SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
Descargar para leer sin conexión
1. ,[object Object],El nou govern,[object Object],El Bienni Reformista (1931-1933),[object Object],El 28 de juny es van celebrar les eleccions a Corts Constituents, amb fi de donar forma al nou govern, i les forces polítiques d'esquerra van guanyar. El govern el va formar la coalició vencedora i Niceto Alcalá Zamora va quedar ratificat en el seu càrrec de cap del govern, així com els ministres del govern provisional. ,[object Object],El 10 de desembre es va aprovar la Constitució de la Segona República, i Manuel Azaña va passar a ser el cap de govern (format per republicans d'esquerra i socialistes), mentre que Niceto Alcalà Zamora va ser elegit com a President de la República. ,[object Object],Aquest govern republicano-socialista va emprendre un ampli programa de reformes, de les quals analitzarem la agrària i la religiosa. Aquestes reformes, ja iniciades a l’època constituent, tenien com a principal objectiu la modernització i la democratització de la societat espanyola.,[object Object],Fotografia de Manuel Azaña, president del nou govern reformista, format per republicans d'esquerra i socialistes.,[object Object],Reforma Religiosa,[object Object],Aquesta reforma es va basar amb l'objectiu de la República de limitar la importància de l'Esglèsia i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions van aparèixer a la Constitució, que promovia la no-confessionalitat de l'Estat i suprimia el pressupost de culte i clero a més de la llibertat de cultes. ,[object Object],A part, altres canvis importants dins aquesta reforma van ser la prohibició de la religió dins l'educació i la autorització del divorci i el matrimoni civil. Aquest procés es va completar, el maig del 1933, amb la Llei de congregacions, que va limitar la possessió dels béns de l’església i va preveure la possible dissolució de les ordres religiosos en cas de que aquestes es tornessin un perill per l'Estat. ,[object Object],Aquesta nova reforma va fer que la majoria dels sectors catòlics veiessin aquesta nova legislatura com un atac als seus ideals i drets, fet que va provocar una gran protesta d'aquest sector que es va oposar clarament a la República. ,[object Object],El govern de la República, amb actituds  hostils com la del cardenal Segura, va optar a una mesura de força que expulsés del territori espanyol als opositors més rellevants de la nova legislatura.,[object Object],2.,[object Object],              ,[object Object],Manuel Azaña, al discurs del congrés dels Diputats (1931), en ple bienni reformista, presenta la frase Espanya ha deixat de ser catòlica. Manuel Azaña diu que aquest canvi produït a Espanya no era un problema religiós, sinó més que re un problema polític. ,[object Object],Exactament, Manuel Azaña expressa que aquest problema no podia ser de cap manera religiós, ja que els problemes religiosos no podien sobrepassar els límits de consciència personal (i més encara amb el nou Estat, que no prenia la tutela de la consciència espanyola), és a dir, eren personals, segons la consciència de cadascú. D'altra banda expressa el problema com un problema polític, en que simplement es tractava de marcar l'organització de l'Estat després d'aquesta pèrdua d'importància per part de la religió.,[object Object],Per tant, podem concloure que Manuel Azaña no creia en un problema religiós, sinó en un problema per la nova organització de l'Estat.,[object Object],3.,[object Object],En aquesta fotografia on apareix el cardenal Pedro Segura (primat de Toledo) en una visita pastoral per Extremadura, aquesta visita va ser feta abans del 1931 ja que va ser expulsat d’Espanya.,[object Object],Pedro Segura y Sáez va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica i va ser cardenal primat d'Espanya fins al 1931, després va ser expulsat d'Espanya per la seva actitud antirepublicana.,[object Object],En aquesta fotografia s’aprecien dos plans: el primer, es veu el cardenal Pedro Segura a sobre del seu cavall i un seguit de dones que per la seva vestimenta podríem dir que eren pastores, i el segon pla, es veu el paisatge de la fotografia. En la fotografia es pot veure com si el cardenal dongés  alguna cosa a una pastora, per la qual cosa podem deduir que aquesta visita era important per les pastores que es troben a la fotografia, per la qual cosa podem dir que la intenció de l'autor (que no hem descobert qui era) era donar importància a aquest fet, que segurament per aquestes pastores va ser de gran importància.,[object Object],4. ,[object Object],Aquest text és un fragment extret de la declaració col·lectiva de l'episcopat davant de la nova Constitució (20 de desembre del 1931) que ha estat traduïda del castellà. Aquest text ens mostra les discrepàncies dels catòlics amb els continguts de la Constitució del 1931. En aquests moments acabaven de guanyar les eleccions els partits d’esquerres (28 de juny del 1931) ,[object Object],Recordem que aquesta Constitució es va basar en limitar la influència de l’Església en la República, com no deixant-la intervenir en l'educació, autoritzant el matrimoni civil… En el primer paràgraf del text, els catòlics exposen que aquests principis constitucionals no tenen cap respecte per la llibertat religiosa i no reconeixen els drets essencials d'aquesta.,[object Object],En el segon paràgraf del text, els catòlics opinen que es un greu error fer fora l’Església de la vida pública (educació, societat domèstica, lleis...) la qual cosa ho consideren un greu menyspreu dels drets sagrats i la consciència cristiana. També expressen que és absurd la separació de l’Església i de l'Estat i que no pararan de protestar, ja que no poden fer com si Déu no existís.,[object Object],Com a conclusió, a partir d'aquest text podem veure que els catòlics es van prendre molt malament aquests principis de la constitució, i no van dubtar a manifestar la seva oposició a la República.,[object Object],Reforma Agrària,[object Object],La Reforma Agrària, va ser un dels objectius principals del nou govern de la II República. ,[object Object],El camp espanyol presentava uns certs endarreriments tecnològics i desigualtats socials. Al centre i al sud de la Península i predominaven els latifundis (grans extensions de terrenys), on els jornalers (persones que treballen al camp amb contractes i remuneració diària) tenien unes condicions de vida precàries.,[object Object],El nou Govern pretenia distribuir la terra i d'aquesta manera facilitar el treball als jornalers, però aquesta reforma avançava molt lentament. El 9 de setembre del 1932, es va crear la Llei de bases de la reforma agrària. Aquesta llei comportava la creació de     l’ Institut de Reforma Agrària, que s'encarregava d'expropiar les terres dels latifundistes que no conreaven la terra per posteriorment lliurar aquestes terres als camperols.,[object Object],Les terres que eren propietat dels grans propietaris, van ser expropiades sensa cap mena d'indemnització. Aquest fet va provocar la resistència dels grans propietaris, que va comportar l'augment de l'agitació social.,[object Object],5.,[object Object],La Reforma Agrària, va ser un dels objectius principals del nou govern de la II República. El camp espanyol presentava uns certs endarreriments tecnològics i desigualtats socials. El 9 de setembre del 1932 durant el Bienni Reformista, es va crear la Llei de bases de la reforma agrària. Aquesta llei comportava la creació de l’ Institut de Reforma Agrària, que s'encarregava d'expropiar les terres, prèviament oferint una indemnització als propietaris de les terres, per posteriorment lliurar aquestes terres als camperols.,[object Object],Segons el Discurs de Marcel.lí Domingo, ministre d’Agricultura , a les corts (15 de juny de 1932). publicat dins J.Maurice, La reforma agrària a Espanya en el segle XX (1900-1936). Segle XXI 1975, podem veure quines van ser les finalitats d’aquesta reforma agrària.,[object Object],La primera finalitat de la reforma agrària era aconseguir resoldre el problema que hi havia am el elevat numero de persones aturades a causa de la mala organització de l’economia, fet que provocava un atur permanent i conseqüentment una vida miserable i diferent inquietuds socials.,[object Object],Seguidament un altre de les finalitats de la reforma agrària era la distribució de la terra. S’havien d’expropiar les terres i fer-ho d’una manera determinada. Es repartiria la terra dels senyorius i les terres comunals.,[object Object],I per últim la tercera finalitat de la reforma agrària era aconseguir racionalitzar el cultiu: Per aquesta raó havia de ser l’Estat qui intervingués en l’economia agrària per racionalitzar la producció. L’objectiu era aconseguir que la terra fes la funció corresponent per la societat.,[object Object],Aquest tema aixecaria polèmica per el fet que totes aquelles persones nobles o grans propietaris veuran com les seves terres son expropiades i posteriorment convertides en terres comunals o donades a camperols per que les cultivin de manera racionalitzada.,[object Object],6.                ,[object Object],Aquest text de Carrión (membre de la Comissió Tècnica que impulsà la Llei de reforma agrària i redactà el projecte), tracta de la reforma agrària de la II República, a l'any 1973. En aquest text es van prendre unes primeres mesures d'aquesta reforma amb la intenció de modernitzar l'agricultura i sobretot millorar la situació social de les classes treballadores del camp. ,[object Object],La primera mesura tractava de donar feina de manera obligatòria als pagesos del terme municipal, per així evitar que es quedessin sense feina (28 d'abril del 1931). ,[object Object],Una altre mesura va ser obligar a tots els conreadors de terres a realitzar totes les tasques pròpies d'un bon conreu, ja que el que aquests feien era reduir les tasques, per donar la menor feina possible als pagesos (7 de maig del 1931). Altres reformes van ser l'adopció de la jornada de vuit hores pels pagesos (1 de juliol del 1931) i la fixació de rendes per jurats adequats (31 d'octubre del 1931). ,[object Object],Aquestes mesures no van ser acceptades per la majoria de propietaris, que van obstaculitzar el seu compliment com van poder. A més, altres propietaris van donar suport a grups d'extrema dreta que conspiraven per fer caure el règim republicà.,[object Object],Així podem veure que les reformes es van intentar aplicar tant i com es van poder, però la resistència per part dels propietaris va ser forta.,[object Object],7.  ,[object Object],Durant el bienni d’esquerres (1931-1933), la reforma agrària va ser un dels objectius primordials, ja que la superfície agrària, estava molt mal distribuïda, hi predominaven grans latifundis al centre i al sud de la península que estaven en mans de els grandes de Espanya, i els petits propietaris i els jornalers, vivien en unes situacions precàries, per la qual cosa el govern d’esquerres va voler fer una llei per millorar les condicions de vida dels jornalers i acabar amb el latifundisme a Espanya.,[object Object],Aquesta llei implicava que es podrien expropiar els latifundis sense cap mena d’indemnització, per la qual cosa els grans propietaris sortien perdent amb aquesta llei. Per evitar que aquesta llei es complís, els grans propietaris van intentar obstaculitzar el compliment d’aquesta.,[object Object],El centre i el sud d’Espanya, abundaven els grans latifundis, que eren propietat dels grandes de espanya m’entres que el nord hi havia petits minifundis que no tenien propietaris, o eren petits propietaris. Els jornalers que treballaven en els latifundis, tenien unes dures condicions de vida, per la qual cosa amb la Llei de Reforma Agrària, es volia millorar les seves condicions.,[object Object],8.,[object Object],Al centre i al sud de la Península i predominaven els latifundis (grans extensions de terrenys), on els jornalers (persones que treballen al camp a canvi d'una remuneració) tenien unes condicions de vida precàries.,[object Object],El nou Govern pretenia ditribuïr la terra i d'aquesta manera facilitar el treball als jornalers, però aquesta reforma avançava molt lentament.  El 9 de setembre del 1932 durant el Bienni Reformista, es va crear la Llei de bases de la reforma agrària.,[object Object],Seguint  el quadre de percentatges de Martínez Cuadrado (La burgesia conservadora 1874-1931) publicat a Madrid: Alianza poem veure l’estructura de la població pagesa entre el 1930-1933.,[object Object],A Espanya un 41’8% de la població pagesa era propietària de terres i el 44’18 es a dir casi be la meitat  treballaven al camp per un altre persona a canvi d’una remuneració. Poc mes del 13’87% eren arrendataris i parcers. ,[object Object],Les dades ens demostren que a la resta d’Espanya el 52’4% de la població pagesa eren propietaris de terres . Això demostra que a la resta d’Espanya hi predominaven els cultivadors independents i els petits propietaris. Per un altre banda també hi havia jornalers però am un menor percentatge al voltant del 32.2%, reafirmant d’aquesta manera que les grans extensions de terres e concentraven en la zona meridional, i que a la resta d’Espanya no feien falta mols jornalers per cobrir les feines al camp. I per acabar am un percentatge mes que escàs hi havia els arrendataris i parcers, que llogaven les terres als propietaris i pagaven l’arrendament am diners o em espècies.,[object Object],A la zona meridional d’Espanya la majoria de la població pagesa eren jornalers, es a dir , que treballaven al camp d’un propietari a canvi d’una remuneració. D’aquesta manera podem confirmar tal i com ens explica el text adjunt a la documentació, que en la zona meridional i predominaven les grans extensions de terreny o latifundis, fet que els propietaris necessitaven ajuda per cultivar els camps i contractaven a jornalers. Pocs eren els propietaris de terres, però l’extensió de terreny que tenin era molt gran, es a dir n’hi havia pocs però  les hectàrees per propietari ern moltes. I per finalitzar am la zona meridional , una escassa població eren arrendataris o parcers, es a dir que treballaven un camp que no era de la seva propietat sinó que era llogat i del qual pagaven un lloguer en forma de diners o d’espècies.,[object Object],9.,[object Object],Al centre i al sud de la Península i predominaven els latifundis (grans extensions de terrenys), on els jornalers (persones que treballen al camp a canvi d'una remuneració) tenien unes condicions de vida precàries.,[object Object],El nou Govern pretenia distribuir la terra i d'aquesta manera facilitar el treball als jornalers, però aquesta reforma avançava molt lentament.  El 9 de setembre del 1932 durant el Bienni Reformista, es va crear la Llei de bases de la reforma agrària.,[object Object],En el mapa de percentatges de finques de mes de 250h de la pagina 159,  es pot veure el territori Espanyo dividit en províncies, moltes de les quals estan en blanc perquè no es te informació sobre els percentatge de finques de mes de 250h.,[object Object],En la llegenda veiem 6 colors am les seves corresponents dades tos i això els colors de les dades: menys de 10%, de 10% a 20% i de 20% a 30% no es poden distingir ni en la llegenda ni en el mapa.,[object Object],De les províncies que es te informació, son principalment les províncies de l’Espanya meridional i del sud, que es on s concentraven la majoria de grans extensions de terreny, es a dir, els latifundis.,[object Object],En les províncies de Badajoz, Jaen i Toledo entre el 30% i el 40% eren finques de mes de 250h. En les províncies de Caceres, Còrdova, Granada i Huelva entre el 40%  i el 50% eren finques de mes de 250h. I per finalitzar en les províncies de Sevilla, Ciudad Real i Cadis mes del 50 de les finques son de mes de 250h. ,[object Object],Les conclusions que podem treure d’aquestes dades, són que com ja em dit anteriorment en la zona meridional d’Espanya on i predominen mes els latifundis i on es troben la gran majoria dels jornalers. D’un altre banda també podem veure com a les zones del mapa que estan e blanc, perquè no es te informació , són les zones on i predominen els cultivadors independents i la gran majoria de petits propietaris.,[object Object],10. ,[object Object],Aquest gràfic ens mostra la distribució de la superfície de finques. Aquest gràfic ha estat extret de Carrion, P: Conferència en el Ateneo de Madrid, el 1932, durant el bienni reformista, després de les eleccions guanyades per Esquerra Republicana.,[object Object],Aquest gràfic mostra la distribució de la superfície de les següents regions: la Extremenya, la Bètica, la Peni bètica, la Castellano-Lleonesa, la llevantina i la Manxega.,[object Object],La llegenda del gràfic està dividida en 4 paràmetres, la de 0 a 10 hectàrees, la de 10 a 100 hectàrees, la de 100 a 250 hectàrees i finalment la de més de 250 hectàrees.,[object Object],En aquest gràfic es veu la distribució desigual de la terra, en les províncies del sud i del centre com la extremenya, la bètica la peni bètica i la manxega, es pot apreciar com els grans latifundis de més de 250 hectàrees ocupen un percentatge, en la extremenya i la manxega d'un 37% aproximadament i en la bètica i peni bètica d'un 45% aproximadament, i amb les zones de 100 a 250 hectàrees ocupen en aquestes 4 províncies fins al 60% de la superfície. Aquestes zones eren propietat de els grandes de Espanya. ,[object Object],En les províncies del nord i est, com són la castellano-lleonesa i la llevantina, les petits minifundis de fins a 10 hectàrees ocupaven en la primera el 67% aproximadament, i en la segona ,els petits minifundis de fins a 10 hectàrees ocupaven el 51% de la superfície.,[object Object],Vist aquestes dades, podem veure que a Espanya hi havia un gran latifundisme sobretot en les zones del centre i sobretot a les del sud, i que aquests grans latifundis, eres propietat dels grandes de Espanya. ,[object Object],Per la qual cosa la reforma agrària volia acabar amb els grans latifundis, si més no, impedir que tota la superfície estigués en mans d'un sol propietari, ja que això provocava que els jornalers tinguessin unes condicions de vida molt dures. Amb la elaboració d' aquesta llei de reforma agrària, es volia millorar les condicions de vida d'aquests i també volia que la terra no estigués en mans dels grandes de Espanya, sinó que quedés més dividida, per la qual cosa els grandes de Espanya es van reivindicar contra aquesta llei.,[object Object],11. ,[object Object],Aquest document de l'aplicació de la reforma agrària a Espanya explica els mecanismes d'aquesta reforma pel que fa a les expropiacions de terres i els assentaments pagesos.,[object Object],Tot es basava en un conjunt de terres expropiables, que eren les ofertes de forma voluntària, les comprades amb finalitats especulatives, les d'un sol propietari que suposaven més del 20% de la renda municipal, les incultes o mal conreades, les que estaven sempre subjectes a arrendaments, les que superaven un nombre d'hectàrees determinat i les que distaven menys d'1,5 km d'alguns pobles.,[object Object],Aquestes terres podien pertànyer als senyors grans d'Espanya (que no rebien indemnització) o a altres propietaris (que rebien indemnització) i eren expropiades per l'Instituto de Reforma Agrária (IRA). Aquest les cedia a comunitats de pagesos per fer-hi assentaments, per així millorar la situació social dels pagesos i repartir d'una forma més equitativa la propietat agrària.,[object Object],12.      ,[object Object],José María Gil Robles i Quiñones, va néixer a Salamanca, el 1898 i va morir a Madrid cap el 1980. Va ser un polític espanyol. Va anar a la Universitat de Salamanca on es va llicenciar en Dret el 1919. Va treballar en la redacció del diari madrileny El Debate. La seva carrera com a polític es va iniciar durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-30). ,[object Object],Després de la caiguda de la Dictadura i la proclamació de la Segona República (1931), va aconseguir una acta de diputat a les Corts constituents. Va participar en l'oposició a les reformes del govern Azaña, liderant el partit d'Acció Popular. El 1933 va formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), que va resultar el partit més votat en les eleccions d'aquell any. Erigit en àrbitre de la situació política, el 1934 va aconseguir tres carteres ministerials per a la CEDA, la qual cosa va provocar l'esclat de la Revolució d'Octubre. L'onada de dictadors reaccionaris s'estava apoderant d'Europa (Mussolini, Hitler, Dollfuss ...). Reprimida la revolució de 1934 per l'Exèrcit, l'any següent la CEDA va obtenir cinc carteres al Govern. Desde el Govern d'aquest lloc es va disposar a desmuntar l'obra reformadora del primer bienni republicà, però un escàndol polític ( el cas de l'estraperlo) ho va impedir, en trencar la coalició en aquell mateix any.  ,[object Object],Gil Robles, que no va ser cridat, per el president de la república Alcalà Zamora es va inclinar ja decididament per l'opció d'un cop militar per prendre el poder,, que no va tenir èxit. A les eleccions celebrades el 1936 la CEDA va perdre importància i aquestes eleccions van ser guanyades per el Front Popular. Un cop es va produir el cop militar, Gil Robles va anar a Portugal i va donar suport als revoltats. Després del triomf a la Guerra Civil (1936-39) del bàndol de Franco, Gil Robles es va integrar en el consell del pretendent monàrquic Joan de Borbó, ja que Franco no li va donar cap paper mes important políticament. Va tornar i intentar formar un partit polític sense èxit. Torna a marxar i no tornar fins la mort del dictador al 1975. Desprès de la mort de Franco va participar llavors en la formació de la Federació Demòcrata Cristiana, amb la qual es va presentar a les eleccions de 1977, en què van fracassar tant ell com la seva opció política.,[object Object]
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.
Reforma Religiosa I AgràRia Def.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014martav57
 
La Segona República Espanyola (1931)
La Segona República Espanyola (1931)La Segona República Espanyola (1931)
La Segona República Espanyola (1931)cagonchu
 
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1guesta419c5
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaGemma Ajenjo Rodriguez
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismehistgeo345
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republicabenienge
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicamolives3
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)tomasggm
 
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vilariberamontserrat
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).Marcel Duran
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Rafa Oriola
 
Resum ii república
Resum ii repúblicaResum ii república
Resum ii repúblicaahidalg_04
 

La actualidad más candente (20)

11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
 
La Segona Republica Espanyola
La Segona Republica EspanyolaLa Segona Republica Espanyola
La Segona Republica Espanyola
 
La Segona República Espanyola (1931)
La Segona República Espanyola (1931)La Segona República Espanyola (1931)
La Segona República Espanyola (1931)
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
 
La segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmicaLa segona república i la catalunya autonòmica
La segona república i la catalunya autonòmica
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)
 
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
11.5. El Bienni Conservador (1933-1935)
 
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
11.3 Segona República: Partits i Sindicats, C.Delgado, M.Martínez i S.Vila
 
El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).El catalanisme polític (1898-1931).
El catalanisme polític (1898-1931).
 
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 1 a part (2)
 
Resum ii república
Resum ii repúblicaResum ii república
Resum ii república
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Destacado

Festival - étude des publics
Festival - étude des publicsFestival - étude des publics
Festival - étude des publicsDoulain
 
Индустрия ИТ-аутсорсинга
Индустрия ИТ-аутсорсингаИндустрия ИТ-аутсорсинга
Индустрия ИТ-аутсорсингаNina
 
La Tierra
La TierraLa Tierra
La Tierraanronio
 
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...guest635c656
 
a informacao, o jornalismo e a noticia
a informacao, o jornalismo e a noticiaa informacao, o jornalismo e a noticia
a informacao, o jornalismo e a noticiaRoberta Scheibe
 
Ranajay karlekar
Ranajay karlekarRanajay karlekar
Ranajay karlekarRed Deyvil
 
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)Red Deyvil
 
2014淺談台灣創業生態
2014淺談台灣創業生態2014淺談台灣創業生態
2014淺談台灣創業生態AMYHUANG
 
Gênero opinativo artigo
Gênero opinativo   artigoGênero opinativo   artigo
Gênero opinativo artigoRoberta Scheibe
 
Finalreport Sm
Finalreport SmFinalreport Sm
Finalreport Smsuruchi
 

Destacado (16)

Nmr Creative Presentation
Nmr Creative PresentationNmr Creative Presentation
Nmr Creative Presentation
 
Creating a Resume
Creating a ResumeCreating a Resume
Creating a Resume
 
Transparency and The Connectivism
Transparency and The ConnectivismTransparency and The Connectivism
Transparency and The Connectivism
 
Festival - étude des publics
Festival - étude des publicsFestival - étude des publics
Festival - étude des publics
 
DIVORCIO
DIVORCIODIVORCIO
DIVORCIO
 
3-1 presentation - What is Risk
3-1 presentation - What is Risk3-1 presentation - What is Risk
3-1 presentation - What is Risk
 
Индустрия ИТ-аутсорсинга
Индустрия ИТ-аутсорсингаИндустрия ИТ-аутсорсинга
Индустрия ИТ-аутсорсинга
 
La Tierra
La TierraLa Tierra
La Tierra
 
Bhim Draft Boikes Aug
Bhim Draft Boikes AugBhim Draft Boikes Aug
Bhim Draft Boikes Aug
 
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...
PDF La Generalitat republicana i la tasca de govern, R.Ferré, I.Roure i N. Sa...
 
a informacao, o jornalismo e a noticia
a informacao, o jornalismo e a noticiaa informacao, o jornalismo e a noticia
a informacao, o jornalismo e a noticia
 
Ranajay karlekar
Ranajay karlekarRanajay karlekar
Ranajay karlekar
 
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)
Ranajay karlekar memorial quiz 2014 (1)
 
2014淺談台灣創業生態
2014淺談台灣創業生態2014淺談台灣創業生態
2014淺談台灣創業生態
 
Gênero opinativo artigo
Gênero opinativo   artigoGênero opinativo   artigo
Gênero opinativo artigo
 
Finalreport Sm
Finalreport SmFinalreport Sm
Finalreport Sm
 

Similar a Reforma Religiosa I AgràRia Def.

Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)Rafa Oriola
 
segona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfsegona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfLucaGuirao
 
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.Mario Montal
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii repúblicaJan Salamó
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.David Peris Manzano
 
La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 repúblicajaccbatxart
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanyasalvamenor
 
La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)Vicent Puig i Gascó
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Lourdes Escobar
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Rafa Oriola
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)jcestrella
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)jcestrella
 
T4 el sexenni democratic
T4 el sexenni democraticT4 el sexenni democratic
T4 el sexenni democraticxabiapi
 
Resum 31 -36. Segona República
Resum 31 -36. Segona RepúblicaResum 31 -36. Segona República
Resum 31 -36. Segona Repúblicarafaoriola
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaMonica Ruiz
 
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESOmartav57
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii repúblicaahidalg_04
 

Similar a Reforma Religiosa I AgràRia Def. (20)

Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)
Tema 12 la segona republica. 1931 36. 2 a part (2)
 
segona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfsegona república.docx.pdf
segona república.docx.pdf
 
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
TEMA 10: EL FINAL DE LA RESTAURACIÓ I LA II REPÚBLICA ESPANYOLA. 4rt ESO.
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii república
 
Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.Història d'Espanya, Segona República.
Història d'Espanya, Segona República.
 
La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 república
 
Ii república
Ii repúblicaIi república
Ii república
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanya
 
La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)La segona república v3 (1) (1) (1)
La segona república v3 (1) (1) (1)
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
 
Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)Catalunya i espanya (1901 1939)
Catalunya i espanya (1901 1939)
 
Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)Catalunya i espanya (1902 1939)
Catalunya i espanya (1902 1939)
 
T4 el sexenni democratic
T4 el sexenni democraticT4 el sexenni democratic
T4 el sexenni democratic
 
Resum 31 -36. Segona República
Resum 31 -36. Segona RepúblicaResum 31 -36. Segona República
Resum 31 -36. Segona República
 
Resum 31 36
Resum 31 36Resum 31 36
Resum 31 36
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 república
 
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO
9. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL 4ESO
 
La ii república
La ii repúblicaLa ii república
La ii república
 
Tema 3. ii república
Tema 3. ii repúblicaTema 3. ii república
Tema 3. ii república
 

Último

DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 

Último (8)

DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 

Reforma Religiosa I AgràRia Def.

  • 1.