1. Feixisme

2. El feixisme
El feixisme és una
ideologia i un moviment
polític que va sorgir a
Europa, entre guerres
en oposició a la democràcia
liberal i al projecte de l’ Estat
socialista.

3. L'economia Italiana a l'época
d'entreguerres
●La situació d'Itàlia després de la 1ª guerra mundial era pèssima. Tot i participar en
el bloc dels aliats va patir moltes destrosses interiors. A causa de la guerra, Italia va
estar endeutada amb l'exterior. Els italians van haver de pagar un total de 63000
mil·lions de lires, una xifra molt elevada. La gran guerra va generar molts aturats.
Les principals zones industrials del país es localitzaven al nord de l'estat i gairebé
un 55% de la població italiana es dedicava a el sector de l'agricultura.
Totes aquestes conseqüències van
afavorir que hi hagués una gran pujada de
preus en tots els aliments(inflació), però
els salaris dels treballadors s'havien
mantingut baixos. Degut a eixò hi van
haver onades de vagues i manifestacions
a gairebé tot el país.

4. Política Italiana a l'época
d'entreguerres
 Itàlia era governada per partits polítics dèbils que duraven molt poc degut a la situació social de
l'època. Entre els partits mes destacats hi trobem el Partit Socialista Italià i el Partit Popular
Italià.
 (PPI) Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l'Església, la
descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques.
 (PSI) Cal destacar que havia dues branques.
L'ala dreta tenien l'objectiu d'arribar a un acord amb la burgesia i la classe mitjana per
aconseguir el poder.
En canvi, l'ala esquerra tenia l'objectiu de fer un acord amb els obrers per aconseguir el
poder.
El grup d'esquerres van decidir sortir del Partit Socialista i crear-ne un nou partit: el Partit
Comunista Itàlia dirigit per el polític Malatesta.

5. Organització de l'Estat
feixista.
● Gran Consell Feixista
Organisme del feixisme italià que elegia, d'entre 1.000 noms proposats per les
corporacions i associacions, els 400 candidats que havien de ser plebiscitats.
● Cambra dels Fasci i de les Corporacions
Òrgan consultiu format pels dirigents del partit i de les corporacions feixistes,
que va substituïr la Cambra dels Diputats a partir de gener del 1939.
● Milizia Voluntaria
Cos de Seguretat Nacional del feixisme italià
● Vot corporatiu
Sistema electoral propi del feixisme italià segons el qual les corporacions o
associacions oficialment reconegudes de caràcter social, econòmic o cultural,
podien proposar precandidats. El co rpo rativism e també es va donar a Espanya
sota la dictadura del general Franco.

6. Marxa sobre Roma
• Episodi de la conquesta del poder per
Mussolini, a Itàlia.
• Amb la simpatia tàcita de les forces
armades, 40.000 camises negres (eren els
militars feixistes italians a partir de 1919)
convergiren, a partir del 27 d'octubre de
1922, sobre Roma.
• El govern Facta present la dimissió, i
Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a
Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III
per formar govern.
• La marxa fou idea de D'Annunzio, i
l'organitzà Italo Balbo i els altres
quadrumvirs: De Bono, De Vecchi i
Bianchi.

7. L'únic partit
● Partit Nacional Feixista (PNF)
Partit fundat per Benito Mussolini el novembre de 1921, a
partir dels Fasci di Co m battim e nto , organització que incloïa
exsocialistes extremistes, futuristes anarconacionalistes,
sindicalistes revolucionaris d'inspiració anarquista,
excombatents i homes d'ordre escandalitzats per la
"rebel.lió de les masses".
El seu primer programa reflectia d'una banda, la
demanava un procés constituent, l'extensió del sufragi a
les dones, un salari mínim, el desenvolupament de la
seguretat social i un impost sobre el capital. De l'altra,
pretenia promoure una reestructuració de l'estat potenciant
les forces armades i portant a terme una política exterior
reivindicacionista i annexionista. Va atreure molts
seguidors, encara que el feixisme va restar sempre com
una força minoritària. Pel novembre de 1921 Mussolini va
fundar el Partit Nacional Feixista, que va tenir molt aviat
700.000 membres. El partit va rebre el suport financer de
la Co nfindustria (associació patronal), el recolzament de
l'exèrcit i la complicitat d'una part dels partits liberals.

8. El nou règim va combinar la centralització
i l'autoritarisme
● Centralització
Estructuració de l'administració pública de forma que totes o la major part de les funcions són
atribuïdes a una organització unitària, anomenada sovint adm inistració ce ntral, amb una
restricció correlativa de les funcions atribuïdes a d'altres organitzacions separades d'ordre local
o institucional.
● Centralisme
Forma d'estructuració político-administrativa de l'estat consistent en la concentració dels
centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
● Autoritarisme
Actitud que pretén l'obediència indiscutida. En aquests és demanada l'obediència inqüestionada
a un cap. Políticament, l'autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder
és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i
l'oposició política és suprimida.
...Característiques i
context...

9. Organitzacións paramilitars
Fascio: Mot aplicat a grups polítics o socials tendents a
una finalitat comuna i d'acció generalment
revolucionària. Els més coneguts són els fasci dei
lavoratori (o fasci siciliani), de caràcter socialista i en
lluita contra els latifundistes, i els fasci di
combattimento.
Arditi: Els arditi (valents, atrevits) eren tropes
especialitzades, exclusivament utilitzades durant els
darrers anys de la primera guerra mundial com a
unitats d'assalt. Quan foren desmobilitzats no van
trobar el seu lloc a la societat i, sobretot els oficials,
es van enquadrar en els fasci italiani di
combattimento.
Esquadres d'Acció: Squadre d'Azione. Grups paramilitars
italians que es van oposar al carrer al moviment obrer
i socialista.
Camises megres: Eren els militars feixistes italians a
partir de 1919.

10. Simbologia feixista
● Salutació a la romana
Salutació pròpia dels romans consistent a estirar el braç
dret, amb els dits de la mà ajuntats i el palmell cap avall.
Àguila imperial
Emblema adoptat pels règims feixistes, com a símbol de
fortalesa.
Vara
Bastó, derivat del bastó de comandament, usat com a
insígnia d'autoritat, que porten els alcaldes i els tinents
d'alcalde.
Vares del lictor
Fascio litto iro . Símbol de la unitat, la força, la justícia, fou un
dels emblemes que el feixisme italià va prendre de la Roma
antiga.
Feix
Reunió de vares d'un metre i mig de llargada lligades amb
una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una
destral. La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares,
la força. Fou reprès com a emblema de la Revolució
Francesa, i al s XX, com a símbol del feixisme italià.

11. Pactes i tractats
Tractat de Berlín /Pacte d'Acer: Tractat signat el 22 de maig de 1939
entre Itàlia i Alemanya per temps indefinit. Ultra constituir un mitjà
de pressió política contra França, féu pública la identificació entre
el feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany enfront de les
altres potències.
Eix Roma-Berlín: Tractat d'amistat signat l'any 1936 entre Itàlia i
Alemanya. El mot designa igualment l'aliança de les dues
dictadures durant la segona guerra mundial.
Eix: Nom amb què es designa el bloc de contendents en la segona
guerra mundial format per Alemanya, Itàlia i el Japó. El nom
deriva del pacte estipulat entre Alemanya i Itàlia el 1936,
anomenat e ix Ro m a-Be rlín. Nom donat a l'aliança entre Alemanya
i Itàlia del 1936 al 1943, a la qual s'afegí el Japó el 1940.
Pacte Tripartit: Tractat militar signat a Berlín, el 27 de setembre de
1940, per Alemanya, Itàlia i el Japó, en el qual es comprometien a
ajudar-se mútuament i crear un "ordre nou", repartint-se les
respectives zones d'influència. També s'hi adherien Hongria,
Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia.

12. Personatges feixistes
principals
Balbo, Italo (1896-1940): Militar italià.. Fou ministre de l'aire i cap
de l'aviació militar (1929-33).
Bottai, Giusseppe (1895-1959): Polític feixista italià. Dirigí el diari
"L'Epoca" i la revista "Critica Fascista" i participà, amb
funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma. Fou
partidari del corporativisme, però s'oposà a Mussolini.
Ciano, Galeazzo (1903-1944): Polític italià, al 1930 es casà amb
Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari
d'estat i després ministre de premsa i propaganda.
De Bono, Emilio (1866-1944): Militar i polític italià. L'any 1935
s'ocupà de l'alt comissariat de les colònies de l'Àfrica Oriental
Italiana i dirigí les operacions d'Etiòpia.
Grandi, Dino (1895-1988)* : Polític italià. Participà en la marxa
sobre Roma i fou ministre d'afers estrangers (1929-32), de
justícia i president de la Camera dei Fasci e delle
Corporazioni (1939-43). Membre del Gran Consell feixista.
Marinetti, Filippo Tommaso (1876-1944) :Escriptor italià.
Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el
primer manifest el 1909. Després de la Primera Guerra
Mundial s'adherí al feixisme, del qual fou ideòleg i
propagandista.

13. Polítics principals
● Badoglio, Pietro
(1871-1956)
Militar i polític italià.
Fou cap d'estat
major, governador
de Líbia (1928-33), i
fou virrei d'Etiòpia.
El 1940 fou
nomenat
comandant en cap
dels exèrcits
italians.
– Facta, Luigi (1861-
1930)
Polític italià. Fou
diputat entre 1892 i
1923 i el 26 de
febrer de 1922 va
rellevar Giolitti com
a president del
govern italià, fins a
l'octubre d'aquell
mateix, quan fou
substituït per
Mussolini.
– Matteotti,
Giacomo (1885-
1924)
Polític italià.
Diputat des del
1919 i secretari del
partit socialista
(1924), fou un dels
caps de l'oposició
parlamentària a
Mussolini.

14. Enemics
Jueus
Gitanos
Negres
Homosexuals

15. ● Sergio Martínez
● Dima Girnet
● Antonio Álvarez
Fi