La construcció filosòfica de la ciutadania<br />Tema 11<br />
1.Origen del concepte <<ciutadania>><br />Una definició usual<br />Ciutadà: << L’habitant de les ciutats o d’estats modern...
1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina<br />A la Grècia clàssica  (s. V i VI a.C) es va utilitzar el terme polités...
La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política<br />El ciutadà , tant si era ric com si era pobre , tenia la r...
La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica<br />Per als antics romans, la ciutadania consistia  en el reconeixem...
1.3 Limitacions de la ciutadania antiga<br />Trobem tres limitacions, nascudes a Grècia i Roma per a la construcció de la ...
1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna<br />La noció de ciutadania de l’antiguitat ens mostra dues tradicions que enc...
2. Ciutadania moderna<br />2.1 Ciutadania i Estat<br />El terme << estat >>  va ser utilitzat per primera vegada per Maqui...
2.2 Ciutadania i inclusió en l’Estat<br />Jürgen Habermas  va publicar La inclusión del otro, en que planteja diverses man...
2.3 Ciutadania i drets humans<br />DRETS CIVILS<br />      Als segles XVI,XVII i XVIII ,els drets que es reconeixen als ci...
DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS<br />      Els primers drets a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a l’assoc...
2.4 Ciutadania social<br />En el llibre Ciudadanía y clase social, l’autor Thomas H. Marshall  defineix la ciutadania com ...
3 Dimensions de la ciutadania contemporània<br />Principals dimensions de la ciutadania<br />
3.2 Noves facetes de la ciutadania<br />CIUDADANIA ECONÒMICA<br />Aquest reconeixement implica prendre’s seriosament  una ...
CIUDADANIA CIVIL<br />      L’impuls ètic que anima millor de la societat civil té la seva expressió en tres punts princip...
CIUDADANIA INTERCULTURAL <br />      Per evitar que és produeixi un desequilibri entre el grup dominant, integrat per << c...
CIUDADANIA  COSMOPOLITA<br />Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, aposant per un...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Power point filo tema 11 blog

362 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
362
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
20
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Power point filo tema 11 blog

  1. 1. La construcció filosòfica de la ciutadania<br />Tema 11<br />
  2. 2. 1.Origen del concepte <<ciutadania>><br />Una definició usual<br />Ciutadà: << L’habitant de les ciutats o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país>><br />Segons aquesta definició trobem dues característiques fonamentals:<br /> La pertinença a una comunitat política<br /> El gaudi d’uns drets protegits per la ciutat o l’Estat, on s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern, de forma directa o indirecta.<br />
  3. 3. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina<br />A la Grècia clàssica (s. V i VI a.C) es va utilitzar el terme polités per fer referència: aquell membre de la comunitat política que fos home, no esclau, major d’edat, nascut de pares romans , etc.<br /> Però en algunes ciutats gregues els ciutadans van arribar a tenir un gran protagonisme, a través de la democràcia.<br />Tant a Grècia com a Roma el ciutadà destacava especialment per el deure de defensar la ciutat empunyant les armes, si era necessari.<br />
  4. 4. La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política<br />El ciutadà , tant si era ric com si era pobre , tenia la responsabilitat d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat. <br />Les reunions se celebraven uns quaranta cops l’any a l’àgora , espai públic que acollia 18.000 persones.<br />Tres principis que regien la participació a l'Assemblea:<br />Isonomia o igualtat davant la llei ,tot ciutadà tenia els mateixos drets<br />Isegoria o igualtat de paraula i expressar l’opinió<br />Koinonía o comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic , el bé de tots , en<br />lloc de centrar-se en el bé particular.<br />
  5. 5. La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica<br />Per als antics romans, la ciutadania consistia en el reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república. Això significava que el ciutadà era aquell que gaudia de protecció jurídica.<br />El civis llatí és diferent del polites grec: el ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern, mentre que a Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.<br />
  6. 6. 1.3 Limitacions de la ciutadania antiga<br />Trobem tres limitacions, nascudes a Grècia i Roma per a la construcció de la ciutadania moderna:<br />Ciutadania excloent: eren ciutadans els homes adults que reunien certs requisits establerts a les lleis. Per tan la gran majoria estava mancada de l’estatut de ciutadania.<br />Només es considerava <<lliures i iguals>> els membres considerats ciutadans, i no a tot ésser humà, pel fet de ser-ho<br />Els drets individuals no estaven suficientment protegits davant de possibles abusos autoritaris.<br />
  7. 7. 1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna<br />La noció de ciutadania de l’antiguitat ens mostra dues tradicions que encara perduren en la idea contemporània de ciutadania:<br /> La tradició de la participació política a través de la deliberació (d’origen grec)<br /> La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (d’origen romà)<br /> La primera forma part de la moderna idea republicana.<br />La segona forma part de la versió liberal.<br />
  8. 8. 2. Ciutadania moderna<br />2.1 Ciutadania i Estat<br />El terme << estat >> va ser utilitzat per primera vegada per Maquiavel (1496-1527) en l’expressió stato, referint-se a l’organització estable amb els càrrecs o burocràcia i el seu governant, el príncep.<br />A l’Estat són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país.<br />Segons les característiques de cada país, es dóna prioritat a una de les característiques següents:<br /> El <<dret de sòl>>, estableix que s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional<br /> El <<dret de sang>>, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.<br />
  9. 9. 2.2 Ciutadania i inclusió en l’Estat<br />Jürgen Habermas va publicar La inclusión del otro, en que planteja diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat:<br />-Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics.<br /> -La segona concepció és republicana, i és la que defensa el mateix Habermas.<br /> -Per últim, també hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.<br />
  10. 10. 2.3 Ciutadania i drets humans<br />DRETS CIVILS<br /> Als segles XVI,XVII i XVIII ,els drets que es reconeixen als ciutadans són els drets civils, especialment el dret a no ser detingut sense unes garanties legals, però també el dret de llibertat de consciència que inclou la llibertat d’expressió.<br />DRETS POLÍTICS<br /> La majoria dels països occidentals van anar obrint pas a la inclusió de certs drets, com els drets de participació en la política.<br />
  11. 11. DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I CULTURALS<br /> Els primers drets a ser reconeguts van ser el dret a l’educació, a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball.<br /> Alguns documents importants d’aquesta nova fase de reconeixement de drets de ciutadania són:<br />-La Constitució francesa (1848)<br />-La Constitució mexicana (1917)<br />-La Constitució alemanya (1919)<br />
  12. 12. 2.4 Ciutadania social<br />En el llibre Ciudadanía y clase social, l’autor Thomas H. Marshall defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.<br />La ciutadania social inclou, els drets socials com el treball , l’educació,l’habitatge...<br /> - La protecció d’aquests drets vindria garantida per l’estat nacional, entès ara com a estat social de dret, i no només com a estat liberal de dret.<br />
  13. 13. 3 Dimensions de la ciutadania contemporània<br />Principals dimensions de la ciutadania<br />
  14. 14. 3.2 Noves facetes de la ciutadania<br />CIUDADANIA ECONÒMICA<br />Aquest reconeixement implica prendre’s seriosament una ètica empresarial i un estímul ala responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum just.<br /> L’avanç en aquests àmbits significa mes oportunitats de participació dels ciutadans en les decisions econòmiques que afecten a tots i tenir com a objectiu l’eradicació de la pobresa.<br />
  15. 15. CIUDADANIA CIVIL<br /> L’impuls ètic que anima millor de la societat civil té la seva expressió en tres punts principalment:<br /> - El voluntariat o tercer sector social, que s’organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadans en multitud d’associacions cíviques i culturals.<br /> - Les professions, que son institucions socials que es legitimen pel servei social que fan a la societat i que per això han de prendre seriosament l’ètica professional.<br /> -L’opinió pública crítica, mitjançant l’ús públic de la raó<br />
  16. 16. CIUDADANIA INTERCULTURAL <br /> Per evitar que és produeixi un desequilibri entre el grup dominant, integrat per << ciutadans de primera>> i els altres grups culturals minoritaris , format per <<ciutadans de segona>> , les societats contemporànies es van obrint poc a poc a una nova dimensió de la ciutadania que es basa en l’ètica intercultural.<br />
  17. 17. CIUDADANIA COSMOPOLITA<br />Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, aposant per una globalització, apostant per una globalització ètica, per una mundialització i la justícia.<br />

×