2. Imatges funció informativa
Percepció hi ha elements que no podem reconèixer o identificar
Percepció visual desxifrem informació que arriba al nostre cervell a través de la llum
Vista ens permet identificar distancies
Sensacions ens posen en contacte amb el món exterior
3. Ulls part més important del sistema visual pero no la única
Combinació de tres operacions de tipus òptic, químic i nerviós
Òptica: estudi de la propagació dels rajos visuals en l’espai
Químics: estudi de les reaccions i transformacions orgàniques
Nervioses: estudia el sistema nerviós
La percepció visual no es cumpleix si falla una de les tres operacions
Acaba el procés al cervell
4. El sistema perceptiu té uns límits (nivells):
Nivell superior senyala el nivell màxim d’energia
(per sobre, la llum pot cremar la superfície ocular de la retina de manera irreversible)
Nivell inferiorsenyala el nivell mínim d’energia
(per sota, es impossible veure els objectes)
Aquests umbrals són flexibles
6. LA ONA
Longitud d’ona distancia entre dos punts successius d’una ona, en concordància de
fase. La longitud es medeix en anòmetres.
7. Fotografia= escritura de la llum que determina forma i volum.
Aspectes:
1. Refracció
2. Reflexió
3. Difusió
Comportament:
Opac
Translúcid
Transparent
Color
Polit
8. Estructura de l’ull es com una caixa cuadrada a través del cual passa la llum i es
veu la matge invertida de l’objecte
Dos tipus de lents:
Convergents: dirigeixen els raigs lluminosos en un punt determinat
Divergents: impedeixen la formació d’imatges, desvia la llum a diferents punts
L’ull es una lent convergent (còrnia), òrgan esfèric i fotoreceptor, distal i exteroceptor
9. Components de l’ull còrnea (lent convergent), irirs (regula quantitat de
llum), pupil·la, cristalí (lent biconvexa), retina (converteix la llum en imatge), fonea (on
arriba la millor nitidesa d’imatge)
Dos tipus de cèl·lules receptores:
Bastons cèl·lules sensibles
als nivells baixos d’intensitat
de la llum
Cons longitud d’ona dels
colors
12. Branca de la psicologia que s’ocupa de l’estudi dels processos perceptius, amb la
finalitat de comprendre les actituds i comportaments de les persones davant les
imatges que es troben al seu voltant.
Desenvolupada als anys 20 per Ehrenfels, Werthemer, Köhler i Koffka.
Tres nivells d’estudi perceptiu:
- Objecte real
- Estímul visual
- Experiència perceptiva té lloc al cervell on s’organitzen els estímuls i es produeix el
reconeixement de les formes i elements de les imatges.
13. 2 tipus de forces:
- Cohesió: mantenen units els elements de la imatges
- Segregació: forces de separació. Gràcies a elles es pot distingir entre figura i fons
Teoria de la pregnància: força que tendeix a equilibrar la percepció.
14. Llei de tancament: el cervell afegeix elements que
no es mostren a la imatge, però que la nostra ment
la completa.
15. Llei de proximitat o semblança
Agrupament dels elements d’una imatge
Llei d’emmascarament
17. Diferents tipus de memòria per a percebre:
- Memòria icònica transitòria
- Memòria a curt termini
- Memòria a llarg termini (capacitat il·limitada d’emmagatzematge)
Elements invariables que l’home ha de percebre:
- Mida relativa de les formes
- Reconèixer ens produeix plaer, tranquil·litat
- No reconèixer produeix displaer dolor
- Quan no funcionen les constants perceptives ens trobem amb el displaer (no hi ha formes
ni figures)
18. Existeixen dos tipus d’atenció que permeten activar tots els estímuls perceptius:
Atenció central: Implica focalització sobre els elements més importants.
Atenció perifèrica: Pren atenció a elements nous.
La resposta de l’estímul visual depèn de:
- Tipus d’estímul, intensitat i freqüència
- Capacitats psicofísiques del subjecte
- Context del procès perceptiu
- Aprenentatge del subjecte
- Desig
19. Veure: Procès actiu en el qual es manifesta la intenció del subjecte. Està interessat
en allò que veu
Mirar: Procès carregat emocionalment. Es mira per a algú
“La mirada és la dimensió humana”
La mirada proporciona plaer visual (psicoanàlisis Freud).
Les imatges tenen funció eròtica.
20. Publicitat seductora: Converteix el producte en una imatge
IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG
L’altre tendeix a actuar com l’objecte de desig:
IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG = ALTRE
21. Pulsió escòpica: Mirada més intensa que la simple mirada.
És el desig de mirar i ser mirat.
(Història de Narcís-Freud)
22. La figura tendeix a imposar-se visualment sobre el fons.
Existeixen 5 maneres per diferenciar figura i fons:
La orientació espacial vertical
Les àrees de l’espai menors
Els colors càlids
Els objectes definits
Formes simples
“Pot existir fons sense figura, però no figura sense fons”.