3. Connectors ideològics entre l'extrema dreta i sectors dels
moviments independentistes
NACIONALISME NACIONALISME
ECONÒMIC INTEGRAL
CORPORATIVISME
COMUNITARISME
ARISTOCRÀCIA
D'ACCIÓ
JERARQUITZACIÓ
ENQUADRAMENT
4. Col·laboracionisme nació a nació
FLANDES
Ex-combatents + sectors activistes = FRONTPARTIJ
Creixement electoral del nacionalisme flamenc:
1919 (4,75%) - 1939 (15%)
Aparició de la idea de Dietsland
1931: Fundació de VERDINASO, d'ideologia
nacional-solidarista.
1933: Fundació de la VNV, d'ideologia corporativista.
1941: Els ocupants nazis fusionen VERDINASO i VNV.
La VNV servirà de base a l'administració local de l'ocupació nazi, i alhora reclutarà la
Legió Flandes per a lluitar al front de l'est.
La col·laboració no estarà exempta de nombrosos conflictes.
Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, la repressió sobre el col·laboracionisme
flamenc suposarà desenes d'execucions i milers d'empresonaments.
5. Col·laboracionisme nació a nació
BRETANYA
1918: Olier Mordrel funda Breiz Atao, una revista i grup
polític de tendència feixista.
1927: Es crea el Partit Autonomista Bretó, que aplega tot el
nacionalisme bretó per tal d'iniciar una via electoralista, que
fracassa. Desapareixerà el 1931.
1931: Els militants progressistes del PAB funden la Lliga
Federalista Bretona, mentre que els militants de dretes
funden el Partit Nacional Bretó, de tall corporatiu.
1938: La corrent feixista de Mordrel s'imposa políticament
dins el PNB.
1939: El PNB és il·legalitzat per la seva germanofília.
1940: Amb l'ocupació nazi tornen a Bretanya els dirigents
del PNB i reconstitueixen l'organització.
6. Col·laboracionisme nació a nació
BRETANYA
Durant l'ocupació nazi el bretonisme de dretes gaudeix
d'una certa llibertat d'actuació.
D'una banda, hi ha la línia obertament pro-nazi i
iindependentista de Mordrel, que manté durant el 1940 el
control del PNB.
D'altra banda, hi ha la línia autonomista i “petainista” de
Delaporte i Fouéré, que aconsegueix fer-se amb el control
del PNB a partir de 1941 i fins 1943, en què perden tota
influència sobre l'administració d'ocupació.
El sector independentista pro-nazi es reorganitza el 1942
al voltant de la revista Sturm. A partir de 1944, amb la
creació de la Brigada Perrot i altres grups armats, aquest
sector col·laborarà amb les SS en la repressió contra la
Resistència.
Amb la derrota, molts col·laboracionistes pagaren amb la
presó o amb penes capitals, mentre que molts dels
dirigents trobaren refugi a Irlanda i Gal·les.
7. Col·laboracionisme nació a nació
ALSÀCIA
El 1873 fou annexada a Alemanya. Amb la derrota de 1918 fou annexada per França
3 sectors del moviment autonomista:
●La dreta catòlica i populista
●El comunisme alsacià
●El radicalisme alsacià
1929: escissió del PCF a Alsàcia, fundant-se un grup trotskista (KP-O).
1935: el KP-O i altres grups funden el Partit Alsacià Obrer i Camperol.
El PAOP mantindrà una postura d'esquerres en la política interna però traçarà una
aliança amb el nazisme.
Amb la invasió nazi, les forces autonomistes de la regió passaran a formar part de
l'administració alemanya, no sense alguns conflictes.
El col·laboracionisme suposà el processament de més de 8.000 alsacians.
8. Col·laboracionisme nació a nació
CÒRSEGA
1920: Els germans Rocca funden la revista A Muvra
1923: Petru Rocca funda el Partitu Corse d'Azione, rebatejat el 1926 com a Partitu Corsu
Autonomistu, regionalista però amb tendències independentistes.
A finals dels anys 20 apareixen les primeres mostres d'irredentisme auspiciades per Itàlia.
1935: el PCA vira cap a l'irredentisme
Novembre de 1942- octubre de 1943: ocupació italiana de l'illa, amb la col·laboració de
militants del PCA
FLANDES (zona sota administració francesa)
1926: es funda la VVF, dirigida pel jove capellà Jean Marie Gantois
1940: arran de l'ocupació alemanya, col·labora amb els nazis. El partit tindrà dues
corrents: una de maurassiana i una altra d'obertament pro-nazi.
