1. Número 1 Documentació general Catalogació: Autor: Jackson Pollock (1912-1956) Títol: Número 1 Cronologia: 1948 Localització: Museu of Contemporary Art (Los Angeles) Estil: Expressionisme abstracte Anàlisi material: Dimensions: 1,60 m x 2,59 Suport: tela Tècnica: oli, esmalt i pintura d’alumini http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/pollock/

3. Jackson Pollock ( 1912 –1956) Artista americà de gran influència i un referent bàsic de l’expressionisme abstracte. Els 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York. La seva obra té influències surrealistes al basar-se en una “escriptura automàtica” que vol reflectir l’interior de l’artista. Va usar la psicoanàlisi com a teràpia contra el seu alcoholisme. Treballà amb pintors importants, com Siqueiros, fent murals... La cultura dels indígenes americans li influí en la seva obra, pel seu simbolisme i les seves pintures de sorra. Això el dugué a provar altres materials, com el vernís, l’alumini o els esmalts sintètics. El 1945 es casà amb la pintora Lee Krasner . S’allunyà del figurativisme i usà tècniques noves, com el splashing o el dripping , que consistien en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense fer dibuixos ni esbossos. Per això se l’anomenà “Jack the Dripper”, joc de paraules amb «Jack the Ripper» o «Jack l’esbudellador», y «Dripper» o «gotejador». Pollock estenia la tela al terra i corria o ballava al seu voltant o a dins d’ella, llençant-hi pintura de manera uniforme. Feia servir la tècnica del dripping, que consisteix en deixar gotejar la pintura des d’un recipient foradat o bé des d’un pal o espàtula. La pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Les seves grans teles s’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils que s’encreuaven. També hi afegia gotejos més fins amb un bastonent mullat en la pintura. El que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció. L’alcoholisme no el va abandonar gairebé mai i va fer que el 1956 morís en un accident de cotxe.

4. Etapes en l’evolució del seu estil: Del 1935 al 1942: Treballà per al Federal Art, i el 1943 feu la seva primera exposició individual a la Galeria de Peggy Guggenheim, que li donà un sou fix des d’aleshores, podent dedicar-se només a la pintura. Pinta paisatges i comença a introduir temes rituals i totèmics. 1938-41.Masquedimage Peggy Guggenheim

5. 1942..Male and female 1942.The Moon Woman

6. 1943.Blue Moby Dick 1943.The She Wolf 1942.Stenografic figure

7. 1943-1944. Mural (2,47 m x 6,05 m) Aquesta obra es considera el punt d’inflexió de la carrera de Pollock. Significà l’abandó de la figuració i l’adopció de l'abstracció gestual linial.

8. Del 1942 al 1947: La seva obra es caracteritza per l’energia del traç i la violència gestual, pels colors vius i les al·lusions figuratives. 1946. Birth Effort 1946.Circumcision

9. 1946.Eyes in the Heat 1946.The tea cup

10. Del 1947 començà a aplicar la tècnica del dripping , i a partir del 1950-52 va deixar d’aplicar colors a les seves teles, limitant-se a treballar amb negre i blanc. Més tard va tornar a utilitzar el color. 1947. Alchemy

11. 1947.Enchanted Forest 1947.Full fathom... 1947.katedral

12. 1949.Sense títol (Plata verda)

13. 1949.Number 8 1950.Lavender m.

14. Anàlisi formal Elements plàstics Sobre la tela sense preparar deixà degotar oli, pintura d’alumini i esmalt. Colors austers: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats. Quadre de gran format. 1,60 x 2,59 m Trama de línies sense ordre Importància de l’energia del traç, la violència del gest “ All-over ” espai totalment cobert, cap centre d’atenció Tècnica del Dripping o degoteig

15. Action painting (pintura d’acció) Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims , llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc.

16. “ Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.” A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada. El procés creatiu L'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art.

17. Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà. Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet Com es pot veure l’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta http://www.youtube.com/watch?v=vy6Omz1bDPg&feature=related

18. Profunditat misteriosa donada per la superposició de línies i de capes de pintura Textures diferents No hi ha cap element de figuració. Tampoc res a desxifrar. Composició Ric arabesc de complicades filigranes definides per l’estat d’ànim de l’artista Disgrega la unitat de la imatge. Cap centre d’atenció. Vol treure sensacions, creant el seu propi llenguatge: pintura com a vehicle d’expressió de sentiments Només compta l’acció

19. Nova York nou centre cultural i artístic Durant la Segona Guerra Mundial la cosmopolita Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat (Gropius, Van der Rohe, Kandinsky ) El cubisme de Picasso i el surrealisme (Dalí) estaven triomfant És en aquest moment que neix una forma d’expressió genuïnament americana.

20. Interpretació Com no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final. Preferia però donar-los un número, o la data de creació... Per no limitar l’espectador. Considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el seu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La seva desesperació vital l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques de desesperança i improductivitat, i èpoques d’eufòria i molt productives. Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual que s’han pintat, de tots els cantons. Així l’espectador en pot participar, i en certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim. Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre i abandonà la convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia, com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això la seva era una “pintura d’acció” en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos i ànima. També es diu que li influencià l’art fet en sorra pels indígenes americans, tan propers en la seva terra d’origen, l’oest americà. “ Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i goig” Alfred Barr (MOMA)

21. Espectador coprotagonista L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre Jackson Pollock preferia titular els quadres amb números i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a l’espectador Number 31, 1950 (MOMA)