1. ES VISITES DE JUAN FRANCISCO DE GRACIA E DE TOLBA,
FRANCISCO DE ZAMORA PEINADO, PASCUAL MADOZ E
JULI SOLER SANTALÓ EN TERÇON DE LAIRISSA .
1613-1789-1845-1906
VII Col·loqui d’Estudis Transpirinencs
Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l’actualitat
Salardú (la Val d’Aran), 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2011
2. Es visitadors
Juan Francisco de Gracia de Tolba. 1613
Francisco de Zamora Peinado. 1788-1789
Pascual Madoz, 1845
Juli Soler Santaló, 1906
3. Eth terçon de Lairissa
Juan Francisco de Gracia descriu coma darrèr terçon en importància ath
de Lairissa, que depen dera jurisdiccion deth baile de Bossòst.
Conten era vila de Vilamòs e es lòcs d’Arres de Sus, Arres de Jos, Benós,
Begós e Arró.
Gracia mos ditz qu’en aguest terçon i a dus tors fòrtes ath costat des
glèises parroquiaus de Benós e Arró.
Comente qu’en terçon se i trapen repartidi diuèrsi arcabussi.
4. Vilamòs
Caplòc deth terçon
Vila damb Ajuntament
Sègle XVII
2 glèises, 60 beneficis
30 cases
Sègle XVIII
1 glèisa, 1 capèla.
1 rector e 3 beneficis
Sègles XIX-XX.
1 caperan
60 cases en XIX
58 cases en XX
5. Arres de Jos e Arres de Sus
Es dus Arres compartissen des d’antic Ajuntament
Sègle XVII
10 cases, cadun
1 glèisa e 1 benefici, cadun
Sègle XVIII
1 glèisa
1 capèla en Arres de Jos
1 rector e 1 porcionèr
Sègle XIX
62 cases, entre es dus
1 glèisa
1 rector e 1 porcionèr
Sègle XX
40 cases, Arres de Sus
51 cases, Arres de Jos
1 glèisa, 1 capèla
6. Arró
Lòc damb Ajuntament, en sègle XX passe a èster lòc
agregat.
Sègle XVII
10 cases
1 glèisa, 1 benefici
Sègle XVIII
25 cases
1 glèisa, 1 rector, 1 vicari
Sègle XIX
24 cases
Sègle XX
23 cases
8. Benós, Begós e Es Bòrdes
Sègle XVII Sègle XIX
Benós e Begós, 12 cases Benós, 16 cases
Benós, 2 glèises, 1 benefici Begós, 10 cases
Begós, 1 glèisa, 1 benefici Es Bòrdes, 50 cases
Sègle XX
Sègle XVIII Benós, 13 cases
Benós, 22 cases, 1 glèisa Begós, 7 cases
Begós, 11 cases, 1 glèisa Es Bòrdes, 63 cases
Es Bòrdes, 64 cases, 1 glèisa En aguest sègle eth districte municipau ei
format per Benós e es sòns agregats Benós,
Arró, Es Bòrdes e era Bordeta