Baixada cal a l'Avern d'Eneas acompanyat per la Sibil·la, segons l'Eneida.

1. EL MÓN DELS
MORTS
Georgina Bianchi
Literatura Universal
3er Trimestre

2. Baixada cap a l’Avern d’ Eneas acompanyat per la Sibil·la, segons l’Eneida.
PERSONATGES:
Eneas: Troià, fill d’ Anquises
Júpiter: Zeus
Eumènides: Dimonis del món infernal (Al·lecto, Tisífone i Megero) que també
són les nomenades Fúries o Erínies.
Juno infernal: Persèfone (esposa i neboda d’ Hades).
Caront: barquer.
Hades: Déu de l’infern.
Gòrgones: tres monstres marins (Medusa, Estero i Euríale).
Harpies: dones amb el cap d’ocell i són lladres de les ànimes.
Quimera: cap de lleó, cua de serp i cos de cabra.
Cèber: gos de tres caps.
Tisífone: una de les tres Fúries.
Radamant: heroi, fill de Zeus, és un dels tres jutjes junt amb Minos i Eac.
Cíclops: gegant d’un ull.
Ixíon i Piritous: reines sobre les Làpites.

3. Eneas, troià, fill d’Anquises, vol anar al món dels morts acompanyat per
Síbil·la.
Es tracta d’un viatge molt perillós en el que tindrà que superar si realment
vol arribar-hi.
Apareixen molts monstres marins i del infern d’Hades com les tres fúries,
les Gòrgones, les Harpies, i molts altres personatges malvats.

4. Eneas ha de atravesar el riu Cocit amb l’ajuda del barquer Caront i
de Sibíl·la.
Un cop l’atravessa es troba a la porta
de l’Avern
Amb Cèber, un gos malvat de tres caps.
Síbil·la l’ajuda donant-li al gos una
fogassa en-
Sepidora feta de mel i de llavors
adovades per-
què la vèstia s’adormís i Eneas poder
passar.

5. Un cop està dintre del món dels
morts, sent veus i plors d’unes
ànimes
de nens que estaven condemnats a un
càstic etern per desició de Minos,
que és un dels tres jutges junt amb
amb Radamant i Eac.

6. A prop d’aquest lloc, estava el
Camp dels plors on totes les
Persones van morir enamorades.
En aquest lloc es troba Dido, dona
de la cual estava enamorada d’Eneas.
Però Eneas no va trobar a Fedra, dona
que ell estimava.
Després d’això, continua el camí d’aquest
Món on es troben amb els guerrers il·lustres;
Tideu, Partenopeu, el pàl·lid Adrastos…

7. Després d’aquest trobament, el camí es divideix en dues
Branques. La de la dreta condueix sota els murs del gran
Plutó, (Elisi  Paradís), i el camí de l’esquerra et porta al
Tàrtar Impiu  (Infern).

8. També cap a l’esquerra del camí es dirigeix el riu Flagetont
del Tàrtar. Un riu molt perillós amb una terrible corrent molt forta.
Eneas es troba a Tisífone, que era una de les tres fúries, on guarda
El vestíbul dia i nit.
Eneas estava aterrorit per tots els càstics que es feien en el Tàrtar.
També estava Radamant, un dels tres jutjes.
Més endins del Tàrtar estava una Hidra molt monstruosa.

9. Un dels càstics que s’explica
és el de Ixíon i Piritous
(reines sobre les Làpites) que
els fan rodar un penyal
enorme
i els altres pengen
esquarterats per les brèndoles
d’una roda
i clavat està Teseu i per
sempre s’hi estarà.

10. Tots aquells que van fer el mal i van cometre crims, van ser
castigats.
No preguntis quin càstic van rebre ni per quant de temps.
La resposata és eternament.

11. La sacerdotesa li diguè a Eneas que continui el seu camí,
i que acabi l’afer emprès amb el ram d’or a deposar l’ofrena.
Eneas ateny l’entrada i es renta el cos amb aigua fresca.
Fetes aquestes ablucions i ofert el present a la deesa, assoliren
un plà somrient…

12. …unes delicioses praderies, uns boscos
Venturosos, sojorn dels benaurats, amb
aire molt pur, camps amb una llum púrpura
i amb propi sol.
D’entre les ombres, exerciten els membres
Damunt l’hervei en la palestra, competeixen
en els jocs i combaten damunt la sorra daurada.
Les altres, copejant amb els peus, ballen danses
i entonen càntics.
També el sacerdot de Tràcia, amb un vestit llarg,
hi fa resonar, al ritme de la dansa, els set tons de
les seves notes, i adés polsa la seva liria amb els
dits adés amb el plecre de vori.