1. Irene León, Ruth Garrido, Víctor Gutiérrez i Eric Hidalgo. LA FORMACIÓ DELS IMPERIS.

3. El focus de rivalitat es va centrar en Àfrica i Àsia.

4. El Regne unit i França van formar els imperis més extensos.

5. Alemanya, Bèlgica i Itàlia van començar l’expansió imperialista per Àfrica i per Àsia en menor grau durant l’últim terç del segle XIX.

7. La costa occidental: factories comercials que tractaven principalment amb esclaus. Regne Unit, França, Portugal i Espanya.

8. Costa mediterrània: França posseïa Algèria com una colònia de poblament, des d’ons’extengué cap a Tunísia i el Marroc.

9. 1869- construcció del canal de Suez.

10. 1882- Egipte ocupat pel Regne Unit.

11. Extrem sud:

12. 1815- els britànics s’estableixen a la colònia del Cap, fundada el s. XVII pels colons holandesos (bòers).

14. L’ocupació anglesa d’Egipte ( força l’expanció francesa cap el Magrib i la zona subsaharian)

15. Pretensions colonials d’Alemanya

16. Problemàtica de la colonització de la conca del riu Congo

17. Això provoca que el canceller Bismark iniciés la conferència internacional a Berlin el 1885 amb la finalitat d’evitar els conflictes i desenvolupar unes condicions favorables per al comerç i l’ocupació de territoris amb els acords següents:

18. Lliure navegació pels rius Congo i Níger.

19. Lliure comerç a l’Àfrica central.

20. Creació d’un Estat lliure del Congo, sota la presidència de Leopold II (Bèlgica).

22. Alemanya aconsegueix impedir que es formés un territori britànic entre el Caire i el Cap però no pot establir-se des de Tanzània fins al Camerun.

23. L’imperi britànic talla l’expansió d’est a oest de França i Portugal.

26. Van exterminar gairebé tota la població aborigen.

28. En el segle XIX, domini total de les potències imperialistes (econòmic i polític)

29. A diferència del que va passar a l’Àfrica, a més de les potències tradicionals (França, Gran Bretanya, Holanda…) van intervenir de noves:

30. Rússia

31. EE.UU.

33. França, Gran Bretanya i Holanda pel control del sud-est asiàtic

34. Gran Bretanya i Rússia per l’Àsia Central

35. EE.UU. i Espanya per les illes Filipines

37. L’antiga colònia anglesa (1763) va ser reorganitzada després de la rebel.lió dels sipais (1857-58) amb una nova administració: l’Acta de Govern (control directe de la corona anglesa a través d’un virrei).

38. Per garantir un territori de seguretat al voltant de la colònia, rivalitats amb:

39. França, pel control de Birmània (1886)

42. Els anglesos equilibraven la compra de té i seda amb la venda d’opi de l’Índia. El 1839 el govern xinès prohibirà la venda d’opi i s’iniciarà la GUERRA DE L’OPI fins el tractat de Nanquín (1842):

43. Obertura de dotze ports al comerç internacional

45. Explotació de mines

46. Ferrocarrils

48. Revolta popular dels bòxers (1900-1901)

51. Més tard, els EEUU van iniciar una expansió per l’interior del continent la colonització de l’Oest.

52. Van comprar diversos territoris:

53. 1803-Louisiana (a França)

54. 1819-Florida (a Espanya)

55. 1867-Alaska (a Rússia)

58. Va exercir un fort control sobre Cuba, ja que va intervenir en la guerra de la independència cubana.

59. Va comprar les Filipines i va annexionar-se Puerto Rico gràcies al triomf sobre Espanya.

60. Es va crear un imperialisme a les zones llatinoamericanes (dirigits desde Washington).

62. El Japó havia d’ampliar els seus territoris.

63. Guerra amb la Xina (1894-1895):

64. Formosa (actual Taiwan)

65. Port Arthur

66. Guerra amb Rússia (1904-1905):

67. Kurils

68. Sakhalin

71. Al 1830 només tenia posicions costaneres o insulars, segons els seus interessos.

72. Això facilitava el control de les rutes de l’Atlàntic, la Mediterrània i l’Índic.

73. La intensificació colonial va ser impulsada el 1870 pel primer ministre B. Disraeli i el ministre J. Chamberlain

74. L’interès era principalment l’Índia, ja que era el territori més important pel que fa a l’explotació de recursos(cotó, blat, olis, te i minerals)

75. Van penetrar cap al Sudan i Kenya per la zona d’Egipte, així controlaven el canal de Suez.

77. La seva extensió va arribar a Tunísia, el Marroc i el Congo per tal d’unificar-les amb les possessions del Senegal.

78. A Àsia crea la Unió Indoxinesa i va aconseguir avantatges comercials amb la Xina.

79. El principal impulsor va ser el primer ministre JulesFerry.

81. Amb la Conferència de Berlin, va aconseguir a l’Àfrica les colònies de l’actual Namíbia, Tanganyica, Togo i Camerun.

84. Enciclopèdia Encarta.

85. www.wikipedia.org

86. www.todomonografias.com

87. www.claseshistoria.com

88. www.eciclopedia.cat