L'ànima de la vall Lluís Cerarols Potser tot aquest món té menys consistència que el zèfir suau que bufa de nit ran de mar.
La Coma La primera casa de la vall és la Coma,  que té una humil masoveria al costat.
Els Sors Bon tros enllà, dues cases ben properes separades per la riera: els Sors, més al solei…
El Xei …  i el Xei, cap a l’obaga. …  pasturava vora el Xei, assegut a terra i amb l’esquena estintolada a la soca d’una s...
La Datzira Més enllà, s’obre l’esplanada de la Datzira i, una mica a la punta, el nostre corral. L’indret de la Datzira, o...
El Saiolic
Marfà  Més enllà, encara, hi ha el gran casal de Marfà damunt un espadat.
Els vorals del camí cap a la vall de Marfà es reblien de la tendra verdor dels margalls, les festuques, els trèvols i les ...
Riera Golarda Vaig cloure els ulls enmig de la travessa per tal que aquella mica de mareig que feia el corrent incessant n...
La Golarda semblava una grossa serpent mudada amb anells de princesa i escates d’argent que s’esmunyia, mansa, entre el ve...
Era la distància d’aquell que es mira el món i els homes des d’una munió d’anys a l’esquena i ja s’ha avesat als torts i r...
1920 Un pensament de lluna tendra i l’estel bover indicaven que en ben pocs minuts quedaria la vall òrfena de llum.
Font de la Tosca … l’origen aigualós de la parla i jo, assedegat com un nòmada del desert,  bevia i bevia d’aquella aigua ...
Potser algun dia llunyà, molt llunyà, pensava, algun nen el trobarà i, encuriosit, l’ensumarà i hi endevinarà les mil olor...
Ermita de la Tosca T’he vist, absort, contemplant la bellesa de la vall; sentint la silenciosa veu del misteri amb què t’e...
…  els pagesos i pastors, dotze segles enrere, havien guardat la talla de fusta de la Verge bruna de la vall.
1920 De lluny estant sentia l’esquellada, calmosa, escampant-se bon tros per la vall… …  aquí un pinetell, allà unes cames...
Molí d’en Brotons El salt que hi ha entre el somni i la realitat té menys gruix que un delicat i fràgil paper de fumar.
1920 No hi havia cap camí que menés al molí rònec, tan sols un corriol voltat d’esgardissos que, amb molta cura, anava apa...
A mesura que em vaig aclimatar a la poca llum d’aquella cofurna, vaig poder veure el batan i la pedra de molí que devia ha...
1913 En aquella fressa hi balbucejava la veu del moliner ofegat i l’espinguet enjogassat de la seva canalla… i el cant del...
Gorgs Blaus Vaig caminar cercant colors al cel, a les arbredes i a les mates de terra, cercant olors subtils per aquell ai...
L’Andreu va clavar el magall i va descolgar un tros d’arrel plena d’una mena de pugons alats que pellucaven la part més te...
Però les ovelles, avesades al clima i a aquells pastius, anaven marxant cap a l’obaga i, més entenimentades que no pas jo,...
Els tonedors d’ovelles …  peçolaven l’animal i omplien aquell redós amb cançons de ritme alegre i, a cada cop de veu, hi c...
El segar i el batre Solament se sentia per arreu el cant enfadós de les cigales –sega-sega, lliga-lliga– que tornava monòt...
Els carboners i els bosquerols …  demà al matí comencem a ensarriar el carbó i aquí solament hi voràs fagell i terregada.
Cuba
L’Havana Baracoa la Roca del Morro Centre Català de l’Havana río Miel
Tamariu pájaro mosca ¡Rico dulce de guayaba! destilador d’aiguardent tamariu aiguader bohio guajiros collint canya de sucr...
Un estol de garses blanques varen nevar el cimall d’un flamboiant enrogit de flors. garsa blanca flamboiant
La Guerra de Cuba Valeriano Weyler Martínez Campos Maceo Calixto García El Maine Cortarle la cabeza a todo el que se encue...
Mentre hi ha hagut homes i dones lligats a la terra, a l’aire, a la llum del sol i a la fosca de la nit, encara he pogut v...
L’ànima de la vall  de L.Cerarols MES-2010
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

AnimaVallCerarols

1.283 visualizaciones

Publicado el

Ruta literària per la vall de Marfà a partir del llibre "L'ànima de la vall" del calderí Lluís Cerarols (Pagès Editors, Lleida, 2008), la novel·la amb què guanyà el III Premi de novel·la Ramon Roca Boncompte 2007.
"El quadern escrit per un soldat a la Guerra de Cuba ens recupera la vida d’una vall isolada de la Catalunya interior a finals del segle XIX. La pretensió de l’autor del quadern és encomanar una missió íntima a qui sigui capaç de llegir-lo i se’n deixi convèncer, davant la possibilitat que no pugui retornar de Cuba. En Julio serà qui entomarà aquesta missió. La darrera lectura del quadern que fa en Julio, des dels nostres dies, li desvetlla records i vivències. El contrast del present amb un món que durant segles o mil·lennis ha estat estretament lligat a la naturalesa i al seu ritme, i que allarga els seus tentacles fins als anys seixanta, permet adonar-se i reflexionar sobre el canvi radical però subtil que s’ha produït en la nostra sensibilitat i en la nostra manera de ser."

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.283
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
497
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

AnimaVallCerarols

  1. 1. L'ànima de la vall Lluís Cerarols Potser tot aquest món té menys consistència que el zèfir suau que bufa de nit ran de mar.
  2. 2. La Coma La primera casa de la vall és la Coma, que té una humil masoveria al costat.
  3. 3. Els Sors Bon tros enllà, dues cases ben properes separades per la riera: els Sors, més al solei…
  4. 4. El Xei … i el Xei, cap a l’obaga. … pasturava vora el Xei, assegut a terra i amb l’esquena estintolada a la soca d’una servera a la punta del marge d’un olivar…
  5. 5. La Datzira Més enllà, s’obre l’esplanada de la Datzira i, una mica a la punta, el nostre corral. L’indret de la Datzira, on tancàvem el ramat, era força gerd encara, tot i ser a finals d’estiu.
  6. 6. El Saiolic
  7. 7. Marfà Més enllà, encara, hi ha el gran casal de Marfà damunt un espadat.
  8. 8. Els vorals del camí cap a la vall de Marfà es reblien de la tendra verdor dels margalls, les festuques, els trèvols i les cugules que ja començaven a créixer i, esquitxats a l’entremig, lluïen els primers i bellíssims botons d’or, les flors blavisses de les borraines peludetes, les fumàries del delicat to vermellenc de la terra, algunes veces color de grana i la filamaria amb les floretes de cinc pètals ben oberts. fumària botó d’or veça filamaria borraina festuca trèvol cugula
  9. 9. Riera Golarda Vaig cloure els ulls enmig de la travessa per tal que aquella mica de mareig que feia el corrent incessant no robés força i plenitud a aquells instants meravellosos…
  10. 10. La Golarda semblava una grossa serpent mudada amb anells de princesa i escates d’argent que s’esmunyia, mansa, entre el verdejar de l’alta pollancreda i el rem de joncs i canyissars florits. … vaig trobar aquells caçadors del matí que acabaven de matar uns quants ànecs del coll blau entre els canyissos de la riera…
  11. 11. Era la distància d’aquell que es mira el món i els homes des d’una munió d’anys a l’esquena i ja s’ha avesat als torts i revessos sobre el comportament dels homes i l’obstinació de les lleis de l’univers.
  12. 12. 1920 Un pensament de lluna tendra i l’estel bover indicaven que en ben pocs minuts quedaria la vall òrfena de llum.
  13. 13. Font de la Tosca … l’origen aigualós de la parla i jo, assedegat com un nòmada del desert, bevia i bevia d’aquella aigua portadora del misteri inacabable, el qual m’embolcallava i me n’oferia un tast d’aquella remor persistent, esdevinguda la cançó més bella del món.
  14. 14. Potser algun dia llunyà, molt llunyà, pensava, algun nen el trobarà i, encuriosit, l’ensumarà i hi endevinarà les mil olors d’un món natural i ple de vida que va existir en un temps ja molt reculat.
  15. 15. Ermita de la Tosca T’he vist, absort, contemplant la bellesa de la vall; sentint la silenciosa veu del misteri amb què t’embolcallaren les delicades trompetetes de les flors de cucut a tocar del camí de la Tosca. flor de cucut
  16. 16. … els pagesos i pastors, dotze segles enrere, havien guardat la talla de fusta de la Verge bruna de la vall.
  17. 17. 1920 De lluny estant sentia l’esquellada, calmosa, escampant-se bon tros per la vall… … aquí un pinetell, allà unes cames d’ovella, més enllà una corrua de cuagres que el ramat no va pas trigar a fer fonedisses. Endinsava els dits, amb delicadesa, a la terra humida i les treia, amb tota la cura, apartant la brossa enganxadissa pel vesc suau i aigualit que recobria cada barret. pinetells cames d’ovella cuagres llenegues
  18. 18. Molí d’en Brotons El salt que hi ha entre el somni i la realitat té menys gruix que un delicat i fràgil paper de fumar.
  19. 19. 1920 No hi havia cap camí que menés al molí rònec, tan sols un corriol voltat d’esgardissos que, amb molta cura, anava apartant, mentre el gotineig de diverses esquerdes a la roca del sostre de la bauma m’anava mullant l’esquena .
  20. 20. A mesura que em vaig aclimatar a la poca llum d’aquella cofurna, vaig poder veure el batan i la pedra de molí que devia haver giravoltat qui-sap-los anys fins a la nit de la desgràcia. Vaig mirar pel finestral voltat d’heures, i m’afigurava com el moliner guaitava, potser solament amb la imaginació, aquella dona nua que es capbussava a l’aigua, platejada pel clar de lluna…
  21. 21. 1913 En aquella fressa hi balbucejava la veu del moliner ofegat i l’espinguet enjogassat de la seva canalla… i el cant del rossinyol que durant milers de primaveres reclamaven a les fosques, una companya de nit. rossinyol
  22. 22. Gorgs Blaus Vaig caminar cercant colors al cel, a les arbredes i a les mates de terra, cercant olors subtils per aquell aire pur i fresc, cercant imatges dolces en el joguineig de les aigües lliscants de la riera.
  23. 23. L’Andreu va clavar el magall i va descolgar un tros d’arrel plena d’una mena de pugons alats que pellucaven la part més tendra i deixaven la fusta pelada. La vinya
  24. 24. Però les ovelles, avesades al clima i a aquells pastius, anaven marxant cap a l’obaga i, més entenimentades que no pas jo, cercaven la frescor en aquella hora de migdia . … les merles brunzien l’aire com sagetes lleugeres a través de la brancada; els tords i els estornells alçaven el vol per damunt l’arbreda espessa; els gaigs, fent esgarips d’endimoniat, batien de pressa les ales… … era el porc senglar, un verro gros que devia pesar més de dues-centes carnisseres… gaig estornell merla gos d’atura porc senglar llop El bosc
  25. 25. Els tonedors d’ovelles … peçolaven l’animal i omplien aquell redós amb cançons de ritme alegre i, a cada cop de veu, hi corresponia el cisar de les tisores.
  26. 26. El segar i el batre Solament se sentia per arreu el cant enfadós de les cigales –sega-sega, lliga-lliga– que tornava monòtons i rutinaris els moviments per ajaçar una mica el blat amb la mà de l’esclopet i els cops seguits del volant, tan arran de terra com sabíem.
  27. 27. Els carboners i els bosquerols … demà al matí comencem a ensarriar el carbó i aquí solament hi voràs fagell i terregada.
  28. 28. Cuba
  29. 29. L’Havana Baracoa la Roca del Morro Centre Català de l’Havana río Miel
  30. 30. Tamariu pájaro mosca ¡Rico dulce de guayaba! destilador d’aiguardent tamariu aiguader bohio guajiros collint canya de sucre canya de sucre ¡El buen tamalito!
  31. 31. Un estol de garses blanques varen nevar el cimall d’un flamboiant enrogit de flors. garsa blanca flamboiant
  32. 32. La Guerra de Cuba Valeriano Weyler Martínez Campos Maceo Calixto García El Maine Cortarle la cabeza a todo el que se encuentre por el campo.
  33. 33. Mentre hi ha hagut homes i dones lligats a la terra, a l’aire, a la llum del sol i a la fosca de la nit, encara he pogut viure, ni que fos oculta en la solitud d’aquesta bauma o en altres foranques de la vall. Després de llegir Canigó moltes vegades, he vist que ens uneixen també les paraules; són les mateixes amb què els pagesos, els pastors, els traginers, els menestrals… intimen amb la terra i amb els homes i les dones…
  34. 34. L’ànima de la vall de L.Cerarols MES-2010

×