Sortida d'oceanografia a Palamós

1. Sortida d'oceanografia
Fet per:
Roger Vargas
Lluís Camprubí
Gerard Roch

2. Detalls tècnics de l'embarcació
Vaixell d'alumini. 13,9 metres d'eslora, 37
cm de calat, mànega 3 m.
Podem trobar una barca auxiliar, un equip
d'oxigenació, 4 flotadors d'emergència, 6
bengales de fum i 6 de llum, una llum de
babord (vermella) i una d'estribord (blava).
El l'embarcació compta amb un comptador
de revolucions, un GPS modern així com
una brúixola. El timó és modern (com un
volant) i els propulsors són accionats
m i t j a n ç a n t p a l a n q u e s d i f e r e n t s i
independents.
Mecanisme de propulsió de dues hèlices de
cues intrabord que giren sobre un mateix eix.
220 cavalls de potència. Tot i que es poden
activar de manera independent el vaixell els
necessita els dos per navegar a una mar
obert a una velocitat constant. Per port, en
canvi, pot encendre'n només un.
La velocitat mitjana a la que pot arribar és
d'uns vuit nusos, però per motius de
seguretat en dies de més vent només pot
arribar als 5 nusos.
Dipòsit de sentina (recull les aigües brutes
perquè no se'n vagin al mar). El dipòsit
funciona gràcies a les bombes d'achique,
que són les que fan possible que el vaixell
no s'inundi si hi ha mala mar. Al costat del
dipòsit de sentina també hi podem trobar els
motors del vaixell. Es sobre aquest espai
que s'ubica el capità de la nau quan la
dirigeix.

3. Informació meteorològica
A continuació hi ha totes les dades meteorològiques i de la mar del dia que
varem navegar. Com es pot apreciar els vents eren molt intensos per la qual
cosa no varem poder fer la sortida de navegació.
Temperatura atmosfèrica: 16 graus C.
Temperatura a la superfície de l'aigua: 14,9 graus C
Temp. Màxima: 18 graus C.
Temp. Mínima: 10 graus C.
Pressió atmosfèrica: 1025 hPa.
Humitat relativa: 75%
Direcció del vent: Garbí
Velocitat del vent: 24.3 nusos.
Estat de la mar: dèbil mar de fons. Onades d'entre 1-1,5 metres.
Cel: 7/8 amb cirrus, altocúmuls. 88% de cel cobert (75% aprox)
Foto del mar el dia 13 de gener

4. Navegació
Aquestes són les coordenades que indiquen l'ubicació exacte on varem realitzar
l'inmersió i d'ona varem salpar: 41 graus 50' 47,0'' N - 3 graus 07' 59,9" E. Estan
representades amb un punt vermell.
Sortim de la Marina de Palamós amb rumb nord-est (vint graus respecte els paral·lels)
a una velocitat de 5 nusos per hora. La velocitat màxima normal seria d'uns 8 nusos,
però com que fa molt vent de garbí (de 24 nusos) la velocitat que mantindrem serà
de 5 nusos per hora. Si la distància fins a les formigues és d'unes 2,6 milles nàutiques
(4960 metres) tardarem una mica més de mitja hora en arribar-hi, ja que tampoc
seguirem una línia del tot recta.
Un cop allà voregem les illes formigues. Això ho aconseguim efectuant un gir de 180
graus al llarg d'una distància d'unes 0,27 milles nàutiques (500 metres) a partir del
punt 41 graus 51' 40,8" N - 3 graus 11' 18,5" E. Hem de tenir en compte que la
profunditat sigui la suficient com per que passi el calat del vaixell, la velocitat és la
mateixa que la d' anada, 5 nusos degut a que continua la garbinada. Arribem en una
mitja hora havent recorregut unes 6,17 milles nàutiques (11430 metres) ja que hem
de tenir en compte les maniobres necessàries per sortir de port.
La batimetria de les illes pot arrivar a ser de 12 metres de profunditat en el seu punt
menys profund, de manera que el nostre vaixell passa perfectament gràcies al seu
poc calat (recordem que és de 0,37 m de mitjana).

5. Oceanografia
Disc de Secchi: Aquest és un aparell de gran importància en el camp de
l’anàlisi de l’aigua. Serveix per a calcular la seva turbidesa i, sobretot la
concentració de microorganismes en ella. Tal com indica el seu nom, té forma
de disc i està pintat en dues quartes parts de negre i dues quarts parts de
blanc. A aquesta estructura se li uneix un pes i es lliga tota a una corda
marcada que indica els metres. D’aquesta manera, el disc es submergeix a
l’aigua fins que ja no es veu. És llavors quan es treu de l’aigua i es mesura fins
a quina profunditat ha arribat. Com més s’ha enfonsat, més clara és l’aigua
(menys torba) i per tant menys microorganismes hi ha. Si, per el contrari, el disc
s’ha quedat a prop de la superfície podem afirmar que l’aigua conté un alt nivell
de microorganismes i és molt torba.
Aquest aparell tant senzill permet analitzar la profunditat de la zona fòtica i, per
tant, la zona de producció de qualsevol cos d’aigua. Segons l’època de l’any el
resultat de la mesura ser . A l’estiu, per exemple, la termoclina és tant intensa
que a penes hi ha producció i el disc de Secchi es pot submergir a grans
profunditats (passaria el mateix a l’hivern pe falta de sol). A la primavera o la
tardor en canvi, la termoclina és molt menor i la presència de microorganismes
a l’aigua augmenta dràsticament. D’aquesta manera, la turbidesa és molt
major: el disc de Secci s’enfonsa poc.
Mànega de plàncton
Aquest aparell també es fa servir per analitzar la presència de microorganismes
a l’aigua (zooplàncton, fitoplàncton....), però d’una manera molt més precisa.
Això es deu al fet que el disc de Secci només mesura la turbidesa i extreu
conclusions a partir d’aquesta dada. Si l’aigua conté partícules en suspensió
inertes per alguna raó, es corre el risc que aquestes siguin confoses amb
microorganismes. La mànega de plàncton, en canvi, és, com indica el seu nom,
una mànega s’arrossega per l’aigua i la filtra. Segons l’ample de llum (l’amplada
dels forats de la tela) filtrem un tipus de plàncton o un altre i després s’analitza
sota un microscopi o una lupa binocular. D’aquesta manera podem determinar
la concentració real de microorganismes en l’aigua i, fins i tot, quines espècies
es troben presents.
Per fer servir aquest aparell, però, s’han de tenir en compte certs factors.
Primerament quan es fa la mesura hem de calcular el volum d’aigua que ha
passat per la mànega, si no la quantitat de plàncton obtinguda no sabem a què
és relativa. Aquest càlcul consisteix en multiplicar la superfície d’entrada
d’aigua de la mànega per els metres recorreguts amb ella. Un altre aspecte a
tenir en compte és si volem fer un estudi de la columna d’aigua o només de
superfície. En cas d’estudiar la columna d’aigua el que fem és arrossegar la

6. mànega des del fons del cos d’aigua cap a la superfície. Així podem saber
quines espècies hi ha a cada zona segons la profunditat.
Nosaltres només varem fer un estudi de la superfície i varem veure que quasi
no hi havia microorganismes. Això es deu principalment al fet que, malgrat que
a l’hivern no hi ha termoclina perquè el sol no és prou intens, la producció
biològica també és molt limitada per culpa d’aquesta mateixa raó (no hi ha
gaire energia fòtica i per tant la fotosíntesi es redueix molt.
Estudi sobre l’evolució de la temperatura superficial en els últims 10 anys:
Temperatura superficial el dia de la sortida: 14,9 graus.
Temperatura superficial el dia 16 de gener de 2004: 13,4 graus.
En les següents imatges, trobades a la pàgina de l’Estació meteorològica de
Torroella de Montgrí i l’Estartit, podem veure les gràfiques que representen les
mitjanes de temperatura del mar durant els últims 10 anys. No les posarem
totes ja que es pot veure l’evolució amb quatre d’elles. A primer cop d’ull veiem
que la forma de la gràfica es manté amb el pas del temps. Això és lògic perquè
les màximes es registren sempre l’estiu i les mínimes a l’hivern. Tot i així, si ens
fixem més atentament en els valors podem detectar que, al final de la dècada,
la funció sencera es situa un grau per sobre dels valors originals. Aquesta dada
quadra amb el pronòstic de l'augment de temperatura a un grau per dècada.
!
Gràfica de temperatures de
l’any 2004

7. !
!
Gràfica de temperatures de l’any 2007. Les franges vermelles
es corresponen a una temperatura superior a la mitjana.
Gràfica de temperatures de l’any 2009. Podem veure que la
zona vermella és majoritària i molt major a la blava (que
representa temperatures inferiors a la mitjana).

8. !
!
Gràfica de temperatures de l’any 2012. S’enregistren
màxims històrics de 26 graus centígrads durant l’agost.
Gràfica de temperatures de l’any 2014. Encara que l’estiu fou fred la resta de
la gràfica mostra franges vermelles superiors, en alguns punts, als dos graus.

9. Croquis de la zona litoral
Hi podem observar les diferents zones del litoral (supralitoral, mesolitoral i
infralitoral) amb les condicions de pressió i temperatura corresponents així com
un esquema de les especies que hi podem trobar i una descripció en anglès
d'aquestes.
Wildlife seen during the snorkel activity
A lot of different species can be seen in the Costa Brava, and in order to find
them all it is necessary much more time than we had. Despite of this fact, the
biodiversity is enormous, and we could see many species.
Animal Species:
Rock octopus (Octopus vulgaris): It can be found in the intertidal zone and it is
usually hidden under the rocks.
!

10. Sea gherkin (Holothuria forskali): This strange animal is found in the intertidal
zone as well, and has the capacity to increase or decrease its size if needed.
!
Sea urchin (Arbacia lixula): It is found in the intertidal zone too and mustn’t be
confused with its carnivore familiar.
!

11. Rainbow wrasse (Coris julis): It lives in the intertidal and infralittoral zone and it
is one of the most common species in the Mediterranean.
!
Eriphia verrucosa: This kind of crab gets camouflaged by covering himself with
plants.
!
Sea star (Astropecten spinulosus): It is hidden under rocks.
!
Vegetal Species:
Zostera noltii: This plant is usually called sea grass and lives in the intertidal
and infralittoral.

12. !
Lithophyllum incrustas: This plant lives in the supralittoral and intertidal zone,
and tends to gather crustaceans in its base.
!