2. • Esquema dels dialectes del català
Rossellonès o català septentrional Capcinès
Septentrional de transició
Central Salat
Xipella
Barceloní
Tarragoní
Català oriental
Balear Mallorquí
Menorquí
Eivissenc
Alguerès
Ribagorçà
Català nord-occidental Pallarès
o Lleidatà Tortosí
Català occidental
Valencià septentrional
Valencià Valencià apitxat
Valencià meridional Mallorquí

3. • Mapa

4. • Orígens de la partició del català oriental i el català occidental
Les llengües anteriors al preromà, la romanització i el repoblament són les causes
d’aquesta gran partició del català oriental i el català occidental.
Teories d’aquesta partició:
1. Teoria de la reconquesta:
Progressió meridional de les conquestes hauria provocat una transfusió
(repoblació) de parlars orientals a l’Est i de parlars occidentals a l’Oest.
Però arguments oposats diuen primerament que el sentit geogràfic de la
Reconquesta, segueix una línia est-oest; en segon lloc perque rl nombre de cases
de València concedides de gent oriental era superior al que tocà a participants
occidentals.
2. Teoria M. Sanchis Guarner:
Es basa en el primitiu poblament de les terres catalanes(substrat pre-romà).
A partir dels estudis de Bosch Gimpera i del testament de Guifré el Pelós (898),
deia que : Barcelona, Ausona i Girona era Català Central. Cerdanya Conflent i
Besalú, era rossellonès. I l’Urgell, era català occidental.
El comte català va tenir en compte diferències étniques impotants amb una
possible seqüela lingüística. Sanchis Guarner observa la distribució dels pobles
pre-romans, tribus d’estrip ibèrica, pobles bascos o bascoides i pre-
indoeuropeus.
3. Teoria d’Antoni M.Badia Margarit:
La gran densitat de la toponímia romana a Girona, Ausona i terres orientals, així
com de l’hagiotoponímia cristiana; és relacionada amb la profunda romanització
d’aquestes terres contrasten a l’oest amb dos fets importants:
a) La persistència de bascos al Nord (Ribagorça, Pallars)
b) L’arabització, des del S.VIII, de terres meridionals (País Valencià i Baix
Ebre)

5. • Característiques del vocalisme
ORIENTAL OCCIDENTAL
Neutralització de les vocals a i e en posició Distinció de a i e en posició àtona: llibre,
àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta pinta
Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció Distinció de o i u en posició àtona:
de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona
monòtona
Pronunciació de la E tancada del
Pronunciació de la E tancada del
llatí vulgar i es pronuncien com a e
llatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres
tancada:
No pronunciació de la i del grup ix: caixa ceba tres
Pronunciació de la i del grup
ix: caixa
Desinència –ø, -i o -u a la primera persona
del present d'indicatiu: cant, canti, canto Desinència -o o -e a la primera
persona del present d'indicatiu:
canto, cante