La percepció visual de les imatges El funcionament de l'ull

2.  Imatges  funció informativa
 Percepció hi ha elements que no podem reconèixer o identificar
Percepció visual desxifrem informació que arriba al nostre cervell a través de la llum
 Vista ens permet identificar distancies
 Sensacions ens posen en contacte amb el món exterior

3. Ulls part més important del sistema visual pero no la única
Combinació de tres operacions de tipus òptic, químic i nerviós
 Òptica: estudi de la propagació dels rajos visuals en l’espai
 Químics: estudi de les reaccions i transformacions orgàniques
 Nervioses: estudia el sistema nerviós
La percepció visual no es cumpleix si falla una de les tres operacions
Acaba el procés al cervell

4.  El sistema perceptiu té uns límits (nivells):
 Nivell superior senyala el nivell màxim d’energia
(per sobre, la llum pot cremar la superfície ocular de la retina de manera irreversible)
 Nivell inferiorsenyala el nivell mínim d’energia
(per sota, es impossible veure els objectes)
Aquests umbrals són flexibles

5. Ruta procés sensorial
ESTÍMUL  RECEPTORS  SISTEMA NERVIÓS  CERVELL
3 fases importants:
1. Estímul
2. Transmissió
3. Projecció i elaboració

6. LA ONA
 Longitud d’ona distancia entre dos punts successius d’una ona, en concordància de
fase. La longitud es medeix en anòmetres.

7.  Fotografia= escritura de la llum que determina forma i volum.
 Aspectes:
1. Refracció
2. Reflexió
3. Difusió
Comportament:
 Opac
 Translúcid
 Transparent
 Color
 Polit

8.  Estructura de l’ull es com una caixa cuadrada a través del cual passa la llum i es
veu la matge invertida de l’objecte
Dos tipus de lents:
 Convergents: dirigeixen els raigs lluminosos en un punt determinat
 Divergents: impedeixen la formació d’imatges, desvia la llum a diferents punts
L’ull es una lent convergent (còrnia), òrgan esfèric i fotoreceptor, distal i exteroceptor

9. Components de l’ull còrnea (lent convergent), irirs (regula quantitat de
llum), pupil·la, cristalí (lent biconvexa), retina (converteix la llum en imatge), fonea (on
arriba la millor nitidesa d’imatge)
Dos tipus de cèl·lules receptores:
 Bastons cèl·lules sensibles
als nivells baixos d’intensitat
de la llum
 Cons longitud d’ona dels
colors

10. MOVIMENT DE L’ULL
- Sacàdics
- Seguiment
- Compensació
- Deriva

11. PERCEPCIÓ
- Gradient de textura
- Perspectiva
- Variacions d’il·luminació
- Criteris locals
- Moviment

12.  Branca de la psicologia que s’ocupa de l’estudi dels processos perceptius, amb la
finalitat de comprendre les actituds i comportaments de les persones davant les
imatges que es troben al seu voltant.
 Desenvolupada als anys 20 per Ehrenfels, Werthemer, Köhler i Koffka.
 Tres nivells d’estudi perceptiu:
- Objecte real
- Estímul visual
- Experiència perceptiva  té lloc al cervell on s’organitzen els estímuls i es produeix el
reconeixement de les formes i elements de les imatges.

13.  2 tipus de forces:
- Cohesió: mantenen units els elements de la imatges
- Segregació: forces de separació. Gràcies a elles es pot distingir entre figura i fons
Teoria de la pregnància: força que tendeix a equilibrar la percepció.

14.  Llei de tancament: el cervell afegeix elements que
no es mostren a la imatge, però que la nostra ment
la completa.

15.  Llei de proximitat o semblança
Agrupament dels elements d’una imatge
 Llei d’emmascarament

16.  Llei de destí comú

17.  Diferents tipus de memòria per a percebre:
- Memòria icònica transitòria
- Memòria a curt termini
- Memòria a llarg termini (capacitat il·limitada d’emmagatzematge)
Elements invariables que l’home ha de percebre:
- Mida relativa de les formes
- Reconèixer ens produeix plaer, tranquil·litat
- No reconèixer produeix displaer  dolor
- Quan no funcionen les constants perceptives ens trobem amb el displaer (no hi ha formes
ni figures)

18.  Existeixen dos tipus d’atenció que permeten activar tots els estímuls perceptius:
 Atenció central: Implica focalització sobre els elements més importants.
 Atenció perifèrica: Pren atenció a elements nous.
La resposta de l’estímul visual depèn de:
- Tipus d’estímul, intensitat i freqüència
- Capacitats psicofísiques del subjecte
- Context del procès perceptiu
- Aprenentatge del subjecte
- Desig

19.  Veure: Procès actiu en el qual es manifesta la intenció del subjecte. Està interessat
en allò que veu
 Mirar: Procès carregat emocionalment. Es mira per a algú
“La mirada és la dimensió humana”
 La mirada proporciona plaer visual (psicoanàlisis Freud).
 Les imatges tenen funció eròtica.

20.  Publicitat seductora: Converteix el producte en una imatge
IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG
 L’altre tendeix a actuar com l’objecte de desig:
IMATGE (PRODUCTE) = OBJECTE DE DESIG = ALTRE

21.  Pulsió escòpica: Mirada més intensa que la simple mirada.
És el desig de mirar i ser mirat.
(Història de Narcís-Freud)

22.  La figura tendeix a imposar-se visualment sobre el fons.
 Existeixen 5 maneres per diferenciar figura i fons:
 La orientació espacial vertical
 Les àrees de l’espai menors
 Els colors càlids
 Els objectes definits
 Formes simples
“Pot existir fons sense figura, però no figura sense fons”.