SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 37
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Context i causes de l’imperialisme
Context: Segona Revolució Industrial → innovacions tècniques, noves formes
d’organització del treball, creixement de la banca .
           ▲ producció i del comerç + millora dels transports
Cronologia: útlim terç s. XIX – princ s. XX
CAUSES
• econòmiques.
        Necessitat de comprar matèries primeres a bon preu. Vendre excedent de
        producció (compte!) i invertir capital (infraestructures per benefici propi)

• demogràfiques.
        Excedent de població europea (industrialització → atur). Emigració a zones ja
        conegudes.

• polítiques.
          Importància d’ampliar fronteres, controlar grans territoris (rivalitats entre
països)

• ideològiques.
          Defensa en la superioritat d’unes races i el deure de civilitzar les inferiors.
          Racisme. Poques veus en contra.
Text pàg. 108. Sobre el colonialisme
Conquesta, organització i explotació de les colònies
Exploració i conquesta
-Viatges científics i exploracions geogràfiques + curiositat per descobrir noves terres.
    - 1859. Charles Darwin. L’origen de les espècies.
    - escriptors com Jules Verne
    - exploració de grans rius africans: Congo, Níger, Nil, Zambeze. Protagonistes
    missioners i periodistes: Livingstone i Stanley.
    - s’arriba al pol nord (expedició de Peary, 1909) i al pol sud (Amundsen, 1911)
- Conquesta fàcil per la superioritat militar dels europeus.
Organització colonial          Colònia controlada i administrada per la metròpoli.

 Colònies d’explotació          Colònies de poblament          Protectorats

 -NO govern propi               - Govern autònom               -Govern indígena i
                                                               administració pròpia.
 - política d’ocupació          - majoria població blanca
                                (immigrants)                   - control govern de la
 - Explotació econòmica                                        metròpoli (govern
                                                               paral·lel)
El repartiment del món
Repartiment d’Àfrica

-1870: inici colonització d’Àfrica. Ocupació ràpida i brutal.
Tot el continent excepte Libèria i Abissínia.
- s. XVIII: primeres bases a Àfrica
- tots els països volen colònies. Itàlia i Alemanya arriben
tard → tensions
- Rivalitats França i Bèlgica per la zona del Congo.
- 1885: Conferència de Berlín:
    • Necessitat d’ocupar físicament un territori, no només el litoral.
    • Notificació establiment colònia a altres potències.
    • Prohibició de monopolis.
    • Lliure navegació pel riu Níger i Congo.
    • Prohibició de l’esclavitud.
    • En teoria, respecte a la cultura dels indígenes.
    • Congo passa a ser colònia belga, propietat del rei Leopold II.
Discurs de Jules Ferry davant el Parlament francès el 1884, justificant el protectorat
de Tunísia.
Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora,
perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració
francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens
permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls
de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin
sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació
adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un
país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la
dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió.
                                                      http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/
      Exemples de protectorats:                       6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-
                                                      contemporani/08-imperialisme-i-colonialisme/
      - Marroc
      - Egipte
      - Tuníssia (1881 – 1956)
      - Sierra Leone
      - Malaisia
IMPERI BRITÀNIC
- Imperi + gran. Es comença a formar el s. XVIII. Objectiu: control rutes marítimes
- gran expansió durant el regnat de Victòria I (1837 – 1901)
- Àsia:
     - Índia (joia de la corona). Des de 1777 Companyia de les Índies Orientals. Revolta
     dels sipais.
     - Beluchistan (Pakistan)
     - Afganistan
     - Malacca
     - Singapur
     - Birmània (Myanmar). Accés terrestre a la Xina
     - Xina. Manté independència. Guerres de l’opi. Tractats de Nankin (1842)
- Mediterrani:
     - Malta, Suez i Xipre
-Àfrica:
     - Sud-Àfrica (el Cap) al Sudan. Incident a Fashoda
     - Nigèria, Somàlia, Kenya i Uganda
- Oceania:
     - Nova Zelanda (1841). Maories treball d’esclaus.
     - Austràlia. Presó durant s. XIX
     - illes Pacífic
- Amèrica:
     - Canadà (domini, 1867)
     - Honduras, Jamaica i Guaiana
Ferrocarril a la Índia. www.claseshistoria.com


                                                   Plantació de te a l’Índia




Esclaus encadenats. Treballadors de plantacions.
Batalla naval. 1841




                                        Comissionat imperial Lin
                                        Zexu




Port de Hong Kong, en mans britànics
fins el 1997. Tractat de Nanking 1842
Inauguració Canal de Suez
IMPERI FRANCÈS
-2n gran imperi
- extensió.
- Àfrica:
     - projecte Oest – Est. Incident Fashoda
     - Argèlia, Tuníssia, Marroc, Senegal, Txad, Guinea, Costa d’Ivori, i Benin;
     Marroc, part del Congo i illa de Madagascar.
          └ conflicte amb Alemanya (preludi I GM)
-Àsia:
     - Indoxin: part de Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailandia, Malàsia.
     - tractats favorables amb Xina
- Oceania:
    - Nova Caledonia

- Amèrica:
    - Illes del Pacífic: Tahití, Illes Marqueses
    - costes Canadà: arxipèlag Miqueló
    - sud: Guaiana
Els imperis colonials
Conflictes colonials

- Guerres de l’opi (1839 – 1842; 1856 – 1860). Tractat
de Nankin. Tractats desiguals.
- Revolta dels sipais. Soldats hindús i musulmans. Nou
armament. Grassa de porc. Resultat: intervenció militar
G. Bret. 1876: Victòria I emperadriu de l’Índia.
- Incident de Fashoda (G. Bret i França). Solució:
França es retira. 1898
- Revolta dels bòxers (1899). Resposta a la intromissió
occidental. Bòxers eren una societat secreta. Objectiu:
expulsar estrangers de Xina. Resultat: forta repressió
occidental. 1911: fi dinastia manxú, república.
Conseqüències de la colonització
Avenços europeus i transformacions econòmiques
- construcció d’infraestructures                               Modificació del paisatge i
- conreus de noves terres i construcció de noves indústries    hàbitat natural
         └ pèrdua de conreus tradicionals
         - introducció de grans plantacions (benefici metròpoli)
         - indígenes treballen a les plantacions a canvi de salari baix. Ara han de
         comprar aliments i estris       economia de monetària i de mercat
         - fi artesania local
- construcció hospitals + mesures higièniques → augment de la població, trenca equilibri

- aculturació: escoles + cristianisme → pèrdua de cultura autòctona (nous valors),
pèrdua d’identitat (ex. Indis nord-americans)

- canvi estructura social
     - ritme de treball, vida urbana
     - funció dels ancians, estructura familiar
     - NO igualtat → segregació (apartheid)
Causes de la Primera Guerra Mundial
Colonialisme i nacionalisme
1. Rivalitats entre potències colonials
- crisi marroquines (1905 i 1911)
    - Alemanya vol tenir territori
    - França vol un protectorat. Negativa Alemanya.
    - Anglaterra (àrbitre): accepta protectorat francès per no interferències a Egipte
    - Espanya aconsegueix petit protectorat Marroc (zona Rif)
- Inici de pactes:
      - 1904: Entente Cordiale → França i G.Bretanya
      - 1907: Triple Entente → França, G. Bretanya + Rússia (ampliació 1904)
- 1911: nova crisi Marroc. França – Alemanya
      - solució: part Congo francès per Alemanya
      - Protectorat francès

2. Exaltació nacionalista.
   - França – Alemanya. Guerra francoprussiana (1871). Pèrdua Alsàcia i             Lorena.
   Liderar hegemonia continental.
   - Alemanya – G.Bretanya. Rivalitat per control de rutes marítimes

3. Conflicte dels Balcans
3. Conflicte dels Balcans → zona amb estas amb multinacionals
- Imperi Turc. Països independents: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i
Montenegro.
- Imperi Austríac vol dominar la regió
         - minoria germànica mana
         - hongaresos, txecs, italians, croats, serbis….
         - Sèrbia (estat independent). Suport a serbis sotmesos imperi austríac.
         - Rússia (interessos a la zona)
                  - paneslavisme (protegir pobles eslaus)
                  - poder a la zona i ocupar estret del Bòsfor i els Dardanels


-1908: Àustria ocupa Bòsnia
    - reacció russa: si cal conflicte armat
Els Balcans abans de la guerra
Cursa armaments i aliances
-Inversió en indústria armamentística (canons, obusos, metralladores….)
- Aliances:
      - 1882: Triple Aliança. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia
      - 1907: Triple Entesa. França, G.Bretanya i Rússia



                                                                                                     Itàlia. Pretensions
                                                                                                     colonials al nord d’Àfrica,
                                                                                                     zona Tunísia.




 La Triple Aliança 1882 - 1915.
 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-
 del-mon-contemporani/09-europa-al-tombant-de-segle-del-%E2%80%9Csistema-bismarck
 %E2%80%9D-a-la-%E2%80%9Cpau-armada%E2%80%9D/
Esclat conflicte

-28 juny 1914: assassinat hereu imperi autrohongarès.
- protagonista: estudiant bosni amb relació a nacionalistes serbis
- resultat:
     - Àustria declara la guerra a Sèrbia
     - Rússia intervé per protegir Sèrbia
     - Alemanya declara la guerra a Rússia i a França
     - G. Bretanya declara la guerra a Alemanya quan aquesta envaeix Bèlgica per
     atacar França.
-Finals de l’agost de 1914:
     - Triple Entesa era formada per França, Gran Bretanya i Rússia
     més un país petit com Sèrbia.
     - Espanya va declarar-se neutrals
     - Bulgària, Romania i Turquia esperaven el moment idoni per
     prendre bàndol en el conflicte
     - altre bàndol format per Àustria-Hongria i Alemanya.
     - Itàlia canvia de bàndol a canvi de promeses territorials.
La Gran Guerra
Guerra de moviments
- FRONT OCCIDENTAL
- Alemanya. Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Objectiu: no tenir 2 fronts oberts
- Bèlgica s’havia declarat neutral !!!
- principi setembre 1914 alemanys a 40 km de París


-Reacció aliats: batalla del Marne ( 6 – 13 setembre 1914)

FRONT ORIENTAL
- Ofensiva russa. Batalla de Tannenberg. Derrota russa. Alemanys desplacen soldats.
Bé victòria Marne.
- Avenç ràpid alemany.
- reacció russos: arriben a fronteres de l’imperi austríac
Guerra de trinxeres (1914-1916)
-Fronts immòbils.
- Front occidental: trinxeres des de Suïssa al mar del Nord. Durs combats.
- necessitat de nous aliats:
     - 1915. Itàlia passa als aliats. Bulgària i Imperi Turc a favor d’imperis centrals
-1916. Ofensiva alemanya per trencar front francès
     - batalla de Verdun. Guanya França. Molts morts
Crisi de 1917 i fi de la guerra

- Rússia. Triomf de la revolució bolxevic. Signa pau de Brest-Litovsk amb Alemanya.
- incident amb EUA: Alemanya enfonsa un transatlàntic. Resposta: entrar a la guerra.
                             └ guerra comercial submarina (aturar subministres aliats)
- FRONT ORIENTAL. 1918:
    - derrota Àustria i aliats.
    - resultat: imperi austríac i turc demanen armistici
- FRONT OCCIDENTAL. 1918:
    - derrota Alemanya + revolta a exèrict i manifestacions contra la guerra
    - por a revolució (bolxevic)
    - demana pau: 11 novembre 1918 es signa armistici
    - kàiser marxa i es proclama la república.
Guerra a la reraguarda

- Mobilització de molts recursos i implicació de població civil.
- reclutament d’homes en edat militar (lleves)
- nous mitjans tècnics: més morts
- reconversió indústries per fabricar armament
    - dones treballen a les fàbriques. Substitueixen els homes.
    - canvis socials: dones responsables i independents
         - problema: poden fer la mateixa feina i
         NO tenen els mateixos drets
         - moviments sufragistes (dret de vot)
- ús de propaganda per mobilitzar l’opinió pública
http://unsiglollamaalapuerta.wordpress.com/category/i-guerra-mundial/
L’organització de la pau
- Gener 1919. Conferència per establir condicions de pau. 32 països. Només 4 opinen,
vencedors (EUA, França, G.Bret i Itàlia)
Tractat de Versalles

- Pau amb Alemanya → imposada i humiliant              Ganes de revenja
- Condicions molt dures:
    - Alemanya culpable de la guerra. Pagar deutes de guerra (diners i productes).
    Beneficiaris: Bèlgica i França. Fi del deute: octubre 2010
    - exèrcit retallat. Prohibit el rearmament. Fora imperi colonial.
    - retorn territoris ocupats:
         - Alsàcia i Lorena per França
         - Schelswig per Dinamarca
         - 2 cantons per Bèlgica
         - Posnània i part de Prússia occidental per Polònia + corredor Danzig.
http://ghescuela.blogspot.com.es/2011_04_13_archive.html
Nou mapa d’Europa
- Proposta president Wilson, 14 punts: cada nació té dret de forma un Estat independent


- Altres tractats de pau:

    - imperi rus perd part de la costa bàltica i cedeix terreny a Polònia.

    - imperi turc es redueix a l’actual Turquia. Antics territoris d’Orient Pròxim seran
    protectorats britànics o francesos (Iraq,Síria, Palestina)

    - imperi autrohongarès desapareix.
         - nous països: Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia (centre del nou
         Estat)

-Objectiu del nou mapa:

    - aïllar la Rússia revolucionària. Es creen 2 estats taps: Polònia i Romania.
    - problema: estats taps amb diferents nacionalitats (problemes)
Europa el 1914 i el 1920
La Societat de Nacions
- proposta Wilson: organització per garantir la pau → Societat de Nacions (1920)
- objectius:
     - garantir la pau
     - fomenta cooperació internacional
     - vigilar compliment dels tractats
     - resoldre conflictes per la via diplomàtica
- seu: Ginebra

- estructura:     - Assemblea: formada per tots els membres
                  - Consell: potències vencedores

-problema: situació molt complicada: destrucció, deutes, interessos….
    - EUA no s’integra a la SDN (!!!)
    - tampoc països descontent com Alemanya i Itàlia (volia + territori)


 - resultat: no imposa les decisions
http://cicle2socials.wordpress.com/2012/10/17/stph-2-colonialisme-imperialisme /
Informació complementària

No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir
repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la
conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria
cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial.
Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir
decisivament en l’allargament del conflicte.

Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els
búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs
recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra,
França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la
promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el
1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys
a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van
entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com
Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.
- Noves armes.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

L´antic règim
L´antic règimL´antic règim
L´antic règim
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Crisi antic regim
Crisi antic regimCrisi antic regim
Crisi antic regim
 
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeUnitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
 
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
1.antic règim 2012 13 prova[modo de compatibilidad]
 
Imperialisme i Colonialisme
Imperialisme i ColonialismeImperialisme i Colonialisme
Imperialisme i Colonialisme
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
L'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialismeL'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialisme
 
Imperialisme (Rut, Marina i Ruben)
Imperialisme (Rut, Marina i Ruben)Imperialisme (Rut, Marina i Ruben)
Imperialisme (Rut, Marina i Ruben)
 
Presen imperalisme rut_marina_ruben
Presen imperalisme rut_marina_rubenPresen imperalisme rut_marina_ruben
Presen imperalisme rut_marina_ruben
 
L’època dels hasburg
L’època dels hasburgL’època dels hasburg
L’època dels hasburg
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
L'antic règim
L'antic règimL'antic règim
L'antic règim
 
C. SOCIALS -4t ESO-Tema 4 - La Monarquia Hispànica
C. SOCIALS -4t ESO-Tema 4 - La Monarquia HispànicaC. SOCIALS -4t ESO-Tema 4 - La Monarquia Hispànica
C. SOCIALS -4t ESO-Tema 4 - La Monarquia Hispànica
 
L' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
L' Edat Moderna- 6é A Pla de BarraquesL' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
L' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
 
L' imperialisme
L' imperialismeL' imperialisme
L' imperialisme
 

Similar a imperialisme

5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del mónmnavarr8
 
Imperialisme oriol r_oriolt_asmit
Imperialisme oriol r_oriolt_asmitImperialisme oriol r_oriolt_asmit
Imperialisme oriol r_oriolt_asmitINS_SENTMENAT_4B
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdfLourdes Escobar
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraPauet
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialismehey
 
Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimsole toribio
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixUnitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixJulia Valera
 
Exercicis tema 1
Exercicis tema 1Exercicis tema 1
Exercicis tema 1finamorenoo
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialismejestiarte
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialismejiplena
 
2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialismeCarmen Barrero
 

Similar a imperialisme (20)

U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
 
5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món5. la dominació europea del món
5. la dominació europea del món
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
 
Imperialisme oriol r_oriolt_asmit
Imperialisme oriol r_oriolt_asmitImperialisme oriol r_oriolt_asmit
Imperialisme oriol r_oriolt_asmit
 
P O L I S4 T06
P O L I S4  T06P O L I S4  T06
P O L I S4 T06
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
 
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
Tema 6.4t Eso (Imperialisme. i I Guerra Mundial)
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
Colonialisme i Imperialisme
Colonialisme i ImperialismeColonialisme i Imperialisme
Colonialisme i Imperialisme
 
Unitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règimUnitat 1 crisi antic règim
Unitat 1 crisi antic règim
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixUnitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
 
Exercicis tema 1
Exercicis tema 1Exercicis tema 1
Exercicis tema 1
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
Polis4 T06
Polis4 T06Polis4 T06
Polis4 T06
 
L'imperialisme
L'imperialismeL'imperialisme
L'imperialisme
 
2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme
 

Más de histgeo345

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Ganghistgeo345
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Bisworkhistgeo345
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolahistgeo345
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicahistgeo345
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismehistgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeeshistgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerreshistgeo345
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimhistgeo345
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyolahistgeo345
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓhistgeo345
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXhistgeo345
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEEShistgeo345
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMEhistgeo345
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓhistgeo345
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMhistgeo345
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGhistgeo345
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 

Más de histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 

imperialisme

  • 2. Context i causes de l’imperialisme Context: Segona Revolució Industrial → innovacions tècniques, noves formes d’organització del treball, creixement de la banca . ▲ producció i del comerç + millora dels transports Cronologia: útlim terç s. XIX – princ s. XX CAUSES • econòmiques. Necessitat de comprar matèries primeres a bon preu. Vendre excedent de producció (compte!) i invertir capital (infraestructures per benefici propi) • demogràfiques. Excedent de població europea (industrialització → atur). Emigració a zones ja conegudes. • polítiques. Importància d’ampliar fronteres, controlar grans territoris (rivalitats entre països) • ideològiques. Defensa en la superioritat d’unes races i el deure de civilitzar les inferiors. Racisme. Poques veus en contra.
  • 3. Text pàg. 108. Sobre el colonialisme
  • 4. Conquesta, organització i explotació de les colònies Exploració i conquesta -Viatges científics i exploracions geogràfiques + curiositat per descobrir noves terres. - 1859. Charles Darwin. L’origen de les espècies. - escriptors com Jules Verne - exploració de grans rius africans: Congo, Níger, Nil, Zambeze. Protagonistes missioners i periodistes: Livingstone i Stanley. - s’arriba al pol nord (expedició de Peary, 1909) i al pol sud (Amundsen, 1911) - Conquesta fàcil per la superioritat militar dels europeus. Organització colonial Colònia controlada i administrada per la metròpoli. Colònies d’explotació Colònies de poblament Protectorats -NO govern propi - Govern autònom -Govern indígena i administració pròpia. - política d’ocupació - majoria població blanca (immigrants) - control govern de la - Explotació econòmica metròpoli (govern paral·lel)
  • 5. El repartiment del món Repartiment d’Àfrica -1870: inici colonització d’Àfrica. Ocupació ràpida i brutal. Tot el continent excepte Libèria i Abissínia. - s. XVIII: primeres bases a Àfrica - tots els països volen colònies. Itàlia i Alemanya arriben tard → tensions - Rivalitats França i Bèlgica per la zona del Congo. - 1885: Conferència de Berlín: • Necessitat d’ocupar físicament un territori, no només el litoral. • Notificació establiment colònia a altres potències. • Prohibició de monopolis. • Lliure navegació pel riu Níger i Congo. • Prohibició de l’esclavitud. • En teoria, respecte a la cultura dels indígenes. • Congo passa a ser colònia belga, propietat del rei Leopold II.
  • 6.
  • 7. Discurs de Jules Ferry davant el Parlament francès el 1884, justificant el protectorat de Tunísia. Mantindrem a Tunísia aquesta situació de protectorat, de potència protectora, perquè té grans avantatges. Ens evitarà instal·lar en aquest país una administració francesa, és a dir, imposar a l’erari francès unes despeses considerables. Ens permetrà supervisar i governar sense assumir la responsabilitat de tots els detalls de l’administració, de tots els petits errors, de totes les petites friccions que puguin sorgir del contacte de dues civilitzacions diferents. Als nostres ulls, és una situació adequada, útil, que salvaguarda la dignitat del vençut, qüestió gens indiferent en un país musulmà, qüestió que té una gran importància en terra àrab. Salvaguardar la dignitat del vençut és consolidar la seguretat de la possessió. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/ Exemples de protectorats: 6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon- contemporani/08-imperialisme-i-colonialisme/ - Marroc - Egipte - Tuníssia (1881 – 1956) - Sierra Leone - Malaisia
  • 8. IMPERI BRITÀNIC - Imperi + gran. Es comença a formar el s. XVIII. Objectiu: control rutes marítimes - gran expansió durant el regnat de Victòria I (1837 – 1901) - Àsia: - Índia (joia de la corona). Des de 1777 Companyia de les Índies Orientals. Revolta dels sipais. - Beluchistan (Pakistan) - Afganistan - Malacca - Singapur - Birmània (Myanmar). Accés terrestre a la Xina - Xina. Manté independència. Guerres de l’opi. Tractats de Nankin (1842) - Mediterrani: - Malta, Suez i Xipre -Àfrica: - Sud-Àfrica (el Cap) al Sudan. Incident a Fashoda - Nigèria, Somàlia, Kenya i Uganda - Oceania: - Nova Zelanda (1841). Maories treball d’esclaus. - Austràlia. Presó durant s. XIX - illes Pacífic - Amèrica: - Canadà (domini, 1867) - Honduras, Jamaica i Guaiana
  • 9. Ferrocarril a la Índia. www.claseshistoria.com Plantació de te a l’Índia Esclaus encadenats. Treballadors de plantacions.
  • 10. Batalla naval. 1841 Comissionat imperial Lin Zexu Port de Hong Kong, en mans britànics fins el 1997. Tractat de Nanking 1842
  • 12. IMPERI FRANCÈS -2n gran imperi - extensió. - Àfrica: - projecte Oest – Est. Incident Fashoda - Argèlia, Tuníssia, Marroc, Senegal, Txad, Guinea, Costa d’Ivori, i Benin; Marroc, part del Congo i illa de Madagascar. └ conflicte amb Alemanya (preludi I GM) -Àsia: - Indoxin: part de Birmània, Laos, Cambodja, Vietnam, Tailandia, Malàsia. - tractats favorables amb Xina - Oceania: - Nova Caledonia - Amèrica: - Illes del Pacífic: Tahití, Illes Marqueses - costes Canadà: arxipèlag Miqueló - sud: Guaiana
  • 14. Conflictes colonials - Guerres de l’opi (1839 – 1842; 1856 – 1860). Tractat de Nankin. Tractats desiguals. - Revolta dels sipais. Soldats hindús i musulmans. Nou armament. Grassa de porc. Resultat: intervenció militar G. Bret. 1876: Victòria I emperadriu de l’Índia. - Incident de Fashoda (G. Bret i França). Solució: França es retira. 1898 - Revolta dels bòxers (1899). Resposta a la intromissió occidental. Bòxers eren una societat secreta. Objectiu: expulsar estrangers de Xina. Resultat: forta repressió occidental. 1911: fi dinastia manxú, república.
  • 15.
  • 16. Conseqüències de la colonització Avenços europeus i transformacions econòmiques - construcció d’infraestructures Modificació del paisatge i - conreus de noves terres i construcció de noves indústries hàbitat natural └ pèrdua de conreus tradicionals - introducció de grans plantacions (benefici metròpoli) - indígenes treballen a les plantacions a canvi de salari baix. Ara han de comprar aliments i estris economia de monetària i de mercat - fi artesania local - construcció hospitals + mesures higièniques → augment de la població, trenca equilibri - aculturació: escoles + cristianisme → pèrdua de cultura autòctona (nous valors), pèrdua d’identitat (ex. Indis nord-americans) - canvi estructura social - ritme de treball, vida urbana - funció dels ancians, estructura familiar - NO igualtat → segregació (apartheid)
  • 17. Causes de la Primera Guerra Mundial Colonialisme i nacionalisme 1. Rivalitats entre potències colonials - crisi marroquines (1905 i 1911) - Alemanya vol tenir territori - França vol un protectorat. Negativa Alemanya. - Anglaterra (àrbitre): accepta protectorat francès per no interferències a Egipte - Espanya aconsegueix petit protectorat Marroc (zona Rif) - Inici de pactes: - 1904: Entente Cordiale → França i G.Bretanya - 1907: Triple Entente → França, G. Bretanya + Rússia (ampliació 1904) - 1911: nova crisi Marroc. França – Alemanya - solució: part Congo francès per Alemanya - Protectorat francès 2. Exaltació nacionalista. - França – Alemanya. Guerra francoprussiana (1871). Pèrdua Alsàcia i Lorena. Liderar hegemonia continental. - Alemanya – G.Bretanya. Rivalitat per control de rutes marítimes 3. Conflicte dels Balcans
  • 18. 3. Conflicte dels Balcans → zona amb estas amb multinacionals - Imperi Turc. Països independents: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro. - Imperi Austríac vol dominar la regió - minoria germànica mana - hongaresos, txecs, italians, croats, serbis…. - Sèrbia (estat independent). Suport a serbis sotmesos imperi austríac. - Rússia (interessos a la zona) - paneslavisme (protegir pobles eslaus) - poder a la zona i ocupar estret del Bòsfor i els Dardanels -1908: Àustria ocupa Bòsnia - reacció russa: si cal conflicte armat
  • 19. Els Balcans abans de la guerra
  • 20. Cursa armaments i aliances -Inversió en indústria armamentística (canons, obusos, metralladores….) - Aliances: - 1882: Triple Aliança. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia - 1907: Triple Entesa. França, G.Bretanya i Rússia Itàlia. Pretensions colonials al nord d’Àfrica, zona Tunísia. La Triple Aliança 1882 - 1915. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia- del-mon-contemporani/09-europa-al-tombant-de-segle-del-%E2%80%9Csistema-bismarck %E2%80%9D-a-la-%E2%80%9Cpau-armada%E2%80%9D/
  • 21. Esclat conflicte -28 juny 1914: assassinat hereu imperi autrohongarès. - protagonista: estudiant bosni amb relació a nacionalistes serbis - resultat: - Àustria declara la guerra a Sèrbia - Rússia intervé per protegir Sèrbia - Alemanya declara la guerra a Rússia i a França - G. Bretanya declara la guerra a Alemanya quan aquesta envaeix Bèlgica per atacar França. -Finals de l’agost de 1914: - Triple Entesa era formada per França, Gran Bretanya i Rússia més un país petit com Sèrbia. - Espanya va declarar-se neutrals - Bulgària, Romania i Turquia esperaven el moment idoni per prendre bàndol en el conflicte - altre bàndol format per Àustria-Hongria i Alemanya. - Itàlia canvia de bàndol a canvi de promeses territorials.
  • 22.
  • 23. La Gran Guerra Guerra de moviments - FRONT OCCIDENTAL - Alemanya. Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Objectiu: no tenir 2 fronts oberts - Bèlgica s’havia declarat neutral !!! - principi setembre 1914 alemanys a 40 km de París -Reacció aliats: batalla del Marne ( 6 – 13 setembre 1914) FRONT ORIENTAL - Ofensiva russa. Batalla de Tannenberg. Derrota russa. Alemanys desplacen soldats. Bé victòria Marne. - Avenç ràpid alemany. - reacció russos: arriben a fronteres de l’imperi austríac Guerra de trinxeres (1914-1916) -Fronts immòbils. - Front occidental: trinxeres des de Suïssa al mar del Nord. Durs combats. - necessitat de nous aliats: - 1915. Itàlia passa als aliats. Bulgària i Imperi Turc a favor d’imperis centrals -1916. Ofensiva alemanya per trencar front francès - batalla de Verdun. Guanya França. Molts morts
  • 24. Crisi de 1917 i fi de la guerra - Rússia. Triomf de la revolució bolxevic. Signa pau de Brest-Litovsk amb Alemanya. - incident amb EUA: Alemanya enfonsa un transatlàntic. Resposta: entrar a la guerra. └ guerra comercial submarina (aturar subministres aliats) - FRONT ORIENTAL. 1918: - derrota Àustria i aliats. - resultat: imperi austríac i turc demanen armistici - FRONT OCCIDENTAL. 1918: - derrota Alemanya + revolta a exèrict i manifestacions contra la guerra - por a revolució (bolxevic) - demana pau: 11 novembre 1918 es signa armistici - kàiser marxa i es proclama la república.
  • 25. Guerra a la reraguarda - Mobilització de molts recursos i implicació de població civil. - reclutament d’homes en edat militar (lleves) - nous mitjans tècnics: més morts - reconversió indústries per fabricar armament - dones treballen a les fàbriques. Substitueixen els homes. - canvis socials: dones responsables i independents - problema: poden fer la mateixa feina i NO tenen els mateixos drets - moviments sufragistes (dret de vot) - ús de propaganda per mobilitzar l’opinió pública
  • 27.
  • 28. L’organització de la pau - Gener 1919. Conferència per establir condicions de pau. 32 països. Només 4 opinen, vencedors (EUA, França, G.Bret i Itàlia) Tractat de Versalles - Pau amb Alemanya → imposada i humiliant Ganes de revenja - Condicions molt dures: - Alemanya culpable de la guerra. Pagar deutes de guerra (diners i productes). Beneficiaris: Bèlgica i França. Fi del deute: octubre 2010 - exèrcit retallat. Prohibit el rearmament. Fora imperi colonial. - retorn territoris ocupats: - Alsàcia i Lorena per França - Schelswig per Dinamarca - 2 cantons per Bèlgica - Posnània i part de Prússia occidental per Polònia + corredor Danzig.
  • 30. Nou mapa d’Europa - Proposta president Wilson, 14 punts: cada nació té dret de forma un Estat independent - Altres tractats de pau: - imperi rus perd part de la costa bàltica i cedeix terreny a Polònia. - imperi turc es redueix a l’actual Turquia. Antics territoris d’Orient Pròxim seran protectorats britànics o francesos (Iraq,Síria, Palestina) - imperi autrohongarès desapareix. - nous països: Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Iugoslàvia (centre del nou Estat) -Objectiu del nou mapa: - aïllar la Rússia revolucionària. Es creen 2 estats taps: Polònia i Romania. - problema: estats taps amb diferents nacionalitats (problemes)
  • 31. Europa el 1914 i el 1920
  • 32. La Societat de Nacions - proposta Wilson: organització per garantir la pau → Societat de Nacions (1920) - objectius: - garantir la pau - fomenta cooperació internacional - vigilar compliment dels tractats - resoldre conflictes per la via diplomàtica - seu: Ginebra - estructura: - Assemblea: formada per tots els membres - Consell: potències vencedores -problema: situació molt complicada: destrucció, deutes, interessos…. - EUA no s’integra a la SDN (!!!) - tampoc països descontent com Alemanya i Itàlia (volia + territori) - resultat: no imposa les decisions
  • 34.
  • 35.
  • 36. Informació complementària No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial. Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir decisivament en l’allargament del conflicte. Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra, França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.