1. LA MEDEA D’EURÍPIDES
Literatura grega II
2012/2013
GLÒRIA MORANT TORMO
YOLANDA FUENTES CAMPAÑA
1

2. L’ATENES DE PERÍCLES
La prosperitat i calma que va portar Perícles a terme a la ciutat d’Atenes al
segle V a.C., també coneguda com la Pau dels Trenta anys, van fer en aquesta
zona d’Hél·lade el seu segle d’Or.
Perícles, gran defensor de la democràcia d’Atenes, va contribuir a la
popularització de l’Assemblea, fou defensor dels valors morals de família i
estat, va promulgar la creació de nous temples y reconstrucció d’antics, i va
promocionar les arts i la literatura, com per exemple Sófocles i Eurípides que
van arribar al seu punt àlgid.
Eurípides va reflexar a la seua obra la polèmica sòcio-política que precedí
a l’esclat de la Guerra del Peloponès. En aquest aspecte, la infidelitat de Jason i
la traïció als seus juraments i l’infanticidi comés per Medea són els actes
fonamentals per a connectar l’obra amb la realitat contemporània.
Per què en aquells temps, hi havia una intranquil·litat generalitzada on estava a
punt d’esclatar la Guerra del Peloponès, una mena de guerra freda, on la
democràcia es tabalejava i cada dia era més dèbil.
Per això el trencament dels juraments a l’obra ens connecta amb el mètode
d’actuació d’alguns membres del règim polític de l’època, per exemple encara
que Perícles promulgava la democràcia i era un defensor de la Pau dels Trenta,
va sotmetre a l’illa d’Eubea i Samos i a més a més va portar a Atenes a la
Guerra.
Açò es veu reflexat a la tragèdia mitjançant les paraules del cor de dones al
primer estàssim, on podem veure que ha fugit la δίκή i també la fe en els déus.
Eurípides, Medea 410-420
Χορός
ἄνω ποταμῶν ἱερῶν χωροῦσι παγαί,
καὶ δίκα καὶ πάντα πάλιν στρέφεται:
Cor:
Les corrents dels rius sagrats remunten a les seues fonts,
i la justícia i tot està alterat;
Eurípides, Medea 439-440
2

3. Χορός
βέβακε δ᾽ ὅρκων χάρις, οὐδ᾽ ἔτ᾽ αἰδὼς
Ἑλλάδι τᾷ μεγάλᾳ μένει, αἰθερία δ᾽ ἀνέπτα.
Coro:
S’ha esfumat l’encant dels juraments, el pudor ja no té el seu seient a la gran
Hél·lade, i ha volat fins el cel.
Aquesta obra fou representada a les Dionísies urbanes, les representacions
teatrals més importants que es celebraven al mes de Març.
L’obra d’Eurípides parla de l’arribada de Jason i Medea a Corint. En quant
arriben Jason es promet en matrimoni amb Glauce, filla de Creont, rei de Corint.
A punt de ser desterrada de Corint, Medea suplica permanéixer un dia més i
obté la seua petició. Per compensar aquest favor envia a Glauce, per mitjà dels
seus fills, com a regals un vestit i una corona d’or amb verí. Glauce i Creont
moren al contacte. Medea, desprès d’haver matat els seus propis fills, muntada
en un carro de dracs alats fuig cap a Atenes deixant amb el sofriment a Jason. Ja
que aquest es queda sense els seus fills ni la seua esposa.
Anem a parlar de les característiques d’Eurípides a l’obra de Medea.
Reflectint els trets més rellevants de l’autor amb passatges de la tragèdia.
REALISME PSICOLÒGIC
Una gran característica de l’obra d’Eurípides es el realisme psicològic que
presenta una gran innovació, ja que els personatges estan guiats per les seues
passions i obeeixen als seus sentiments.
Açò ho podem veure quan Medea mata als propis fills, d’una manera
premeditada i conscient.
Eurípides, Medea 1032-1035
Μήδεια
…ἦ μήν ποθ᾽ ἡ δύστηνος εἶχον ἐλπίδας
πολλὰς ἐν ὑμῖν, γηροβοσκήσειν τ᾽ ἐμὲ
καὶ κατθανοῦσαν χερσὶν εὖ περιστελεῖν,
ζηλωτὸν ἀνθρώποισι· ...
3

4. I pensar que havia depositat en vosaltres moltes esperances, ¡infeliç de mi!, de
que m’alimentaríeu en la meua vellesa i de que, una vegada morta, m’enterraríeu
piadosament amb les vostres pròpies mans, acció desitjada pels mortals.
Eurípides, Medea 1044-1045
Μήδεια
…οὐκ ἂν δυναίμην· χαιρέτω βουλεύματα
τὰ πρόσθεν: ἄξω παῖδας ἐκ γαίας ἐμούς. ...
No podria fer-ho. Adéu als meus anteriors plans. Trauré als meus fills d’aquesta
terra.
Eurípides, Medea 1051-1055
Μήδεια
…τολμητέον τάδ᾽; ἀλλὰ τῆς ἐμῆς κάκης
τὸ καὶ προσέσθαι μαλθακοὺς λόγους φρενί.
χωρεῖτε, παῖδες, ἐς δόμους. ὅτῳ δὲ μὴ
θέμις παρεῖναι τοῖς ἐμοῖσι θύμασιν,
αὐτῷ μελήσει: χεῖρα δ᾽ οὐ διαφθερῶ.
He de atrevir-me. Què covarda sóc, entregar la meua ànima a projectes blans!
Entreu a casa, fills. A qui la llei divina impedisca assistir al meu sacrifici, que actue
com vullga. La meua mà no vacil·larà.
Eurípides, Medea 1056-1057
Μήδεια
…μὴ δῆτα, θυμέ, μὴ σύ γ᾽ ἐργάσῃ τάδε:
ἔασον αὐτούς, ὦ τάλαν, φεῖσαι τέκνων·
Ai, ai! No, cor meu, no realitzes aquest crim! Deixa’ls, “desficiada”, estalvia el
sacrifici dels teus fills!
Eurípides, Medea 1064
Μήδεια:… πάντως πέπρακται ταῦτα κοὐκ ἐκφεύξεται. ...
Està completament decidit i no es pot evitar.
4

5. Eurípides, Medea 1078-1080
Μήδεια:…οἵα τε †πρὸς ὑμᾶς† ἀλλὰ νικῶμαι κακοῖς.
καὶ μανθάνω μὲν οἷα τολμήσω κακά,
θυμὸς δὲ κρείσσων τῶν ἐμῶν βουλευμάτων,
ὅσπερ μεγίστων αἴτιος κακῶν βροτοῖς. …
Sí, conec els crims que vaig a realitzar, però la meua passió es més poderosa que
les meues reflexions i ella es la major causant de mals per als mortals.
Ací vegem com en un mateix monòleg la decisió de Medea de matar els
seus fills varia fins a quatre vegades. Finalment ella ho reconeix i tot açò sol
desencadenar en una catàstrofe com a resultat de seguir als sentiments i no a la
raó.
En la mitologia grega l’assassinat dels seus propis fills era l’expressió més
terrible de la bogeria enviada com a càstig diví (cfr. Ruth Padel, 2005, p. 21.). en
canvi, en la variant d’Eurípides, Medea assassina als seus fills d’una manera
que s’ha considerat premeditada, conscient i racional, el que la convertit en el
símbol del mal. Hi ha autors que consideren que Medea està salvant als seus
fills d’una vida desgraciada sent fills naturals d’un rei i sense tindre opció a una
vida que ja portaven.
Esta diferenciació entre un assassinat comés baix els influxos de la bogeria
i un altre que no ho es, segueix ocasionant controvèrsia en l’àmbit de la justícia
penal.
Per a Jasón mateix, el infanticidi comés per Medea es un acte criminal però no el
relaciona en la bogeria (φονία v.1390), en canvi si que hi ha elements propis de
la bogeria, però estan induïts per ella mateixa, i no com a altres tragèdies en les
que la bogeria es cosa dels deus.
Un exemple de bogeria induïda pels deus és Àiax de Sòfocles, parla de com
Àiax i Odisseu reclamen l'armadura d'Aquil·leu com recompensa pels seus
esforços. Odisseu rep l'armadura i Áiax furiós cau a terra. Quan s'aixeca, estava
embogit de fúria i en el seu deliri confon un ramat d'ovelles amb els líders
aqueus, Odiseu i Agamèmnon, matant a tots els animals. Atenea mateixa havia
intervingut creant la confusió i deliri de l'heroi Àiax.
5

6. PRIMER EN REPRESENTAR L’AMOR EN EL TEATRE
Eurípides fou el primer en representar el amor en el teatre, a totes les
seues obres domina la dona. L’amor representat es troba dins del matrimoni
com als éssers estimats, particularment apareix en Hipòlit i Medea. En grec ho
representa mitjançant el verb ἔραω.
Eurípides, Medea, vv 697- 698
Αἰγεύς
πότερον ἐρασθεὶς ἢ σὸν ἐχθαίρων λέχος;
Μήδεια
μέγαν γ᾽ ἔρωτα: πιστὸς οὐκ ἔφυ φίλοις.
Egeu. ¿Per amor a una altra dona o per odi al teu llit?
Medea. si, es tracta de un gran amor: ha traicionat als seus volguts.
L’amor al teatre com la dona fou un fet sorprenent al teatre grec, a més hi
ha que destacar que qui veia les representacions eren tot homes i a aquesta
època els homes havien nascut per i per a la ciutat.
Però a les obres d’Eurípides domina la dona, doncs en general, en les
tragèdies les figures femenines arriben a la paraula de una forma manifesta. Es
en l’obra d’Eurípides, on elles s’apoderen activament de les discussions
polítiques i socials del seu temps.
En aquest sentit, Medea personifica, com a subjecte femení tràgic, una figura
paradigmàtica. Trobem una figura femenina que s’apropa dels seus desitjos
sexuals i expressa activament la seua agressió i força de voluntat. En una època
on la dona ocupava una posició social restringida políticament. L’obra
representa a Medea com una figura encara utòpica per a la dona en aquells
temps.
Aleshores no era d’estranyar, que les obres d’Eurípides foren poc
acceptades a la seua època.
6

7. L’HEROI D’EURÍPIDES Interacció divina-humana
El públic podia reflexar-se amb els personatges que eren més humans, ja
que els feia a baixar de les altures heroiques i els apropava a una vida
quotidiana.
Si comparem a Jasón d’Eurípides i l’heroi d’Homer en el personatge Agamenón,
vegem que:
Ilíada 19.86-87
καί τέ με νεικείεσκον· ἐγὼ δ᾽ οὐκ αἴτιός εἰμι,
ἀλλὰ Ζεὺς καὶ Μοῖρα καὶ ἠεροφοῖτις Ἐρινύς,
Agamenón: I també m’han increpat, però jo no sóc responsable, sinó Zeus, la
Moira i la Erina errant per la boira...
Ilíada 19. 90
ἀλλὰ τί κεν ῥέξαιμι; θεὸς διὰ πάντα τελευτᾷ
Però ¿què podria fer? La divinitat porta tot al seu compliment.
Eurípides, Medea 559-561
Ἰάσων
...ἀλλ᾽ ὡς, τὸ μὲν μέγιστον, οἰκοῖμεν καλῶς
καὶ μὴ σπανιζοίμεσθα, γιγνώσκων ὅτι
πένητα φεύγει πᾶς τις ἐκποδὼν φίλον, ...
Jasón: Sinó que, i açò es el més important, ho vaig fer amb la intenció de portar
una vida feliç i sense que em faltés de res, sabent que al pobre tots li fugen, fins i
tot els seus amics, ....
Trobem un Agamenón que no es responsable dels seus fets sinó els deus
que son els que controlen la vida dels herois i ho porten tot al seu compliment,
en canvi a Eurípides va ser la seua intenció de portar una vida feliç, ací no
l’increpa cap divinitat.
7

8. En Agamenón trobem un heroi ignorant, no conscient i no responsable dels
seus actes, en canvi l’heroi d’Eurípides ja es conscient, ha deixat de ser ignorant,
i controla la seua vida, sent responsables dels seus actes, a més de ser molt
pròxim a les experiències humanes.
Ací es veu com Eurípides comença una nova tragèdia on els herois son
conscients i responsables. També cal dir que Eurípides introdueix una sèrie de
personatges covards, que la seua funció es quasi ridícula, com el nostre heroi
Jasón davant Medea.
CREENÇA TRADICIONAL EN ELS DEUS
Una de les altres característiques que hi trobem es la creença tradicional en
els deus, que en aquesta època estava en crisi. Però la tragèdia com estava
lligada al culte de l’Estat continuava estant relacionada a la mitologia
tradicional. Per això a les tragèdies els temes continuen sent mitològics i
apareixen els deus, encara que no son els que menegen l’acció, com vegem:
Eurípides, Medea 160
Μήδεια
ὦ μεγάλα Θέμι καὶ πότνι᾽ Ἄρτεμι
Medea: ¡Gran Zeus i Temis augusta!
Eurípides, Medea 168-170
Τροφός
κλύεθ᾽ οἷα λέγει κἀπιβοᾶται
Θέμιν εὐκταίαν Ζηνός, ὃς ὅρκων
θνητοῖς ταμίας νενόμισται;
Nodriza: ¿Escolteu el que diu i amb quins crits invoca a Temis, guardiana de les
supliques, i a Zeus, que es considerat pels mortal custodi dels juraments?
Una de les aparicions divines que hi trobem a l’obra es cap al final. El
personatge diví acudeix quant ja tot pareix perdut, i així donar una conclusió
benèvola al drama.
8

9. Es el anomenat deus machina, el deu apareixia introduït per una màquina del
teatre, una espècie de grua que el portava volant des de l’Olimp. Ho vegem a:
Eurípides, Medea 1321-1322
Μήδεια
…τοιόνδ᾽ ὄχημα πατρὸς Ἥλιος πατὴρ
δίδωσιν ἡμῖν, ἔρυμα πολεμίας χερός.
Tal carruatge ens l’ha donat el Sol, pare del meu pare, per a protecció contra mà
enemiga.
Podem veure com el final que hi trobem a l’obra apareix la divinitat. Jasón
increpa a Zeus, que ha sigut ell, qui ha matat als seus fills, i finalment el Corifeu
ens explica que Zeus sempre ha sigut el dispensador de tot i que
inesperadament els deus sempre concloïen. I així es resolta la tragèdia.
Eurípides, Medea 1405
Ἰάσων
Ζεῦ, τάδ᾽ ἀκούεις ὡς ἀπελαυνόμεθ᾽…..
¡Zeus! Sents com he sigut rebutllat?
Eurípides, Medea 1414-1415
…οὓς μήποτ᾽ ἐγὼ φύσας ὄφελον
πρὸς σοῦ φθιμένους ἐπιδέσθαι.
¡Mai deuria haver-los engendrat per a veure’ls morir baix la teua mà!
Eurípides, Medea 1415-1419
Χορός
πολλῶν ταμίας Ζεὺς ἐν Ὀλύμπῳ,
πολλὰ δ᾽ ἀέλπτως κραίνουσι θεοί:
9

10. καὶ τὰ δοκηθέντ᾽ οὐκ ἐτελέσθη,
τῶν δ᾽ ἀδοκήτων πόρον ηὗρε θεός.
τοιόνδ᾽ ἀπέβη τόδε πρᾶγμα.
Corifeu. Zeus en l’Olimp es el dispensador de molts esdeveniments i moltes coses,
inesperadament, concluixen els deus. L’esperat no s’ha portat a tèrme i d’allò no
inesperat un deu va trobar el camí. Així s’ha resolt aquesta tragèdia.
Finalment observem que Medea ha aconseguit portar a terme els seus
plans i quedant impune, en canvi Jasón es el més perjudicat, s’ha quedat sol.
BIBLIOGRAFÍA
o EURÍPIDES, Tragedias I. Madrid, Gredos, 1982 (Trad. y notas A. Medina,
J.A. López Férez y J. L. Calvo)
o EURÍPIDES, Medeé, Paris, Les belles lettres, 1976 (Trad. Louis Méridiez)
o LESKY A. La Tradegedia griega, Barcelona, El Alcantilado, Julio 2001
(Trad. Juan Godó, revisada por Montserrat Camps)
o EURIPIDE, Tutte le tragedie, Roma, Grandi Tascabili Economici Newton,
Aprile 1997 (Trad. Filippo Maria Pontini)
o WOLFGANG SCHADEWALDT, Manuel Fernández Galiano, Estudio de
literatura griega, Madrid, Cuadernos de la Fundación Pastor, 1971
o LESKY A., Historia de la literatura griega, Madrid, Gredos, 1976 (trad. J.M.
Díaz Regañón & B. Romer; ed. orig. Berna 1963).
ESTUDIS I TÈSIS
o PABLO A. CAVALLERO, Medea de Eurípides: La “Atétesis” de versos y la
construcción gradual de la venganza.
o LUIS TAMAYO PÉREZ, Razones y sin razones del infanticidio de Medea,
Nómadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales y Jurídicas | 32 (2011.4)
o Mª DOLORES LÓPEZ GALOCHA, Estudio socio-político de la Medea
d’Eurípides, revistas. ucm.es 1995
10