2. Context i causes de l’imperialisme
Context: Segona Revolució Industrial → innovacions tècniques, noves formes
d’organització del treball, creixement de la banca .
▲ producció i del comerç + millora dels transports
Cronologia: útlim terç s. XIX – princ s. XX
CAUSES
• econòmiques.
Necessitat de comprar matèries primeres a bon preu. Vendre excedent de
producció (compte!) i invertir capital (infraestructures per benefici propi)
• demogràfiques.
Excedent de població europea (industrialització → atur). Emigració a zones ja
conegudes.
• polítiques.
Importància d’ampliar fronteres, controlar grans territoris (rivalitats entre
països)
• ideològiques.
Defensa en la superioritat d’unes races i el deure de civilitzar les inferiors.
Racisme. Poques veus en contra.
4. Conquesta, organització i explotació de les colònies
Exploració i conquesta
-Viatges científics i exploracions geogràfiques + curiositat per descobrir noves terres.
- 1859. Charles Darwin. L’origen de les espècies.
- escriptors com Jules Verne
- exploració de grans rius africans: Congo, Níger, Nil, Zambeze. Protagonistes
missioners i periodistes: Livingstone i Stanley.
- s’arriba al pol nord (expedició de Peary, 1909) i al pol sud (Amundsen, 1911)
- Conquesta fàcil per la superioritat militar dels europeus.
Organització colonial Colònia controlada i administrada per la metròpoli.
Colònies d’explotació Colònies de poblament Protectorats
-NO govern propi - Govern autònom -Govern indígena i
administració pròpia.
- política d’ocupació - majoria població blanca
(immigrants) - control govern de la
- Explotació econòmica metròpoli (govern
paral·lel)
5. El repartiment del món
Repartiment d’Àfrica
-1870: inici colonització d’Àfrica. Ocupació ràpida i brutal.
Tot el continent excepte Libèria i Abissínia.
- s. XVIII: primeres bases a Àfrica
- tots els països volen colònies. Itàlia i Alemanya arriben
tard → tensions
- Rivalitats França i Bèlgica per la zona del Congo.
- 1885: Conferència de Berlín:
• Necessitat d’ocupar físicament un territori, no només el litoral.
• Notificació establiment colònia a altres potències.
• Prohibició de monopolis.
• Lliure navegació pel riu Níger i Congo.
• Prohibició de l’esclavitud.
• En teoria, respecte a la cultura dels indígenes.
• Congo passa a ser colònia belga, propietat del rei Leopold II.
6.
7. Discurs de Jules Ferry davant el Parlament francès el 1884, justificant el protectorat
de Tunísia.
Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora,
perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració
francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens
permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls
de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin
sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació
adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un
país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la
dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/
Exemples de protectorats: 6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-
contemporani/08-imperialisme-i-colonialisme/
- Marroc
- Egipte
- Tuníssia (1881 – 1956)
- Sierra Leone
- Malaisia
8. IMPERI BRITÀNIC
- Imperi + gran. Es comença a formar el s. XVIII. Objectiu: control rutes marítimes
- gran expansió durant el regnat de Victòria I (1837 – 1901)
- Àsia:
- Índia (joia de la corona). Des de 1777 Companyia de les Índies Orientals. Revolta
dels sipais.
- Beluchistan (Pakistan)
- Afganistan
- Malacca
- Singapur
- Birmània (Myanmar). Accés terrestre a la Xina
- Xina. Manté independència. Guerres de l’opi. Tractats de Nankin (1842)
- Mediterrani:
- Malta, Suez i Xipre
-Àfrica:
- Sud-Àfrica (el Cap) al Sudan. Incident a Fashoda
- Nigèria, Somàlia, Kenya i Uganda
- Oceania:
- Nova Zelanda (1841). Maories treball d’esclaus.
- Austràlia. Presó durant s. XIX
- illes Pacífic
- Amèrica:
- Canadà (domini, 1867)
- Honduras, Jamaica i Guaiana
9. Ferrocarril a la Índia. www.claseshistoria.com
Plantació de te a l’Índia
Esclaus encadenats. Treballadors de plantacions.
10. Batalla naval. 1841
Comissionat imperial Lin
Zexu
Port de Hong Kong, en mans britànics
fins el 1997. Tractat de Nanking 1842
12. IMPERI FRANCÈS
-2n gran imperi
- extensió.
- Àfrica:
- projecte Oest – Est. Incident Fashoda
- Argèlia, Tuníssia, Marroc, Senegal, Txad, Guinea, Costa d’Ivori, i Benin;
Marroc, part del Congo i illa de Madagascar.
└ conflicte amb Alemanya (preludi I GM)
-Àsia:
- Indoxin: part de Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailandia, Malàsia.
- tractats favorables amb Xina
- Oceania:
- Nova Caledonia
- Amèrica:
- Illes del Pacífic: Tahití, Illes Marqueses
- costes Canadà: arxipèlag Miqueló
- sud: Guaiana
14. Conflictes colonials
- Guerres de l’opi (1839 – 1842; 1856 – 1860). Tractat
de Nankin. Tractats desiguals.
- Revolta dels sipais. Soldats hindús i musulmans. Nou
armament. Grassa de porc. Resultat: intervenció militar
G. Bret. 1876: Victòria I emperadriu de l’Índia.
- Incident de Fashoda (G. Bret i França). Solució:
França es retira. 1898
- Revolta dels bòxers (1899). Resposta a la intromissió
occidental. Bòxers eren una societat secreta. Objectiu:
expulsar estrangers de Xina. Resultat: forta repressió
occidental. 1911: fi dinastia manxú, república.
15.
16. Conseqüències de la colonització
Avenços europeus i transformacions econòmiques
- construcció d’infraestructures Modificació del paisatge i
- conreus de noves terres i construcció de noves indústries hàbitat natural
└ pèrdua de conreus tradicionals
- introducció de grans plantacions (benefici metròpoli)
- indígenes treballen a les plantacions a canvi de salari baix. Ara han de
comprar aliments i estris economia de monetària i de mercat
- fi artesania local
- construcció hospitals + mesures higièniques → augment de la població, trenca equilibri
- aculturació: escoles + cristianisme → pèrdua de cultura autòctona (nous valors),
pèrdua d’identitat (ex. Indis nord-americans)
- canvi estructura social
- ritme de treball, vida urbana
- funció dels ancians, estructura familiar
- NO igualtat → segregació (apartheid)
17. Causes de la Primera Guerra Mundial
Colonialisme i nacionalisme
1. Rivalitats entre potències colonials
- crisi marroquines (1905 i 1911)
- Alemanya vol tenir territori
- França vol un protectorat. Negativa Alemanya.
- Anglaterra (àrbitre): accepta protectorat francès per no interferències a Egipte
- Espanya aconsegueix petit protectorat Marroc (zona Rif)
- Inici de pactes:
- 1904: Entente Cordiale → França i G.Bretanya
- 1907: Triple Entente → França, G. Bretanya + Rússia (ampliació 1904)
- 1911: nova crisi Marroc. França – Alemanya
- solució: part Congo francès per Alemanya
- Protectorat francès
2. Exaltació nacionalista.
- França – Alemanya. Guerra francoprussiana (1871). Pèrdua Alsàcia i Lorena.
Liderar hegemonia continental.
- Alemanya – G.Bretanya. Rivalitat per control de rutes marítimes
3. Conflicte dels Balcans
18. 3. Conflicte dels Balcans → zona amb estas amb multinacionals
- Imperi Turc. Països independents: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i
Montenegro.
- Imperi Austríac vol dominar la regió
- minoria germànica mana
- hongaresos, txecs, italians, croats, serbis….
- Sèrbia (estat independent). Suport a serbis sotmesos imperi austríac.
- Rússia (interessos a la zona)
- paneslavisme (protegir pobles eslaus)
- poder a la zona i ocupar estret del Bòsfor i els Dardanels
-1908: Àustria ocupa Bòsnia
- reacció russa: si cal conflicte armat
20. Cursa armaments i aliances
-Inversió en indústria armamentística (canons, obusos, metralladores….)
- Aliances:
- 1882: Triple Aliança. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia
- 1907: Triple Entesa. França, G.Bretanya i Rússia
Itàlia. Pretensions
colonials al nord d’Àfrica,
zona Tunísia.
La Triple Aliança 1882 - 1915.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-
del-mon-contemporani/09-europa-al-tombant-de-segle-del-%E2%80%9Csistema-bismarck
%E2%80%9D-a-la-%E2%80%9Cpau-armada%E2%80%9D/
21. Esclat conflicte
-28 juny 1914: assassinat hereu imperi autrohongarès.
- protagonista: estudiant bosni amb relació a nacionalistes serbis
- resultat:
- Àustria declara la guerra a Sèrbia
- Rússia intervé per protegir Sèrbia
- Alemanya declara la guerra a Rússia i a França
- G. Bretanya declara la guerra a Alemanya quan aquesta envaeix Bèlgica per
atacar França.
-Finals de l’agost de 1914:
- Triple Entesa era formada per França, Gran Bretanya i Rússia
més un país petit com Sèrbia.
- Espanya va declarar-se neutrals
- Bulgària, Romania i Turquia esperaven el moment idoni per
prendre bàndol en el conflicte
- altre bàndol format per Àustria-Hongria i Alemanya.
- Itàlia canvia de bàndol a canvi de promeses territorials.
22.
23. La Gran Guerra
Guerra de moviments
- FRONT OCCIDENTAL
- Alemanya. Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Objectiu: no tenir 2 fronts oberts
- Bèlgica s’havia declarat neutral !!!
- principi setembre 1914 alemanys a 40 km de París
-Reacció aliats: batalla del Marne ( 6 – 13 setembre 1914)
FRONT ORIENTAL
- Ofensiva russa. Batalla de Tannenberg. Derrota russa. Alemanys desplacen soldats.
Bé victòria Marne.
- Avenç ràpid alemany.
- reacció russos: arriben a fronteres de l’imperi austríac
Guerra de trinxeres (1914-1916)
-Fronts immòbils.
- Front occidental: trinxeres des de Suïssa al mar del Nord. Durs combats.
- necessitat de nous aliats:
- 1915. Itàlia passa als aliats. Bulgària i Imperi Turc a favor d’imperis centrals
-1916. Ofensiva alemanya per trencar front francès
- batalla de Verdun. Guanya França. Molts morts
24. Crisi de 1917 i fi de la guerra
- Rússia. Triomf de la revolució bolxevic. Signa pau de Brest-Litovsk amb Alemanya.
- incident amb EUA: Alemanya enfonsa un transatlàntic. Resposta: entrar a la guerra.
└ guerra comercial submarina (aturar subministres aliats)
- FRONT ORIENTAL. 1918:
- derrota Àustria i aliats.
- resultat: imperi austríac i turc demanen armistici
- FRONT OCCIDENTAL. 1918:
- derrota Alemanya + revolta a exèrict i manifestacions contra la guerra
- por a revolució (bolxevic)
- demana pau: 11 novembre 1918 es signa armistici
- kàiser marxa i es proclama la república.
25. Guerra a la reraguarda
- Mobilització de molts recursos i implicació de població civil.
- reclutament d’homes en edat militar (lleves)
- nous mitjans tècnics: més morts
- reconversió indústries per fabricar armament
- dones treballen a les fàbriques. Substitueixen els homes.
- canvis socials: dones responsables i independents
- problema: poden fer la mateixa feina i
NO tenen els mateixos drets
- moviments sufragistes (dret de vot)
- ús de propaganda per mobilitzar l’opinió pública
28. L’organització de la pau
- Gener 1919. Conferència per establir condicions de pau. 32 països. Només 4 opinen,
vencedors (EUA, França, G.Bret i Itàlia)
Tractat de Versalles
- Pau amb Alemanya → imposada i humiliant Ganes de revenja
- Condicions molt dures:
- Alemanya culpable de la guerra. Pagar deutes de guerra (diners i productes).
Beneficiaris: Bèlgica i França. Fi del deute: octubre 2010
- exèrcit retallat. Prohibit el rearmament. Fora imperi colonial.
- retorn territoris ocupats:
- Alsàcia i Lorena per França
- Schelswig per Dinamarca
- 2 cantons per Bèlgica
- Posnània i part de Prússia occidental per Polònia + corredor Danzig.
30. Nou mapa d’Europa
- Proposta president Wilson, 14 punts: cada nació té dret de forma un Estat independent
- Altres tractats de pau:
- imperi rus perd part de la costa bàltica i cedeix terreny a Polònia.
- imperi turc es redueix a l’actual Turquia. Antics territoris d’Orient Pròxim seran
protectorats britànics o francesos (Iraq,Síria, Palestina)
- imperi autrohongarès desapareix.
- nous països: Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia (centre del nou
Estat)
-Objectiu del nou mapa:
- aïllar la Rússia revolucionària. Es creen 2 estats taps: Polònia i Romania.
- problema: estats taps amb diferents nacionalitats (problemes)
32. La Societat de Nacions
- proposta Wilson: organització per garantir la pau → Societat de Nacions (1920)
- objectius:
- garantir la pau
- fomenta cooperació internacional
- vigilar compliment dels tractats
- resoldre conflictes per la via diplomàtica
- seu: Ginebra
- estructura: - Assemblea: formada per tots els membres
- Consell: potències vencedores
-problema: situació molt complicada: destrucció, deutes, interessos….
- EUA no s’integra a la SDN (!!!)
- tampoc països descontent com Alemanya i Itàlia (volia + territori)
- resultat: no imposa les decisions
36. Informació complementària
No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir
repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la
conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria
cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial.
Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir
decisivament en l’allargament del conflicte.
Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els
búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs
recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra,
França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la
promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el
1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys
a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van
entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com
Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.