Distribució geogràfica dels castells a la frontera dels antics comtats catalans   Sergi Pigrau i Miralles    Meritxell Mir...
Catalunya terra de castells <ul><li>L’origen del mot  Catalunya  encara és incert i obert a  interpretacions. Una de les t...
La  Marca dels comtats catalans   <ul><li>A la naixent Catalunya, una marca era un territori més o menys gran que formava ...
Context geohistòric   <ul><li>La Marca durant els segles IX i X és l’autèntica frontera entre dos poders organitzats: el c...
 
Segle XI
L’expansió dels comtats catalans <ul><li>La pressió demogràfica de la Catalunya Vella va fer que es donés un procés d’expa...
Les fortificacions de la Marca
Torres <ul><li>Les primeres fortificacions van ser torres cilíndriques de pedra construïdes per les comunitats de pagesos ...
Torre de Vallferosa (Segarra)
Esplugues <ul><li>Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es van utilitzar les coves naturals o artificials per a viur...
Puig de la Balma (St. Llorenç de Munt)
Castells <ul><li>L’origen dels castells està lligat a moltes funcions. Essencialment són fortificacions amb un ús claramen...
Castell coster <ul><li>A la Marca, la costa també va ser fortificada, des d’Eramprunyà fins a Tamarit es va bastir una lín...
Castell de Tamarit (Tarragonès)
Castell roquer <ul><li>Castell bastit sobre una formació rocosa que aprofita i complementa les defenses naturals, ja que e...
Castell de Mur (Pallars Jussà)
Castell de Mur (Pallars Jussà)
Castell de pla <ul><li>Eren castells construïts al costat de petits nuclis de població per tal de dominar-los i alhora pro...
Castell de Guimerà (Urgell)
Conclusions <ul><li>Els castells segons la seva situació desenvolupaven unes funcions o unes altres, però sempre tenien la...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Presentació Castells

2.453 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.453
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
118
Acciones
Compartido
0
Descargas
31
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Presentació Castells

  1. 1. Distribució geogràfica dels castells a la frontera dels antics comtats catalans Sergi Pigrau i Miralles Meritxell Miralpeix i Martí
  2. 2. Catalunya terra de castells <ul><li>L’origen del mot Catalunya encara és incert i obert a interpretacions. Una de les teories és que deriva de “terra de castells”, i que ha evolucionat del terme castlà . </li></ul><ul><li>Castlà  Un castlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d’un castell i sovint també del seu territori o terme, tot i que no tenia cap dret sobre el domini útil. Els senyors els hi confiaven els castells per tal d’establir un sistema més eficaç de control sobre la població pagesa i extreure’n rendes i serveis. </li></ul><ul><li>A la vegada el castlà també subinfeudava el castell a un altre cavaller repetint el tracte anterior, d’aquesta manera es creava una jerarquització. </li></ul>
  3. 3. La Marca dels comtats catalans <ul><li>A la naixent Catalunya, una marca era un territori més o menys gran que formava part d’un comtat dins el qual es distingia pel seu caràcter específic de zona fronterera amb l’Islam. Així, cadascun dels comtats catalans que limitaven amb al-Àndalus tenien la seva marca respectiva. </li></ul><ul><li>La frontera entre l’Islam i els comtats catalans podia anar avançant o retrocedint depenent dels enfrontaments; un territori conquerit pels cristians, al cap d’uns anys, podia ser reconquerit pels musulmans. </li></ul>
  4. 4. Context geohistòric <ul><li>La Marca durant els segles IX i X és l’autèntica frontera entre dos poders organitzats: el califat de Còrdova, que té posicions consolidades a Tortosa i Siurana; i el comtat de Barcelona, que ha establert els seus límits als rius Cardener i Llobregat. </li></ul><ul><li>Enmig queda una “terra de ningú”, entesa com una zona on cap de les dues potències enfrontades hi exerceix un control. Aquesta zona comprèn el Penedès, l’Anoia, el Bages, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i la Segarra. </li></ul><ul><li>A la regió més occidental la frontera està marcada per la serra del Montsec. </li></ul>
  5. 6. Segle XI
  6. 7. L’expansió dels comtats catalans <ul><li>La pressió demogràfica de la Catalunya Vella va fer que es donés un procés d’expansió dels camperols cap a la frontera, on trobaven terres per conrear. Aquests camperols construïen petites torres per tal de protegir-se, algunes de les quals més tard es van ampliar i van esdevenir castells. </li></ul><ul><li>En aquesta expansió la noblesa i l’Església hi van veure l’oportunitat per ampliar els comtats, augmentar les propietats i també un augment del poder. Així neix la necessitat de controlar i organitzar l’ocupació de la Marca a través dels castells. </li></ul>
  7. 8. Les fortificacions de la Marca
  8. 9. Torres <ul><li>Les primeres fortificacions van ser torres cilíndriques de pedra construïdes per les comunitats de pagesos com a defensa. </li></ul><ul><li>Les torres de guaita es van construir per tal de cobrir tota la ruta dels senyals d’avís per als habitants, ja que els castells quedaven massa distanciats. Així en llocs estratègics i enlairats es van bastir torres de vigilància. </li></ul><ul><li>Eren torres senzilles que tenien com a principals objectius el control de les vies de comunicació i de determinats territoris, transmetre la informació que rebien i sobretot protegir la població. </li></ul>
  9. 10. Torre de Vallferosa (Segarra)
  10. 11. Esplugues <ul><li>Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es van utilitzar les coves naturals o artificials per a viure-hi temporal o permanentment. Cases, dormitoris i monestirs van sorgir al recer de balmes cercant la protecció dels vents i de la pluja. Les esplugues van servir sobretot als grups de població que colonitzaven la Marca. </li></ul><ul><li>Alguns castells es van bastir a prop, damunt o fins i tot dintre d’aquestes coves habitades absorbint en els seus termes els petits nuclis de població troglodita. </li></ul>
  11. 12. Puig de la Balma (St. Llorenç de Munt)
  12. 13. Castells <ul><li>L’origen dels castells està lligat a moltes funcions. Essencialment són fortificacions amb un ús clarament militar, també tenen una funció residencial, administrativa i d’emmagatzematge. </li></ul><ul><li>El castell era un centre de poder polític, jurídic i militar, la residència del senyor i el lloc de recaptació de censos i pagaments. </li></ul><ul><li>Principalment els primers castells de la Marca exercien de vigilants de la frontera, però a partir del segle XII, amb el desplaçament de les posicions islàmiques més cap al sud arran de la conquesta de Lleida, Tortosa i Siurana per part del comte de Barcelona, seran la base a partir dels quals els senyors feudals exerciran un control i ostentaran un poder damunt del territori. Molts dels castells provenen de l’ampliació d’una antiga torre de guaita. </li></ul>
  13. 14. Castell coster <ul><li>A la Marca, la costa també va ser fortificada, des d’Eramprunyà fins a Tamarit es va bastir una línia de torres i castells marítims que es divisaven mútuament. </li></ul><ul><li>Quan la Marca va deixar de ser frontera es va fer cada cop més necessari protegir la costa a causa de la pirateria, la navegació mercantil i l’expansió mediterrània, que fan de la costa un espai estratègic i perillós. Així els castells de marina controlen la navegació, vigilen la costa i es beneficien del treball dels pescadors, tant de la captura de peixos com de la recol·lecció de corall. </li></ul>
  14. 15. Castell de Tamarit (Tarragonès)
  15. 16. Castell roquer <ul><li>Castell bastit sobre una formació rocosa que aprofita i complementa les defenses naturals, ja que el mateix roquer el fa inaccessible. </li></ul><ul><li>En la construcció d’aquests castells s’utilitza com a pedrera la mateixa roca sobre la qual es fonamenten, de manera que castell i terreny acaben adaptant-se l’un a l’altre. Molts cops les muralles estan construïdes entre les roques o es reomplen esquerdes naturals i en molts casos la muralla ressegueix tots els entrants i els sortints del perímetre del turó rocós on s’assenta el castell. </li></ul><ul><li>La Marca del Penedès és la zona on hi ha més castells roquers, i s’ha pogut comprovar que la seva distribució pel territori és bastant uniforme. La distancia en línia recta entre cadascun d’ells oscil·lava al voltant dels 7’4 km. </li></ul>
  16. 17. Castell de Mur (Pallars Jussà)
  17. 18. Castell de Mur (Pallars Jussà)
  18. 19. Castell de pla <ul><li>Eren castells construïts al costat de petits nuclis de població per tal de dominar-los i alhora protegir-los. </li></ul><ul><li>També s’ha donat l’aparició de nuclis d’habitants al voltant del castells ja que els servents dels castlans es feien cases a la vora, a l’exterior de la muralles. </li></ul><ul><li>La seva funció essencial era de residència senyorial. Molts cops se’ls compara amb els alcàssers, palaus fortificats d’origen àrab: residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep; generalment era emplaçat en algun lloc estratègic d’una ciutat </li></ul>
  19. 20. Castell de Guimerà (Urgell)
  20. 21. Conclusions <ul><li>Els castells segons la seva situació desenvolupaven unes funcions o unes altres, però sempre tenien la funció i l’obligació de vigilar i defensar. </li></ul><ul><li>La zona de la Marca és on hi ha més abundància de castells perquè es troba a la frontera i han de vigilar i protegir els guanys territorials davant els musulmans. </li></ul><ul><li>Quan l’expansió dels comtats catalans va anar més enllà de la Marca les fortificacions van deixar de desenvolupar la seva funció essencial de defensa i es van convertir en llars de senyors feudals que controlaven i administraven la població. </li></ul>

×