1. DOSSIER
PROPOSTA DE L’AJUNTAMENT DE CELRÀ PER
L’ESTABLIMENT D’UN CENTRE D’INVESTIGACIÓ SOBRE
L’HIDROGEN COM A VECTOR
ENERGÈTIC APLICAT A LA
TRACCIÓ FERROVIÀRIA
Celrà, 13 de maig de 2008

2. 0. Introducció
1. Aproximació històrica a l´hidrogen i les piles de combustible
1.1. L’hidrogen
1.2. Les piles de combustible
2. L’hidrogen com a combustible
2.1. La producció d’hidrogen
2.2. L’emmagatzemament de l’hidrogen
2.3. Les piles de combustibles com a vector energètic
3. Aplicacions de l’hidrogen al transport no ferroviari
3.1. L’hidrogen a l’automòbil
3.2. L’hidrogen a la tracció d’altre tipus de vehicle
4. L’hidrogen a la tracció ferroviària
4.1. El marc de referència
4.2.Projectes actuals per a l’ús de l’hidrogen en la tracció ferroviària
5. L’oferta de Celrà
6. Anex. Centres d’investigació i projectes recents
7. Principal bibliografia utilitzada.

3. 0. Introducció
Davant l’evidència cada vegada més contrastada científicament que el consum de
combustibles fòssils contribueix al denominat “canvi climàtic”, alhora que aquests
mostren signes d’exhauriment preocupants per a futures generacions, no tant per al seu
paper com a fonts d’energia primària en sí, si no com a recursos primers per la
elaboració de productes derivats, cal diversificar l’origen de les fonts energètiques cap
a recursos no finits o més abundants.
Donat que el transport és el principal consumidor d’energia a Espanya (41% del total i
d’aquest, l’automòbil, els autobusos i els camions representen un 69% del total, davant
del 0,8% del ferrocarril) i el món, i també el principal focus de contaminació
atmosfèrica, cal cercar una solució al transport que prioritzi l’utilització del ferrocarril
front a la carretera. Mobilitzar una tona a 100 km de distància per carretera significa
utilitzar 2,2 litres de petroli equivalent, davant dels 0,55 litres del ferrocarril.
Però a més de millorar l’eficàcia energètica del ferrocarril, també caldria utilitzar noves
fonts energètiques, més netes i abundants. És en aquest sentit que presentem la següent
proposta de Centre de Recerca per la utilització de l’hidrogen per a la Tracció
Ferroviària.
Encara que existeixen algunes propostes d’investigació sobre aquest tema arreu del
món, creiem que seria interessant que Catalunya dediqués un esforç important en
aquesta direcció, agrupant sinergies a l’entorn de les empreses ferroviàries establertes
al territori, empreses energètiques, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
(PNRI), l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), les Universitats i en
aquest cas l’esforç addicional de les institucions territorials ja compromesses amb el projecte
com l’ajuntament de Celrà, el Consell Comarcal del Gironès i el Consell d’Iniciatives Locals
per al Medi Ambient (CILMA), o altres com la Diputació de Girona. (Recordem que vàrem
recuperar aquest projecte a partir de la publicació el dimarts, 15 d'abril de 2008 de la
noticia que Generalitat i Alstom-Ecotècnia col·laboraran en el desenvolupament de
projectes d’R+D+I en l’àmbit de les energies renovables).
Es evident que encara existeixen punts febles en el desenvolupament de la tracció per hidrogen i
que cal solucionar. Breument, alguns d’aquests punts són:
1- L’obtenció neta de l’hidrogen. Cal partir de l’idea de l’hidrogen con a vector per a
destemporalitzar les produccions energètiques netes a partir bàsicament de la radiació solar,
dels molins de vent i dels salts hidràulics entre altres. També pot utilitzar-se la seva producció
com a sistema de recuperació de CO2 d’altres processos. En un futur també caldrà tenir en
compte l’energia obtinguda per fusió.
2- La recerca actual sobre piles de combustible està molt centrada en cotxes i autobusos, cal
trobar nous models adaptats a la tracció ferroviària amb major potència de tracció, ja que
l’autonomia pot ser solucionada mitjançant aprovisionaments tipus “pit stop” situats a certes
estacions.
3- El disseny de nous material que permetin l’emmagatzemament a grans pressions de
l’hidrogen amb uns pesos acceptables per unitat de transport. Aquets problema de pes es podria
salvar provisionalment amb els mencionats “pit stop” que poden ajudar a reduir els volums

4. necessaris de combsutible. A més, les plataformes rodants ferroviàries són les més aptes dins
del transport terrestre per albergar sistemes pesants (existeixen locomotores amb pesos superiors
a les 100 Tm).
4- Les dificultats de gestió de l’energia a bord i la seguretat. El tren no deixa de ser el sistema
de transport terrestre més controlat i segur, els accidents presenten uns índex molt acceptables
front a la seguretat necessària per a l’ús de l’hidrogen. Per tant, és els sistema de transport més
apte per utilitar combustibles en fase experimental.
5- Els costos encara elevats (uns 2.300 € per Kw), però amb tendència constant a la baixa,
davant la tendència a l’alça del petroli o del gas.
1. Aproximació històrica al ’hidrogen i les Piles de Combustible
1.1. L’hidrogen
Robert Boyle en 1771, va ser el primer en considerar “l’aire” que es desprenia de les
reaccions produïdes entre àcids i determinats metalls com un element diferent del aire
que pròpiament respirem. Henry Cavendis, el 1766 demostrà que es tractava d’un aire
inflamable ja que tenia la propietat de combustir en l’atmosfera, produïnt aigua com a
residu.
Antoine Laurent de Lavosier, interpretant aquestes experiències així com experiments
propis, va afirmar en el seu “Tractat Elemental de Química” que l’aigua no és una
substància simple si no que és formada per dos compostos: l’aire vital, oxigen i aquest
aire inflamable, al que denominà hidrogen (que produeix aigua). Lavosier també va
idear un mètode per produir hidrogen en grans quantitats mitjançant la dissociació de
l’aigua amb un ferro escalfat fins el vermell.
Les propietats físiques i químiques de l’hidrogen han permès el desenvolupament de
nombroses aplicacions industrials, com la navegació aèria mitjançant globus aerostàtics,
o la il·luminació de carrers el passat segle XIX (gas de síntesi: barreja d’hidrogen i
monòxid de carboni). El primer motor d’hidrogen és descrit per W. Cecil el 1820, i
consistia en el moviment provocat per la pressió de l’atmosfera sobre el buit originat per
l’explosió d’una barreja d’hidrogen i aire. Entre 1860 i 1879, N. A, Otto, inventor del
cicle del seu mateix nom, utilitza el gas de síntesi com combustible en un motor
d’explosió per automòbils, però el desenvolupament posterior del carburador el va
obligar finalment a utilitzar gasolina, en un principi considerada més perillosa que el
gas. L’hidrogen també s’ha utilitzat com a matèria primera per la industria química per
augmentar el rendiment dels motors de reacció i com a combustible per a coets.

5. 1.2. La Pila de Combustible
El 1839, William Robert Grove descobreix la pila de combustible, obrint un nou camp a
l’hidrogen, però el fort desenvolupament de les màquines tèrmiques i l’eficàcia de les
piles convencionals deixaren en segon terme la pila de combustible, fins que el 1953,
Francis Thomas Bacon construeix un prototipus que utilitza hidrogen i oxigen amb un
electròlit alcalí, en lloc dels electròlits àcids i un elèctrode de níquel, més barats que els
emprats fins aleshores, de platí. Aquest disseny serà utilitzat en els programes espacials
americans Geminis i Apol·lo per General Electric. Actualment, la NASA utilitza piles
de combustible per a produir aigua potable i electricitat per la tripulació en les seves
missions espacials.
Les primeres aplicacions a vehicles foren realitzades a EEUU amb piles alcalines, fou
un tractor equipat d’una pila de 15 kW i un automòbil amb pila de 6 kW com a
complement d’un sistema de propulsió elèctric, que l’hi permetia una autonomia de 300
km.
La crisi del petroli de 1973 significarà la necessitat de cercar fonts energètiques
alternatives, alhora que naixía la consciència de protegir el medi ambient, impulsant-se
les recerques basades en l’hidrogen: piles, compressors, intercanviadors, sistemes
d’emmagatzematge, etc
Així, a començaments dels anys 70 apareix a EEUU el concepte d’economia de
l’hidrogen al voltant d’un seminari (1973), convocat per analitzar quins serien els nous
esquemes per a la producció i distribució d’energia al l’horitzó de l’any 2000. Entre les
propostes presentades estava la producció centralitzada d’hidrogen mitjançant
electricitat i la seva distribució fins als punts de consum final com a substitut de
l’electricitat directe. La baixa viscositat de l’hidrogen ho feia viable tecnològicament i
la viabilitat econòmica era funció dels costos de producció. Els avanços en materials i
en l’electroquímica mostraven la viabilitat de la pila de combustible d’hidrogen per a
generar electricitat, sota diverses mides i potències i amb diferents combustibles, sense
emetre diòxid de carboni ni altres emissions contaminants.
El 1974 es celebra la primera conferència mundial sobre l’hidrogen, establint-se un
escenari futur on aquest s’utilitzaria per a reemplaçar combustibles fòssils, a canvi
d’obtenir prou capacitat per produir-lo, disposar d’infraestructures per a distribuir-lo i
desenvolupar les tecnologies per al seu ús final.
L’objectiu principal és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres
contaminants associats a les fonts primàries utilitzades, a més d’aconseguir una
diversificació i reducció de la dependència exterior dels principals països
industrialitzats.
Japó serà el primer país en establir un pla nacional per a l’utilització de l’hidrogen i les
piles de combustible com a base d’un nou sistema energètic, però no és fins el 2003,
quan l’administració de George Bush crea el projecte “Hydrogen Fuel Initiative”, amb
un pressupost de 1.200 milions de dòlars que es reprèn amb força l’investigació sobre
l’hidrogen com a combustible. L’objectiu de la iniciativa era accelerar el
desenvolupament de tecnologies capaces de produir, transportar, emmagatzemar i
utilitzar l’hidrogen paral·lelament al desenvolupament de les piles de combustible per a
vehicles, de forma que el 2030 l’hidrogen pugui ser competitiu en el sector del

6. transport. Molts països han seguit la mateixa via hi han posat en marxa una llarga sèrie
de projectes entorn l’hidrogen.
En aquest sentit, la Plataforma Tecnològica Europea del Hidrogen i les Piles de
Combustible, creada per la Comissió Europea té com a objectiu facilitar el
desenvolupament i l’accés als mercats dels sistemes energètics i les tecnologies basades
en l’hidrogen i les piles de combustible per la seva aplicació al transport, els sistemes
estacionaris i les aplicacions portàtils, que siguin econòmicament competitius amb les
solucions actuals.
2. L’hidrogen com a combustible
2.1 La producció d’hidrogen
L’hidrogen és l’element més lleuger i abundant de la naturalesa, però a la Terra sols es
troba formant molècules amb altres elements, com l’aigua o els hidrocarburs, als que es
troba unit mitjançant enllaços químics. Per tant, produir hidrogen, significa trencar els
enllaços entre l’hidrogen i l’oxigen o l’hidrogen i el carboni, aportant la energia
necessària per a separar-los.
Actualment es produeixen al mon 45 milions de tones d’hidrogen, la majoria a partir del
gas natural, un 4% a partir de la dissociació de l’aigua mitjançant l’electròlisi. La meitat
d’aquesta producció és utilitzada a la industria química per la producció de l’amoníac
necessari per fabricar fertilitzants i explosius. Un 37% es produït i utilitzat per la
industria petrolera en diferents etapes del refí i en la millora del rendiment de les
gasolines, i la resta s’utilitza en la fabricació de metanol i en processos de la industria
metal·lúrgica, aplicacions químiques, analítiques y les activitats espacials.
Les quantitats d’hidrogen que es requeriran en la economia de l’hidrogen son encara
difícils d’estimar exactament, ja que depènen de les aplicacions d’ús final i de la
penetració al mercat en competència amb altres tecnologies. Tot i això, el Departament
d’Energia de Estats Units estima que serien necessàries unes 150 milions de tones per
l’any 2040 sols per l’aplicació en l’automoció. Avui dia, aquest sector consumeix uns 9
milions de tones, el 6% de les necessitats futures. El consum mitjà per automòbil
actualment és de 1 Kg d’hidrogen per cada 100 km, o sia, uns 200 kg a l’any amb la
suposició de recórrer uns 20.000 km de mitjana anual.
La producció d’hidrogen suposa comptar amb una matèria primera que el contingui,
desenvolupar processos i tecnologies d’extracció adequades i disposar d’una font
d’energia primària. La matèria primera poden ser els combustibles fòssils, gas, carbó i
derivats del petroli, amb la conseqüent contaminació atmosfèrica en el procés de
producció, o recursos renovables com l’aigua i la biomassa.
Les tecnologies actuals per l’obtenció de l’hidrogen es basen en l’electròlisi o el
reformat de gas natural. Per a l’electròlisi s’utilitza una corrent elèctrica per aconseguir
la dissociació de l’aigua en hidrogen i oxigen. En el procés del reformat, el metà,
component del gas natural, reacciona amb vapor d’aigua (reformat vapor), oxigen
(oxidació parcial) o amb els dos alhora (reformat autotèrmic), donant com a resultat
hidrogen, diòxid i monòxid de carboni, i metà no convertit. El monòxid de carboni pot
tornar-se a reaccionar amb vapor d’aigua en presència d’un catalitzador per produir

7. hidrogen d’alta puresa i diòxid de carboni. Algunes industries ja recuperen el diòxid de
carboni, cas de la planta de Carburos Metálicos a Tarragona, però malauradament, gran
part d’aquest es llença a l’atmosfera, essent imprescindible incorporar tecnologies a les
plantes productores de reformat per la seva recuperació. La primera tecnologia és més
cara i s’utilitza quan es necessita d’hidrogen d’alta puresa, ja que en la tecnologia del
reformat l’hidrogen apareix contaminat per petites quantitats d’hidrocarburs.
L’energia emprada en aquests processos es provinent de la electricitat produïda per
fonts convencionals de generació, energies renovables o energia nuclear, trobant-se en
etapa de desenvolupament tecnologies que utilitzen el calor d’alta temperatura d’origen
solar o nuclear per aconseguir la dissociació mitjançant processos termoquímics.
La utilització de les energies renovables per l’obtenció d’hidrogen presenta a més la
possibilitat d’emmagatzemar l’energia generada per aquests sistemes ajudant a eliminar
la intermitència de generació deguda a motius climatològics.
Esquema de l’obtenció de l’hidrogen
Producción de hidrógeno a partir de energía solar en Andalucía (España)
Volvemos a hablar de un proyecto andalúz para producir hidrógeno de forma limpia. En el pasado mes de abril os hablamos de
Hidrólica, un proyecto para producir hidrógeno mediante energía eólica. En esta ocasión el proyecto se llama Hércules y en él
participan las siguientes empresas: Hynergreen, Solúcar R&D, Carburos Metálicos, Greenpower, Santana Motor , AICIA , INTA y la
Agencia Andaluza de la Energía.
Los objetivos del proyecto son:
Por un lado, avanzar hacia la viabilidad técnica y económica de la producción de hidrógeno renovable a partir de un recurso
inagotable y ampliamente distribuido por la superficie de la Tierra (y, especialmente, en Andalucía): el Sol.
Por otro lado, se pretende profundizar en la integración del binomio hidrógeno–pilas de combustible como método limpio y
eficiente para la transformación de hidrógeno en energía eléctrica en uno de los campos más prometedores, pero a la vez más
exigentes, que existen en la actualidad: el transporte terrestre.
El proyecto incluye, a demás de la producción de hidrógeno mediante placas fotovoltáicas, su almacenamiento, transporte y la
fabricación de un vehículo alimentado por hidrógeno. De esta forma se completa el ciclo de la economía del hidrógeno para
automoción. El proyecto tiene un presupuesto de 10 millones de euros y una duración de 4 años.
REDACCIÓN / LOS BARRIOS, LOS BARRIOS | ACTUALIZADO 29.03.2008 - 01:00
Proyectan que el futuro parque eólico produzca pilas de hidrógeno
Una orden de la Junta de Andalucía concede prioridad a las instalaciones con planes industriales vinculados
la empresa municipal Iniciativas Eólicas Los Barrios y Wigep Andalucía presentarán un proyecto de investigación y
desarrollo que estará relacionado con el nuevo parque eólico que se proyecta en la zona de el P impollar.
El proyecto pretende aprovechar parte de la energía generada por el futuro parque para separar el hidrógeno del agua y
poder fabricar pilas de combustible de hidrógeno, que se podrían utilizar para la propulsión eléctrica en el transporte o la
generación de electricidad, entre otros usos. La combustión del hidrógeno produce calor y vapor de a gua, siendo una
energía limpia.
Con este proyecto se pretende aportar mayor valor al futuro parque eólico con el fin de obtener la concesión de la Junta
de Andalucía. De hecho, la Orden de 29 de febrero de 2008 de la Consejería de Innovación, Ciencia y Empresa regula el
procedimiento para tramitar el acceso y conexión a la red eléctrica en Andalucía para evacuar energía procedente de

8. instalaciones eólicas, dando prioridad a las que estén relacionadas con algún proyecto industrial.
Esta decisión fue tomada por el consejo de administración de Iniciativas Eólicas en última reunión. Ahora se estudiará la
información para los posibles suministradores de aerogenera dores.
El parque eólico del Pimpollar tendría 48,6 megavatios si no se modifican las previsiones iniciales. También se proyecta
para más adelante instalar otro de 45 megavatios en la zona del Castrillón. En ellos el Consistorio tendrá una
participación del 50%. Anualmente producirían una energía de 250 gigavatios hora, el consumo eléctrico de 70.000
hogares, evitando la emisión a la atmósfera de 245.000 toneladas de dióxido de carbono al año.
El primer parque eólico del municipio, El Pino, lleva algo más de un año operativo con una potencia de 24,6 megavatios.
Generación de hidrógeno a partir de energía solar térmica de alta temperatura (SOLTER-H II)
Programa: Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica
Subprograma: Programa de Fomento de la Investigación Técnica (PROFIT)
Fecha: 01-2005 - 12-2007
Este proyecto es una continuación del proyecto SOLTER-H (Proift 2004). Tiene por objetivo desarrollar un proceso de producción
de hidrógeno con radiación solar concentrada y utilizando ferritas como reactivo químico. En el proyecto se desarrollará el estudio
cinético y termodinámico del proceso llevarán a cabo ensayos tanto a nivel de laboratorio en Madrid, como en el horno solar de la
PSA en un reactor solar de 5 kW. Socio principal: Hynergreen Tecnologies S.A.
Otros socios: Centro de Investigaciones Energéticas, Medioam-bientales y Tecnologógica (CIEMAT)
Contacto: Alfonso Vidal
Dirección: CIEMAT, Departamento de Energía, Avda. Complutense, 22, Edificio, 22, 28040 Madrid (España)
2.2. L’ Emmagatzemant de l’hidrogen
L’èxit en l’utilització del hidrogen com vector energètic depèn en gran mesura del
desenvolupament de les capacitats d’emmagatzemament. L’hidrogen té un contingut
energètic per unitat de pes major que qualsevol altre combustible, però el seu contingut
per unitat de volum és un dels més baixos donada la seva molt baixa densitat. Per tant,
cal condensar-lo a fi d’obtenir relacions acceptables entre l’energia emmagatzemada i el
volum o pes dels sistemes de confinació. Aquest es un dels principals problemes per la
seva aplicació al transport, que exigeix una elevada densitat energètica a bord alhora
que minimitzar el pes, el volum i el cost dels sistemes d’emmagatzemament i garantir la
seguretat en l’ús i el repostatge, la rapidesa de carga, l’absència de pèrdues apreciables
en períodes llargs d’emmagatzemament, la operabilitat en diferents condicions
ambientals, etc.
Bàsicament existeixen tres solucions a aquest problema, encara que cal investigar molt
més ja que cap és enterament satisfactòria:
A) Confinament en estat gasós sota alta pressió, d’utilització consolidada a la industria i
factible com a solució a curt-mitjà termini. Existeixen al mercat dipòsits cilíndrics amb
materials certificats per a usos a 350 bar a bord de vehicles. El handicap és la petita
quantitat que pot ser emmagatzemada en un volum raonable per aconseguir un
autonomia adequada (500 km). Per tant, caldria augmentar la pressió per sobre dels 350
bar fins als 700 bar, passant la massa d’hidrogen utilitzable del 4% al 9% millorant la
densitat volumètrica d’energia de 1,1 kWh/l.
B) Confinament en estat líquid a temperatures criogèniques,
C) En associació física o química amb altres materials (hidrurs, materials carbonosos,
etc).
En aquesta línea és molt important el desenvolupament de materials basats en
nanociència i nanotecnologies (Universitat de Girona?).

9. 2.3. Les Piles de Combustible
Les piles de combustible són dispositius electroquímics que en presència d’un
catalitzador transformen la energia química d’un combustible (generalment H2) en
electricitat i aigua, amb un elevat rendiment (>50%, sense utilitzar elements mòbils) i
pràcticament sense emissió de contaminants. A grans trets és un dispositiu similar a una
bateria, però amb la diferència que està dissenyada per a permetre un reabasteixement
continu dels reactius consumits. Produeix electricitat d’una font externa de combustible
i oxigen en contraposició a la capacitat limitada d’emmagatzemament que té una
bateria. A més, els elèctrodes d’una bateria reaccionen i canvien segons estigui
carregada o descarregada, en canvi, en un cel·la de combustible els elèctrodes son
catalítics i relativament estables.
Esquema de funcionament d’una pila de combustible.
El desenvolupament d’aquestes piles es troba estretament relacionat amb el
desenvolupament de la economia de l’hidrogen i ve a ser una de les principals
estratègies per a combatre la contaminació mediambiental provinent de l’ús de
combustibles fòssils, així com dels seu exhauriment, reemplaçant els motors de
combustió interna (major eficiència de conversió, emissions zero, absència de soroll, etc
El 2002 les cel.les típiques tenien un cost de 850 € per kilowatt d’energia elèctrica útil,
però s’espera que per al 2008 el cost oscil·li al voltant de 25 € el kilowatt. Altre exemple
de la constant reducció de costos la tenim en les MEA (Membrane Electrode Assembly),
que varien segons el fabricant, però on trobem la membrana de Nafion® a 400 €/m2,
utilitzada per Toyota i 3M, que està essent substituïda per la ITM Power amb un cost
d’uns 4 €/m2 (2004). Empreses de tot el món participen activament en la producció de
nous productes, com el Solupor®, un film de polietilè porós, reduint-se dia a dia els
costos de producció.
La Unió Europea recolza la investigació en piles combustibles des de 1989, i la seva
importància creixent queda palesa amb el substancial augment de recursos financers per
a la investigació. Dels 8 milions € destinats al programa de 1988 a 1992, s’ha passat als
150 milions € al programa de 1999 a 2002. El sisè programa marc (FP6 2002-2006)
comptava amb una primera licitació de 95 milions € i una posterior de 300 milions €

10. 04/09/2007
CENER estudia el uso del hidrógeno como alternativa a los combustibles fósiles en el mercado de las pilas
El Centro Nacional de Energías Renovables (CENER), con sede en Sarriguren (Navarra), estudia entre ayer y hoy, junto con una
quincena de expertos europeos, la viabilidad técnica y económica de la implantación de un mercado de pilas de hidrógeno para
uso residencial en Europa.
El objetivo de las jornadas es estudiar "la viabilidad para la implantación de un mercado de pilas de combustible en diferentes
regiones europeas de Alemania, Dinamarca, España, Holanda, Islandia, Polonia y Portugal, capaz de satisfacer, total o
parcialmente, las necesidades energéticas del sector residencial", informó el centro en un comunicado.
En España, se está llevando a cabo una investigación en la Comunidad Foral de Navarra, en la que se estudia la existencia de un
mercado potencial para implantación de 300 pilas de combustible de 1kW con los que se podría cubrir el 90 por ciento de la
demanda eléctrica de una vivienda de 90 metros cuadrados.
El estudio plantea además la forma de obtener en cada región el modo más idóneo de obtener el hidrógeno que alimente estas
pilas a través de energías renovables. En el caso de Navarra, el estudio de CENER plantea la obtención del hidrogeno a partir de
energía eólica mediante electrolisis del agua (H20).
El tamaño de estas pilas es comparable al de la CPU de un ordenador. Se pueden colocar en un balcón o una zona semicubierta. No
se necesita una instalación especial y su coste ronda los 6.000 euros/kW.
Según el comunicado emitido por CENER, "el hidrógeno se perfila en un escenario energético no muy lejano como el combustible
alternativo a los derivados de los combustibles fósiles", y su uso "contribuirá a asegurar el suministro necesario de energía
permitiendo diversificar las fuentes y reducir las emisiones relacionadas con el cambio climático".
El grupo de trabajo, liderado por el centro danés de investigación en hidrogeno Hydrogen Innovation & Research Center (HIRC) y
en el que participan otros centros como el Energy Research Center of Netherlands de Holanda, forma parte del Proyecto Europeo
Regional Market of Renwable Energies Sources Fuel Cell Systems for House Holds, financiado por la Comisión Europea a través
de la Intelligent Energy Executive Agency.
El Centro Nacional de Energías Renovables (CENER) es un centro tecnológico especializado en la investigación aplicada y el
desarrollo y fomento de las energías renovables de alta cualificación y prestigio internacionales, financiado por el Gobierno de
Navarra, el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) y del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y
Tecnológicas (CIEMAT), que inició su actividad en 2002. Actualmente, CENER presta sus servicios profesionales a un nutrido
grupo de instituciones, empresas y gobiernos autonómicos españoles, europeos y latinoamericanos.
3. Aplicacions de l’hidrogen al transport no ferroviari
El transport constitueix un dels principals camps de l’activitat econòmica de la unió
Europea, representant el 12% del seu PIB i el 14% dels llocs de treball. Però també
constitueix un dels principals focus de contaminació mediambiental, amb un 28% de les
emissions de CO2 i del consum d’energia (35% del total i 70% del consum total de
petroli). Per tant, es trobem davant el repte de l’escassetat dels combustibles fòssils per
una part, i de l’augment de l’efecte hivernacle per l’altre.
Es aquí on les piles de combustible d’hidrogen apareixen com una solució optima, ja
que ofereixen el doble d’eficiència energètica que els motors de combustió interna al no
estar limitats per el cicle de Carnot i el seu cicle termodinàmic. Per tant, el seu
rendiment és molt alt en comparació, al convertir energia química directament en
elèctrica. A més, les emissions contaminant són zero.
La importància del sector transports està obligada a fer de tractor sobre la innovació i el
desenvolupament de les piles de combustibles i la tracció ferroviària no pot quedar fora
d’aquestes I+D+i.
3.1. L’automobil
Existeixen nombrosos prototipus i models de cotxes i autobusos que utilitzen la
tecnologia de les cel·les de combustible. Les empreses privades d’automoció segueixen
investigant i fabricant models prototipus, DaimlerChrysler, Power Systems, Ford,
Volvo, Mazda, General Motors, Honda, BMW, Hyundai, Nissan, etc. Segons aquestes
empreses, s’espera que els primers vehicles comercials estiguin enllestits cap el 2010.

11. A part de la iniciativa privada, a Europa existeixen des de 2002 dos projectes
considerats estratègics per la UE centrats en autobusos, el CITYCELL i el
CUTE/ECTOS.
El CITYCELL consisteix en l’experimentació real d’autobusos urbans amb pila de
combustible cobrint línees regulars a diverses ciutats europees. Hi participen vàries
empreses espanyoles (IRSIBUS, EMT, Air Liquide, Gas Natural, REPSOL YPF, INTA,
EXIDE-Tudor, IDAE).
El CUTE/ECTOS és el major projecte de demostració a nivell mundial en el que
participa un parc d’autobusos alimentats per piles de combustible. Es desenvolupa a nou
ciutats europees, entre les que trobem Barcelona, on presten servei regular 27 autobusos
des de l’any 2002, utilitzant nous sistemes de producció, emmagatzemament i
subministrament d’hidrogen. Aquesta iniciativa es complementa amb el projecte
ECTOS a Islàndia. Les empreses espanyoles participant en el projecte són: Transports
Metropolitans de Barcelona (TMB), Air Liquide, Gas Natural, REPSOL YPF, Abelló-
Linde, EMT, BP i EVOBUS Ibérica.
Alsthom també dirigeix un projecte d’autobusos impulsats per piles de combustible per
la RATP parisina, projecte que podria tenir la seva continuïtat amb l’introducció dels
sistemes de PH en operacions ferroviàries.
3.2. Altres vehicles propulsats per hidrogen
Altres vehicles amb tracció d’hidrogen són els submarins, com el Type 212A, alemany,
que utilitza tecnologia desenvolupada per Siemens i que pot mantenir-se submergit
varies setmanes sense necessitat de pujar a superfície. L’exercit espanyol també compta
amb un submarí d’aquestes característiques, el S-80 construït per l’empresa espanyola
Navantia, encara que diversos components han sigut encarregats a empreses
estrangeres: una empresa britànica s’ha encarregat dels domos (part posterior i anterior
dels casc de pressió), i una d’Estats Units del sistema de combat, el sonar i les cèl·lules
energètiques.
Airbus i Boeing també estan desenvolupant prototipus d’avió que utilitzin l’hidrogen,
alhora que un equip universitari (Energy-Quest) està dissenyant un vaixell amb cel.la de
combustible d’hidrogen capaç de fer la volta al mon (Triton).
Prototipus d’avioneta de Boeing El S-80 de la Marina Espanyola
Boeing presenta el primer avión de pila de hidrógeno
Hoy se ha producido un gran hito en la historia de la aviación ya que el fabricante Boeing ha presentado
el primer avión que vuela alimentado por una pila de hidrógeno. Se ha presentado en Ocaña (Toledo) y
se trata de un biplaza modelo Dimona (...)

12. (…) el proyecto comenzó en el año 2003. Se trata de un avión pequeño que es capaz de elevarse a 1.000
metros y volar durante 20 minutos, muy lejos quedan aún los vuelos comerciales o de carga. Para ello
utiliza un tanque de hidrógeno de 1 kilogramo almacenado a 350 atmósferas que produce 40 kilovatios.
Con la presentación de hoy, Boeing da por terminado el proyecto con éxito, pero de momento no
parece viable continuar las investigaciones para crear motores más potentes que un día hagan realidad
los vuelos comerciales con hidrógeno.
El avión utiliza sólo la energía eléctrica de las baterias durante el despegue, momento en que más
energía necesita el biplaza, una vez alcanzados los 1.000 metros el avión sólo se alimenta de hidrógeno.
Según el piloto que ha realizado el vuelo de presentación en Ocaña, destaca por su fácil maniobrabilidad
y sobre todo la ausencia de ruido, acostumbrado a los motores de gasolina.
A2, el futuro «Concorde» de hidrógeno
Será fabricado por la empresa Reaction Engines y aún quedan 13 años para que sea una realidad. Se
trata del sucesor del «Concorde» y estará alimentado por hidrógeno. Las cifras son impresionantes ya
que alcanzará una velocidad de más 6.000 km/h y será capaz de transportar a 300 pasajeros desde
Bruselas a Sidney en sólo 5 horas a una altitud de 28 kilómetros.
Para conseguir que el A2 alcance velocidades supersónicas de Mach 5 en distancias del orden de los
20.000 km, ha sido necesario la utilización de hidrógeno ya que posee propiedades termodinámicas que
no tiene ningún hidrocarburo. Para impulsar esta futura maravilla se construirá un motor llamado
Scimitar Engine.
El diseño del A2 está adaptado para soportar velocidades de Mach 5 durante varias horas, nos recuerda
a un cohete espacial con las alas bastante más pequeñas que las de un avión comercial. Supera a estos
en envergadura, el fuselaje mide 139 metros y las alas 41 metros. Pesa 400 toneladas y en sus tanques
de combustible puede almacenar 198 toneladas de hidrógeno líquido. Una característica del A2,
derivada del uso de hidrógeno como combustible, es el bajo nivel de ruido producido en el despegue.
Como decíamos al principio la duración del proyecto es de 13 años y su coste 22.600 millones de euros,
el precio estimado que tendrán que pagar las aerolíneas que quieran incorporar un A2 a sus flotas, será
de unos 639 millones de euros. (…)
Claramente, al igual que ocurría con el Concorde, se trata de un medio de transporte de lujo muy caro.
Pero proyectos como el del A2 abren las puertas a que las flotas de aviones comerciales, un día puedan
incorporar la tecnología del hidrógeno. Con velocidades similares a las actuales (precios populares), pero
basadas en la economía del hidrógeno.
Un grupo de investigadores de Alemania, Suecia, Francia y Austria presentó hoy un nuevo motor de
combustión interna alimentado por hidrógeno que, según aseguran, es tan eficiente como los actuales
motores diesel, pero no contamina.
La Comisión Europea (CE), que financia el proyecto dentro de su Programa Marco de Investigación,
explicó que este motor (denominado HyICE en sus siglas en inglés) ofrece "claras ventajas sobre la actual
generación de motores y promete competir con otros sistemas de propulsión en términos de rendimiento
y precio".
La nueva tecnología, desarrollada por empresas del sector de la automoción como BMW, Ford, Volvo y
MAN, compañías proveedoras y universidades y presentada hoy en Múnich, se basa en un innovador
sistema de inyección de combustible para motores tanto de automóviles, como de camiones y

13. autobuses.
Durante tres años, los investigadores han logrado resultados experimentales "muy concluyentes" que, en
su opinión, preparan el camino a la nueva generación de motores de hidrógeno, que serán muy poco
contaminantes y tan eficientes como los actuales motores diesel, sin perjuicio en aspectos como tamaño
o potencia, añadió la CE.
En opinión del comisario europeo de Ciencia e Investigación, Janez Potocnik, este proyecto "demuestra
claramente la contribución que la investigación de la UE puede hacer para reducir nuestra dependencia
de los combustibles fósiles".
"Los resultados obtenidos con este motor de combustión de hidrógeno deberían animar a la industria a
desarrollar más esta forma de movilidad. Desarrollando esta tecnología podemos conservar el medio
ambiente y, al mismo tiempo, mantener a Europa a la cabeza de la cabeza de la competencia mundial",
añadió.
El presupuesto del proyecto ascendió a 7 millones de euros, de los cuales, 5 fueron concedidos por el
Ejecutivo comunitario dentro de su Sexto Programa Marco de Investigación.
Martes, 27 Febrero, 2007 - 06:18
Esquena de l’aplicació de l’higrogen a diferents àmbits
4. L’hidrogen en la tracció ferroviària
4.1. El marc de referència
Europa disposa d’una extensa i densa xarxa de ferrocarril i és líder mundial en
subministrament de sistemes ferroviaris amb una quota del 60% (95.000 milions €
anuals). El sector ocupa al voltant d’un milió de persones en operacions ferroviàries i
altres 250.000 en la fabricació de material. Hi destina un pressupost de 2.000 milions €
anuals en investigació, però encara queden insuficients per a modernitzar el material
rodant, explotar noves tècniques de negoci o crear sistemes logístics integrats i
intel·ligents, com interfases ro-ro pels sectors europeus de transport marítimofluvial i
per carretera. Per avançar en aquest camp, la Unió Europea a creat el projecte
MODTRAIN, que reuneix per primera vegada a tots els grans fabricants de sistemes,

14. proveïdors de subsistemes i operadors ferroviaris europeus. Aquest projecte té l’objectiu
d’aconseguir la interoperabilitat dels sistemes i subsistemes nacionals de material
rodant, amb un enfocament innovador en la construcció de material rodant. Els seus
objectius són reduir el nombre de peces individuals en un vagó de tren de 1.200 a 120, i
de rebaixar el temps de construcció més de un 50%, fet que deuria dotar d’un gran
impuls a la competitivitat del sector.
www.modtrain.com
El transport ferroviari és una alternativa viable i competitiva al tràfic per carretera,
alhora que redueix les emissions a l’atmosfera. Es per això que la Unió Europea té un
especial interès en estimular noves inversions en infraestructura de transport
transeuropees, començant pel ferrocarril. El Sisè Programa Marc, i el següent, Setè
Programa Marc, recolzen els esforços en investigació per a crear nous mètodes de
interoperabilitat, millorament de normes de seguretat i reducció dels nivells sonors
associats al ferrocarril.
4.2. Projectes per a l’ús de l’hidrogen en la tracció ferroviària
a) El Railway Technical Research Institute (RTRI) de Japó està immers el
desenvolupament d’un tren que funcioni amb piles d’hidrogen, amb l’objectiu de reduir
emissions de soroll i gas i crear sistemes que no necessitin instal·lació de
subministrament d’energia. A l’agost de 2006 el RTRI realitzà una proba del primer tren
impulsat amb piles de combustible a Yokohama, donant 6 voltes a un circuit de 300
metres a una velocitat de 50 km per hora.
b) Vossloh és una coneguda empresa multinacional radicada a València, constructora de
locomotores ferroviàries, especialment per a maniobres que ha mostrat el seu interès en
la “Locomotora d’Hidrogen de Vossloh. No he trobat altres referències.
c) La Plataforma Tecnológica Española del Hidrógeno y de las Pilas de
Combustible (PTEHPC) i la Plataforma Tecnológica Ferroviaria Española (PTFE)
tenen com a un dels seus principals eixos de recerca, l’automotor/tramvia d’hidrogen o
híbrid (L.P. 2020), alhora que forma part del projecte “HyRail (EU 6PM)”
El projecte HyRail és una iniciativa de la Plataforma Tecnològica Europea del
Hidrogen i les Piles Combustible (HFP) finançat per la Comissió Europea per a
planificar els possibles escenaris del sistema de transport i de les fonts d’energia
relacionades amb els ferrocarrils. Seran identificats dèficits i innovacions tecnològiques
i es proposarà una oferta per solucionar la fragmentació i els colls d’ampolla de la xarxa
europea. Es tracta de proporcionar una visió de conjunt i dibuixar un mapa pràctic sobre
el futur dels ferrocarrils europeus a mig i llarg termini.
A partir dels resultats obtinguts es desenvoluparà la estratègia per el desplegament (DS)
i l’agenda estratègica per l’investigació (SRA) de la Plataforma, essent els objectius
finals consolidar la col·laboració dels agents europeus del sector i demostrar la viabilitat
de l’aplicació de l’hidrogen a la tracció ferroviària.

15. d) El The Hydrogen Train
El The Hydrogen Train és un projecte europeu iniciat l’any 2005 amb l’objectiu de crear
un tren alimentat per hidrogen que sigui operatiu per el 2010. Per aconseguir la fita es
va crear un consorci d’emprese i organitzacions i es van invertir 75.000 € per la
redacció d’un estudi de viabilitat que vaser publicat l’any 2006.
El projecte consta de tres fases, i la fase encarregada de desenvolupar el tren ha tingut
inici aquest 2008. El desenvolupament de les primeres probes tindrà lloc a Dinamarca
on existeix una línea ferroviària (VLTJ Railway) a Lemvigbanen per a realitzar els
assatgos i que ja compta amb una estació de repostatge d’hidrogen (Cheminova) al final
de la línea.
La seva web és hydrogentrain.eu i els participants al projecte són els següents:
VLTJ HYDROGEN TRAIN PROJECT MEMBERS
Company/organisation: Country: Task:
Dana Tank Denmark On-train storage
Hydrogen Innovation & Denmark Project development
Research Centre
Safety assessments / international project
RSSB United
management
Kingdom
Strandmøllen Denmark Fuelling infrastructure and hydrogen supply
University of Salerno Italy Control systems and hybridisation
VLTJ Railway Denmark Test facilities
Vossloh Germany Train production and systems integration

16. e) -Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Taiwan
20 Octubre 2006 | PRNEWSWIRE . Taiwán
Realizan una prueba del primer tren del mundo impulsado por pilas de combustible.
RTRI (Museo Nacional de Ciencia y Tecnología de Taiwán) comenzó el desarrollo de un vagón impulsado
por pilas de combustible en el año 2001, como uno de sus proyectos I+D para "ferrocarriles respetuosos
con el medio ambiente".
El premio Nobel taiwanés de Química Lee Yuantze, que fue director durante muchos años del Consejo
Superior de Investigaciones Científicas de Taiwán (Academia Sínica), viajó en el minitren y alabó su
eficiencia y el avance industrial y tecnológico que supone.
Los principales propósitos de este proyecto son reducir las emisiones de ruido y gas y crear sistemas de
trenes que no necesiten instalaciones de suministro de energía. RTRI se ha centrado en el desarrollo de
pilas de combustible disponibles para trenes que sigue cambiando cargas, creando un sistema que
combina pilas de combustible, un tanque de hidrógeno de alta presión, y un inversor que es un
dispositivo de conversión de energía de frecuencia variable.
En el año 2003, RTRI tuvo éxito en las pruebas de conducción de un bogie con un módulo de energía de
pilas de combustible de clase 30 kW, y comenzó el desarrollo del sistema de clase 100 kW en 2004, y
este año, 2006, se montó un módulo de energía de pila de combustible en un vehículo de prueba y se
realizaron pruebas de funcionamiento en la trayectoria de prueba en RTRI.
El vehículo de prueba fue equipado con el módulo de energía de pila de combustible, un sistema de
tanque de hidrógeno de alta presurización, un inversor, y fue impulsado y conducido por un sistema de
pila de combustible en la prueba de funcionamiento.
Actualmente, las pruebas de funcionamiento están siendo realizadas para confirmar las características y
capacidad de carga del sistema de pilas de combustible para proseguir con la posible introducción de
sistemas de pilas de combustible en operaciones ferroviarias.
f) El Interstate Traveler Hydrogen Super Highway
Aquest projecte està ideat per connectar Detroit (Michigan) amb el seu aeroport a Ann Arbor, crec que a
poc més de 40 km de la ciutat. De fet, a pesar de la noticia, no he trobat cap informació de l’existència
real del projecte.
La Interstate Traveler Hydrogen Super Highway comenzará su construcción este mismo año en Michigan
(EEUU), estará alimentada por energía solar e hidrógeno y unirá las ciudades de Ann Arbor y Detroit.
Será una autopista ferroviaria alternativa a la existente para automóviles y recorrerá el mismo trayecto
de forma paralela.
La superautopista no está formada solamente por raíles por los que circularán los vagones a gran
velocidad. Esta autopista contará con un conducto llamado «Rail conduit cluster» cubierto por placas

17. solares que comunicará las ciudades mediante diversos servicios, entre ellos: Agua, gas natural,
electricidad, fibra óptica, hidrógeno líquido o gaseoso, etc.
Cada milla de raíles con placas solares producirán 844.800 vatios de electricidad por hora y además
producirá hidrógeno utilizando esa energía. Este hidrógeno será transportado a través del mismo
cluster.
Los vagones, como podéis observar en las imágenes, tiene un aspecto futurista y utilizan el sistema de
levitación magnética Maglev. Este sistema, por el que los vagones no tocan los raíles (el único
rozamiento es el del aire), permite alcanzar velocidades de hasta 600 km/h. Los vagones se encuentran
suspendidos mediante campos magnéticos.
Los vagones serán de diversos tipos, podrán ser de mercancías o de pasajeros, incluso podremos
llevarnos nuestro propio coche de viaje. Si te llevas un eléctrico sería perfecto, el viaje largo se hace
mediante esta autopista y para moverte por la ciudad usas el pequeño eléctrico.
Como cualquier ferrocarril contará con sus correspondientes estaciones, estarán ubicadas a un lado de
la autopista con 2 secciones. Una cubierta para pasajeros y otra descubierta para el embarque de los
coches, junto a un gran parking.
Todo el sistema estará gestionado mediante un protocolo que han dado en llamar «ITC Operating
System protocol». Este protocolo está basado en el actual protocolo de red TCP/IP. El movimiento de los
trenes se gestionará de forma análoga a la que lo hacen los paquetes de datos de una red TCP/IP y
estarán identificados por una dirección única.
SNCF’s vision of a hydrogen powered shunting locomotive

18. 5- L’oferta de Celrà
Celrà es troba situada a la riba del Ter, a tocar del municipi de Girona. El seu Polígon
Industrial té un emplaçament estratègic a peu de la carretera de Palamós, a escasos
metres de l’autovia de Banyoles, la Nacional II i l’autopista AP7. Això el situa a 13
minuts de la Catedral de Girona, 17 minuts de l’aeroport de Girona-Costa Brava, 1 hora
i 7 minuts del carrer Meridiana de Barcelona i a 1 hora i 20 minuts de l’aeroport
internacional de Barcelona. Vers el nord, Perpinyà es troba a 1 hora i 4 minuts i Tolosa
a 2 hores 47 minuts (horaris web Michelin). Es troba tanmateix a escasa distància dels
principals centres turístics de la Costa Brava.
També compta amb estació de ferrocarril a la linia Barcelona-Frontera Francesa i
numeroses connexions amb la xarxa d’autobusos de l’ATM.
El seu paisatge és suau i tranquil, a caball de les darreres estivacions del macís de les
Gavarres (PEIN), dominada per l’alzina i la surera, amb clapes de roure i altres
caducifolis i la plana cuaternària del Ter, on s’instal.len els terrenys del Polígon
Industrial. El clima és de tipus mediterràni marítim, amb tendència humida i temperada,
amb mitjanes anuals de 15ºC. Els mesos més freds, desembre i gener presenten mitjanes
de 7-8 ºC, i els mesos estiuencs depasen un xic dels 20ºC. Les precipitacions es
concentren a la primavera i a la tardor-hivern.
A nivell municipal compte amb els principals serveis; dues escoles bressol municipals,
dues escoles de Primària (CEIP l’Aulet i CEIP Les Falgueres), un Institut
d’Ensenyament Secundari (IES de Celrà), un Centre d’Assistència Primària (CAP) i una
estació de ferrocarril. A nivell cultural disposa d’una Escola Municipal de Dansa, de
l’Aula de Celrà de l’Escola de Música del Gironés, l’Escola Munipal d’Art, el Centre
Cultural La Fàbrica i el Teatre Ateneu, en fase final de remodelació integral, amb
capacitat d’acollir congressos, jornades de treball o qualsevol altre tipus de sessió o
aconteixement.
Tot aquest conjunt de qualitat paisatjística, condicions climàtiques, accesibilitat, serveis
i desenvolupament socio-cultural ofereixen una excelent qualitat de vida, bàsica per
atreure els recursos humans necessaris per qualsevol activitat altament qualificada.
Altres puns a favor de Celrà són;
1- implicació del govern municipal i de la resta de partits polítics a l’oposició, així com
el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona
(CILMA).
2- existència de superficie desocupada al Polígon Industrial, propietat municipal o de la
Generalitat de Catalunya, amb tots el serveis acabats i en funcionament,
3- connexió ferroviaria amb la xarxa principal (actualment en desús, però fàcilment
recuperable),
4- conveni empreses-ajuntament per a reserva de places a les escoles bressol municipals
per als treballadors-ores amb fills,

19. 5- proximitat a la subestació de distribució elèctrica de Juià,
6- proximitat a la Universitat de Girona.
6. ANEX
CENTRES D’INVESTIGACIÓ I PROJECTES
Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC)
Creat el darrer 8 d’abril de 2008.
L’IREC es centrarà en l’estudi de les tecnologies d’estalvi i eficiència energètica, en les
que produeixin i facin ús d’energia neta i en les energies renovables. La tasca de
l’Institut s’orientarà també tant al camp de la recerca com al mercat, de manera que
serveixi de referent teòric i de generador de valor per a les empreses del sector
energètic.
Per aconseguir aquest doble objectiu, a banda de la Generalitat també formaran part de
l'IREC el Govern de l’Estat, les universitats UB, UPC i URV, i representants del món
de l’empresa privada. Un altre dels seus objectius principals serà la cooperació
científica amb equips multidisciplinars nacionals i internacionals, i l'establiment de
col·laboracions amb els sectors industrials i les entitats de capital risc, així com la
promoció d'empreses spin-off i la participació en incubadores d'empreses.
La creació de l’IREC s’emmarca en el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, que
fixa la recerca i la investigació com un dels cinc eixos fonamentals per avançar en el
canvi de model energètic de Catalunya. Suposarà una inversió total de 28 milions
d’euros i es finançarà mitjançant les aportacions del membres del seu patronat i la venda
dels seus serveis a empreses del sector. La Generalitat hi participarà amb una dotació de
4,2 M€ per al període 2008-2014.
Dimarts, 8 de abril de 2008
L'IREC es dedicarà a l'R+D+I en el camp de l'energia i té com a objectiu principal la transició cap a un
model energètic més sostenible
Tindrà una seu a Barcelona dedicada a l'estalvi i l'eficiència energètiques, i una altra a Tarragona
especialitzada en energies renovables
El Patronat de l'Institut està format per l'administració pública, les universitats i l'empresa privada

20. El Govern ha donat el seu vistiplau a la constitució i als estatuts de la Fundació que dirigirà el futur
Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC). Aquest nou Institut tindrà com a objectiu principal
la recerca i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de l'energia amb la finalitat de transformar l'actual
model energètic per fer-lo més sostenible.
L'IREC es centrarà en l'estudi de les tecnologies d'estalvi i eficiència energètica, en les que produeixin i
facin ús d'energia neta i en les energies renovables. Així mateix, la tasca de l'IREC s'orientarà tant al
camp de la recerca com al mercat, de manera que serveixi de referent teòric i de generador de valor per
a les empreses del sector energètic. Per aconseguir aquest doble objectiu, a banda de la Generalitat –a
través dels departaments d'Economia i Finances, i d'Innovació, Universitats i Empresa-, també formaran
part de l'Institut el Govern de l'Estat –a través del Centro de Investigaciones Energéticas,
Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i del Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético
(IDAE)-; les universitats –Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya i Universitat
Rovira i Virgili-; i representants del món de l'empresa privada –Endesa, Gas Natural i Societat General
d'Aigües de Barcelona.
L'Institut tindrà per objecte la recerca i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de l'energia i de la
seva producció, transformació, transport, distribució i ús, amb especial atenció a les tecnologies que
permetin la transició de l'actual model energètic cap a un de nou més sostenible. El centre farà especial
èmfasi en les tecnologies d'estalvi i eficiència energètica, les tecnologies de producció i d'utilització neta
de l'energia i les energies renovables. Per aconseguir-ho, la Fundació treballarà en la promoció de la
recerca i la potenciació de la transferència de coneixements i tecnologia, la innovació i la prestació de
serveis científics i tecnològics a institucions i empreses públiques o privades.
Un altre dels seus objectius principals serà la cooperació científica amb equips multidisciplinars
nacionals i internacionals, i l'establiment de col·laboracions amb els sectors industrials i les entitats de
capital risc, així com la promoció d'empreses spin-off i la participació en incubadores d'empreses.
La creació de l'IREC s'emmarca en el Pla de l'Energia de Catalunya 2006¬2015, que fixa la recerca i la
investigació com un dels cinc eixos fonamentals per avançar en el canvi de model energètic de
Catalunya.
L'IREC suposarà una inversió total de 28 milions d'euros i es finançarà mitjançant les aportacions del
membres del seu patronat i la venda dels seus serveis a empreses del sector. La Generalitat hi
participarà amb una dotació de 4,2 milions d'euros per al període 2008-2014.
Centres a Barcelona i Tarragona
L'IREC tindrà un centre a Barcelona i un altre a Tarragona. El centre de Barcelona treballarà
principalment en el camp de l'estalvi i l'eficiència energètiques i el de Tarragona centrarà l'activitat en la
investigació en matèria de biocombustibles i energia eòlica marina, entre altres. Així mateix, l'Institut
també comptarà amb un Laboratori d'Electrònica de Potència, una àrea destinada a la investigació en
recerca, disseny i caracterització de materials per a utilitzacions energètiques, i una àrea dedicada a la
investigació sociotècnica en l'àmbit de l'energia.
La Fundació de l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya es constituirà al llarg d'aquest any i, quan
estigui a ple rendiment, l'ens ocuparà més de 150 treballadors, la majoria dels quals seran tècnics
especialitzats en camps com les energies renovables –eòlica, marina i de bicombustibles- i en
equipaments –xarxes elèctriques i generació distribuïda.
Estructura de l'IREC
D'acord amb els estatuts aprovats avui, la Fundació serà encapçalada per un Patronat, que serà el seu
òrgan superior de Govern, del qual formaran part:
a) La Generalitat de Catalunya a través dels departaments d'Economia i Finances, com a
conselleria competent en matèria d'energia, i d'Innovació, Universitats i Empresa, com a màxim
responsable de les polítiques de recerca i innovació del Govern. Cada conselleria tindrà tres
representants en el Patronat.
b) El Govern central, mitjançant el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y
Tecnológicas (CIEMAT) del Ministeri d'Educació i Ciència, i del Instituto para la Diversificación y
el Ahorro Energético (IDAE), adscrit al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Cada ministeri
tindrà tres representants en el Patronat.
c) La Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat
Rovira i Virgili (URV), amb un representant cadascuna.
d) Endesa, Gas Natural i Societat General d'Aigües de Barcelona. Cada empresa tindrà un
representant en el Patronat.
El Patronat, com a màxim òrgan de Govern de la Fundació, té entre altres les funcions de definir el
programa general d'actuació de la Fundació, així com aprovar la programació que ha de concretar les

21. línies d'investigació; aprovar el pressupost anual i el pla d'inversions; i aprovar els convenis de
col·laboració amb institucions públiques o privades, entre altres. El Patronat serà presidit pel conseller
d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el vicepresident serà el conseller d'Innovació,
Universitats i Empresa. A banda dels 18 patrons nats, els Estatuts també ofereixen la possibilitat que el
Patronat pugui designar cinc nous membres representants d'empreses privades de l'àmbit de l'R+D+I en
el sector de l'energia.
La Fundació també comptarà en el seu organigrama amb un director i una Comissió Delegada, formada
per un mínim de nou membres i un màxim de quinze que seran escollits entre els propis patrons.
Cadascuna de les institucions fundadores tindrà un representant en la Comissió. Finalment, el Patronat
nomenarà un Consell Científic, que realitzarà funcions d'òrgan assessor, i que serà format per un
nombre indeterminat de científics i tècnics de reconegut prestigi en el camp de l'energia.
Paral·lelament, els Estatuts també preveuen la possibilitat de crear un Consell Empresarial que, a banda
de realitzar tasques d'assessorament, també s'encarregarà d'ordenar la participació del sector
empresarial en la Fundació. Serà constituït per representants de les empreses que formen part del
Patronat. Entre les seves funcions destaquen, entre altres, treballar en la detecció de les necessitats que
es puguin produir en el sector de l'energia i fer propostes per donar possibles solucions; participar en
projectes conjunts d'investigació; col·laborar en la creació d'empreses spin off; o facilitar l'accés de la
Fundació a recursos públics i privats.
El Pacte Nacional per a la recerca i la Innovació (PNRI)
El Document de Bases del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) defineix les claus de futur
que Catalunya necessita per fer de la recerca i la innovació el motor del progrés econòmic del país. Així
s’assenyala en el Document de Bases del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. El President de la
Generalitat, José Montilla, i el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, han rebut
avui de mans dels copresidents del Comitè Permanent d’Experts el document que els va ser encarregat
l’octubre de 2007.
El Comitè Permanent d’Experts està format per un grup d’experts independents: Lluís Arola, Salvador
Barberà, Eva Bastida, Joaquim Boixareu, Xavier Cardona, Mireia de la Rubia, Ramon Gomis, Guillem
López Casasnovas, Ramon Ollé, Montse Ollé, Miquel Àngel Pericàs, Josep Maria Pujol, Lluís Rullán, Josep
Tarragó i Miquel Teixidor.
(...)
El Document de Bases demana alguns compromisos a tots els agents econòmics i socials, com ara el
compromís de reforçar la capacitat d’actuació d’agents del sistema i el de transformar la governança del
sistema de recerca i innovació. Segons els experts, Catalunya ha d’afrontar una urgent i àmplia
transformació de la governança del sistema de recerca i innovació, entesa aquesta com la capacitat de
prendre les millors decisions per al conjunt dels sistema, executar-les amb eficiència i eficàcia i tenir la
capacitat d’aprenentatge i millora continuada a través de l’avaluació sistemàtica de les polítiques, els
instruments, els agents i del funcionament del sistema en general.
1-Plataforma Tecnológica Ferroviaria Española (PTFE)
Constituida en Asamblea el 23 de maig de 2006, la Plataforma Tecnológica Ferroviaria
Española (PTFE) es defineix com un eina al servei del sector ferroviari, liderarada per la
industria, per definir la “visió a llarg termini” i la “agenda estratégica d’investigació”,
amb l’objectiu d’aconseguir els avanços científics i tecnológics que assegurin la
competitivitat, la sostenibilitat i el creixement del ferrocarril español.
Objectius:
1. Identificar e integrar als agents de I+D+i (projectes conjunts, difusió i
transferencia de tecnología).
2. Identificar programes realistes de I+D+i, coherents amb els objectius PEIT.
3. Estimular la I+D+I I coordinar les inversions públiques I privades.
4. Integrar la I+D+I espanyola a la europea. Facilitar la participación española en
programes internacionals de I+D+i.

22. 5. Extendre i optimitzar l’us, per les empreses, de les infraestructures publiques i
privades d’investigació.
6. Identificar carències formatives i coordinar plans d’ensenyament.
Dins del grup “Material Móvil para Transporte Metropolitano (MMM), disposa d’un
subgrup “Energía y Captación de Energía” on una de les seves línees d’investigació és
“Energías Alternativas: Biogás e Hidrógeno”
2- Plataforma Tecnológica Española del Hidrógeno y de las Pilas de Combustible
(PTEHPC)
Asociación Española del Hidrógeno. Tecnologías de Hidrógeno y Pilas de
Combustible
www.ptehpc.org - info@ptehpc.org
Es tracta d’una iniciativa endegada per la Asociación Española del Hidrogeno
conjuntament amb altres quatre entitats: ELCOGAS, HYNERGREEN, IKERLAN e
INTA, sota els auspicis del Ministerio de Educación y Ciencia i el recolzament de
nombroses entitats del país amb llurs activitats relacionades amb les tecnologies de
l’hidrogen i les piles de combustible.
El principal objetivo de la Plataforma Tecnológica Española del Hidrógeno y de las Pilas de Combustible
(PTE-HPC) es, por tanto, facilitar y acelerar el desarrollo y la utilización en España de sistemas basados
en pilas de combustible e hidrógeno, en sus diferentes tecnologías, para su aplicación en el transporte,
el sector estacionario y el portátil. Tendrá en cuenta toda la cadena del I+D+IT.
Objetivos específicos
Entre las funciones y objetivos específicos que se plantean para la Plataforma, cabe destacar:
• Plantear la estrategia tecnológica nacional para la Plataforma Europea.
• Asesorar a las Administraciones y a los representantes nacionales.
• Relacionarse con los sectores limítrofes para plantear estrategias conjuntas.
• Asesorar en los aspectos reguladores y legislativos.
• Estudiar problemas específicos relacionados con la estrategia tecnológica.
• Preparar una planificación a corto, medio y largo plazo para la I+D+i.
• Impulsar proyectos estratégicos de I+D+i.
• Establecer alianzas para fortalecer el progreso tecnológico.
• Fomentar la actividad empresarial.
• Considerar el posible impacto económico.
• Mejorar la coordinación de acciones internas y externas de los sectores nacionales
interesados
La PTE-HPC está compuesta por los siguientes grupos de trabajo:
Grupo Rector (GRector): es el encargado de coordinar las actuaciones de la PTE-HPC, siendo, además, su
cabeza visible. Debe velar por el cumplimiento de los plazos y los objetivos propuestos por cada uno de
los grupos, fomentar la sinergia entre los mismos y promover la participación en la Plataforma.
Grupo de Representantes (GR): es el que tiene por objeto el establecer un plan de coordinación para
mejorar la posición nacional en instituciones y organizaciones intranacionales e internacionales.
Grupo Consultivo (GC): su objetivo es aumentar la coordinación entre las diferentes Administraciones
(nacionales y regionales), de común acuerdo con las asociaciones del
sector y otras instituciones afines que existen en España.
Grupo de Análisis de Capacidades (GAC): su objetivo es tener identificado, en todo momento, el estado
en el que se encuentra el sector del hidrógeno y de las pilas de combustible en España, contemplando
toda la cadena del sistema: investigación básica, orientada y aplicada, desarrollo, empresa, usuarios y
formación.
Grupo de Estrategia y Planificación (GEP): tiene por objeto el desarrollo de la estrategia que debe
seguir España para posicionarse adecuadamente a todos los niveles en las tecnologías del hidrógeno y
de las pilas de combustible; su análisis se efectuará tanto desde el punto de vista de la aplicación
(transporte, estacionaria, portátil), como desde el punto de vista de las tecnologías involucradas (pilas

23. de combustible, sistemas de almacenamiento de hidrógeno, etc.); a su vez, se subdivide en otros
Subgrupos de Trabajo.
Grupo de Formación, Difusión y Percepción Social (GFDPS): tiene por objeto el promover la difusión de
los resultados de la Plataforma y analizar el estado en España de las labores formativas y educacionales
relacionadas con estas áreas; la detección de carencias y la propuesta de mejoras en este sentido,
también serán objetivos de este Grupo.
Secretaría: su misión será convocar reuniones a indicación del GRector o del Presidente, o bien a
requerimiento de los Coordinadores de los Grupos, levantar actas de las reuniones oficiales que lleven a
cabo todos éstos, dar formato a los documentos que se elaboren, mantener activa la base de datos de la
Plataforma, enviar correos en nombre del GRector a su requerimiento y canalizar las comunicaciones
que se reciban hacia las personas más apropiadas. La creación y mantenimiento de la página Web de la
Plataforma sería también responsabilidad de la Secretaría, así como el soporte a grupos de trabajo,
órganos directivos y miembros de la Plataforma en general.
Aplicaciones al Transporte
ACCIONA Biocombustibles
AJUSA
BESEL
Boeing Research and Technology Europe S. L.
CEIT – CDTI
CETPEC (Centro Tecnológico de la Pesca de Celeiro)
CSIC. RED DE PILAS DE COMBUSTIBLE CSIC-Universidad
Fundación CIDAUT
Fundación FITSA
INTA
NTDA Energía
Puerto de Celeiro, S.A.
3-Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDEA)
C/. Madera, 8 - 28004 Madrid - Tel. 91 456 49 00.
www.idae.es/
4-ERRAC (European Rail Research Advisory Group - Grup Asessor Europeu
d’Investigació del Ferrocarril)
lara.isasa@unife.org
http://www.unife.org/workgroups/
errac_1.asp
5- Proyecto Hércules
Agencia Andaluza de la Energia
www.agenciaandaluzadelaenergia.es
Proyecto singular y estratégico, pionero en España, de demostración tecnológica promovido y ejecutado
por empresas españolas y mayoritariamente andaluzas que cubre toda la cadena del hidrógeno como
vector energético. Financiado por el Ministerio de Educación y Ciencia Consejería de Innovación, Ciencia
y Empresa a través de la Agencia de Innovación y Desarrollo de Andalucía - IDEA (Junta de Andalucía)
Corporación Tecnológica de Andalucía (CTA). Áreas : "Hidraúlicas y Nuevas Energías".
Socios Participantes: Hynergreen, Solúcar R&D, Carburos Metálicos, Greenpower, Santana Motor, AICIA,
INTA, Agencia Andaluza de la Energía.
Texto Completo :
El Proyecto Hércules es un proyecto singular y estratégico que persigue un doble objetivo:
• Por un lado, avanzar hacia la viabilidad técnica y económica de la producción de hidrógeno renovable
a partir de un recurso inagotable y ampliamente distribuido por la superficie de la Tierra (y,
especialmente, en Andalucía): el Sol.
• Por otro lado, se pretende profundizar en la integración del binomio hidrógeno–pilas de combustible
como método limpio y eficiente para la transformación de hidrógeno en energía eléctrica en uno de los
campos más prometedores, pero a la vez más exigentes, que existen en la actualidad: el transporte

24. terrestre. Ambos objetivos presentan una sinergia clara, puesto que contribuyen a su vez al logro de un
objetivo de mayor envergadura: el desarrollo de la economía del hidrógeno en España, a través del
establecimiento de un punto más en la futura “red virtual del hidrógeno” de este país.
En el Proyecto Hércules se diseña y construye una planta de producción de hidrógeno a partir de energía
solar fotovoltaica y de energía solar térmica de alta temperatura, en conjunción con un proceso de
electrólisis. El hidrógeno así producido se almacena a presión y se distribuye en la misma planta en una
estación de suministro (similar a las actuales gasolineras), donde puede abastecerse el vehículo con pila
de combustible desarrollado dentro del Proyecto o cualquier otro vehículo (o autobús) que se alimente
con hidrógeno.
La planta de producción y dispensado de hidrógeno renovable se haya ubicada en la Plataforma Solar de
Sanlúcar la Mayor (Sevilla), en la que se están implementando plantas de producción de electricidad
punteras en tecnología a partir de energía solar.
Por otra parte, se trabaja a su vez en el diseño, desarrollo y construcción de un vehículo propulsado
mediante pilas de combustible alimentadas con hidrógeno puro, el cual se abastecerá en la estación de
servicio anteriormente mencionada. Este vehículo se viene desarrollando en diferentes instalaciones,
sitas en Jaén (planta de producción de Santana Motor), Sevilla (laboratorio de Hynergreen e
instalaciones de integración de sistemas en la Escuela de Ingenieros) y Huelva (laboratorios del INTA).
Además de las líneas más obvias de desarrollo (tecnología solar, ingeniería química de los procesos de
producción de hidrógeno, etc.) es necesario un intenso desarrollo de tecnologías afines, como pueden
ser la ingeniería eléctrica y electrónica (tanto en el vehículo como en la ingeniería de planta), ingeniería
de sistemas y de interfaces (con especial incidencia en toda la parte eléctrica del vehículo), ingeniería de
control y de seguridad (en vehículo y planta), etc.
Por tanto, las áreas principales que se cubren en el Proyecto Hércules son:
- Generación de hidrógeno mediante fuentes de energías renovables
- Distribución y suministro de hidrógeno para flotas de vehículos
- Diseño y construcción de un vehículo impulsado por pila de combustible.
- Difusión y transferencia de tecnología.
Con un presupuesto en torno a diez millones de Euros y una duración estimada de cuatro años, el
proyecto Hércules se divide en tres subproyectos principales:
- Las Columnas: Cubre a la obtención de hidrógeno desde la generación del mismo por energía solar
fotovoltaica. El coordinador del proyecto es Hynergreen, empresa del grupo Abengoa. Otros
colaboradores son Solúcar R&D, el INTA, Carburos Metálicos, AICIA y GreenPower Tech.
- El León: Se refiere al desarrollo del vehículo que usa hidrógeno como combustible. El coordinador del
proyecto es la única empresa española 100% en automoción, Santana Motor, colaborando muchos
actores de los mencionados anteriormente.
- El Olimpo: Se refiere a la divulgación y difusión de los resultados y la coordinación de la información. La
Agencia Andaluza de la Energía juega un papel principal.
El objetivo del subproyecto "El Olimpo" es garantizar la adecuada gestión y desarrollo del Proyecto
Hércules, desde su origen (partiendo de la definición de los parámetros y las cifras fundamentales) hasta
su final (llegando a la evaluación y la difusión de resultados), dándole al mismo las adecuadas
condiciones y soporte y el carácter diferenciador para que constituya un auténtico Proyecto Singular y
de carácter Estratégico.
Así, resulta especialmente relevante el carácter de El Olimpo como órgano para la definición de los
parámetros fundamentales de Las Columnas y de El León y, por lo tanto, en definitiva, definiendo los
parámetros globales de Hércules. Se persigue así un sistema completo integrado, evitando que
determinadas partes del sistema no estén correctamente dimensionadas. Se establecen también las
especificaciones que deberá satisfacer Hércules en su evaluación y pruebas finales.
Dentro de las tareas relacionadas con la divulgación y difusión de resultados, resulta especialmente
reseñable la actividad a llevar a cabo a través de Internet; de este modo, y aprovechando las ventajas
que las TICs ofrecen, se procura poner a disposición de los interesados tanto información de carácter
más divulgativo como datos técnicos necesarios.
Este método de facilitar los resultados y las conclusiones del Proyecto permite también que otros
grupos de investigación que estén emprendiendo similares iniciativas puedan aprovechar la información
disponible para mejorar sus procesos, contribuyendo así a la cohesión de esfuerzos en esta tecnología.

25. Finalmente, también empresas y grupos de inversores podrán tener conocimiento acerca del potencial
de estos procesos, fomentando de esta forma el desarrollo del futuro del hidrógeno como combustible
real y tangible y de las pilas de combustible como elementos fiables y eficientes.
6- Universidad de Sevilla
Ingeniería e Infraestructura de los Transportes, ESI, Sevilla
Grupo de Ingeniería Ambiental y de Procesos de la E.T.S.
Projecte Hidrólica, per la producción d’hidrogen en centrals d’energia eòlica.
Col·laboració entre Hispalense i Endesa, Inerco i Green Power, en cooperació amn
Aicia (Asociación de Investigación y Cooperación Industrial de Andalucía).
7- European Hydrogen and Fuel Cell projects. European Commission
European Commission
EUR 21241 – European Hydrogen and Fuel Cell projects
Luxembourg
8- El programa “Quick Start”
En noviembre de 2003, la Comisión puso en marcha la “Iniciativa Europea de Crecimiento” con el fin de
acelerar la recuperación económica de la UE. La iniciativa de crecimiento incluye un programa “Quick
Start” para los proyectos de inversión pública y privada en infraestructuras, redes y conocimiento.
Su objetivo es fomentar la creación de asociaciones públicas-privadas, en cooperación con el Banco
Europeo de Inversiones, con el fin de dar un impulso a la economía.
Este programa prevé una iniciativa importante de diez años a favor de la investigación vinculada al
hidrógeno, su producción y su utilización, con un presupuesto total orientativo de 2.800 millones de
euros de financiación pública y privada. La plataforma tecnológica puede contribuir a concretar esta
iniciativa, que ya ha recibido el apoyo político de los estados miembros al más alto nivel.
El marco internacional
También en junio de 2003, durante la cumbre UE-EEUU, el hidrógeno fue motivo de debate. En una
declaración conjunta con EEUU, la Unión Europea se comprometió a colaborar a escala global en la
aceleración del desarrollo de la economía del hidrógeno.
Detrás de esta colaboración se esconde el objetivo de aumentar la seguridad del suministro energético,
aumentar la diversidad de las fuentes energéticas y mejorar la calidad del aire local y mundial.
Esta asociación internacional incluye especialmente a India y a China, que se convertirán en
consumidores importantes de esta energía, pues sus economías están creciendo rápidamente. Esto
representa un paso adelante en la construcción de una cooperación internacional sobre los asuntos
técnicos, reglamentarios y políticos relacionados con la materia.
Entre los miembros del consejo consultivo de la plataforma tecnológica europea del hidrógeno y las
pilas combustible nos encontramos con cuatro españoles, Javier Brey, director general de Abengoa
Hynergreen; César Dopazo, Director General del Ciemat; Agustín Escardino, presidente de NTDA Energía
y Pablo Fernández Ruiz, director de la DG RTD Dirección Energía de la Comisión Europea.
9- Plataforma Tecnológica Europea del Hidróeno y las Pilas Combustible.
Comisión Europea
europa.eu
Esta plataforma está constituida por los sectores industriales con relevancia en cada uno de los campos,
tanto de investigación y desarrollo, como económicos en los que las tecnologías del Hidrogeno y sus
aplicaciones traerán algún tipo de consecuencias para el sector energético y tecnológico. También se
acoge a centros especializados de investigación del CSIC.

26. Una de las razones de ser principales de la Plataforma es la de anticiparse a los cambios ocasionados
por esta nueva fuente de energía de la que todo apunta a que se va a convertir en la fuente de energía
almacenable más global en sustitución del petróleo.
La PTEHPC está dividida en los siguientes subgrupos o áreas con sus respectivos coordinadores. Los
coordinadores son las empresas más destacadas en cada una de las áreas a las que se refiere el
subgrupo.
Producción de Hidrógeno por Electrólisis. Coordinado por Hynergreen
Producción de Hidrógeno con Energía Eólica y Solar. Coordinado por Acciona
Producción de Hidrógeno a partir de Energías Renovables distintas de eólica y solar. Coordinado por
CINTTEC
Producción de Hidrógeno Convencional y Nuclear. Coordinado por ELCOGAS
Almacenamiento de Hidrógeno. Coordinado por CLH
Distribución de Hidrógeno. Coordinado por Fundación para el Desarrollo de las Nuevas Tecnologías
del Hidrógeno en Aragón.
Aplicaciones Estacionarias. Coordinado por el Instituto de Automática Industrial del CSIC.
Aplicaciones a Transporte. Coordinado por CIDAUT.
Aplicaciones Portátiles y Pequeños Electrodomésticos. Coordinado por IKERLAN.
Financiero. Coordinado por NTDA Energía.
El informe prospectivo del grupo recibió un fuerte apoyo en la importante conferencia europea, “La
economía del hidrógeno: un puente hacia la energía sostenible”. Entre las primeras recomendaciones
del grupo destacan la constitución de una “asociación europea sobre tecnología del hidrógeno y las pilas
de combustible”, dirigida por un consejo consultivo.
El resultado esperado de esta plataforma tecnológica es la elaboración, a escala comunitaria, de una
estrategia amplia y de gran envergadura relativa al hidrógeno y las pilas de combustible. El consejo
consultivo de la plataforma tecnológica está compuesto por 35 miembros que representan a las partes
interesadas pertinentes, y que se distinguen por su liderazgo en dicho sector.
La plataforma tecnológica tendrá la oportunidad de lograr un consenso y encabezar una estrategia
europea coherente en materia de investigación y desarrollo en el sector del hidrógeno y las pilas de
combustible, que incluya las asociaciones públicas-privadas, los proyectos faro, las normas y los
reglamentos.
De este modo, construirá una masa crítica y reunirá a las partes interesadas para hacer de Europa un
protagonista de primer plano y un socio más fuerte a escala internacional.
10- Centro Nacional de Energías Renovables (CENER), Navarra
www.cener.com
Acumulación de Energía
Tiene como objetivo fundamental desarrollar sistemas de almacenamiento que permitan una
mayor integración de las energías renovables dentro del mix de generación.
Actualmente trabaja en el uso del vector hidrógeno como sistema de almacenamiento de
energía, producido mediante la electrolisis del agua a partir de fuentes renovables que da
como resultado el hidrógeno verde o renovable. Además, también se exploran otros posibles
sistemas, como p.ej. las baterías de flujo.
Este servicio presta asistencia técnica en las áreas de:
Mejora de la integración de las energías renovables, utilizando el hidrógeno para almacenar la
energía
Producción de hidrógeno mediante electrolisis a partir de energía eólica y reconversión del
hidrógeno en energía eléctrica:
Modelización de sistemas electroquímicos: electrolizadores, pilas de combustible
Modelización de sistemas de reconversión alternativos (turbinas, motores, etc)
Dimensionamiento de las instalaciones necesarias para la integración de hidrógeno en un
parque eólico
Utilización del hidrógeno en aplicaciones residenciales. Dimensionamiento de las instalaciones
necesarias para la integración del hidrógeno en edificios
Se plantea como una unidad tanto de apoyo al resto de las áreas del CENER como de servicio al
exterior con alto valor añadido y competitivo tanto a escala nacional como internacional.
Las áreas de actuación en las que investiga y presta servicios son:
Eléctrica
• Protección y Prevención contra descargas atmosféricas

27. • Producción de Hidrógeno a partir de energías renovables
• Electrónica de Potencia
6. Integración en red de energías renovables.Para lograrlo, el Departamento desarrolla una serie
de actividades como: la prestación de servicios demandados por los agentes implicados para la
mejora de la integración de las renovables en la red eléctrica, la reducción de daños y costos por
impacto de rayo en las instalaciones y la integración del hidrogeno mediante energías renovables.
Además, también lleva a cabo el desarrollo de nuevas tecnologías y proyectos de I+D+i en todas las
áreas de actuación.
EHN inicia un proyecto de investigación para producir hidrógeno con energía eólica
PAMPLONA, 12 (EUROPA PRESS)
Corporación Energía Hidroeléctrica de Navarra (EHN) ha iniciado un proyecto de investigación en la
Universidad Pública de Navarra con la intención de lograr extraer hidrógeno del agua mediante la
utilización de energía eléctrica de origen eólico, informó hoy la empresa. La inversión inicial es de
180.000 euros.
Con este tipos de experiencias EHN pretende dar un primer paso para la producción "limpia y
competitiva" de hidrógeno como un combustible "que podría ser esencial en el futuro modelo
energético sostenible".
El proyecto consiste en simular en laboratorio las condiciones de generación eléctrica propias de un
parque eólico y analizar sus efectos en un electrolizador, dispositivo que genera hidrógeno y
oxígeno a partir del agua mediante la aplicación de electricidad. Los datos que se obtengan
permitirán diseñar aerogeneradores y electrolizadores específicamente destinados a la producción
de hidrógeno con la máxima eficiencia.
La iniciativa se enmarca en el acuerdo de colaboración suscrito el pasado 9 de octubre en
Hamburgo (Alemania) entre EHN, el grupo canadiense de tecnología de hidrógeno Stuart Energy
Systems y la eléctrica noruega Statkraft, encaminado a la evaluación, demostración y desarrollo de
soluciones energéticas basadas en el hidrógeno generado a partir de fuentes renovables.
EMISIONES CERO A PARTIR DE RENOVABLES.
El hidrógeno no es una fuente de energía propiamente dicha, sino un vector (trasportador) de
energía, que permite su almacenamiento, transporte y utilización. Utilizado mediante la tecnología
de pilas de combustible, el hidrógeno no produce emisiones contaminantes ni contribuye al
calentamiento global, dado que sólo emite vapor de agua en dichos procesos de conversión
energética.
No obstante, EHN recordó que sólo el hidrógeno obtenido a partir de energías renovables garantiza
un producto con emisiones cero en la totalidad del ciclo de producción. Por esta razón, el hidrógeno
es considerado por diversos expertos como el puente sobre el que realizar la transición desde la
economía fósil -basada en el carbón, el petróleo y el gas- a otra sostenible, a partir del uso de
energías limpias.
anto la Unión Europea, como Japón y Estados Unidos -que ha comprometido una inversión pública
de 190 millones de dólares en cinco años en este campo- consideran al hidrógeno como una
tecnología central en el modelo energético del siglo XXI.
INSTALADO EN LA UNIVERSIDAD DE NAVARRA.
EHN ha encargado la ejecución del proyecto a la Universidad Pública de Navarra, en cuyas
dependencias concluyó el pasado viernes la instalación de los equipos técnicos necesarios. Éstos
constan de un electrolizador -suministrado por Stuart Energy- con una potencia nominal de 5
kilovatios (kW) y una capacidad de producción de hidrógeno de un metro cúbico normalizado a la
hora.
Además, los equipos incluyen un convertidor electrónico de potencia de 10 kW con control de
corriente y tensión, y supervisión global a través de microprocesador, desarrollado por la
Universidad, que alimentará el electrolizador con tensiones y corrientes similares a las que
producen los parques eólicos, bajo todo tipo de condiciones de funcionamiento.
El proyecto está concebido y dirigido por un equipo técnico de EHN, con el adjunto al consejero
delegado de la compañía y responsable de I+D, Carlos Itoiz, a la cabeza. Por parte de la Universidad,
participa un equipo de investigadores coordinado por el profesor del Departamento de Ingeniería
Mecánica, Energética y de Materiales Pedro Diéguez.
La experiencia, que se prolongará durante varios meses y cuenta con un presupuesto para este
momento inicial de 180.000 euros, tendrá continuidad en fases ulteriores que contemplan la

28. utilización de hidrógeno en autobuses de transporte público de Pamplona y el diseño de un
aerogenerador específicamente destinado a la producción de hidrógeno.
REFERENCIA EN RENOVABLES.
EHN es un grupo líder en el mundo en energías renovables. Tiene su actividad principal focalizada
en la promoción, construcción, explotación y operación y mantenimiento de instalaciones que
aprovechan estas fuentes de energía para producción de electricidad.
Ha implantado o tiene en construcción 2.495 megavatios (MW) en España, Francia, Alemania,
Estados Unidos, Canadá, Irlanda y Australia, de los que más de la mitad pertenecen al grupo.
En el apartado eólico, ha levantado un total de 79 parques, a los que hay que añadir cuatro más en
fase de construcción, con una potencia total de 2.410 MW. Cuenta también con 19 minicentrales
hidroeléctricas, una planta de biomasa por combustión de paja de 25 MW y la mayor planta solar
fotovoltaica de España, con 1,2 MW.
EHN está participada por Acciona (50%), Sodena (39,58%) y Corporación Caja Navarra (10,42%).
11- Bio-Hydrogen. Development of a Biogas Reformer for Production of Hydrogen for
PEM Fuel Cells: desenvolupament d’un reformador de biogàs per a la producció
d’hidrogen.
Coordina: Profactor. Participació espanyola: BESEL S.A., Matadero Frigorífico del
Nalón. (2005-2007).
12- CHRISGAS. Clean Hydrogen-rich Synthesis Gas: producció de gasos rics en
hidrogen a partir de biomassa.
Coordina: Väsxjo University (Suècia). Participació espanyola: CIEMAT. (2004-2009)
www.chrisgas.com
13- HYTHEC. Hydrogen Thermochemical Cycles: producció d’hidrogen per cicles
termoquímics.
Coordina: CEA (França). Participació espanyola: Empresarios Agrupados. (2004-
2007).
14- NEMESIS. New Method for Superior Integrated Hydrogen generation System:
desenvolupament d’un reformador per produir hidrogen a baixa escala a partir
d’hidrocarburs líquids i gasosos.
Coordina: Antje Wörner (Alemanya). Participació espanyola: Repsol YPF S.A. (2005-
2008).
15- SOLHYCARB. Hydrogen from solar thermal energy: coproducció de H2 i negre de
carboni per craqueix de gas natural emprant energia solar tèrmica d’alta temperatura.
Coordina: CNR (França). Participació espanyola: SOLUCAR Energía, SA. (2006-
2010).
16- CACHET. Carbon dioxide capture and H2 production from gaseous fuel:
desenvolupament de tecnologies per la producció de H2 a partir de gas natural amb
captura de CO2.
Coordina: BP EXPLORATION OPERATING COMPANY LTD, Participació
espanyola: CSIC, ENDESA Generación S.A. (2006-2009).
www.cachetco2.eu
17- HYDROSOL-II. Solar Hydrogen via Water Splitting in Advanced Monolithic
reactors for Future Solar Power Plants: desenvolupament i construcció d’una planta
pilot per la generació de H2 mitjançant energia solar en un procés de dos etapes
termoquímiques i emissió zero.
Coordina: CENTRE FOR RESEARCH AND TECHNOLOGY HELLAS (Grècia).
Participació espanyola: CIEMAT. (2005-2009).

29. 18- HYDROSOLAR 21. producció i emmagatzematge d’energia en forma d’hidrogen i
producció de fred solar.
Coordina: Asociación Plan Estratégico de Burgos. Participació espanyola: Universidad
de Burgos, Instituto de la Construcción, el Instituto Tecnológico de Castilla y León,
el Ayuntamiento de Burgos, la Agencia Provincial de la Energía y el CEEI de
Burgos.
www.hydrosolar21.com
19- Euro-Quebec Hydro Hydrogen. producció d’hidrogen amb energia hidràulica a
Quebec, i transport de l’hidrogen per al seu us a Europa.
Coordina: LBST (Alemanya). Participació espanyola: UNIÓN FENOSA. (1989-2000).
20- HYTRAIN.: Hydrogen Storage Research Training Network: creació d’una
plataforma per integrar activitats d’investigació europees en el marc mundial i reforçar-
les davant altres països.
Coordina: University of Salford Institute for Materials Research (United Kingdom).
Participació espanyola: Universitat d’Alacant. (2005-2008).
www.imr.salford.ac.uk/hytrain/index.html
21- STORHY. Hydrogen Storage systems for automotive applications:
desenvolupament d’un sistema d’emmagatzematge d’hidrogen “on-board” segur i
eficient per a ús en piles de combustible o en motors de combustió interna.
Coordina: MAGNA STEYR FAHRZEUGTECHNIK AG & CO KG ADVANCED
DEVELOPMENT (Àustria). Participació espanyola: Fundación para la investigación
y desarrollo en Transporte y Energía, INTA. (2004-2008).
22- APOLLON-B. Basic materials and industrial process research on functional
materials for fuel cells: investigació en materials i processos industrials per piles PEM
combinant càlculs teòrics, mètodes fisico-quimics i aspectes d’ingenieria.
Coordina: FOUNDATION OF RESEARCH AND TECHNOLOGY HELLAS
(Alemanya). Participació espanyola: CSIC. (2006-2009).
23- CARISMA. Coordination Action for Research on Intermediate and high
temperature Specialised Membrane electrode Assemblies. Coordinació en
l’investigació de piles PEM.
Coordina: CNRS (França) Participació espanyola: Fundación CIDETEC. (2007-2008).
www.carisma-network.eu
24- GENFC. Generic Fuel Cell Modelling Environment: modelització matemàtica per
desenvolupar les tecnologies de piles de combustible.
Coordina: FORSCHUNGSZENTRUM JUELICH GMBH (Alemanya) Participació
espanyola: REDHADA SL. (2005-2008).
25- IMPRESS. Intermetallic Materials Processing in Relation to Earth and Space
solidification: estudi dels processos de solidificació de compostos intermetàlics, la seva
estructura i propietats mecàniques, químiques i físiques.
Coordina: EUROPEAN SPACE AGENCY (Francia). Participació espanyola: Centro
Nacional de Investigaciones Metalúrgicas,Fundación INASMET, Tratamientos
Superficiales Iontech SA. (2004-2009).

30. 26- PEMTOOL. Development of novel, efficient and validated software-based tools
for PEM fuel cell component and stack-designers:desarrollo de software per piles
PEFC i stacks.
Coordina: KUNGL TEKNISKA HOEGSKOLAN (Suècia). Participació espanyola:
Fundación INASMET. (2005-2007).
27- SOFCSPRAY. Development of Low Temperature Cost-Effective Solid Oxide Fuel
Cells: desenvolupament de sotf efiecients a baixa temperatura.
Coordina: NTDA Energía. Participació espanyola: NTDA Energía, Fundación
INASMET. (2005-2007).
(www.sofcspray.com
28- SOFC 600. SOFC development for operation at 600ºC: desenvolupament de
components stack per a piles SOFC per operar a temperatures 550-650 ºC.
Coordina: Energy research Centre of the Netherlands (ECN). Participació espanyola:
NTDA Energía. (2006-2010).
29- DMFC electrodes: piles de combustible de metanol directe basades en nous ànodes
per a metanol i càtodes per aire.
Coordina: CNRS (Francia). Participació espanyola: Universtat d’Alacant. (1990-
1996).
30- FCMO: desenvolupament de pila de combustible a baixa temperatura per a us de
metanol com combustible.
Coordina: CIEMAT (España). Participació espanyola: CIEMAT, CSIC, SEAT. (1998-
2000).
31- FUNTY: piles de combustible d’alta temperatura per als propers 10 anys.
Coordina: Bertin et Cie (França). Participació espanyola: BWE (1998-2000).
32- POLYELECTROLYTES: desenvolupament de noves membranes conductores de
protons per a piles PEM.
Coordina: Universitat de Hèlsinki. Participació espanyola: Universitat de València.
(1998-2000).
33- APOLLON: piles de combustible PEM desenvolupades per hidrogen i metanol
d’alta eficiència i baix cost.
Coordina: ICEHT (GR). Participació espanyola: ICV-CSIC. (2001-2004).
34- FEMAG: Flexible Ecological Multipurpose Advanced Generator: integració d’una
pila de combustible amb bateries i supercondensadors per aportar un subministra
flexible i de potència variable a un generador d’energia petit i mòbil.
Coordina: LABOR SRL (Itàlia). Participació espanyola: IBE Ingeniería Bioenergética
S.L. (2004-2006).
35- FlameSOFC): Fuel Flexible, Air-regulated, Modular, and Electrically Integrated
SOFC-System: desenvolupament d’un sistema innovador SOFC capaç d’operar amb
diferents combustibles.
Coordina: VDI/VDE INNOVATION + TECHNIK GMBH. Participació espanyola:
FAGOR ELECTRODOMESTICOS S. COOP. LTDA., IKERLAN S. COOP.
(2005-2009).
www.flamesofc.org

31. 36- DEMAG: Domestic Emergency Advanced Generator: investigació en l’aplicació
doméstica de les tecnologies de l’hidrogen.
Coordina: N/D. Participació espanyola: IDEATEL Ingeniería SL (2005-2009).
37- MISDAT + MOLCARE + MCTWINS: desenvolupament d’un sistema
precomercial amb stack de pila de combustible de carbonats fosos de 100 kW, en varies
fases de subvenció.
Coordina: ANSALDO (I). Participació espanyola: IBERDROLA, Tecnología y
Gestión de la Innovación. (1992-1998).
38- H2-GENERATOR: estudis teòrics i experimentals per un generador d’hidrogen
compacte integrat amb piles de combustible de segona generació.
Coordina: CNR (I). Participació espanyola: ICP-CSIC. (1994-1996).
39- METHANOL PARTIAL OXIDATION: desenvolupament d’un reactor catalític
heterogeni per l’oxidació parcial del metanol.
Coordina: TARS (I). Participació espanyola: ICP-CSIC (1994-1996)
40- FIRST: desenvolupament de sistemes d’alimentació per a sistemes remots.
Coordina: INTA (E). Participació espanyola: INTA, CIEMAT, ICP-CSIC, membres
espanyols del panel de d’interès: INABENSA, CHLORIDE, ISOFOTON,
GREENCELL. (2000-2004)
41- EFFECTIVE: integració de piles de combustible de carbonats fosos en sistemes
energètics eficients utilitzant biogàs com a font d’energia renovable.
Coordina: Profactor (D). Participació espanyola: CIEMAT, URBASER. (2000-2004).
42- CRYOPLANE: avions alimentats per hidrogen líquid.
Coordina: DaimlerChrisler. Participació espanyola: CASA, UPM. (2000-2002)
43- VIRUAL FC: desenvolupament de una planta de potència virtual basada en 54
sistemes residencials de pila de combustible.
Coordina: Vaillant (Alemanya). Participació espanyola: Sistemas de Calor (2001-
2005)
44- H.AMONCO: ús de biogàs en piles de combustible mitjançant processos digestors
anaeròbics.
Coordina: PPF (Alemanya). Participació espanyola: ICP-CSIC, Matadero Frigorífico
del Nalón. (2001-2004).
45- CERMOX: membranes ceràmiques ultra-primes per processos industrials eficients.
Coordina: Degussa-Huels (Alemanya). Participació espanyola: ICMB-CSIC,
CARBUROS METÁLICOS. (2001-2003).
46- DYNAMIS: Towards Hydrogen and Electricity Production with Carbon Dioxide
Capture and Storage: preparació del mercat europeu per la producció de H2 i
electricitat a partir de combustibles fòssils amb captura i emmagatzemament de CO2.
Coordina: SINTEF ENERGIFORSKNING A/S (Noruega). Participació espanyola:
ENDESA Generación SA. (2006-2009).
47- HY-CO:.Co-ordination action to establish a hydrogen and Fuel Cell ERA-Net,
hydrogen co-ordination: creació d’una xarxa que integri les activitats de I+D nacionals i
regionals en Hidrogen i Piles de Combustible.

32. Coordina: FORSCHUNGSZENTRUM JÜLICH GMBH (Alemanya). Participació
espanyola: Ministerio de Educación y Ciencia. (2004-2008).
www.hy-co-era.net
48- HYTETRA. Hydrogen Technologies transfer Project: establiment de contactes
entre diferents països i intercanvi de coneixements sobre les tecnologies de l’hidrogen.
Coordina: N/D. Participació espanyola: Fundación para el desarrollo de nuevas
tecnologías de hidrógeno en Aragón. (2006-2008).
49- HYWAYS. European Hydrogen Energy Roadmap: desenvolupament d’un mapa de
carreteres vàlid i acceptat per introduir l’hidrogen com a sistema d’energia a Europa.
Coordina: L-B-SYSTEMTECHNIK GMBH (Alemanya). Participació espanyola:
Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, Repsol YPF SA. (2004-2007).
www.hyways.de
50- HyWays-IPHE. Benchmarking of the European Hydrogen Energy Roadmap with
International Partners Hyways: impulsar i comparar els esforços realitzats per el
Hyways europeu amb el mapa de carreteres i activitats realitzades per altres països no
europeus.
Coordina: LUDWIG-BOLKOW-SYSTEMTECHNIK GMBH (Alemanya) Participació
espanyola: ACCIONA BIOCOMBUSTIBLES S.A. (2006-2008).
www.hyways-iphe.org
51- INNOHYP CA. Innovative High Temperature Routes For Hydrogen Production
Coordinated Action: coordinació d’esforços en el coneixement de les tecnologies de
generació d’hidrogen per processos a altes temperatures.
Coordina: COMMISSARIAT A L'ENERGIE ATOMIQUE LITEN. Participació
espanyola: EMPRESARIOS AGRUPADOS INTERNACIONAL SA, CIEMAT.
(2004-2006).
52- ROADS2hYcom. (www.roads2hy.com). Research Co-ordination, Assessment,
Deployment and Support to HyCom: Coordinar, avaluar i supervisar l’investigació
relativa a l’hidrogen i piles de combustible a Europa i les mesures a adoptar per les
comunitats i actores involucrats.
Coordina: RICARDO UK. Participació espanyola: NTDA Energía. (2005-2008).
53- FCTESTNET: xarxa d’assajos i estandardització de piles de combustible.
Coordina: JRC (NL). Participació espanyola: INTA, ICP-CSIC, CIEMAT. (2003-
2005).
54- HYSOCIETY: estudis per l’introducció de les tecnologies de l’hidrogen i l’accés a
les mateixes per els ciudatans.
Coordina: IST (P). Participació espanyola: INTA. (2003-2005).
55- HSAPS: estudi del potencial de sistemes aïllats d’energies renovables amb
hidrogen.
Coordina: IFE (NO). Participació espanyola: Trama Tecnoambiental. (2002-2004).
www.hsaps.ife.no
56- HYNET: xarxa temàtica de l’hidrogen que agrupa diversos projectes interessats. La
seva finalitat és eleborar un full de ruta europeu de l’hidrogen que determini les
estratègies de transició necessaries per pasar dels sistemes energètics actuals basats en