Geografia de Catalunya 13.V.08 La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña Giró Miryam Morales Benito
<ul><li>Introducció </li></ul><ul><li>1.1. La xarxa viària a l’actualitat </li></ul><ul><li>1.2. Influència del medi físic...
Les societats contemporànies es caracteritzen per la mobilitat de les persones, les mercaderies i la informació. “ Revoluc...
<ul><li>Clau per a la competitivitat dels diferents sectors productius  </li></ul><ul><li>Clau per la qualitat de vida de ...
2. Xarxa viària segons tipus de via, 2000. (en km) 1. Xarxa viària segons la seva gestió Font:  Cataluña. Un análisis terr...
Font: www.aseta.es
<ul><li>1.  Situació ístmica de Catalunya </li></ul><ul><li>2. Disposició en funció dels grans eixos orogràfics i la xarxa...
 
Clara compartimentació del territori. Font (dels dos):  La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935).  F...
 
Tota infraestructura comporta un triple impacte en el medi on s’implanta a dues escales, la directa i la induïda (a partir...
directe: 1. Canvi en els usos del sòl 2. Contaminació acústica i atmosfèrica 3. Alteració del paisatge 4. Efecte barrera A...
 
· A  Catalunya , densitat trànsit (IMD) molt elevat: 650 vehic./1000 hab. (2000). · Lloc de pas obligat entre Espanya I la...
<ul><li>Pla Territorial General de Catalunya , 1995 (PTGC) </li></ul><ul><li>Objectiu final : reequilibri territorial de C...
Mapa dels fluxos de la mobilitat laboral obligada Millora d’infraestructures: creació xarxa viària conseqüent Font: www10....
Mapa dels fluxos de la mobilitat obligada Millora d’infraestructures: creació proposta d’una xarxa viaria  conseqüent Prop...
Finançament de les autopistes.
” La competitivitat d’una economia va lligada a l’existència d’una bona xarxa viària. Els beneficis econòmics es xifren en...
<ul><li>Alt cost de la inversió:  </li></ul>- Entre 3.000.000 i 18.000.000 € / Km - Grans pèrdues els primers anys  El pea...
<ul><li>Falta de recursos públics </li></ul><ul><li>Els anys 60-70, intervenció de la iniciativa privada  </li></ul>Conces...
El finançament, a càrrec de societats anònimes .  Participació de diverses entitats financeres, especialment caixes d’esta...
Sobre la fauna
Exemple de pas superior de tipus “diabolo”, ubicat a l’autopista A-36 de França
<ul><li>2.3.3 Creació de nous hàbitats: </li></ul><ul><ul><li>Les mitjanes separadores,  drenatges, túnels o viaductes.......
2.3.5 Increment del risc  d’atropellament: ·  Mortalitat  elevada a causa de  col·lisions amb vehicles ·   La falta d’impe...
- MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D.  Cataluña. Un análisis territorial . Barcelona: Ariel,20...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Carreteras Definitiv

1.085 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.085
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
31
Acciones
Compartido
0
Descargas
12
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Carreteras Definitiv

  1. 1. Geografia de Catalunya 13.V.08 La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña Giró Miryam Morales Benito
  2. 2. <ul><li>Introducció </li></ul><ul><li>1.1. La xarxa viària a l’actualitat </li></ul><ul><li>1.2. Influència del medi físic </li></ul><ul><li>Impactes de la xarxa viària </li></ul><ul><li>2.1. Territorials: </li></ul><ul><li>Pla General Territorial de Catalunya </li></ul><ul><li>2.2. Socioeconòmics </li></ul><ul><li>Finançament de les autopistes </li></ul><ul><li>2.3. Mediambientals </li></ul><ul><li>Sobre la fauna </li></ul>
  3. 3. Les societats contemporànies es caracteritzen per la mobilitat de les persones, les mercaderies i la informació. “ Revolució dels transports“ Augment del nombre de vehicles, també a Catalunya. L’any 2000: 656 vehicles/1000 habitants Evolució del parc de vehicles a Catalunya Les distàncies es calculen en termes de temps i cost del desplaçament. La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Morales any 1987 2000 Nombre de vehicles 2.349.764 4.000.205
  4. 4. <ul><li>Clau per a la competitivitat dels diferents sectors productius </li></ul><ul><li>Clau per la qualitat de vida de la població </li></ul><ul><li>Clau per la vertebració de l’espai geogràfic. </li></ul><ul><li>Tanmateix cal també un entorn socioeconòmic i productiu mínim. </li></ul>La construcció d’aquestes té un preu : - a llarg termini, l’impacte ambiental - a curt termini, el finançament, s’ha de fer front als costos . Les infraestructures viàries com a repte (alt cost, difícil traçat) El pla de carreteres de Catalunya (Generalitat de Catalunya: 1987) reconeix que la xarxa viària en si mateixa difícilment podrà dinamitzar una comarca o àrea deprimida . Dotació d’infraestructures de transport , clau del desenvolupament regional: La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Morales
  5. 5. 2. Xarxa viària segons tipus de via, 2000. (en km) 1. Xarxa viària segons la seva gestió Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Autopistes 384 110 58 201 755 6,0% Autovies i vies preferents 364 299 84 16 764 6,3% Carreteres convencionals 3.316 2.065 2.685 2.511 10.577 87,4% total 4.065 2.475 2.827 2.729 12.096 100%
  6. 6. Font: www.aseta.es
  7. 7. <ul><li>1. Situació ístmica de Catalunya </li></ul><ul><li>2. Disposició en funció dels grans eixos orogràfics i la xarxa fluvial, generalment perpendicular a aquests. </li></ul><ul><li>3. Notable altitud del territori: 49,7% per damunt 600 m, 16,5% per damunt 1000 m (territori de muntanyes). </li></ul><ul><li>En un context litoral implica grans desnivells i pendents </li></ul>Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. El territori i la seva gestió
  8. 9. Clara compartimentació del territori. Font (dels dos): La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J. Bloc diagrama de Catalunya Mapa de barreres (altitud i pendents) Gran variació d’altituds (terreny muntanyós). Pocs corredors continus.
  9. 11. Tota infraestructura comporta un triple impacte en el medi on s’implanta a dues escales, la directa i la induïda (a partir de Majoral et. al.) directe : 1. Millora de l’ accessibilitat 2. Vertebració del territori i la xarxa urbana 3. Integració regional induït : 1. Efecte barrera 2. Implosió – explosió urbana 3. Atracció urbanística 4. Augment del trànsit directe: 1. Increment de la atracció industrial, residencial, comercial, turística 2. Finançament de les infraestructures induït: 1. Efectes diversos de la millora de l’accessibilitat 2. Increment de la congestió 3. Augment del PIB 4. El finançament com efecte col·lateral: Peatges... Oblit dels ferrocarrils. 2. Els impactes de la xarxa viària Impacte territorial Impacte socioeconòmic
  10. 12. directe: 1. Canvi en els usos del sòl 2. Contaminació acústica i atmosfèrica 3. Alteració del paisatge 4. Efecte barrera A la pràctica tot són impactes interrelacionats . induït: 1. Possible increment de la pressió sobre els usos del sòl. Impacte mediambiental 2. Els impactes de la xarxa viària
  11. 14. · A Catalunya , densitat trànsit (IMD) molt elevat: 650 vehic./1000 hab. (2000). · Lloc de pas obligat entre Espanya I la resta d’Europa L’augment del trànsit: Intensitat mitjana diaria (IMD) del trànsit de la xarxa bàsica de Catalunya Font: La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J. ·Indicadors de la mitjana a la UE: - d’autopistes i xarxa bàsica, molt per sobre. -de la xarxa viària total molt per sota en la Baixa connectivitat de carreteres secundàries Any 2000 Catalunya Espanya Xarxa viària 7,3% 100% Població 15% 100% Parc de vehicles 17,6% 100%
  12. 15. <ul><li>Pla Territorial General de Catalunya , 1995 (PTGC) </li></ul><ul><li>Objectiu final : reequilibri territorial de Catalunya. </li></ul><ul><li>Com? </li></ul><ul><li>Estudi a fons de les zones de </li></ul><ul><li> PTP (Pla Territorial Parcial) considerant: </li></ul><ul><li>- Nivell de desenvolupament </li></ul><ul><li>- Especialització productiva </li></ul><ul><li>- Comunicació entre elles, mobilitat laboral obligada </li></ul>2. Agrupar sistemes urbans segons la mobilitat laboral obligada (un o més municipis). Els ja consolidats seran els punts clau pel procés reequilibrador. 3. Dotar a aquests sistemes urbans d’infraestructures i equipaments mínims en funció del seu nivell. Distribució municipal de la població, 2000 Font: www.gencat.net/PTOP Regions PTP
  13. 16. Mapa dels fluxos de la mobilitat laboral obligada Millora d’infraestructures: creació xarxa viària conseqüent Font: www10.gencat.net/ptop/binaris/sistemes_tcm32-9679.pdf Polaritats del territori segons el PGTC, 1991
  14. 17. Mapa dels fluxos de la mobilitat obligada Millora d’infraestructures: creació proposta d’una xarxa viaria conseqüent Proposta de la xarxa viària PGTC Font:www10.gencat.net/ptop/binaris/infraestructures_tcm32-9684.pdf Estructura ortogonal , no radial. Es trenca amb Barcelona com a únic centre de confluència.
  15. 18. Finançament de les autopistes.
  16. 19. ” La competitivitat d’una economia va lligada a l’existència d’una bona xarxa viària. Els beneficis econòmics es xifren en increments de l’1,5% anual del PIB .” ( Grau i Reinés) La necessitat d’infraestructures obre dos debats: 1. Tipus d’infraestructura viària: ferrocarrils o autopistes. 2. Com es financen les infraestructures. A Catalunya la política d’infraestructures viàries prioritza la construcció d’autopistes. Aquesta política és atractiva pels bancs i les caixes d’estalvis, que tenen més garanties de poder recuperar les inversions i fer negoci.
  17. 20. <ul><li>Alt cost de la inversió: </li></ul>- Entre 3.000.000 i 18.000.000 € / Km - Grans pèrdues els primers anys El peatge serveix per amortitzar l’endeutament de la construcció de la via i el seu manteniment. El pagament és proporcional a la inversió realitzada: quan més dificultats en el traçat  més car Allargament de concessions, pràctica força habitual
  18. 21. <ul><li>Falta de recursos públics </li></ul><ul><li>Els anys 60-70, intervenció de la iniciativa privada </li></ul>Concessionàries <ul><li>G reuge comparatiu en l’ inversió de l’Estat espanyol. (“Solidaritat territorial”). </li></ul><ul><li>Fons europeus de cohesió prioritzen la inversió dels ajuts econòmics </li></ul><ul><li>en zones més febles. </li></ul><ul><li>Resultat: els anys 90, Catalunya acumula un 30% de les autopistes de peatge de tot l’Estat i només un 5,5% d’autovies. </li></ul>
  19. 22. El finançament, a càrrec de societats anònimes . Participació de diverses entitats financeres, especialment caixes d’estalvis catalanes
  20. 23. Sobre la fauna
  21. 24. Exemple de pas superior de tipus “diabolo”, ubicat a l’autopista A-36 de França
  22. 25. <ul><li>2.3.3 Creació de nous hàbitats: </li></ul><ul><ul><li>Les mitjanes separadores, drenatges, túnels o viaductes.... </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació artificial. </li></ul></ul><ul><li>2.3.4 Efecte barrera: </li></ul><ul><li>Fragmentació dels hàbitats </li></ul><ul><li>Dificultat de connectivitat biològica </li></ul><ul><li>Arribada d’espècies de gran capacitat colonitzadora, certes aus, en detriment d’espècies amenaçades. </li></ul>Rampa de pas de fauna que connecta el drenatge amb el talús.
  23. 26. 2.3.5 Increment del risc d’atropellament: · Mortalitat elevada a causa de col·lisions amb vehicles · La falta d’impediments físic augmenta les incidències 2.3.6 Altres factors: cicle biològic de l’espècie, volum de trànsit , amplada de la via, característiques dels marges... Font: Rosell Pagés, Velasco Rivas; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4/(1999)
  24. 27. - MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. Cataluña. Un análisis territorial . Barcelona: Ariel,2002 - www10.gencat.net/ptop/ (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) - GRAU I REINÉS, Josep A. Les autopistes a Catalunya. Greuge comparatiu i motor econòmic. Barcelona: Pòrtic, 2001. - ROSELL PAGÉS, VELASCO RIVAS; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4, 1999. - FONT I GAROLERA, J. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Barcelona: Oikos-Tau, 1999 - www.aseta.es (Asociación de Sociedades Españolas Concesionarias de Autopistas, Túneles, Puentes y Vías de Peaje) Pàgines web: Llibres:

×