SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Helena Horcas
Lidia Luengo
L’Edat Moderna dura des de 1492 fins 1789
Va sorgir a Itàlia en el s. XIV.
Va ser un moviment filosòfic, Intel·lectual i cultural, es va
iniciar amb Renaixement, i es va estendre a través
d’Europa.
Els centres d’aquest moviment van ser Roma i els
següents palaus:
L’humanisme va marcar la transició entre l’Edat Mitjana i la
Moderna pel fet de que va ser molt important, va canviar la
manera de pensar.
Van passar del teocentrisme al antropocentrisme, és a dir, que
van passar de creure que el centre de l’Univers era Déu a
veure el món de manera que l’home i les seves necessitats ho
eren.
L’humanisme va estar representat en
les obres i en els estudis sobre
l'anatomia i el funcionament del cos
humà.
En la ciència, es van produir importants
descobriments en diverses rames del
saber com la física, les matemàtiques,
la enginyeria, la medicina, etc., el que
va contribuir a un estudi real de la
Història de la humanitat.
Va tenir gran importància en els segles XIV y XV.
En la literatura, es va destacar la poesía palaciana
(que va surgir dins dels palaus), escrita per nobles
que van retratar els usos y els costums de la cort.
Alguns escritors italians que van causar més impacte
van ser:
Dante Alighieri amb la Divina comedia.
Petrarca amb el Cancionero.
Boccaccio amb el Decamerón.
Bernat Metge va neixer a Barcelona entre 1340 i 1346 fins al
1413. Va ser un escriptor català. Està considerat com un dels
millors prosistes catalans, indroductor de l’estil renacentista
en la literatura catalana.
Obres:
• -Llibre de Fortuna e Prudència.
• -Sermó humorístic i paròdic
• -Lo Somni
Traduccions:
• - De vetula (Ovidi)
- Valter e Griselda (Petarca)
La impremta va tenir un paper molt important,
al’edat mitjana, els llibres s’havien de copiar a mà, La
imprempta va aprèixer a mitjan del segle XV, per
l’alemany Gutenberg.
Aixi, doncs, es podien treure copies molt més
ràpidament.
Aquest invent va fer que augmentes el nombre de
lectures.
Tots els llibres editats abans del 1500
s’anomenen incunables.
La psicologia humanista va tindre el seu origen als anys 50.
La psicologia humanista ensenya que l’ésser humà té al seu
interior un potencial d’auto-realització. No té el propòsit
de realitzar una adaptació dels conceptes psicològics
existents, però si una nova aportació al camp de la
psicologia.
L'Humanisme secular és un moviment filosòfic que s'ocupa
de la justícia social, la raó humana i la ètica. Seguidors del
Naturalisme, els humanistes seculars són generalment
ateus o agnòstics.
Per contra, un humanista secular es basa en la raó, la
ciència, l'aprenentatge a través dels relats històrics i de
l'experiència personal, i aquests són els suports ètics i
morals que poden donar sentit a la vida.
És una denominació cristiana protestant que segueix les
doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Va ser creat per Enric VIII.
Hi ha dos sagraments: baptisme i comunió.
No es creu en la Mare de Déu ni els Sants. La missa és
reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els
cants.
És una denominació cristiana protestant basada en els
ensenyaments teològics del reformador Joan Calví.
Per al calvinisme, Déu està present no només en els actes
religiosos, sinó en totes les activitats de la vida humana.
La doctrina calvinista és, doncs, una doctrina
del monergisme; és a dir, que la salvació no és un esforç
entre Déu i l'home, sinó que depèn completament de Déu.
Nadie está excluido de pedir a
Dios, la puerta de la salvación
está abierta para todos los
hombres.
La seva aparició, va dividir el món cristià en un
sector protestant i un altre d’ obediència papal.
Les causes estan vinculades al gran poder social,
econòmic i polític que va adquirir l’ església, que
s’ havia anat allunyant de la seva missió
espiritual. Els sacerdots tenien poca preparació i
escassa la preocupació pastoral.
Els fidels podien aconseguir el perdó, mediant
indulgències. També hi havia causes socials i
polítiques:
Reforçar el seu poder amb l’ aparició dels béns
de l’Església.
Establiment d’una església sotmesa a la seva
autoritat i desvinculada de Roma
Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'ordre dels
agustins, que en ni el viatge que va fer a Roma l'any 1510
va poder observar la decadència moral en que vivia
l'Església i per tant va iniciar les seves crítiques a la
forma de vida de la jerarquia eclesiàstica. Luter va rebre
el suport dels prínceps i dels nobles. La Reforma Luterana
fomenta:
• La salvació per la fe
• El sacerdoci universal
• L'autoritat de la Bíblia
Es van fundar nous ordres religiosos amb més disciplina i
preparació religiosa.
Per lluitar contra el protestantisme, es va reorganitzar la
Inquisició i es va establir un “Índex de llibres prohibits”.
Tot aquest moviment va culminar en el Concili de Trento
(1545-1563), que va reformar els dogmes del catolicisme.
El concili va prendre també diverses mesures
moralitzadores i es van crear seminaris per millorar-ne la
formació.
En el país
de los
ciegos, el
tuerto es
el rey
Conocer es
vivir una
realidad que la
ignorancia
impide
disfrutar.
Los muchos
libros a
unos
hicieron
sabios y a
otros locos
Muero siendo
un buen
servidor del
rey, pero
primero de
Dios.
L’Humanisme es va estendre per Europa a partir del segle XV.
A l’any 1450 la població Europea va experimentar grans
augments econòmics.
Va créixer la població i la producció dels aliments.
L’increment del comerç va donar lloc a l’augment, també, de
la vida en les ciutats, especialment en Itàlia i els Països
Baixos.
Alguns intel·lectuals que es dedicaven a l’ensenyament, la
reflexió filòsofa o religiosa, a les lletres o que participaven
com funcionaris dels governs municipals, foren els que van
expressar aquesta nova mirada al món.
En les seves obres es van apartar de la tradició ideològica
medieval.
L'entrada de humanisme a Catalunya pot situar-se pel
1380, en el moment en que va començar a operar-se un
canvi en la prosa i que s'emprèn la primera traducció
de Petraca, ens referim a l'obra Calter e Griselda, per
part de Bernat Metge.
Bernat Metge Felip de Malla
Antoni Canals Ferran Valentí

More Related Content

What's hot

Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesEnric Estellé
 
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)lluchvalencia
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVSílvia Montals
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniquescarme
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleMsais
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 

What's hot (20)

Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 

Similar to L' humanisme

Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...MartaRibasTur
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i ReformaSílvia
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixementrguas
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
Humanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantHumanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantMontserratEscapa
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernElisabet Castany
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reformarafelsegui
 
Història de la Religiositat
Història de la ReligiositatHistòria de la Religiositat
Història de la ReligiositatAlbert Solé
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESORafael Palomero Caro
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 

Similar to L' humanisme (20)

Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
Humanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantHumanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestant
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Història de la Religiositat
Història de la ReligiositatHistòria de la Religiositat
Història de la Religiositat
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
 
La Il.Lustracio
La Il.LustracioLa Il.Lustracio
La Il.Lustracio
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
La Il.Lustracio
La Il.LustracioLa Il.Lustracio
La Il.Lustracio
 

L' humanisme

  • 2. L’Edat Moderna dura des de 1492 fins 1789 Va sorgir a Itàlia en el s. XIV. Va ser un moviment filosòfic, Intel·lectual i cultural, es va iniciar amb Renaixement, i es va estendre a través d’Europa. Els centres d’aquest moviment van ser Roma i els següents palaus:
  • 3. L’humanisme va marcar la transició entre l’Edat Mitjana i la Moderna pel fet de que va ser molt important, va canviar la manera de pensar. Van passar del teocentrisme al antropocentrisme, és a dir, que van passar de creure que el centre de l’Univers era Déu a veure el món de manera que l’home i les seves necessitats ho eren.
  • 4. L’humanisme va estar representat en les obres i en els estudis sobre l'anatomia i el funcionament del cos humà. En la ciència, es van produir importants descobriments en diverses rames del saber com la física, les matemàtiques, la enginyeria, la medicina, etc., el que va contribuir a un estudi real de la Història de la humanitat.
  • 5. Va tenir gran importància en els segles XIV y XV. En la literatura, es va destacar la poesía palaciana (que va surgir dins dels palaus), escrita per nobles que van retratar els usos y els costums de la cort. Alguns escritors italians que van causar més impacte van ser: Dante Alighieri amb la Divina comedia. Petrarca amb el Cancionero. Boccaccio amb el Decamerón.
  • 6. Bernat Metge va neixer a Barcelona entre 1340 i 1346 fins al 1413. Va ser un escriptor català. Està considerat com un dels millors prosistes catalans, indroductor de l’estil renacentista en la literatura catalana. Obres: • -Llibre de Fortuna e Prudència. • -Sermó humorístic i paròdic • -Lo Somni Traduccions: • - De vetula (Ovidi) - Valter e Griselda (Petarca)
  • 7. La impremta va tenir un paper molt important, al’edat mitjana, els llibres s’havien de copiar a mà, La imprempta va aprèixer a mitjan del segle XV, per l’alemany Gutenberg. Aixi, doncs, es podien treure copies molt més ràpidament. Aquest invent va fer que augmentes el nombre de lectures. Tots els llibres editats abans del 1500 s’anomenen incunables.
  • 8. La psicologia humanista va tindre el seu origen als anys 50. La psicologia humanista ensenya que l’ésser humà té al seu interior un potencial d’auto-realització. No té el propòsit de realitzar una adaptació dels conceptes psicològics existents, però si una nova aportació al camp de la psicologia.
  • 9. L'Humanisme secular és un moviment filosòfic que s'ocupa de la justícia social, la raó humana i la ètica. Seguidors del Naturalisme, els humanistes seculars són generalment ateus o agnòstics. Per contra, un humanista secular es basa en la raó, la ciència, l'aprenentatge a través dels relats històrics i de l'experiència personal, i aquests són els suports ètics i morals que poden donar sentit a la vida.
  • 10.
  • 11. És una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra. Va ser creat per Enric VIII. Hi ha dos sagraments: baptisme i comunió. No es creu en la Mare de Déu ni els Sants. La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els cants.
  • 12. És una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví. Per al calvinisme, Déu està present no només en els actes religiosos, sinó en totes les activitats de la vida humana. La doctrina calvinista és, doncs, una doctrina del monergisme; és a dir, que la salvació no és un esforç entre Déu i l'home, sinó que depèn completament de Déu. Nadie está excluido de pedir a Dios, la puerta de la salvación está abierta para todos los hombres.
  • 13. La seva aparició, va dividir el món cristià en un sector protestant i un altre d’ obediència papal. Les causes estan vinculades al gran poder social, econòmic i polític que va adquirir l’ església, que s’ havia anat allunyant de la seva missió espiritual. Els sacerdots tenien poca preparació i escassa la preocupació pastoral.
  • 14. Els fidels podien aconseguir el perdó, mediant indulgències. També hi havia causes socials i polítiques: Reforçar el seu poder amb l’ aparició dels béns de l’Església. Establiment d’una església sotmesa a la seva autoritat i desvinculada de Roma
  • 15. Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'ordre dels agustins, que en ni el viatge que va fer a Roma l'any 1510 va poder observar la decadència moral en que vivia l'Església i per tant va iniciar les seves crítiques a la forma de vida de la jerarquia eclesiàstica. Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles. La Reforma Luterana fomenta: • La salvació per la fe • El sacerdoci universal • L'autoritat de la Bíblia
  • 16. Es van fundar nous ordres religiosos amb més disciplina i preparació religiosa. Per lluitar contra el protestantisme, es va reorganitzar la Inquisició i es va establir un “Índex de llibres prohibits”. Tot aquest moviment va culminar en el Concili de Trento (1545-1563), que va reformar els dogmes del catolicisme. El concili va prendre també diverses mesures moralitzadores i es van crear seminaris per millorar-ne la formació.
  • 17. En el país de los ciegos, el tuerto es el rey Conocer es vivir una realidad que la ignorancia impide disfrutar. Los muchos libros a unos hicieron sabios y a otros locos Muero siendo un buen servidor del rey, pero primero de Dios.
  • 18. L’Humanisme es va estendre per Europa a partir del segle XV. A l’any 1450 la població Europea va experimentar grans augments econòmics. Va créixer la població i la producció dels aliments. L’increment del comerç va donar lloc a l’augment, també, de la vida en les ciutats, especialment en Itàlia i els Països Baixos. Alguns intel·lectuals que es dedicaven a l’ensenyament, la reflexió filòsofa o religiosa, a les lletres o que participaven com funcionaris dels governs municipals, foren els que van expressar aquesta nova mirada al món. En les seves obres es van apartar de la tradició ideològica medieval.
  • 19. L'entrada de humanisme a Catalunya pot situar-se pel 1380, en el moment en que va començar a operar-se un canvi en la prosa i que s'emprèn la primera traducció de Petraca, ens referim a l'obra Calter e Griselda, per part de Bernat Metge. Bernat Metge Felip de Malla Antoni Canals Ferran Valentí