Presentat en la Jornada dels "10 anys de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS). El 25 de novembre de 2014. Sala d'Actes del Departament de Salut de la Generalitat. (Barcelona)

1. Xarxes Socials, funcions d’intel·ligència i
direccions d’infermeria
Pilar González Gálvez
25 de novembre 2013
1

2. Presa
decisions
Actualització
situació i
gestió del
coneixement
Difusió als
decisors
Obtenció
informació
rellevant
Anàlisi i
interpretació
informació
2

3. Funcions
intel·ligència
Direccions
infermeria
Xarxes socials
3

4. OBJECTIU
Analitzar en quina mesura les
xarxes socials constitueixen un
instrument de suport a les funcions
d’intel·ligència competitiva de les
directores d’infermeria dels
hospitals de la XHUP
4

5. 1- Identificar funcions d’intel·ligència i definir necessitats d’informació
2- Definir els paràmetres d’anàlisi de les xarxes socials
3- Conèixer les xarxes socials de les directores d’infermeria
4- Analitzar les diferències entre xarxes internes i externes
5- Determinar la informació útil que prové d’aquestes xarxes socials
6- Analitzar els vincles més propicis a la obtenció d’informació
7- Comparar la tipologia de la informació que prové de les xarxes amb
la que prové d’altres fonts
8- Valorar l’efectivitat de la informació provinent de les xarxes socials
9- Elaborar un índex sintètic que aporti informació sobre el rendiment
de la pròpia xarxa social
5

6. 6

7. neixen
nodreixen
organitzacions
creixen
relacionen
7

8. 



Estar connectats mitjançant xarxes
Nodrir els punts d’informació
Tractar la informació per minimitzar el soroll documental
Ser interactius
8

9.  Orientació estratègica
 Projectes d’innovació
 Generació conceptes nous: detecció d’oportunitats de mercat i
competitives
 Redefinició de processos productius: precisen estudis comparatius
de la competència
9

10. Canvis
socials i
econòmics
Nous
sistemes
de valors
Nous
espais
d’actuació
Noves
necessitats
CLIENT
AL
CENTRE
Nous
paradigmes
de gestió
S’amplien les
competències
directives
Augment
necessitats
d’informació
10

11. Lideratge
Gestió financera
Coneixement disciplinar
Comunicació
Flexibilitat
Reconèixer potencials
Capacitat relacional
Treball en equip
Coneixement entorn
Competitivitat
Formació continuada
Capacitat informacional
Fiabilitat
Estratègia
Negociació
Empreneduria
Respecte als altres
Creativitat
Autocontrol
11

12. QUANTITATIVA
QUALITATIVA
Qüestionari
Entrevistes a experts
Xarxa social
Recurs informació
Funcions d’intel·ligència
Dades demogràfiques
Àmbit xarxes socials
Àmbit intel·ligència
Àmbit comunicació
Grup de discussió
Necessitat informació
12

13. Fitxa tècnica del qüestionari
Població objecte d’estudi
Els/les directores/es d’infermeria dels
hospitals de la XHUP. Es tracta de 61
individus (68 centres).
Unitat d’anàlisi
L’individu.
Mètode de recollida de la informació
Qüestionaris administrats via
electrònica, amb una carta de
presentació de l’estudi.
Durada del treball de camp
Abril – Juliol 2010
Grandària de la mostra
48 qüestionaris rebuts. 13 qüestionaris
no rebuts.
Taxa de resposta efectiva
78,69%
Tractament de la informació
Rebost de dades v.4.0 i SPSS v.18.0
13

14. Revisió bibliogràfica
Entrevistes
Qüestionari
Grup de discussió
IFIC
14

15. Per què un índex sintètic?
 Malgrat que la xarxa social dels directius està reconeguda
tàcitament com una valuosa via d’obtenció d’informació, les
organitzacions no la contemplen formalment com a tal i per tant no
es planifiquen accions estratègiques en aquest sentit, ni es
contemplen plans de millora (Cross i Prusak)
 Disposar de valors numèrics permet considerar accions de millora
 L’índex sintètic facilita la interpretació de la informació i permet
avaluar de manera senzilla un fenomen multidimensional
15

16. IFIC
L’IFIC és la mesura sintètica de l’ús que els directius estudiats
fan de les seves xarxes socials, de cara a obtenir la informació
més adient per donar suport a les seves funcions
d’intel·ligència competitiva.
16

17. Indicador
compost
IFIC
qualitat
tipologia
intel·ligència
interacció
morfologia
estructura
Indicadors
simples
INFORMACIÓ
XARXA
Dimensions
A15-actualització
A14-suficiència
A13-rellevància
A12-fiabilitat
A11-tipus fonts
A10-tipus informació
A9-rendibilitat
A8-valoració efectivitat
A7-freqüència
A6-direccionalitat
A5-durada
A4-rang
A3-cohesió
A2-betweenness
A1-centralitat
Atributs
17

18.  Suma dels valors que pren cada un dels
atributs
 Pes equitatiu per a cada un dels atributs
analitzats
 Per a cada atribut s’ha pres un recorregut
de 0 a 1 determinat de manera
proporcional segons la quantitat de
respostes possibles
 El valor de l’IFIC sintetitza el valor de
cada un dels 15 atributs seleccionats
 S’ha normalitzat el valor de l’IFIC per
facilitar la interpretació dels resultats
18

19. 19

20. 20

21. 21

22. 22

23. QUADRANT A: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació alta
 Directius que utilitzen poc la seva xarxa i malgrat tot obtenen una xifra
elevada d’informació de la mateixa.
 Pocs casos: 4 casos (8%)
 El baix nivell de la dimensió xarxa es deu sobretot a la morfologia, ja
que l’atribut cohesió presenta un valor nul.
 L’alt nivell de la dimensió informació es deu en la majoria dels casos a
l’efectivitat de la informació i al seu nivell màxim d’actualització. També
s’observa una puntuació baixa pel que fa al tipus d’informació i a la
tipologia de les fonts consultades.
23

24. QUADRANT B: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació alta
 Directius que utilitzen la seva xarxa social de manera òptima i
n’obtenen una bona informació.
 Poc nombrós: 9 casos (19%)
 El nivell elevat de la dimensió xarxa es deu en la majoria dels casos a
la seva estructura (centralitats elevades i alts nivells de betweenness) i
també a la seva morfologia (cohesió i rang elevats).
 L’alt nivell de la dimensió informació s’explica per l’ús intel·ligent de la
mateixa (efectivitat i rendibilitat màximes) i alts nivells dels indicadors de
qualitat (fiabilitat, rellevància, suficiència i actualització).
24

25. QUADRANT C: dimensió Xarxa baixa - dimensió Informació baixa
 Directius que menys utilitzen la seva xarxa social i que obtenen poca
informació o de baixa qualitat.
 Nombrós: 12 casos (25%)
 El baix nivell de la dimensió xarxa s’explica sobretot per la seva
morfologia (cohesió nul·la i rang baix) i la resta d’indicadors tampoc
presenten bones puntuacions.
 En la dimensió informació s’observen les pitjors puntuacions respecte
al tipus d’informació i la tipologia de les fonts consultades. La resta
d’indicadors també presenten puntuacions molt baixes.
25

26. QUADRANT D: dimensió Xarxa alta - dimensió Informació baixa
 Directius que malgrat tenir una bona xifra a la dimensió xarxa, no
obtenen una informació òptima per a donar suport a la seva presa de
decisions.
 El quadrant més nombrós: 23 casos (48%)
 L’alt nivell de la dimensió xarxa correspon a una bona estructura,
morfologia i interacció. Es destaquen alts nivells de betweenness,
cohesió i durada de les relacions.
 En la dimensió informació s’observen puntuacions baixes sobretot en el
tipus d’informació i la tipologia de les fonts.
26

27. CONCLUSIONS
El fet d’ocupar una millor posició en la xarxa, no
sempre suposa tenir la millor informació
La posició és un factor important però no suficient
27

28. Capacitats
relacionals
Necessitats i
objectius
Cultura
corporativa
Pròpia xarxa
28

29.  Les
xarxes socials
informació de valor
són
estructures
que
aporten
 Les directores amb posicions centrals, obtenen millor
informació
 Les necessitats d’informació són molt plurals
 Les fonts utilitzades no compleixen
característiques de diversitat i això és negatiu
aquestes
29

30. Gràcies per l’atenció
30