LA PESCA A Sant Pol, pescadors
“ Anar en marc” ha estat, de vell antuvi, una frase que definia el quefer principal dels habitants de Sant Pol.
La pesca i els oficis que s´hi relacionen eren la primera ocupació dels santpolencs fins ben entrat el segle XX. No només ...
De nissagues de pescadors, gairebé llegendàries, n´hi ha força. No seria agosarat dir que tothom originari de Sant Pol ha ...
Però … ja fa algun temps que les barques són força més grans i treure i varar no és pas una feina fácil. Un nombrós grup d...
TIPUS DE PESCA TERANYINA ARROSSEGAMENT TRASMALL PALANGRE PETXINAIRE SONSERA CALAMARSER
Per a dur-la a terme es necesita una barca nodrissa en la que va la tripulació, l’ art i els aparells de recerca del peix....
ARROSSEGAMENT O BARCA DE BOU Aquí només i entra en joc una barca i la tripulació la formen : un patró , un mecànic i els m...
TRASMALL Una sola barca. La tripulació la formen el patró (normalment n’és també l’armador ) , un mecànic i un mariner. En...
PALANGRE Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment n’és també l’armador), un mecànic i mariner/s encar...
<ul><li>L´art que s’utilitza és molt diferent als altres ja que no és del tipus xarxa i consisteix ens uns hams que estant...
PETXINAIRE Només entra en joc una sola barca i la tripulació la formen el patró (normalment és també l’armador ) i un mecà...
En aquest tipus de pesca, l’art son unes gàbies ( d’acer o ferro ) amb unes punxes  que arrossegant-se pel fons capturen, ...
SONSERA Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment és també l’armador) i un mecànic. Dimensions de les ...
CALAMARSERS Una sola barca i normalment un sol tripulant que fa les funcions de patró (normalment és també l’armador ) i m...
Un cop acabada la jornada totes les captures es porten a vendre a la llotja. Es tracta d’una subhasta a la baixa, és a dir...
Vols veure les espècies més freqüents que capturen?
ESPÈCIES MÉS COMUNES
BESUG
<ul><li>ESCÒRPORA </li></ul>Scorpaena Porcus
SEITÓ
GALL gg
LLENGUADO Solea sp.
LLUÇ Merluccius merluccius
GALL DE SANT PERE Zeus faber
SARGO
SABRE
CONGRE Conger conger
LLOBARRO Dicentrarchus sp.
ROGER Mullus sp.
DÈNTOL
JUREL
BACALADILLA S
BONÍTOL Sarda sarda
TONYINA Thunnus thynnus
VERAT Scomber scombrus
HERRERA S
 
 
 
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La Pesca

1.778 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.778
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
12
Acciones
Compartido
0
Descargas
11
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La Pesca

  1. 1. LA PESCA A Sant Pol, pescadors
  2. 2. “ Anar en marc” ha estat, de vell antuvi, una frase que definia el quefer principal dels habitants de Sant Pol.
  3. 3. La pesca i els oficis que s´hi relacionen eren la primera ocupació dels santpolencs fins ben entrat el segle XX. No només hi havia pescadors sinó palers (amb pals enseuats ajudaven a treure i varar les barques), bovers (encarregats de moure amb bous les barques fora de l’aigua), mestres d´aixa que reparaven les embarcacions, els i les que remendaven xarxes, els qui teixien les nanses, ...
  4. 4. De nissagues de pescadors, gairebé llegendàries, n´hi ha força. No seria agosarat dir que tothom originari de Sant Pol ha tingut algun avantpassat pescador
  5. 5. Però … ja fa algun temps que les barques són força més grans i treure i varar no és pas una feina fácil. Un nombrós grup de pescadors de Sant Pol, majoritaris en aquell moment al port de Sinera, van traslladar les seves embarcacions al port d´Arenys i des d’allí continuen la feixuga tasca de sortir a pescar cada dia.
  6. 6. TIPUS DE PESCA TERANYINA ARROSSEGAMENT TRASMALL PALANGRE PETXINAIRE SONSERA CALAMARSER
  7. 7. Per a dur-la a terme es necesita una barca nodrissa en la que va la tripulació, l’ art i els aparells de recerca del peix. Les dimensions de les barques van dels 20 als 35 metres. La tripulació la formen el patró , màxim responsable de la barca , el mecànic responsable del manteniment, el patró del bot del llum, responsable del bot, i els mariners . TERANYINA
  8. 8. ARROSSEGAMENT O BARCA DE BOU Aquí només i entra en joc una barca i la tripulació la formen : un patró , un mecànic i els mariners. Les dimensions de les barques van des dels nou fins als trenta-cinc metres. L’art, estri de xarxa, és allargat amb forma de bossa amb uns pesos anomenats portes i uns cables, normalment d’acer , lligats a unes potents maquinetes per tal de poder hisar l´art o xarxa a bord.
  9. 9. TRASMALL Una sola barca. La tripulació la formen el patró (normalment n’és també l’armador ) , un mecànic i un mariner. En algun cas un sol tripulant fa totes les funcions. Les dimensions van dels sis als tretze metres. Tenen aparells que detecten el peix , el tipus de fons, … L’art es una peça que reposa en el fons . A dalt hi ha suro i a baix plom.
  10. 10. PALANGRE Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment n’és també l’armador), un mecànic i mariner/s encara que sovint només hi ha patró i mecànic o en algun cas un sol tripulant que fa totes les funcions. Les dimensions van dels sis als vint-i-nou metres . Porten aparells que detecten el peix i el tipus de fons.
  11. 11. <ul><li>L´art que s’utilitza és molt diferent als altres ja que no és del tipus xarxa i consisteix ens uns hams que estant amarrats a un fil de niló ( cameta ) i aquest a un fil mes gruixut ( mare ) </li></ul>
  12. 12. PETXINAIRE Només entra en joc una sola barca i la tripulació la formen el patró (normalment és també l’armador ) i un mecànic llevat que un sol tripulant faci totes les funcions. Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons,… Les dimensions de l’embarcació van dels set als deu metres.
  13. 13. En aquest tipus de pesca, l’art son unes gàbies ( d’acer o ferro ) amb unes punxes que arrossegant-se pel fons capturen, bàsicament, petxines i casualment peix .
  14. 14. SONSERA Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment és també l’armador) i un mecànic. Dimensions de les barques des dels sis als deu metres Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons, … SONSERA
  15. 15. CALAMARSERS Una sola barca i normalment un sol tripulant que fa les funcions de patró (normalment és també l’armador ) i mecànic . L´embarcació sol tenir de sis a nou metres .
  16. 16. Un cop acabada la jornada totes les captures es porten a vendre a la llotja. Es tracta d’una subhasta a la baixa, és a dir que es fixa un preu màxim ,per a cada caixa, i a partir d’aquí el preu va baixant fins que un peixater l’atura. A partir d’aquest moment el peix passa a ésser del peixater, i així caixa per caixa i barca per barca. Aquest acte queda enregistrat en un ordinador i en acabar la venda cada peixater sap el que ha comprat i cada pescador el que ha venut.
  17. 17. Vols veure les espècies més freqüents que capturen?
  18. 18. ESPÈCIES MÉS COMUNES
  19. 19. BESUG
  20. 20. <ul><li>ESCÒRPORA </li></ul>Scorpaena Porcus
  21. 21. SEITÓ
  22. 22. GALL gg
  23. 23. LLENGUADO Solea sp.
  24. 24. LLUÇ Merluccius merluccius
  25. 25. GALL DE SANT PERE Zeus faber
  26. 26. SARGO
  27. 27. SABRE
  28. 28. CONGRE Conger conger
  29. 29. LLOBARRO Dicentrarchus sp.
  30. 30. ROGER Mullus sp.
  31. 31. DÈNTOL
  32. 32. JUREL
  33. 33. BACALADILLA S
  34. 34. BONÍTOL Sarda sarda
  35. 35. TONYINA Thunnus thynnus
  36. 36. VERAT Scomber scombrus
  37. 37. HERRERA S

×