2. Que és l’adolescéncia?
L’adolescència és una etapa normal de la vida en
la qual el nen o nena passa a ser jove i ha de trencar
lligams de dependència amb els pares. Els adults
veuen com el seu nen de cop i volta fa justament tot
allò que ells no volen. Sovint menteix, arrisca la seva
salut,
Té mal humor i respon de forma brusca. Els amics
són més importants que els pares.
3. Caracteristiques de l’adolescent
Formació de la identitat: Busca resposta a les grams
preguntes de la vida qui sóc i què vull ser i fer?
Independència: Pas de ser un nen amb dependencia
a ser un jove independent
Desenvolupament intel·lectual i físic: Pas en el que
l’adolescent aprén a raonar millor tot els aspectes de
la vida però no tohtom l’assoleix.
AUTOAFIRMACIÓ que els portarà a sentir-se
diferents i “rebotar-se”, volent enderrocar tot el que
sigui autoritat. Tot el que fan és per un be propi, no
perqué algu els ho demani.
4. Més característiques
Egocentrisme: l’adolescent és pensa que és el centre
d’atenció. Ell és més important.
Ampliació del món: El món continua després del
domicili familiar. Fora de casa també hi ha coses
divertides i especials.
5. L’agresivitat
Hi pot haver decepció
amb la societat i voler
canviar-ho tot. Poden
donar les culpes a la
família. En definitiva,
és poden sentir sols,
per lo qual
desenvoluparan uns
mecanismes de
defensa agressius.
6. ELS AMICS
Un adolescent necessita un amic. Necessita un amic
amb el que pugui confiar i amb el que pugui parlar quan
més ho necessiti. Generalment, una persona del mateix
sexe i edat.
7. Timidesa
A l’escola, no contesten les preguntes del professor
encara que sapiguin que la resposta és correcta.
A les hores del pati, els adolescents amb timidesa,
solen estar callats i observar, ja que tenen por a dir
alguna cosa que no estigui bé o que als altres no els
hi agradi.
8. TRANSTORNS
Trastorns del son
Trastorns de la conducta alimentària
Trastorns d'ansietat
Trastorns per somatització
Trastorns de conducta i del comportament
9. Transtorns del son
Tornen a apareixer els típics transtorns en el son. És a
dir a un adolescent li costa dormir, es desperta amb
facilitat, etc.
Si els problemes del son nohann estat resolts en la
infantesa apareixeran segur a l’adolescència.
10. Transtorns de la conducta
alimentaria
La principal població de risc dels TCA (anorèxia,
bulímia,..) son les noies entre 12 i 24 anys. Sovint els
nens i nenes obesos arriben a l'adolescència dins d’un
sentit de baixa autoestima. Els canvis i la
transformació del propi cos implica que l'arribada de
l'adolescència pot generar incertesa, inseguretat i
inestabilitat emocional.
11. Trastorns d'ansietat
L’adolescent que aparentment és tranquil, pot
experimentar un estat de preocupació excessiva, que
li afecta l'estat d'ànim i que en ocasions empitjora. Els
impactes que generen ansietat, poden provocar un
malestar intens que pot deteriorar les activitats de la
vida quotidiana (escolars, familiars, socials).
12. Trastorns per somatització
En els adolescent sovint els hi fa mal alguna cosa o és
troven malament: hi ha dies que tenen dolors
intestinals, altres mal de cap, altres ofecs. La dificultat
que li suposa adaptar-se a un cos en plena
transformació sovint és l'origen de l'amenaça de
malaltia que viu l'adolescent.
13. Trastorns de conducta i del
comportament
Es tracta de conductes relacionades amb el procés de
socialització i amb el procés d'evolució i maduració
progressiva de l'adolescent. Inclou activitats com el
furt, la fuga, la mentida, la destrucció de propietats
alienes, la crueltat i violència amb animals i persones.
15. L’anoréxia
L’anoréxia també afecta de la mateixa manera que
l’obesitat sobre els adolescents. En l’obsessió amb el
sobrepés.
16. L’obesitat
Molts adolescents
d’avui en dia pensen
que el seu cos no val
per a res i necessiten
fer dieta i baixar el
pes quan en realitat
no és així.
Pensen que amb
l’ajuda del pes baix
aconseguiràn
integrar-se millor amb
els altres, i amb
general amb la
societat.
18. Adolescència primerenca, 11 - 13
anys.
Coincideix amb la pubertat, les nenes tenen la seva
primera menstruació i els nens comencen a
experimentar el canvi de veu i altres signes de l'edat
adulta. En aquesta etapa, la preocupació pels canvis
experimentats en el propi cos, els dubtes sobre sexe i
el contacte amb grups d'amics del mateix sexe per
forjar la identitat, són primordials. Comencen els
dubtes sobre el seu paper en la societat. No sé veu
encaixat en el grup dels adults ni molt menys en el
dels nens, de manera que unes vegades s'adscriu a
un paper i altres a un altre.
19. Adolescència mitjana. 14-16 anys.
L'adolescent comença a assumir el seu nou cos, i la
seva nova identitat. Ja no es veu a si mateix com un
nen. Paral·lelament, comencen els contactes amb el
sexe oposat i les colles mixtes. La principal
preocupació és el sexe i aconseguir agradar i seduir
els membres del sexe contrari. Són freqüents els
dubtes sobre orientació sexual i l'experimentació amb
estímuls forts com l'alcohol, les drogues i el tabac.
20. Adolescència tardana 17 -?.
Els conflictes interns d'identitat es van resolent, el
grup d'amics perd importància davant de la recerca de
parella. Tenint en compte, que per a alguns autors,
l'adolescència acaba quan un jove és totalment
independent emocionalment i econòmicament dels
seus pares, aquesta etapa és pot allargar moltíssim.
Si ho veiem amb una mica d'humor negre, diríem que
un no és adult fins que no té una hipoteca.