LA CRISI DEL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ
(1898-1931)
REFORMISME DINÀSTICREFORMISME DINÀSTIC
Fracàs govern generacionista
-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela
↓
-
...
-Conseqüències a la reacció del govern:
- dimissió Duran i Bas i Polavieja
- trencament entre elits econòmiques de CAT i p...
-1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció
- + díficil el frau electoral (art. 29)
- es necessitaven molts diners p...
-Política social:
- substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes
- queixes classes benestants
- reform...
LES FORCES DE L’OPOSICIÓLES FORCES DE L’OPOSICIÓ
Republicanisme i lerrouxisme
Republicanisme: força principal d’oposició
+...
Carlisme i tradicionalisme
-1909: mort pretendent Carles (Carles VII)
- nou pretendent: Jaume de Borbó
- segueixen problem...
Forces obreres: socialisme i anarquisme
-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme.
- defensen: millors condicions d...
ANARCOSINDICALISME
1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial
1907: creació Solidaritat...
Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)
- Professió pintor
- autodidacte, atret per l’ideari anarquista
- impulsa l...
CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-
1909)1909)
- Partits dinàstics perden hegemonia ele...
-Discrepàncies internes. 2 grups:
1. intel·lectuals i professionals + progres
- NO negociar reivindicacions catalanes
2. m...
Solidaritat Catalana, 1906
- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions
- moviment patriòtic.
- unió de diferents...
Catalanisme esquerres
-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)
- ideal: nacionalist...
Setmana Tràgica
-1906, Conferència d’Algeciras
- 1912, tractat hispanofrancès
Protectorat francoespanyol al Marroc (zona n...
Conferència d’Algeciras (1906)
Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà el
seu pro...
http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368
1925)1925)
-1r òrgan administratiu des de 1714
- pral concessió d’autogovern fins 1931
Formació
- Procés llarg.
- Inici: a...
Constitució
- 6 abril 1914
- estructura: - presidència (Prat de la Riba
- assemblea
∟designa consell permanent (8 membres)...
Què va fer?
-objectius:
1. Desenvolupament econòmic.
- serveis públics i administratius bàsics
- millorar xarxa viària i s...
LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917
Impacte Gran Guerra
- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral
- ▲...
2. Crisi política
-1916: govern liberal Romanones
- acusacions corrupció política → tanca Corts
-Abril 1917: govern Dato. ...
1923)
Fi torn pacífic
Solució: govern de concentració
└ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i auton...
Campanya per l’autonomia
-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia
- pressupost propi
-1919: Projecte...
Conflictivitat social
-Després de 1918: època de conflictes
- revolució bolxevic a Rússia
-▲atur + ▲ preus = malestar soci...
- 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo.
- IGM: combats aturats
- 1919: retorn a combats (França i Espanya)
- nous líde...
(1923-1930)
- context: crisi política i social
CAUSES
- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari
- despre...
Etapes de la dictadura:
1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars
- Suspensió règim constitucional, dissolució de C...
2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim
- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Edu...
Política social
- Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal
- integració sectors moderats del mo...
Qüestió catalana
- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.
- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dicta...
Oposició a la dictadura
-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors de
l’exèrci...
Caiguda del dictador
- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930
-successor: general Berenguer (dicta...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat ...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme ...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.5. La crisi del 1917
L’any 1917
conflueixen
crisi obrera
motiv...
10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.6. La descomposició del sistema (1918-1923)
Els darrers anys d...
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La crisi del sistema de la restauració

1.177 visualizaciones

Publicado el

Resum del tema: La crisi del sistema de la Restauració.

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.177
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
291
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • .
  • n
  • La crisi del sistema de la restauració

    1. 1. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
    2. 2. REFORMISME DINÀSTICREFORMISME DINÀSTIC Fracàs govern generacionista -1899: nou govern conservador → Francisco Silvela ↓ - - nous polítics → gral. Polavieja i Manel Duran i Bas Política reformista -Projecte de descentralització administrativa - Nova política pressupostària - ▲ tributs sobre productes 1ª necessitat - nous impostos (ex: Contribució Villaverde) → TANCAMENT DE CAIXES (set.1899) -Octubre 1899: govern decideix embargar els morosos - reacció alcalde BCN (Bartomeu Robert): - NO executa l’embargament - DIMITEIX
    3. 3. -Conseqüències a la reacció del govern: - dimissió Duran i Bas i Polavieja - trencament entre elits econòmiques de CAT i partits dinàstics - consolidació catalanisme (alternativa política) - fi idea regeneracionisme (1any): 1901 retorn al torn dinàstic Reformes de Maura i Canalejas -Primavera 1902: Alfons XIII al tro + renovació de polítics - 1903: Partit Conservador: ANTONIO MAURA Partit Liberal: JOSÉ CANALEJAS -Nova generació influenciada pel regeneracionisme → més reformes - Problema: por a la democratització real - Solució: segueix torn dinàstic i falsejament electoral -1904: govern Maura → revolució des de dalt - reformar sistema polític des del govern, impedint que ho faci 1 revolució popular - nova base social: masses neutres ↓ objectiu: desbancar vells cacics i impedir protagonisme de les classes populars
    4. 4. -1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció - + díficil el frau electoral (art. 29) - es necessitaven molts diners per ser candidat - vot obligatori, sobretot funcionaris. Però vot NO secret! - establir un mecanisme per configurar les meses electorals i les juntes del cens └ evitar el control dels alcaldes - Tribunal suprem té jurisdicció en el tema de les actes. -Acords amb Lliga Regionalista - Projecte de reforma de l’administració local (+ autonomia ajuntaments i diputacions) -Lleis socials: - llei descans dominical. - Instituto Nacional de Previsión → dediciat a assegurances obreres - llei de colonització interior. Objectiu → estímul agricultura - forta defensa ordre públic (Setmana Tràgica, 1909) └- forta repressió - campanya de protesta: Maura no! - resultat: fora govern Maura -1910: govern liberal José Canalejas - apropar-se sectors populars amb reformes i limitant poder Església - reforma finançament Església i separació Església - Estat → Santa Seu NO accepta → Ley del Candado (1910). NO nous ordres religiosos
    5. 5. -Política social: - substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes - queixes classes benestants - reforma llei de lleves (1912) - servei militar obligatori i suprimeix redempció en diners - lleis per millorar condicions laborals - normativa treball de la dona - inici negociació Llei de Mancomunitats - unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics -PROBLEMA: 1912 assassinat de Canalejas → fi reformes ↓ - substituït pel comte de Romanones (partit liberal) - advocat terratinent i home de negocis - al poder fins finals 1913 José Canalejas
    6. 6. LES FORCES DE L’OPOSICIÓLES FORCES DE L’OPOSICIÓ Republicanisme i lerrouxisme Republicanisme: força principal d’oposició + Catalanistes → minoria parlamentària (princ s. XX) -Etern problema: Fragmentació republicans - Solució: 1903 Nicolás Salmerón crear Unió Republicana -BCN: republicanisme d’ALEJANDRO LERROUX - molta influència classes populars - anticatalanista i anticlerical - discurs demagògic suposadament revolucionari (atreure classes populars) * Text p. 218 -Unió Republicana integrada a Solidaritat Catalana └ moviment unitari català, 1906 apareix com a resposta dels fets del Cu- cut i contra llei jurisdiccionsNO accepten aqt pacte: - Vicent Blasco Ibáñez a València - Alejandro Lerroux a BCN → 1908: nou partit Partit Radical - Setmana Tràgica: pèrdua suport popular - 1910: trasllat a Madrid
    7. 7. Carlisme i tradicionalisme -1909: mort pretendent Carles (Carles VII) - nou pretendent: Jaume de Borbó - segueixen problemes interns - I Guerra Mundial: sector germanòfil - 1919: Juan Vázquez de Mella crea Partit Tradicionalista Bases socials: Navarra, País Basc i Catalunya + grups a Andalusia - 1907: fundació Requetè → organització paramilitar que té el nom dels soldats navarressos de la 1ª guerra carlina - Actua a les ciutats: força de xoc contra republicanisme i obrerisme - 1931: unió carlins + integristes + tradicionalistes = Comunió Tradicionalista Vázquez de Mella
    8. 8. Forces obreres: socialisme i anarquisme -1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme. - defensen: millors condicions de treball - socialisme (1879, Pablo Iglesias). Zona influència: Madrid, Astúries, Euskadi i Andalusia. - anarquistes (Bakunin, 1881). Influència: classe obrera catalana i camp Aragó, València i Andalusia. PSOE → - ideari revolucionari. Entrar en el sistema parlamentari i no rebutjar aliances amb partits burgesos. - participació eleccions. 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicanasocialista) UGT (sindicat socialista, 1888, P. Iglesias) → ▲ afiliats (fi conflicte internacional, vagues, repressió….) - participar acció política per aconseguir reformes socials i laborals. - defensa participació obrers en organismes estatals Personatge: Francisco Largo Caballero (secretari gral. 1918) 1917: triomf revolució bolxevic a Rússia. - Influència a ESP → escissió del PSOE i creació del PCE (1921). - poca influència. Zones Biscaia i Astúries. Creixerà amb la guerra civil SOCIALISTES
    9. 9. ANARCOSINDICALISME 1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial 1907: creació Solidaritat Obrera └ - federació d’associacions de treballadors de caire apolític, reivindicatiu i partidari lluita revolucionària - impulsa la creació d’1 nou sindicat: CNT - la federació de BCN òrgan de premsa “Solidaridad Obrera” Confederació Nacional del Treball - Sindicat revolucionari - 4 principis bàsics: - independència del proletariat, tant de la burgesia com institucions burgeses (Estat) - apoliticisme moviment obrer (no pertànyer a partits polítics ni participar en eleccions - necessària unitat sindical dels treballadors - enderrocar el capitalisme expropiant els burgesos -▲ afiliats després de la I GM - líders: - Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró -1918: Congrés de Sants → 1ª reunió regular CNT des de 1911. - Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya -Decisions. - creació sindicats únics indústria (fora antics sindicats d’oficis) - reafirmar apoliticisme - negociació directa entre obrers i patrons, no intervenció polítics o representats de l’Estat. Limiten la defensa de l’acció directa
    10. 10. Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre) - Professió pintor - autodidacte, atret per l’ideari anarquista - impulsa la creació de Solidaritat Obrera (1908) - partidari d’una aliança entre la CNT i la UGT - 1918. congrés de sants: secretari gral CNT - acorda la creació de sindicats d’indústria o de ram (sindicats únics) ∟bo per frenar la violència -Intercedeix en la vaga de la canadenca (1919). Govern no compleix les promeses. Retorn a la vaga. - 1923: assassinat al carrer de la Cadena, BCN Àngel Pestaña (1886 – 1937) - Origen humil - dirigent anarcosindicalista - 1918: congrés de Sants. Director Solidaritat Obrera - 1919: detingut per la vaga de la canadenca - viatge a la URSS i entra en contacte amb dirigents russos - enfrontament amb la línia imposada pels comunistes Joan Peiró (1887-1942) - origen: barri obrer de Sants - anarcosindicalista. Obrer del vidre. - ministre d’Indústria durant la II Rep - afusellat franquistes
    11. 11. CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-CATALANISME I REPUBLICANISME (1901- 1909)1909) - Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, ara catalanisme i republicanisme (t8) Lliga Regionalista - Partit hegemònic a CAT (1910-1920) - personatges: - Enric Prat de la Riba → CAT endins - Francesc Cambó → Madrid -Ideari (Prat de la Riba): → La Nacionalitat catalana (1906) - dret autonomia política - disposat a intervenir en política ESP per modernitzar i descentralitzar l’Estat Fusió entre Unió Regionalista i Centre Nacional Català -Inici complicat: - competència lerrouxisme - discrepàncies ideològiques internes (fusió) - 1901: èxit electoral (4 presi) - 1903 i 1905: fracassos electorals └ desavinences
    12. 12. -Discrepàncies internes. 2 grups: 1. intel·lectuals i professionals + progres - NO negociar reivindicacions catalanes 2. majoria de dirigents - ACORD -1904. Tensió - visita rei Alfons XIII - acord partit: boicotejar visita reial - problema: Cambó i cia no fan cas → base programa Lliga: monàrquic i conservador - resultat: escissió d’1 grup (Lluís Domènech i Montaner) - creació d’1 nou partit: Centre Nacional Republicà - Òrgan de premsa: La Veu de CAT + setmanari satíric Cu-cut Atacs als diputats catalanistes al Congrés dels Diputats Rebuig per part dels partits dinàstics, govern central i premsa de Madrid. Fets del Cu-cut Novembre 1905: militars espanyols asssalten i destrossen la redacció del Cu-cut i de La Veu de Catalunya Llei de jurisdiccions Militars poden jutjar tot el que consideren que ataca la unitat de l’Estat espanyol o contra ells mateixos. Es va interpretar com un atac a CAT
    13. 13. Solidaritat Catalana, 1906 - Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions - moviment patriòtic. - unió de diferents forces polítiques catalanes (de carlins a republicans, + federals i la Lliga). NO partits dinàstics NI lerrouxistes (anticatalanista) - 1907: eleccions → programa Tívoli - dirigent: P dl R → triomf. P de la R presi Diputació BCN - derogació llei jurisdiccions - necessitat òrgans de govern (reivindiacions no precises, problema per ser una coalició de grups molt heterogenis) -conseq: govern Maura vol pactar └ objectiu: integrar catalans al sistema i dividir-los - fets: projecte adm local └ desavinences entre Solidaritat Catalana: - Lliga: sí, pas per descentralització - esquerra solidària: NO, poc democràtic - + desavinences. 1908 projecte ajuntament BCN: canvis escoles municipals - cooficialitat català └ Lliga NO - sistema coeducació - neutralitat religiosa - + problemes. 1909 Setmana Tràgica: - Lliga bé la repressió - republicans, critíca actuació govern Resultat: FI solidaritat catalana
    14. 14. Catalanisme esquerres -1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906) - ideal: nacionalista, democràtic i republicà - afegir republicans federalistes - poca incidència electoral (competència Lerroux) - difusió: - diari El Poble Català - ateneus - Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (associació política i social, formada per dependents del comerç, 1903) -1908: crisi Solidaritat Catalana → acostament forces d’esquerra - 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana - bons resultats electorals el 1910 - problema: pacte amb Lerroux (Partit Republicà Radical) → Pacte de Sant Gervasi - fracàs electoral 1914 - 1916: fi UFNR
    15. 15. Setmana Tràgica -1906, Conferència d’Algeciras - 1912, tractat hispanofrancès Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif) - Interès econòmic: mines, inversions en ferrocarrils - Restaurar prestigi exèrcit - problema: atacs marroquis organitzats en cabiles (grups tribals) └ derrota Barranco del Lobo (27 juliol1909) └ barricades a BCN - Decisió govern: més soldats (reservistes) └ mobilització contra la guerra i sistema quintes ↓↓ crida a la vaga general (republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes) -Revolta dura una setmana: - antimilitarista - rebuig hegemonia social i cultural de l’Església → crema 80 edificis religiosos - Declaració Estat de guerra i militars a reprimir. - Falta de dirigents: acció incontrolada - Forta repres´sió. 216 consells de guerra. 5 penes de mort executades. Francesc Ferrer i Guàrdia (cap de turc. Escola Moderna) └ onada de protestes. Maura No! - fi govern conservador. Liberal Canalejas. - Lerroux perd influència classe obrera. - Lliga perd suport conseqüències
    16. 16. Conferència d’Algeciras (1906) Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà el seu protectorat en el Marroc. - França: protectorat del sud - Espanya: protectorat del nord, zona del Rift → Marroc espanyol - context: primera crisi marroquí entre França i Alemanya (època colonialisme, i afany d’expansionisme del II Reich)
    17. 17. http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368
    18. 18. 1925)1925) -1r òrgan administratiu des de 1714 - pral concessió d’autogovern fins 1931 Formació - Procés llarg. - Inici: ajuntaments i dipus amb catalanistes volen regenerar CAT - millora infraestructures - modernitzar sistema educatiu - foment llengua i cultura catalana ↓ 1907: creació IEC i Biblio 1913: Consell Investigació Pedagògica Programa dipu BCN (1907) - presi: Prat de la Riba - objectiu: òrgans de govern propis → mancomunar 4 diputacions - 1911: presenta proposta (Dipu BCN + suport 3 dipus) └ acceptat govern Canalejas - 1912: projecte de Mancomunitats - Divisió partit liberal - oposició conservadors - assassinat Canalejas Procés parat - 1913: govern conservador Eduardo Dato → decret autoritzant mancomunar-se amb fins administratius
    19. 19. Constitució - 6 abril 1914 - estructura: - presidència (Prat de la Riba - assemblea ∟designa consell permanent (8 membres) - Funcions delegades de les dipus. No noves competències. Pressupost de les dipus, no nous recursos. Només era un ens administratiu └ govern podia suspendre-la en qualsevol moment -presidents: - 1914 -1917: E. Prat de la Riba - 1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch - 1923 – 1925: Alfons Sala Lliga Regionalista Partit Liberal Propi el 1918
    20. 20. Què va fer? -objectius: 1. Desenvolupament econòmic. - serveis públics i administratius bàsics - millorar xarxa viària i sistema postal i telefònic - pla acció agrària (escoles tècnics agraris + cooperativisme) 2. Projecte cultural i educatiu - foment llengua i cultura catalanes - biblioteques populars (1918) - escoles experimentals (1918) - estudis normals (1919) - unificació ortogràfica → Pompeu Fabra - divulgació i protecció patrimoni cultural - impuls renovació pedagògica - mètodes Maria Montessori - Escola Industrial, del Treball i de l’Adm. Local └ potenciar diversificació professional
    21. 21. LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917 Impacte Gran Guerra - Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral - ▲ exportacions productes industrials i agraris ↓ - beneficis per empresaris - ▲ preus interiors. No augment de salaris → malestar social (vagues) Crisi de 1917 1.Protesta militar - Massa oficials en relació al nombre de soldats. - ascensos per mèrits de guerra. Només africanistes. - inflació → ▼ valor salari - formació de Juntes de Defensa (oficials de graduació baixa i mitjana) - augment salarial - ascensos per antiguitat, NO mèrits de guerra - juny 1917: manifest contra govern. Vol renovació politica (regeneracionisme)
    22. 22. 2. Crisi política -1916: govern liberal Romanones - acusacions corrupció política → tanca Corts -Abril 1917: govern Dato. Corts segueixen tancades, tot i les demandes dels diputats. - + censura de premsa -Juliol 1917: Assemblea de Parlamentaris - iniciativa de la Lliga - exigeix formació govern provisional per convocar Corts i reformar sistema polític i descentralitzar l’Estat - Convocatòria de reunió. Pocs diputats presents. Prohibida i dissolta per guàrdia civil. - Fracàs de l’assemblea: - manca de suport de partits monàrquics i de Juntes de Defensa - discrepàncies catalanistes conservadors i grups d’esquerra. - vaga agost 1917: por burgesos a esclat revolucionari 3. Vaga revolucionària - 1916: moviment vaguístic important - Març 1917: manifest de CNT i UGT pel govern: aturar puja de preus - Agost 1917: vaga general UGT. Caràcter polític: - fi de la monarquia - formació govern provisional per Corts constituents i pas a sistema republicà. Incidència desigual. No suport de pagesos. Important a zones industrials -resultat: llei marcial → exèrcit: forta repressió - conseq: vaga fracassa, no suport altres suports. Afeblir govern i oposició obrera.
    23. 23. 1923) Fi torn pacífic Solució: govern de concentració └ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i autonomia CAT) - problema: massa diferències entre els partits. No programa de reformes, No contenir inflació, NO restablir ordre social 1918: retorn al torn dinàstic. Problema: no líders, no majories → no estabilitat - Guerra del Marroc. Desastre Annual ↓ -1921: nou govern de concentració (Gobierno Nacional) └ líders de partits dinàstics + Lliga (Cambó) + Partit Reformista NO estabilitat política. 10 governs entre 1918 – 1923 └ suspensió garanties constitucionals - clausura de Parlament Mesures massa habituals
    24. 24. Campanya per l’autonomia -1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia - pressupost propi -1919: Projecte Estatut de Catalunya - proposta de govern català - parlament per sufragi universal - Mal rebut a Madrid: govern i rei - Campanya en contra: por trencament ESP CAT: - tensions socials + decepció reacció Madrid (Cambó) └ ajornament reivindicacions autonòmiques Catalanisme esquerres - Claudicació de la Lliga a Madrid - Resposta esquerres: catalanitzar el republicanisme - esborrar petja Lerroux - apropar-se a l’obrerisme (fora anarcosindicalisme, nova base electoral) -1917: Partit Republicà Català → Francesc Layret i Lluís Companys - 1922: Acció Catalana → escissió Lliga - 1922: Estat Català → Francesc Macià (independentista) - 1923: Unió Socialista de Catalunya (grup socialista català) → Manel Serra i Rafael Campalans
    25. 25. Conflictivitat social -Després de 1918: època de conflictes - revolució bolxevic a Rússia -▲atur + ▲ preus = malestar social → vagues i ▲ sindicalisme - Andalusia → trienni bolxevic (1918 – 1921) - revoltes pageses. Fam de terres - Estat de guerra, organitzacions obreres il·legals + detencions = fi rebel·lió - Catalunya → conflicte rabassaire - enfrontament grans propietaris (Institut Agrícola St Isidre) - 1922: Unió de Rabassaires, defensa petita empresa familiar → indústria: - 1919: vaga de la Canadenca (mes i mig) └ fi vaga per acord amb patronal - Readmissió acomiadats (no) - ▲ salaris - 8 hores INCOMPLIMENT → VAGA Lock out: tancament d’empreses, tancament patronal Repressió sindicatsReacció patronal:
    26. 26. - 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo. - IGM: combats aturats - 1919: retorn a combats (França i Espanya) - nous líders rifenys: Al Raisuni i Abd el-Krim. - inici anys 20: victòria rifenys. Zona oriental protectorat (Melilla) i - 1921: general Silvestre (amic rei): forta repressió rifenys → DESASTRE - soldats mal preparats i contraris expansió colonial - 1923: informe Picasso sobre responsabilitats polítiques i rei? - solució: dictadura militar. 13 setembre 1923: fi torn dinàstic -1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure └ treure força anarquistes - Sindicat Lliure lloga pistolers → assassinar dirigents obrers - Resposta obrers CNT: atemptats (Ex: Los Solidarios) └ Buenaventura Durruti Juan García Oliver Francisco Ascaso Resposta govern: protecció pistolers i repressió sindicalistes → Llei de fugues - 1916 – 1923: època pistolerisme Guerra del Marroc
    27. 27. (1923-1930) - context: crisi política i social CAUSES - Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari - desprestigi de la política pel frau electoral - por a una revolució social (influències Rússia bolxevic) - perill trencament → separatistes Propòsits -Acabar amb el caciquisme i fi de la corrupció política. - Fi indisciplina social. - Fi amenaces unitat nacional. OBJECTIU REAL: evitar la democràcia ( ≠ govern concentració García Prieto) + evitar exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual. → ràpid suport militars i rei
    28. 28. Etapes de la dictadura: 1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars - Suspensió règim constitucional, dissolució de Corts, fora autoritats civils. - Prohibits partits polítics i sindicats → catalanisme i obrerisme a la clandestinitat - Prohibició de la bandera i himne catalans. El català restringit a l’àmbit privat. - Militarització de l’ordre públic. Forta repressió. - Estatut municipal i estatut provincial eliminació mecanismes electorals └ Dissolució ajuntaments → juntes de contribuents + importants (canvi de cacics) - 1924: Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d’1 militar. - lema: Pàtria, Religió i Monarquia - objectiu: suport social. Programa ideològic indefinit - afiliats: catolicisme, funcionaris adm i cacics rurals - Segueix el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia. - gran èxit → desembarcament d’Alhucemas (1925) - assumeix Alt Comissionat del Marroc - derrota rifenys. Fi Abd-el-Krim s’entrega als francesos. 1927: ocupació tot territori REORGANITZACIÓ DE L’ESTAT
    29. 29. 2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim - Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós (Treball) - 1927: Assemblea Nacional Consultiva (no sufragi, caràcter corportatiu) Política econòmica - Nacionalització de sectors econòmics i intervenció estatal. - Decret protecció indústria nacional. Ajudes a empreses no competència exterior. - concedir monopolis: Telefonica (1924), Campsa (1927) - agricultura: promoció regadiu (→ confederacions hidrogràfiques) -1929: Exposició Internacional a Barcelona - objectiu: atreure burgesia catalana al règim - immigració - desenvolupament urbanístic BCN
    30. 30. Política social - Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal - integració sectors moderats del moviment obrer - repressió organitzacions + radicals Organització Corporativa Nacional └ sindicats verticals → agrupen patrons i obrers. Regular conflictes laborals - reglamentar salaris i condicions de treball i mediació - acceptat per UGT (respectat) - CNT i comunistes (perseguits i clandestins)
    31. 31. Qüestió catalana - abans: respecte per llengua, tradicions i cultura. - principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadura - ordre social i fi conflictivitat obrera -1923: decret repressió separatisme - desmantellar institucions catalanes → tancament ateneus, associacions…. - Mancomunitat. Presi: Alfons Sala (anticatalanista). 1925: dissolució - prohibir manifestacions llengua catalana → castellanitzar el país - prohibit la senyera, celebrar 11S i Jocs Florals - censura a la premsa i a publicació de llibres - depuració magisteri i institucions culturals vinculades Mancomunitat (2n objectiu) - Pugna amb Col·legi Advocats i sectors eclesiàstics - NO castellanització - Contra FCB. Xiulada himne espanyol. Camp tancat 6 mesos - 1929: enderroc columnes de Puig i Cadafalch
    32. 32. Oposició a la dictadura -Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors de l’exèrcit i intel·lectuals. - partits de torn: crítica a la durada del règim - conspiració militar → sanjuanada, 1926 (Weyler. Descoberts i arrestats) - Contra intel·lectuals → censura i limitació llibertat universitària - tancament d’universitats - protestes estudiants - creació gran sindicat: Federació Universitària Espanyola (FUE) → republicana 1924: manifest de grup intel·lectuals → crítica repressió llengua i cultures catalanes - repressió (Unamuno desterrat, Blasco Ibáñez exiliat) -Forta oposició republicanisme i catalanisme. └ Aliança Republicana (diferents faccions i propaganda exterior) - Distanciament societat catalana (Lliga tbé) - catalanisme esquerra i republicà - Prats de Molló (nov. 1926) → francesos. Detenció de Macià. -Forta persecució a la CNT - divisió interna: - possibilistes - radicals → FAI (1927) - Canvis PSOE → canvi de postura 1929: - rebuig continuïtat del règim
    33. 33. Caiguda del dictador - Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930 -successor: general Berenguer (dictablanda) → fracàs - objectiu: organitzar procés electoral per retorn normalitat constitucional -Organització oposició → Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) - republicans, catalanistes i PSOE - programa per presentar-se a eleccions - comitè revolucionari → govern provisional de la futura REPÚBLICA - compromís: dret autonomia (CAT, Euskadi i Galícia)
    34. 34. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-25) El procés polític viu intents de reforma des dels partits dinàstics (“regeneracionisme”) destaca conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el “govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema: -Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció) -projecte de reforma de l’administració local (més autonomia per a Diputacions i Ajuntaments) -millores socials: descans dominical, INP (1908) -Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura) -cau després de la Setmana Tràgica (1909) liberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació del poder de l’Església: -reforma finançament església i Llei del “candau” (1910): limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència -substitució de l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes urbanes -reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a tothom i supressió redempció en metàl·lic -millores laborals (treball dona) -projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats (1913) (aproximació al catalanisme) presència al Marroc a partir de -acord amb França (1900) -Conf. Algesires (1906): Rif -Tractat Hispanofrancès (1912) porta -atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de soldats (reservistes) -protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals de juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos (>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions, empresonaments, condemnes a mort (5), tancament d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres) formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914): -institucions: assemblea general (diputats provincials), presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent (president i vuit consellers) -desenv. econòmic: obres públiques (construcció de carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions -obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica permet
    35. 35. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909) El procés polític viu fracàs de la col·laboració de la burgesia catalana amb els partits dinàstics porta impuls al catalanisme polític: destaca moviments d’oposició carlisme: -segueixen les disputes de finals XIX -Vázquez de Mella abandona i funda el P. Tradicionalista (1919) anarcosindicalisme: -vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada per la FTRE, amb desavinences amb la UGT -creació del moviment unitari Solidaridad Obrera (1908): organitza la vaga de la S. Tràgica, i es transforma en CNT (1910): anarcosindicalista, revolucionari i apolític -Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu -Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró tradicionalisme: -mateixes bases socials que carlisme -fundació Requeté (1907) -unificació carlins, integristes i tradicionalistes: Comunió Tradicionalista (1931) republicanisme: -molt fragmentat fins a la creació d’Unió Republicana (1903, Salmerón) -rebuig a la integració a Solidaritat Catalana: fundació P. Radical (1908, Lerroux) partit i sindical socialistes: -PSOE: augment d’afiliats durant el període, participació electoral (Pablo Iglesias, 1910) -UGT: gran creixement (Largo Caballero) -escissió i fundació PCE (1921) -sorgiment Lliga Regionalista (1901) i consolidació com a partit hegemònic -discrepàncies ideológiques (radicals i possibilistes) i escissió (1904) -Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906) i F. Cambó -formació de Solidaritat Catalana (1906), després de la Llei de jurisdiccions (1906) i l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria electoral de 1907 (41 diputats de 44) -problemes posteriors per discrepàncies entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin. local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt. Barna, Setmana Tràgica -Centre Nacionalista Republicà (1906, Domènech i Montaner): escindits de Lliga; fundació d’ateneus i diari (El Poble Català) -Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): aliança amb P. Radical, desfeta electoral i desaparició (1916) a través de
    36. 36. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.5. La crisi del 1917 L’any 1917 conflueixen crisi obrera motivada descens del nivell de vida: els salaris pugen menys que els preus i aquests s’encareixen perquè les exportacions són una gran oportunitat de beneficis manifestada -onada de vagues (1916-7) -vaga general (VIII-1917) contra la pujada de preus que adquireix caràcter polític -desacords sindicals i repressió militar (llei marcial: va afeblir el règim i radicalitzar l’oposició obrera) crisi militar a causa de divisió entre oficials africanistes i peninsulars (aquests es queixen del sistema d’ascensos i els salaris) formació juntes de defensa (que s’estenen arreu) i manifest (VI-1917: crida a la renovació política crisi política -lluites de lideratge a l’interior dels partits dinàstics -intromissions del rei -impossibilitat de la Lliga d’imposar la seva presència als governs nacionals -suspensió de les Corts (Romanones, 1916, davant les acusacions de corrupció) -Dato al govern (IV-1917): es nega a reobrir la cambra i declara l’Estat d’excepció -assemblea de parlamentaris catalans (5- VII-1917): govern provisional i convocatòria de Corts constituents per elaborar una nova constitució per reformar el sistema -convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i separació de la Lliga per por a les mobilitzacions obrers manifestada degut porta a causa de acaben cada una pel seu costat: -Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos -participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia) -els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures
    37. 37. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)  10.6. La descomposició del sistema (1918-1923) Els darrers anys de la Restauració segueix crisi política - fracàs govern de concentració (1917) amb Lliga - torn dinàstic altre cop: deu governs en cinc anys (1918-23) i incapacitat de fer reformes crisi social -trienni bolxevic (1918-21): revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de teres i repartiment de propietats) iniciades a Andalusia i esteses per Extremadura i La Manxa -rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)] enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre, recolzat per la Lliga -violència com a substitut de l’acció sindical -pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920]) -confluència entre empresaris, policies, militars i polítics per desmantellar el sindicalisme -la patronal aprofita la situació per reduir el nombre d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció posterior a la guerra mundial) -vaga de La Canadenca (1919), reeixida -nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de presos: locaut i repressió sindical -radicalització de les postures: =atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Ascaso) =sindicats lliures i pistolers a sou patronals =estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido) es reprèn la política d’expansió militar al Marroc (1919) s’enfronta moviment revolucionari d’Abd el-Krim provoca desastre d’Annual (1921, deu mil morts) degut mala organització de l’operació (Expediente Picasso) donat manifestada resulta actuació catalanisme-campanya per l’autonomia (1918) i projecte estatut (mal rebut pel govern, 1919) -P. Rep. Català (Layret, 1917) -Acció Catalana (1922, fundat per escindits Lliga) -Estat Català (Macià, 1922) -USC (Serra i Moret, Campalans, 1923)

    ×