El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d'octubre ...
<ul><li>Encara que el RCD Espanyol de Barcelona vesteix avui de blanc-i-blau, el groc va ser el color original del Club, p...
<ul><li>Al llarg de la seva trajectòria, l’Espanyol ha comptat amb jugadors mundialment famosos i ha nodrit amb molts d'el...
<ul><li>L'actual RCD Espanyol de Barcelona va començar a jugar els seus partits en una gran esplanada, molt propera a la S...
<ul><li>L’himne actual del RCD Espanyol va ser gravat per l'Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallés. La música va ...
<ul><li>Nacional de Lliga, el 1929, l'Espanyol va figurar entre els clubs fundadors, aconseguint el primer gol oficial d'a...
<ul><li>El RCD Espanyol ha estat dues vegades finalista de la Copa de la UEFA. En 1988, amb Javier Clemente com a entrenad...
Escut
<ul><li>A principis del 2002, el RCD Espanyol de Barcelona anunciava l'inici dels tràmits. Després de llargs tràmits admin...
<ul><li>Porters:Kameni,Cristian Álvarez,Victor Ruiz. </li></ul><ul><li>Defensa:Chica,David García,Pillud,Roncaglia,Pareja,...
 
<ul><li>L'home que l'any passat, sense galons, va donar sempre la cara quan pintaven bastos. Aquell jugador del planter qu...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Manelrcdespanyol

246 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Deportes, Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
246
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Manelrcdespanyol

  1. 2. El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és un dels clubs de futbol més antics de la Lliga Espanyola. El 28 d'octubre de 1900, A les aules de la Universitat de Barcelona, naixia la Sociedad Española de Football, nom que li va donar al Club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d'identitat, i el que va determinar el nom original d'aquest nou Club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d'Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i d’altres nacionalitats. RCDEspanyol
  2. 3. <ul><li>Encara que el RCD Espanyol de Barcelona vesteix avui de blanc-i-blau, el groc va ser el color original del Club, per ser aquest el color de la peça de roba que un dels seus primers socis va regalar a l'entitat perquè confeccionés els seus uniformes. Més endavant, va vestir samarreta blanca i pantalons blaus i, el 1909, vestia ja amb els actuals colors blanc-i-blaus, aquells que lluïa en el seu blasó l'almirall Roger de Llúria. </li></ul>Els colors
  3. 4. <ul><li>Al llarg de la seva trajectòria, l’Espanyol ha comptat amb jugadors mundialment famosos i ha nodrit amb molts d'ells a la Selecció Espanyola. El primer gran ídol blanc-i-blau va ser el mític guardameta Ricardo Zamora. Després d'ell, altres jugadors, com Alfredo Di Stefano, Kubala o N’Kono, van agafar el seu testimoni tot hi així el club compta amb un equip filial, l'Espanyol ‘B’, dotze equips de futbol base, futbol femení i una escola de futbol que fan que l’equip tingui un gran futur. </li></ul>Passat, present i futur
  4. 5. <ul><li>L'actual RCD Espanyol de Barcelona va començar a jugar els seus partits en una gran esplanada, molt propera a la Sagrada Família de Barcelona. Des de 1923 i fins a la temporada 1996-97, l'estadi de Sarrià va ser el camp de l’Espanyol. L'any 1997 el Club es va veure obligat a vendre Sarrià i es va traslladar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, on el RCD Espanyol va jugar els seus partits fins la temporada 2008-2009, amb una mitjana de 22.500 espectadors per partit. </li></ul>De Serrià a Montjuic
  5. 6. <ul><li>L’himne actual del RCD Espanyol va ser gravat per l'Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallés. La música va ser composta per l’exdirector de l’orquestra La Selvatana: Antoni Mas. La lletra és obra de l’historiador espanyolista Joan Segura Palomares. L’himne es va presentar el 14 de novembre de 1999 a l’Estadi Olímpic durant l’acte inaugural del Centenari. La nova lletra tracta de seguir l’esperit de les anteriors, però amb menys urgències reivindicatives, ja que s’han aclarat moltes coses sobre l’Espanyol i el seu espai-esportiu a Barcelona i a Catalunya. </li></ul>L'Himne
  6. 7. <ul><li>Nacional de Lliga, el 1929, l'Espanyol va figurar entre els clubs fundadors, aconseguint el primer gol oficial d'aquesta Competició. Aquell mateix any, el conjunt blanc-i-blau es va proclamar campió de la Copa del Rei, títol que va revalidar el 1940, l'any 2000, en plena celebració del Centenari de la seva fundació, i l'any 2006. </li></ul>La copa, un títol que agrada
  7. 8. <ul><li>El RCD Espanyol ha estat dues vegades finalista de la Copa de la UEFA. En 1988, amb Javier Clemente com a entrenador, va disputar la final de la UEFA davant el Bayer Leverkusen, i el 2007, amb Ernesto Valverde a la banqueta, davant el Sevilla FC. El conjunt blanc-i-blau va arribar a aquesta última final sense perdre cap partit durant tota la competició. </li></ul>La UEFA
  8. 9. Escut
  9. 10. <ul><li>A principis del 2002, el RCD Espanyol de Barcelona anunciava l'inici dels tràmits. Després de llargs tràmits administratius, l’any 2007 es van iniciar les obres de pilotatge de l'estadi i va començar el compte enrere. El projecte del nou estadi marca el començament d'una nova era per a l'espanyolisme, que ja té de nou la seva pròpia casa </li></ul>El nou camp
  10. 11. <ul><li>Porters:Kameni,Cristian Álvarez,Victor Ruiz. </li></ul><ul><li>Defensa:Chica,David García,Pillud,Roncaglia,Pareja,Forlin,Víctor Ruiz,Amat </li></ul><ul><li>Migcampistes:J.Màrquez,Nakamura,De la Peña,Verdú,Marqués,Moises,Javi Lopez,Baena. </li></ul><ul><li>Davanters:Callejón,Coro,Tamudo,Ben Sahar,Ivan Alonso,Osvaldo,Pedraza. </li></ul>Els Jugadors
  11. 13. <ul><li>L'home que l'any passat, sense galons, va donar sempre la cara quan pintaven bastos. Aquell jugador del planter que, sense fer soroll, era a un pas de fer-se un lloc entre l’elit del futbol espanyol. Jarque era un lluitador dintre i fora del camp. No va abaixar mai els braços quan l'equip tenia un peu i mig a la Segona Divisió. Volia que no es rendís ningú, que l'afició fes l'últim esforç, perquè la salvació, segons ell, encara era possible. I ho va ser. </li></ul>El record de Jarque

×