1. Prepirineu
Plana
del
Pirineu axial Rossell—
Catalunya: Cerdanya
P i r i n e u
el relleu
Plana
de
El relleu de Catalunya es pot organitzar en quatre Prepirineu
Serralada
lÕEmpordˆ
Tr a n s v e r s a l
grans unitats:
– El Pirineu. l
ra
o
– El Sistema Mediterrani. D e p r e s s i — r
a
l
e l
i t
a l
o P r i o r
t i t
– La Depressió Central. C e n t r a l l
i —
s i a n a
L
e e s d
r p r r r l a
– La Serralada Transversal. a
P D e e
t r r
a
d i e
a d S
l e
a
r M
r
El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord de Cubeta S
e a
m
de M—ra e
Catalunya. Està format per serralades interiors t
s
(Pirineu axial*) que superen els 3 000 m d’alçada i
M A R
S
i per serralades exteriors de menor altitud (Prepi- M E D I T E R R Ë N I A
rineu).
Delta de lÕEbre
0 50 km
El pic més alt del Pirineu català és la Pica
d’Estats (3 143 m).
Font 1. Les grans unitats del relleu de Catalunya.
Font 2. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Font 3. El congost de Mont-rebei es troba al Prepirineu.
Maurici es troba al Pirineu axial. El Pirineu axial presen- El Prepirineu presenta blocs de granit amb congostos, és a
ta l’aspecte dels paisatges alpins*, amb muntanyes escar- dir, valls molt estretes excavades per les aigües dels rius pro-
pades, valls aïllades, boscos, prats i petits llacs. cedents de la zona axial.

2. El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa catalana for-
mant una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral i
la Serralada Litoral. La primera, de més altitud, està formada per
un seguit de massissos* (les Guilleries, el Montseny, el Montsant,
Montserrat, els Ports…). La segona està formada per un seguit de
serres d’altitud moderada. Entre aquestes dues alineacions s’estén
una fossa* allargassada: la Depressió Prelitoral.
Font 4. El pic més alt de la Serralada
La Depressió Central és el Prelitoral és el Turó de l’Home, al
territori enfonsat comprès entre el Montseny (1 706 m).
Pirineu i el Sistema Mediterrani.
Està formada per una plana cen-
tral (les comarques del Segrià i del
Pla d’Urgell) i per un seguit d’alti- VOCABULARI
plans, com el de la Segarra. També Axial. Referit a un eix. Aplicat al Piri-
s’hi troben conques d’erosió*, com neu, designa la part central, que po-
ara la de la Conca de Barberà. dria ser l’eix de la serralada.
Paisatge alpí. Paisatge propi dels
Alps o d’altres muntanyes d’altitud
similar. Es caracteritza pels prats
verds per damunt dels 1 800 m i
Font 5. Vista aèria del Pla d’Urgell. pels boscos d’avets i de faigs per
sota d’aquesta altitud.
La Serralada Transversal con- Massís. Conjunt muntanyós roca-
necta el Pirineu amb el Sistema llós, caracteritzat per les formes pe-
Mediterrani i separa la Depressió sants i per una altitud moderada.
Central de la plana de l’Empordà. Fossa. Territori enfonsat per l’ensor-
Al mig d’aquesta zona es troba la rament d’una part del terra.
zona volcànica d’Olot, amb més de Conca d’erosió. Territori format per
erosió i envoltat de muntanyes.
40 cons volcànics.
Recorda
Un altiplà és una elevació més o
menys plana de terreny.
Font 6. Zona volcànica de la Garrotxa.
A C T I V I T A T S SABIES QUE…?
El cim més alt de Catalunya, la
1. Enumera les unitats de relleu de Catalunya.
Pica d’Estats, es diu així perquè
2. Mira el mapa del relleu de Catalunya i digues per on creus que un dels vessants coincideix amb
s’haurien de traçar les vies de comunicació terrestre per comunicar la frontera de l’estat francès i l’al-
el delta de l’Ebre amb la plana de l’Empordà. tre amb la de l’estat espanyol.

3. Catalunya:
la G
ar
o na Emb. de
Borén
Emb. de
Graus
F r a n ç a
els rius Llacs Val
d’Aran Emb. de
Emb. de
Cavallers
Sallente
Llacs
Emb. de
Tavascan
Emb. de
d’Espot Torrassa la
Emb. Andorra
Els rius catalans, llevat de l’Ebre, de Llesp Llacs de
ó
a
Cabdella
re s
Emb. de
la
Emb.
Pa l
d’Escales Emb. la Portbou
són curts i poc cabalosos. Gairebé
e l Frese r
e l S e gre de Núria Mu g
ra
Emb. de
na
a
gue
Boadella
o rç a
No
la
tots els rius formen part del vessant e l Flu v ià
a Riba g
Emb. de
g
Emb. de la Emb. de
el Te
St. Antoni
Emb. Llosa del Cavall la Baells
d’Oliana Emb de
mediterrani. Només la Garona, Emb. de
r
er
Colomers el T
Terradets
e l Llo b r e g a t
er
Nogu
Emb. de Emb. de Emb Emb de
Canelles Emb. de
St. Ponç de Sau Susqueda
que neix a la Val d’Aran, és del ves- l
Emb. de Rialb Emb de
a
Camarasa Pasteral
Emb
a
Emb. de de Seva
el C
Santa Anna
sant atlàntic. Emb. de St.
a rd
Llorenç de Montgai
Emb. de
ene
Emb Sta. Fe
r
de Vallforners dera
To r
la
e
r
gr
Se
s
sò
el
Be
Emb. de St.
Martí de Tous
el
Emb.
l’A
d’Utxesa
no
i a
ia
Recorda
e l Llo
e l F oix
A
Emb. de re
b
n
el Gaià
Margalef ga t
Una xarxa hidrogràfica està formada Emb. de Emb. de Emb
à
el
Riba-Roja Flix Emb. de de Foix
r r
Fra
Siurana
pel conjunt de rius i afluents que nei- Emb.
n co lí
del Catllar
Emb. de
Guiamets Emb. de
e
xen en una mateixa serralada i des- i t
Riudecanyes
e d
e
br
emboquen en un mateix riu o mar. l’E
M
a r Xarxa Pirineu-Ebre
M Xarxa Pirineu-Mediterrània
Font 7. La xarxa hidrogràfica la
Sèn
Xarxa Mediterrània
i a Vessant atlàntic
catalana.
El riu més cabalós de Catalunya és l’Ebre. Tot i això, l’Ebre
només passa per Catalunya en el seu darrer tram i forma un dels
deltes més importants de la Mediterrània. VOCABULARI
Durant el segle XX, s’han construït diversos embassaments al Aigües residuals. Aigües que s’han
llarg dels rius de la xarxa pirinenca, per tal de generar electricitat utilitzat en la indústria per netejar,
i de garantir el subministrament d’aigua als conreus i als nuclis dissoldre o refredar i que contenen
residus diversos. Un cop fetes ser-
urbans. Actualment a Catalunya n’hi ha més de 40. vir, són abocades als rius o a la mar.
A Catalunya hi ha molts llacs de petites dimensions. La ma-
Estiatge. Disminució del cabal d’un
joria es troben als Pirineus, entre els 2 200 i els 2 400 metres d’al- riu a l’època de l’estiu. Alguna vegada
titud. Fora del Pirineu només hi ha un llac d’importància: l’es- pot ser que fins i tot no portin aigua.
tany de Banyoles.
Els rius catalans han estat importants en les comunicacions, ja
que en un país tan muntanyós com Catalunya, moltes carreteres
i vies fèrries s’han construït seguint el traçat dels rius.
Els rius catalans han sofert en els darrers trenta anys una agres- SABIES QUE…?
sió contínua, sobretot pel vessament d’aigües residuals* provi- El primer embassament de Cata-
nents de la indústria i també pels purins provinents de les gran- lunya va ser el de Camarasa (a la
Noguera Pallaresa). Es va cons-
ges porcines i bovines. Els purins procedeixen de l’orina dels ani-
truir l’any 1920. L’últim, inaugu-
mals domèstics estabulats. Aquest problema s’intenta combatre rat l’any 2000, és el de Rialb
amb lleis que obliguin les fàbriques a filtrar bé les aigües residuals (al curs mitjà del Segre).
i amb la construcció de depuradores.

4. XARXES HIDROGRÀFIQUES DEL VESSANT MEDITERRANI
Xarxa Pirineu-Ebre. Està formada pels rius que neixen
al Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallare-
sa, la Noguera Ribagorçana i el Segre). Són els rius
que duen més aigua al llarg de l’any, gràcies a les plu-
ges i nevades de les seves capçaleres.
Font 8. La Noguera Pallaresa.
Xarxa Pirineu-Mediterrània. Està formada pels rius que
neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània
(el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són menys cabalosos
que els que desemboquen a l’Ebre.
129
Font 9. El Fluvià.
Xarxa Mediterrània. Està formada pels rius que neixen
a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la mar
Mediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la
Tordera). Són molt curts, tenen poc cabal i sofreixen
llargs estiatges*.
Font 10. El Francolí.
A C T I V I T A T S
3. Indica el nom de dos rius no esmentats en el text 5. Esmenta el nom de tres rius que sofreixen un es-
que pertanyin a cadascuna de les tres xarxes hidro- tiatge rigorós. Per quines raons els rius que has es-
gràfiques catalanes. mentat sofreixen un llarg estiatge?
4. A quina xarxa es troben els rius més cabalosos de 6. Què es fa per tal de resoldre el problema de la
Catalunya? Raona la resposta. contaminació dels rius?