Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions: Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem? Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura) Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem. Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut? Matemàtiques. Quines estratègies conec?

1. Setembre 2009
Actualitzat Octubre 2009
Juliol 2011
Octubre 2011
Gener 2013
Novmebre 2013
Novembre 2014
Octubre 2016
Guida Al·lès
Exemples per a compartir amb els alumnes els objectius
d’aprenentatge i connectar-los amb els esquemes previs
Eines per a l'exploració dels
esquemes previs de l´alumnat

2. L’avaluació en l’etapa inicial del
procés de formació
1.Hi ha mestres i professors que pensen que ja
saben quins és el punt de partida de l’alumnat
i que l’avaluació inicial comporta perdre
temps que es pot dedicar a fer d’altres
activitats. Hi esteu d’acord? Per què?
2.D’altres pensen que sí que és important, però
que n’hi ha prou amb una conversa amb tot el
grup-classe. Hi esteu d’acord? Per què?
Neus Sanmartí

3. Fase EXPLORACIÓ Una conversa no és suficient. S´ha de fer
visible el pensament a través de:
Equips cooperatius
En parella
Amb un padrí
Escrits, post-its a un
mural, taules de
coavaluació
TAC
(xarxes socials, escriptura col·laborativa,
skype...)
Mapes mentals i
conceptuals.
Organitzadors gràfics
Dibuixos
Individualment
Agrupaments
Maquetes

4. Autoregular el propi coneixement és
necessari pels alumnes,
no pels mestres
Neus Sanmartí

5. Dibuixos

6. Com passa
la xocolata
dins el
nostre cos?
P4

7. Com passa
la xocolata
dins el
nostre cos?
(P4)
P4

8. Mar Soleto
Ceip Son Ferrer (Calvià-Mallorca)
P5

9. Com m’imagino que menja l’insecte pal?
Cicle
inicial
Teresa Pigrau

10. Dibuix del que anem a estudiar. Necessitem entendre la seva “lògica”
Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
Cicle
inicial

11. Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
Cicle
inicial

12. Com m’imagino la gallina per dins?
Cicle
Mitjà
Teresa Pigrau

13. Què sabem?- Conversació + dibuix
Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC.
1. Individualment fan un dibuix responent a les tres preguntes.
2. Després el grup base els posa en comú i en fa un de col·lectiu damunt una
cartolina
QUÈ ENTRA DE FORA? QUÈ PASSA DINS? QUÈ VEIM DES DE FORA?
La mestra els recorda la rúbrica del
treball en equip:
● Hem d´escoltar totes les
opinions
● Les opinions s´han
d'argumentar.
● Al mural hi aniran les que
s´aprovin per consens.
Cicle
mitjà

14. Què volem saber? Diàleg a partir dels dibuixos
per a dissenyar el guió d´investigació
Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC.
● Els portaveus dels equips base expliquen els dibuixos
● Cada grup ha de pensar algun aspecte per millorar el dibuix que s´ha exposat. Coavaluació
molt positiva perquè els ajuda a millorar els propis.
S´anoten els dubtes. La mestra comprova si hi ha representats els òrgans dels sentits i la seva
relació amb el sistema nerviós i l´aparell locomotor. Si hi ha el moviment com a resposta als
estímuls. Tots els continguts que no hi siguin els transformarem en preguntes per al guió
d´investigació.
Anotam cartonets amb les paraules clau (=paraules essencials que hem de descriure o definir)
Cicle
mitjà

15. Com ens movem? A Educació Física ens fem fotos uns
als altres de tots els moviments possibles
Font: Calveras, T. Proposta didàctica del CESIRE-CDEC.
● Diàleg a l´aula per
a presentar la
pregunta: Com ens
movem? Com ho
podem comprovar?
Primer
necessitaríem
recollir mostres de
tots els moviments
possibles.
● Cada grup base fa
una llista dels
moviments que
fotografiaran o
dibuixaran i qui
s´encarregarà de
fer i protagonitzar
cada foto.
Cicle
mitjà
Educació
Física

16. 5º. CEIP Coves d’en Cimany. Neus Sanmartí i Teresa Pigrau
El peix té pulmons
(una analogia amb
els humans)
Cicle
Superior

17. No dibuixa partícules
Les partícules es mouen cada vegada més
Dibuixa partícules i objectes
Les partícules conserven les distància
Les partícules canvien de grandària
Com
imagines
l´aigua en els
tres estats?
Neus Sanmartí
ESO

18. Maquetes

19. Representem processos
La maqueta ha d´aportar la resposta
a una pregunta complexa
Durant l´explicació es dóna més
rellevància al coneixement científic
que a la realització artística
Què li passa per dins quan menja una poma
i li surten excrements?
Imatge: Teresa Pigrau

20. On van a parar els macarrons que mengem?
(educació infantil, P4 CEIP Dovella + ICE UAB)
P4

21. Fase d´exploració. Maqueta amb materials reciclables
Què deu passar dins de l´ou perquè es formi un pollet?
Neus Garriga i Verdaguer
Maqueta i explicació d'un equip
1. Hi ha el
rovell i la clara.
Aquest plàstic
és l´aire. I
aquests puntets
blancs del
rovell és el lloc
on es formarà
el pollet
2.En el rovell
es va formant
el pollet, és
aquesta cosa
groga. Això
vermell és el
cordó per on
agafa l´aire i
la clara
3. És el
pollet. El
paper blau
és l´aire.
Quan
s’acabi la
clara i l’aire
sortirá
4. El pollet
ja ha sortit
de l´ou. Ara
respira com
nosaltres i
menja pel
bec

22. 1. Del rovell surten moltes venes ...
2. Es
comença a
formar el
pollet i el
cordó. El
plàstic és
l’aire.
3. En el rovell es comença a
formar el pollet i el cordó.
4. Cada vegada es va fent més
gran.
Fase d´exploració. Maqueta amb materials reciclables
Què deu passar dins de l´ou perquè es formi un pollet?
Neus Garriga i Verdaguer

23. 8
Text: Neus Sanmartí, Teresa Pigrau i Adrianna Gómez
Maqueta del bosc mediterrani
Simulació de dues situacions noves:
sequera i bosc amb pluges normals
Formulació de prediccions: quines
limitacions té tal organisme per fer les
funcions en tals condicions?
No hi hauria animals, perquè amb els
seus sentits captarien que no hi ha
aliment i buscarien un altre lloc ...
Els animals no tenen aliment i no
tenen energia ni vitamines i es moren
les cèl·lules...
Si no tenen aliment el cos es mor,
perquè les venes no poden repartir
aliment pel cos...
Cicle
Superior

24. On es troba la informació que fa que siguem com som?
Escrit. Què he posat a la maqueta i per què?
Equips fan suggeriments de millora
Escrit. Què canviaria
Enriquim model sistèmic amb noves preguntes
ESO.
Escola Pia
de Caldes

25. A través de l'experimentació

26. Què farem?
Font: Izquierdo, M. (2011):
Química a infantil i primària. Graó, Barcelona
Equips Base. A partir del conte d´Epaminondes. Cada equip
fa un experiment diferent. Contesten la mateixa pregunta:
Què els hi passat als materials que surten al conte quan se´ls
hi han provocat canvis?
MATERIAL ELEMENT
PROVOCADOR
DEL CANVI
CANVIS
PROVOCATS
Púding Pressió S´esmica
Mantega Calentor Es desfà
Canet Aigua S´ofega o es
banya
Barra de pa Fricció S´esmica
Panellets Corrent d'aire Es refreden
Pastissets Pressió S´esmiquen
Recerca científica Educació
infantil

27. Què ha passat durant l´experimentació?
Font: Izquierdo, M. (2011):
Química a infantil i primària.
Graó, Barcelona
PRÉMER ESCALFAR BANYAR
Educació
infantil

28. Què volem saber?
Font: Izquierdo, M. (2011):
Química a infantil i primària. Graó, Barcelona
A partir de la conversació sorgeixen les preguntes del guió
d´investigació.
1 Què passa si aixafam el púdding i la mantega? Què és el que els provoca
canvis? Les coses canvien sempre quan hi feim força? Què passa si els
banyem amb aigua?
2 Què passa si apliquem calor al púding i la mantega?
Grups 1, 2 (els tres grups fan els tres experiments)
Grup 3. Quines coses canvien si les prems, si les escalfes o les banyes?
Analitzem la llista. Com que no ho podem experimentar tot, eliminem els que canvien quan els
apliques les tres accions. Miram quins estan repetits. Vam elegir tres accions: PRÉMER, ESCALFAR,
BANYAR.
Educació
infantil

29. Amb objectes

30. Com es mesura?
(Introducció a les mesures no
estàndaritzades)
Fase d´exploració
Substituïrem la conversa inicial per
diverses activitats de classificació
d´objectes en funció de l'alçada. Quin
és més gran? Els podries ordenar?
FONT: Wise Old Factory

31. Què necessita del medi?
http://aladouce.blogspot.com.es/2011/03/marche-vole-ou-nage.html

32. Semblances i dif entre
un... i un.....
Tots els éssers vius (o
màquines)
necessiten el mateix
per viure o funcionar?
INTERACCIONS AMB EL MEDI
Comparar y contrastar
Educació infantil i primària
Animals d'aigua i animals de terra tamingthegoblin.blogspot.co.uk/

33. Escrits

34. Escola Infantil Verge
Miraculosa. Formentera
Després d´una conversa
inicial els alumnes van
anotar sobre una pissarra
vileda (o digital) totes les
idees que recordaven. Les
anotacions van donar lloc
a nous diàlegs.
Educació
infantil

35. Què mengen?
Com són per dins?
El procés de naixement
Escrit individual. Què creieu que aprendrem sobre les plantes?
(després d’una conversa inicial)
3r CEIP Bellaterra
A regar, a sembrar-les, a
cuidar-les, a tocar-les fluixet
Neus Sanmartí
Cicle
mitjà

36. Copia del llibre
sense comprendre
En argumentar,
no es refereix a
aspectes
rellevants
Ens hem de fixar com
descriu, defineix o
argumenta
Neus Sanmartí

37. - Fan una descripció. No
utilitzen cap model per a
explicar .
- Alguns parlen de que ...
‘els animals fugen pel foc’
- En general no veuen la
recuperació del bosc com
un procés d’interacció :
( ...després d’un temps el
bosc torna a estar com
abans)
5è. Coves d’en Cimany
Cicle
superior
Teresa Pigrau
La mestra analitza el text escrit

38. IES Marta Mata. Montornès del Vallès. Xarxa CB
ESO

39. Font: PILAR ETXEBARRIA
Unidad didáctica de CCNN.
3º de ESO

40. Mapes mentals i conceptuals
Objectius: fer visible, organitzar i comunicar el pensament.
Adonar-se dels avanços en els esquemes cognitius
Mapes mentals
o teranyines
Mapas conceptuals

41. Organitzadors gràfics
Objectiu:
Aprofundir en una pregunta en funció de l´estructura textual
que tindrà la resposta.
Comparar
contrastar.
Diagrames
de Venn
Causa-efecte
Seqüències.
Línies del temps
Rutines de
pensament
Problema-solució
Instruccions

42. Imatge: http://kristinmjordan.wordpress.com/
Quan la resposta a la pregunta
que hem plantejat és
concreta i segueix una sola
estructura (exemple: causa-
conseqüència: per què ha
augmentat el nombre de
porcs senglars a Catalunya?),
empram un organitzador
gràfic. Moltes vegades, però,
les preguntes dels projectes
són més complexes. En aquest
cas és millor fer el procés per
parts, pregunta a pregunta.

43. Comparar i contrastar. Diagrames de Venn
Font: Taming The Goblin

44. Diagrames de Venn
Eduteka

45. Diagrames de causa-efecte Quan les preguntes sobre les que
pensam tenen una relació de
causalitat amb les respostes.
Judie Baxter
Swimming into second grade

46. Problemes i solucions
Font: Connectualise.connect.com

47. Línies del temps
Aplicacions TIC per
fer línies del temps

48. Amb eines TIC

49. Un mural
digital

50. Escriptura col·laborativa amb
google docs
Veure l´explicació de
n´Àngels Pons sobre Google
Drive.
Google Drive és una
plataforma que col·laborar
online per a:
escriure, dibuixar, fer
presentacions, fulls de
càlcul i mapes

51. Dossiers digitals compartits
Evernote
Permet guardar apunts de classe, textos, imatges, vídeos, enllaços i classificar-los no
només amb etiquetes sinó amb quaderns. Els quaderns ademés poden ser compartits pels
alumnes. Una eina imprescindible. Quan la descobreixes deixes d´emprar marcadors
socials. Vull veure exemples de per a què serveix Vull veure un tutorial
Quaderns
Etiquetes

52. Una imatge amb so
Blabberize. Simplement penges una imatge (una paraula clau, una construcció gramatical
o el resum visual d´un projecte) i llavors graves la teva veu explicant tot el que saps
sobre aquella paraula, expressió o projecte.

53. Un avatar amb so
Voki
És Igual que
Blabberize però
l'alumne crea el
seu avatar. Els
agrada molt.
Clicau a CREATE
per fer una prova i
veureu que fàcil.

54. De quina manera la
tonyina passa del mar a
la taula?
Fer un còmic on cada
vinyeta sigui una fase del
procés.
- Estructura cooperativa 1, 2, 4?
- Foli rotatori?
- Posada en comú tota la classe.
Suggerir millores a altres equips?
Anotar preguntes?
Vull anar a
Stripgenerator
comiclife.com
Un CÒMIC
DIGITAL

55. Tècniques cooperatives
per a connectar amb els
coneixements previs
Serveixen per a preparar l´ escrit,
mapa o dibuix

56. Núvols de pensament Tècniques cooperatives
Clicar aquí
per veure com
es treballa a
l´aula
Foto: Alumnes de 1r de l´Escola Pintor Torrent de Ciutadella (Menorca),
practicant després del modelatge de la mestra (Júlia Al·lès).
Per estimular la creativitat

57. Pluja d´idees o
brainstorming
Tècniques cooperatives
Clicar aquí per
veure com es
treballa a l´aula
Font: A teacher's treasure
Per estimular la creativitat

58. Amb post-its Tècniques cooperatives
1. Primer els anotem
individualment
2. Comparem amb els companys
3. Sintetitzem les idees
4. Les compartim en gran grup
Clicar aquí per veure com es
treballa a l´aula
Font: http://lh4.ggpht.com/
Per estimular la creativitat

59. Font: Edutopia
1. Anoten els
pensaments a
post-its.
2. Rúbrica=
Mestra
decideix en
què necessita
millorar.
3. Formació
dels grups en
funció de
necessitats.
Escrits a Post-its + Aprenentatge Cooperatiu

60. Estructura
cooperativa
Mural giratori
Font de la imatge

61. Debat inicial sobre un problema que no té una solució
evident o requereix una explicació.
Debats

62. Baròmetre d´opinions Tècniques cooperatives
Clicar aquí per
veure com es
treballa a l´aula
Font: 123RF
Per estimular la creativitat
Es coloquen dos cartells als
extrems de l´aula. Un que
diu vertader i un que diu:
fals. Els alumnes s´han de
desplaçar al costat del cartell
corresponent en funció de la
seva opinió. També poden
ser els alumnes els que
plantegin les preguntes.

63. Què és el que ja sé? Què vull saber?
Un company t´ajuda a
pensar en veu alta:
Quins són els meus
propòsits? què hi
busco?
què m´aportarà? què
en sé? De què parla?
què pretén l´autor?
Font: Chartcums.wordpress.com
En parella o amb el padrí

64. Font: Col·legi Montserrat, traduït de Project Zero, Harvard Graduate
School of Education
En catalá aquí resumit.
Una rutina de
pensament

65. 1. FASE EXPLORACIÓ. De tots els problemes que pateix un refugiat durant el procés
migratori quin creus que és el més important i per què? RUTINA DE PENSAMENT.
Projectem la imatge d´un pont o bé el dibuixam en un mural. Resposta
individual 3 idees, 2 preguntes i 1 metàfora. Diàleg en parelles practicant
l´escolta activa i les anotarem dins aquest full de treball.
2. Posada en comú dins l´equip.
3. Posada en comú grup-classe. Quins dubtes hi queden? (ampliació del
guió)
Una rutina de
pensament
Font: Harvard Graduate School of Education. Thinking Routines.

66. Tècniques
cooperatives
Jocs, concursos
Clicar aquí
Per connectar amb els
coneixements previs
Imatge: Escola Sant Andreu. Badalona

67. Clicar aquí per veure com es
treballa a l´aula
Font: 123RF
Es coloquen dos cartells als
extrems de l´aula. Un que
diu vertader i un que diu:
fals. Els alumnes s´han de
desplaçar al costat del cartell
corresponent en funció de la
seva opinió. També poden
ser els alumnes els que
plantegin les preguntes.
Un
qüestionari
d’opinió

68. Jocs de rol

69. Un pas endavant
Lucius
Pare de
Lucius,
plebeu
Domitila,
germanaEsclavaPatrici
- Podràs tenir un càrrec com a
magistrat a la teva ciutat
- Tens dret a anar a escola fins els
17 anys.
- Podràs elegir amb qui te vols
casar
- Pagaràs impostos
- Podràs canviar d´estament social
- Tens dret a un judici just

70. Materials d´aula.
Veure aquest exemple amb tot el
procés. Neus Garriga