1. DIRECCIÓ TERRITORIAL DE EDUCACIÓ
FORMACIÓ I TREBALL. CASTELLÓ
Inspecció Territorial d’Educació
Avda. del Mar, 23
12003 Castelló de la Plana
LA INVISIBILITAT DE L’ASSETJAMENT ESCOLAR
Les noves modalitats d’assetjament a través de les tecnologies de la informació i
comunicació i de l’extensió de l’ús de les xarxes entre els xiquets i els joves han ocultat el
contingut i les formes de la comunicació, però han multiplicat el nombre de receptors i
augmentat la potència dels missatges. Aquestes tecnologies han fet més invisible
l’assetjament perquè els missatges circulen sense control per la xarxa. A més, el fenomen
s’ha desvinculat de l’espai i el temps i no és possible determinar si el ciberassetjament
s’ha produït en espai i temps escolar o no. L’únic que resta clar al final és que un xiquet o
jove està afectat per una conducta il·lícita.
Ocasionalment, però amb àmplia repercussió mediàtica, apareixen notícies sobre
alumnes que després de viure un calvari continuat d' agressions físiques o psicològiques i
no poder resoldre els seus problemes en relació amb el seu grup d' edat, decidixen posar fi
a la seua vida. La denúncia, generalment dels pares, a la direcció del centre, a la
inspecció educativa i, fins i tot, als mitjans de comunicació s' produït quan la violència ja
ha
ha danyat la personalitat del xiquet o jove.
El bus, el pati, el passadís, els serveis i el menjador són els llocs on els acaçadors es
cobren les seues preses. L’aula no ix indemne de la caça: una mirada, un senyal, un sms,
una acció fora de la mirada dels professors o sota la seua mirada, però desvinculada del
referent, causen paor a l’alumne que sent el perill o la humiliació, sense que ningú faça
res per ell. Ningú ha vist res, o si ho ha vist ha pensat que són coses de xiquets o joves. A
més, els alumnes pensen que tal vegada és millor que fustiguen eixe alumne que ho
aguanta tot, que a ell o ella mateix.
El que sorprèn és que, quan es produeix un succés luctuós, tothom recorda en el seu
trànsit per les institucions escolars, com a xiquets o joves, situacions similars si bé no amb
desenllaços tan terribles. Fins i tot no causa estremiment el fet d' haver participat en
qualsevol dels rols d’assetjament al dèbil. La qüestió és que si tothom té més d’una
experiència vital referida a l’assetjament, com és que als pares o als professors els resulta
tan difícil detectar una situació semblant en els fills o en els alumnes?
Els factors que coadjuven a fer invisible l’assetjament o a denunciar-lo quan els danys
encara no són irreparables tenen el seu origen en la manca de comunicació de pares i
professors entre ells i amb els xiquets i joves.
Els pares només escarben en l’assetjament quan és el fill el subjecte pacient de l’acció
dels altres, però no és fàcil que la relació entre companys siga objecte de conversació, i
menys encara l’esbrinament del rol que el fill puga fer en el context d’assetjament d’uns
altres. És necessari que la institució educativa faça arribar els pares la necessitat que
col·laboren en el desentranyament dels fets il·lícits que es produeixen a l’àmbit escolar per
tal de posar-hi remei. D’una banda advertint el fill que està cometent un acte il·lícit i,
d’altra, posant en coneixement de la institució educativa les circumstàncies del fet.
1

2. DIRECCIÓ TERRITORIAL DE EDUCACIÓ
FORMACIÓ I TREBALL. CASTELLÓ
Inspecció Territorial d’Educació
Avda. del Mar, 23
12003 Castelló de la Plana
També la institució educativa, mestres i professors, han abandonat o no han aprofundit
prou en la comunicació amb els alumnes. No és suficient la tutoria burocràtica, cal
rescatar la idea de gratuïtat en l’exercici de la tutoria i de l’educació front al concepte
d’ensenyament. La tutoria ha de tenir cura de la relació amb cada alumne, l’única que
permet anar més enllà del grup, dels seus codis i regles imposats per a fer-se opac als
majors, per encobrir els vincles de poder i submissió inherents al grup, causa de conflictes
i menyspreu dels dèbils. Només una labor continuada de vigilància té cura del creixement
moral de tots els alumnes i extrema la protecció dels més dèbils del grup.
Si l’assetjament no es mostra, caldrà anar a buscar-lo. Aquest és l’objectiu principal
d’aquest escrit. Amb seguretat el pla de convivència s’ocupa d’ell, però el que manca en
l’acció docent és definir les estratègies per anar a buscar l’assetjament i com organitzar
els centres perquè cap espai ni temps siga causa d’impunitat. La invisibilitat de
l’assetjament només és possible si s’abandonen no sols els espais dels centres o serveis,
sinó també les interaccions entre els alumnes. La idea que la relació professor alumne es
basa exclusivament en una relació per a l’aprenentatge i no per a l’educació, abandona la
part més dèbil del creixement dels infants i joves, el creixement moral, deixat a l’atzar
d’influències estranyes i potser nocives. Només la vigilància sobre les relacions que
s’estableixen entre els alumnes permet conèixer-los amb profunditat i fer visible allò que
els preocupa o els il·lícits que hi participen.
Fora bo que la direcció del centre fera arribar aquest escrit a departaments, seminaris i
especialment als tutors a través de la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE)
perquè es prengueren les mesures adients per a vigilar les relacions entre els alumnes i
prevenir l’assetjament. Caldria que els SPE i els departaments d’orientació, així com els
departaments d’informàtica, pel que fa a l’assetjament a través de les TIC, proveïren de
materials i estratègies la resta de mestres i professors per al desenvolupament de les
seues funcions, tant del treball a classe com en les sessions de tutoria amb els pares,
incloses implícitament a l’article 91 de la LOE, ( Llei 2/2006, de 3 de maig, BOE 04-05-
2006) .
Caldria, també, que s’instruïren les COCOPE i els tutors perquè, en les reunions amb els
pares s’incloguera en l’ordre del dia un punt per a tractar l’assetjament, en qualsevol de
les modalitats, com són les anomenades bullying, ciberbullying, grooming o sexting. Així
mateix, convindria que les conclusions d’aquestes reunions s’arreplegaren en l’informe del
Consell escolar sobre la convivència prescrit a l’article quint (seguiment i avaluació) de
l’Ordre de 31 de març de 2006, que regula el Pla de Convivència (2006/X5282).
Per últim, es recorda l’obligatorietat de comunicar els conflictes greus tal com diu l’Ordre
de 12 de setembre de 2007, que regula la notificació de les incidències que alteren la
convivència escolar (2007/11772).
José Joaquín Bennasar Solsona Salvador Martí Colera
Unitat d’Atenció i Intervenció (UAI) del PREVI
2

3. DIRECCIÓ TERRITORIAL DE EDUCACIÓ
FORMACIÓ I TREBALL. CASTELLÓ
Inspecció Territorial d’Educació
Avda. del Mar, 23
12003 Castelló de la Plana
Enllaços que poden facilitar la intervenció dels professors
• Defensor del Menor de la Comunidad de Madrid: Ciberbullying. Guía de recursos para
centros educativos en casos de ciberacoso.
• Fundación Telefónica. Menores y redes sociales, de Xavier Bringué y Charo Sádaba.
• Inteco: Guía legal sobre cibebullying y grooming.
• Inteco: Guía sobre adolescencia y sexting.
• Pantallas Amigas: http://ciberacoso.net
• Ministerio de Educación: Ciberconducta y relaciones en la red. Rosario Ortega,
(directora).
Cal recordar també que els problemes informàtics derivats del registre del PREVI poden
consultar-se al telèfon següent: 961970155
3