la palanca, el pla inclinat, la politja i el torn. La palanca : La palanca és una barra rígida que gira al voltant d’un punt de suport. En el funcionament d’una palanca s’hi identifiquen tres elements: La potència (P): ,que és la força que exercim per moure el pes. La resistència (R): ,que és la força que exerceix el pes en oposició al moviment El punt de suport (PS): , que és el lloc on descansa la barra .
  • 14. GÈNERES DE PALANCA Segons com estiguin situats aquests tres elements, distingim tres gèneres de palanca. Primer gènere: El punt de suport està entre la potència i la resistència. Segon gènere: La resistència està entre el punt de suport i la potència. Tercer gènere: La potència està entre el punt de suport i la resistència.
  • 15. EL PLA INCLINAT, LA POLITJA I EL TORN El pla inclinat: El pla inclinat és una rampa que permet superar desnivells. Amb un pla inclinat podem salvar una diferència d’alçada més fàcilment que pujant i baixant esglaons. La politja: La politja és una roda amb una canal a la vora per la qual passa una corda. S’utilitza. Entre altres coses, per elevar pesos. Per fer-ho, es pot penjar la politja d’un ganxo, lligar el pes en un cap de la corda i estirar de l’altre cap. El torn: El torn és un cilindre que fem girar gràcies a una maneta fermada a l’eix. En girar el cilindre, s’hi enrotlla o se’n desenrotlla una corda que hi va lligada, de manera que ens permet fer pujar o baixar objectes amb menys esforç que si ho féssim a pes de braços.
  • 16. LES MÀQUINES COMPOSTES Hi ha màquines que estan formades per diferents elements que anomenem operadors, alguns dels quals són màquines simples. Són les màquines compostes. Aquestes màquines poden ser molt senzilles, com ara un engranatge, o més complexes, com un electrodomèstic.
  • 17. ELS ENGRANATGES Un engranatge és una de les màquines compostes més senzilles. Està format per la connexió diferents rodes amb la vora dentada, de manera que els sortints d’una roda encaixen en els entrants de l’altra.
  • 18. LES EINES Una eina és un instrument que s’ha pensat per fer una fenia concreta. Hi ha una gran diversitat d’eines i cada una té una funció específica. Algunes eines són manuals d’altres funcionen amb motor.
  • 19. LES EINES MANUALS  Les eines manuals s’accionen només amb les mans  Les primeres eines es fabricaven amb els elements de la natura.  Més endavant es van descobrir els metalls i es van fabricar eines de bronze i de ferro.  Les eines s’han anat perfeccionant gràcies al desenvolupament de materials nous. Martell de pedra Martell d’acer
  • 20. LES EINES MECÀNIQUES  Les eines mecàniques incorporen un motor (que pot ser elèctric o bé de gasolina).  Permeten realitzar treballs més ràpidament, amb més precisió i amb menys esforç.  Poden causar accidents si no es fan servir correctament. Només les han de fer servir persones que en sàpiguen.