LIBERALISME I NACIONALISME
ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA
1. Crisi econòmica i social
- Males collites ( 1760)  preus  malestar social
2. Burgesia mar...
14 juliol 1789: Presa de la Bastilla
- antiga presó + arsenal
- poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat

- ...
ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- Creació Assemblea Nacional Constituent

inici procés transformació del país
oposició d...
Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església
- vendre les propietats: diners per l’Estat
Estat manté el c...
Monarquia Lluís XVI  oposició
- demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)
 invasió
- juny 1791: fugida nocturna a Va...
2. República democràtica (1792-1794)
Girondins.
Grup polític que forma part de l’Assemblea
Nacional. La majoria de diputat...
Juny 1793. Jacobins al poder
- Detenció girondins  guillotina
-Nova constitucío  base: democràcia social:
- sobirania po...
Nou calendari republicà
-Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792 
data proclamaci...
Estiu 1794. Millora la situació:
- revoltes interiors sufocades
- exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera
-Conti...
Context de crisi social i econòmica
- oposició aristocràcia per pèrdua de poder
- oposició classes populars per  preus
- ...
IMPERI NAPOLEÒNIC
1799. Nomenat cònsol.
-objectiu: - consolidar revolució burgesa
- evitar retorn absolutisme
- allunyar e...
GUERRA INDEPENDÈNCIA – GUERRA DEL FRANCÈS (pàg. 66)
-Espanya. Carles IV, fill Ferran (VII)
- excusa de Napoleó: travessar ...
Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUES
Conseqüències
 ocupació de diferents territoris (nacions)
 afavorir intere...
RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME
1814 – 1815: Congrés de Viena
- reunió de països vencedors de Napoleó
- objectiu: ...
Conseqüències del Congrès de Viena. 1815
- Es crea un estat nou: Polònia.
- Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia ...
LIBERALISME
-Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu.
- Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de ...
LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS
REVOLUCIONS DE 1820
-ESPANYA 1820 – 1823. General Riego.
Trienni Liberal. Cent mil fi...
REVOLUCIONS DE 1830
- Tenen més ressó que les de 1820.
- Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polòn...
PAÍS FETS
França - epicentre del moviment
Juliol 1830. Fora monarca absolut Carles X  monarquia liberal amb
sufragi censa...
REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES
- NOVETAT: ideals democràtics.
- sufragi universal
- sobirania popular + treballad...
ITÀLIA
- Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació.
- Nàpols: monarquia constitucional que s...
CAP A UNA EUROPA DE NACIONS
UNIFICACIONS
- 2/2 s. XIX
- dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren na...
El 1815, al Congrés de Viena, Itàlia quedava dividida en vuit Estats diferents. El
nord comprenia el Regne Llombardo-Vènet...
- zona nord. Indústria
- zona sud: camperolat depenents d’1
aristocràcia enclada en el passat.
- moviment romanticisme. Ri...
UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
- Alemanya = 36 estats.
- Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA
- PRÚSSIA:
...
EUROPA FINALS S. XIX
-Finals s. XIX: Europa té estabilitat política i de fronteres.
- PROBLEMA. Continuen alguns problemes...
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Liberalisme i nacionalisme

916 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
916
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
415
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Liberalisme i nacionalisme

  1. 1. LIBERALISME I NACIONALISME
  2. 2. ESCLAT REVOLUCIÓ FRANCESA 1. Crisi econòmica i social - Males collites ( 1760)  preus  malestar social 2. Burgesia marginada - poder econòmic. NO PODER POLÍTIC - influència Il·lustració 3. Crisi financera - despeses elevades (Estat i Cort) - deute guerra americana SOLUCIÓ: reforma fiscal  problemes amb privilegiats (suport monarquia ab)  negativa aristocràcia. Volen Estats Generals CAUSES - Maig 1789: reunió Estats Generals per aprovar reforma fiscal - cada estament 1 vot; = nombre diputats, deliberació separada - 3r estat demana: - doble represenació  SÍ ACCEPTAT - deliberació conjunta  NO - vot per persona  NO - 20 juny 1789. Jeu de Paume  Assemblea Nacional - 3r estat representa la Nació Estats Generals tenen sobirania nacional? (Rousseau, representen la nació?) ESCLAT
  3. 3. 14 juliol 1789: Presa de la Bastilla - antiga presó + arsenal - poble defensa Revolució al carrer. Suport al 3r estat  - revolta antisenyorial al camp (la Gran Por) 4 agost 1789: Assemblea Nacional Constituent - abolició privilegis feudals - promulga la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà
  4. 4. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Creació Assemblea Nacional Constituent  inici procés transformació del país oposició de Rei + privilegiats -Etapes: 1. Monarquia constitucional (1789 – 1792) 2. República democràtica (1792 – 1974) 3. República burgesa ( 1794 – 1799) 1. Monarquia constitucional (1789 – 1792) - burgesia conservadora  acord Rei + nobles - objectiu: abolir AR + impulsar liberalisme - 1791: CONSTITUCIÓ - Divisió de poders - sobirania nacional - igualtat legal - Rei dret de veto - sufragi indirecte i censatari (actius i passius) ASSEMBLEA LEGISLATIVA: + lleis per igualtat ciutadans - prohibir tortura - abolir gremis - nobles paguen impostos - nou exèrcit Guàrdia Nacional Ideals liberalisme polític
  5. 5. Crisi financera  SOLUCIÓ: desamortització béns de l’Església - vendre les propietats: diners per l’Estat Estat manté el culte. Separació Església - Estat Opcions polítiques: - grups burgesos (monarq constitucionalistes)  drets polítics i llibertat econòmica - oposició: - sectors populars. No restricció sufragi + encariment cost de vida - noblesa. Recuperar privilegis - clero. Contra desamortitzacions - monarquia. Fora Assemblea -Girondins - Jacobins - Cordeliers SANS - CULOTTES Milícies populars. Volen + reformes i la Rep.
  6. 6. Monarquia Lluís XVI  oposició - demanen ajuda d’amagat a Àustria (país reina)  invasió - juny 1791: fugida nocturna a Varennes  ENXAMPAT Abril 1792. Assemblea declara guerra a Àustria (Maria Antonieta) -Guerra + revoltes al camp  assalt al palau reial  reis a la PRESÓ  REPÚBLICA (agost 1792) (setembre 1792)
  7. 7. 2. República democràtica (1792-1794) Girondins. Grup polític que forma part de l’Assemblea Nacional. La majoria de diputats són de la Gironda (zona sud-oest de França, zona Aquitània, amb grans ports costaners). Són burgesos rics del món dels negocis. Dominen els primers mesos de la Convenció Nacional. Defensa llibertat i dre a la propietat. Jacobins Grup polític radical. Aliat de les classes populars (sans culottes) Defensa el dret a la igualtat. Personatge: Maximilien de Robespierre Paraula jacobí  radicalisme Set. 1792. República -Girondins tenen el poder - convocatòria eleccions  Sufragi universal masc. - Creació Convenció Nacional - Judici als reis. Mort gener 1793 -Reacció: - països europeus: GUERRA - interior: CONTRAREVOLUCIÓ Primavera 1793
  8. 8. Juny 1793. Jacobins al poder - Detenció girondins  guillotina -Nova constitucío  base: democràcia social: - sobirania popular - sufragi universal directe - dret a la igualtat -Poder executiu: Comitè de Salvació Pública (Robespierre)  fets: lleves (guerra exterior) + política de Terror  - suspensió llibertats - tribunals revolucionaris (penes de mort) - llei de sospitosos (contrarevolucionaris) Aprovació de lleis socials: - Llei de Maximum (control preus i salaris) - distribució béns de contrarevolucionaris - venda terres Església - instrucció obligatòria (guerra) - tancament esglésies  nou culte: deesa Raó + nou calendari
  9. 9. Nou calendari republicà -Canvi d’era. El 1r dia de l’era dels francesos va ser el 22 de setembre de 1792  data proclamació REP + equinocci de tardor. - Calendari vigent del 24 octubre 1792 al 1 gener 1806. - els anys del calendari s’escrivien en números romans. - 1 any = 12 mesos. 1 mes = 30 dies. 1 setmana = 10 dies. - els mesos es regeixen per l’inici astronòmic de les estacions. - Noms dels mesos adapten fenòmens naturals i de l’agricultura. Tardor: Veremari (verema), brumari (boira), Frimari (vent fred després de la nevada) Hivern: Nivós (nevat), Pluviós, (plujós), Ventós (vent) Primavera: Germinal (llavor), Floreal (flor), Pradal (prat) Estiu: Messidor (collita), Termidor (calor), Fructidor (fruita) -Noms dels dies de la setmana, segons el seu cardinal: Primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi
  10. 10. Estiu 1794. Millora la situació: - revoltes interiors sufocades - exèrcits francesos guanyen la coalició estrangera -Continua el terror i la dictadura de Robespierre Oposició part població  Juliol 1794: cop d’estat de Termidor - fi dels jacobins. Guillotina 3. República burgesa (1794 1799)  DIRECTORI -Burgesia conservadora al poder  NOVA CONSTITUCIÓ (1795)  - poder executiu: govern col·legiat (Directori) - format per 5 directors - poder legislatiu: 2 cambres (500 i ancians) - sufragi censatari Retorn CONS 1791 - Persecució jacobins. - Derogada CONS 1793 + totes lleis jacobines OPOSICIÓ: aristocràcia + classes populars
  11. 11. Context de crisi social i econòmica - oposició aristocràcia per pèrdua de poder - oposició classes populars per  preus - guerra exterior Institució important: EXÈRCIT (imposa ordre i defensa nacional) 1799: cop d’estat de 18 de Brumari de Napoleó Bonaparte - fi Directori - inici Consolat (1799 – 1804) - format per 3 cònsols
  12. 12. IMPERI NAPOLEÒNIC 1799. Nomenat cònsol. -objectiu: - consolidar revolució burgesa - evitar retorn absolutisme - allunyar els radicals -Fets: - retorn exiliats que accepten la nova situació - concordat Església - reforma administrativa de caràcter centralista  prefectes (govern províncies) - promulga Codi Civil  unifica lleis anteriors - reforma hisenda i sistema ensenyament 1802: es fa proclamar cónsol únic i vitalici 1804: EMPERADOR -conquestes: derrota aliança monarques absoluts europeus. - 1811: grans conquestes (mapa) - familiars o generals dels seus exèrcits en els països conquerits - imposició idees revolucionàries: - supressó drets senyorials, delmes i privilegis nobiliaris - consagració de la llibertat i igualtat legal (Codi civil!!!!) - llibertat econòmica - dret a la propietat - llibertat religiosa
  13. 13. GUERRA INDEPENDÈNCIA – GUERRA DEL FRANCÈS (pàg. 66) -Espanya. Carles IV, fill Ferran (VII) - excusa de Napoleó: travessar península per atacar Portugal (aliat de GB). - objectiu: invadir Espanya. Les tropes es queden. - 3 setges a la ciutat de Girona. General Alvarez de Castro - nou rei: José Bonaparte (Pepe Botella) - anècdota: timbaler del Bruc - guerra 1808 - 1814
  14. 14. Conquestes de Napoleó  GUERRES NAPOLEÒNIQUES Conseqüències  ocupació de diferents territoris (nacions)  afavorir interessos de França: impostos, fer negocis i apropiar-se de riquesa Sentiments nacionals en els territoris ocupats  reclamen LLIBERTAT 1814: derrota a Rússia (llibre Guerra i Pau. Lleó Tolstoi - Napoleó abandona el poder. És desterrat a l’illa d’Elba, és cedida a Napoleó. Situada al mar Tirrè, a l’arxipèlag Toscà. Illa sota control de la marina anglesa. 1860 s’incorpora al Regne d’Itàlia. -Restabliment monarquia a França: Lluís XVIII 1815: retorn de Napoleó  derrota a Waterloo (Welliington, tropes angloprussianes) - Zona Brabant (Bèlgica) -desterrat illa Santa Helena (illa Atlàntic Sud, costa oest d’Àfrica). Propietat anglesa 1821: mort Napoleó Retorn Antic Règim?
  15. 15. RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME 1814 – 1815: Congrés de Viena - reunió de països vencedors de Napoleó - objectiu: restorn a l’absolutisme monàrquic - grans vencedors: RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA I ÀUSTRIA - es reparteixen imperi napoleònic  França torna a les fronteres de 1792 1815: tractat de la SANTA ALIANÇA - ajuda mútua amb dret a intervenció militar - objectiu: mantenir orde absolutista Idees Revolució Francesa influeixen en països europeus LIBERALISME I NACIONALISME
  16. 16. Conseqüències del Congrès de Viena. 1815 - Es crea un estat nou: Polònia. - Rússia s’annexiona part de Polònia, Finlàndia i Bessarabia. - Àustria s’annexiona la regió dels Balcans. - Anglaterra es queda amb Malta, Sri Lanka i la colònia del Cap. - control rutes marítimes. - Imperi Otomà segueix controlan els pobles cristians d’Europa Sud- oriental. - Suècia es queda amb Noruega. - Prússia es queda amb part de Saxònia, Westfalia, Polònia i les províncies del Rin. - Els principats alemanys formen la Confederació Alemanya amb 38 estats. - Bèlgica és obligada a unir-se amb els Països Baixos, formant el Regne dels Països Baixos. - Espanya i Portugal. Es restauren les monarquies absolutistes.
  17. 17. LIBERALISME -Sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. - Estat garanteix drets i llibertats fonamentals de totes les persones. - Individu lliure = ciutadà. Conjunt de ciutadans constitueixen la Nació  SOBIRANIA -Sistema representatiu: - poder legislatiu: Parlament - sufragi universal - Constitució  DIVISIÓ DE PODERS (tirania) - Dret de la propietat  llibertat fonamental + economia basada en el mercat - Estat NO intervé aspectes econòmics NACIONALISME - Ideologia política que defensa el dret dels pobles a decidir i defensar la seva sobirania. - NACIÓ= conjunt individus amb uns lligams culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat…) i que volen viure en comunitat. - expansió s. XIX → pobles lliures contra la Santa Aliança i els imperis absolutistes - nacionalistes: fer coincidir Estat i nació. Reagrupar en les mateixes fronteres una comunitat nacional. - naixement moviments independentistes a Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès. - unificació ITÀLIA i ALEMANYA
  18. 18. LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS REVOLUCIONS DE 1820 -ESPANYA 1820 – 1823. General Riego. Trienni Liberal. Cent mil fills de Sant Lluís. Restauració absolutisme Ferran VII (pàg. 68) - GRÈCIA Insurrecció contra Imperi Otomà 1822. Proclamació independència 1829. Fi guerra. Independència - AMÈRICA LLATINA independència colònies espanyoles (pàg. 70 – 71) 1808 – 1825. colònies s’enfronten a la metròpoli. Règims liberals i noves repúbliques
  19. 19. REVOLUCIONS DE 1830 - Tenen més ressó que les de 1820. - Es barregen reivindicacions de caire nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya)amb interessos de grups minoritaris com els burgesos i els obrers → important suport popular -Europa central i occidental. 1829 – 1835 - important suport popular. - Triomf  sistemes polítics constitucionals. Burgesia al poder - liberalisme conservador - sufragi censatari - llibertats públiques limitades
  20. 20. PAÍS FETS França - epicentre del moviment Juliol 1830. Fora monarca absolut Carles X  monarquia liberal amb sufragi censatari: Lluís Felip d’Orleans Bèlgica Triomf revolució. Sistema liberal. Independència d’Holanda. - Monarquia constitucional: Leopold I Gran Bretanya Amplicació drets polítics Espanya 1833 – 1839: 1ª guerra carlina (pàg. 72) Sistema liberal polític Polònia 1831. No triomf  forta repressió tsar Rússia Itàlia Forta repressió Àustria Alemanya Forta repressió Prússia
  21. 21. REVOLUCIONS 1848. PRIMAVERA DELS POBLES - NOVETAT: ideals democràtics. - sufragi universal - sobirania popular + treballadors com a força política (industrialització) - igualtat social -FRANÇA -Aixecament popular. Causes: - crisi econòmica. Males collites (patates) → problemes sector industrial i financer. Augment de l’atur. - negació de drets i llibertats a part de la població. Només es tenia en compte l’alta burgesia. -Fi monarquia Lluís Felip d’Orleans -República social  drets treballadors + sufragi universal - Napoleó III (Segon Imperi) - EUROPA ORIENTAL -Lluita contra règims absolutistes i contra dominació austríaca - VIENA. Revolta liberal. Destitució canceller Metternich - revolta nacionalista a HONGRIA, BOHÈMIA, nord ITÀLIA, CONFEDERACIÓ GERMÀNICA - moltes revoltes sufocades 2/2 s. XIX. Consolidació reformes liberals i processos independència.
  22. 22. ITÀLIA - Caire nacionalista. Va ser el punt de partida en el procés d’unificació. - Nàpols: monarquia constitucional que substitueix a l’absolutisme - Estats Pontificis: el Papa s’exilia i es constitueix una república. - Regne Llombardia – Vèneto. Es revolta contra Àustria. - Regne Piamonte: es crea una monarquia constitucional que va ser el motor de la unitat italiana. ALEMANYA -Signe nacionalista. - Frederic Guillem IV de Prússia va acceptar una constitució de base censatària.
  23. 23. CAP A UNA EUROPA DE NACIONS UNIFICACIONS - 2/2 s. XIX - dirigida pel territori + desenvolupat (Piemont i Prússia). Eren nacions multi estats - unificació després d’anys de conflictes - classe dirigent: burgesia conservadora + pacte antics grups privilegiats UNIFICACIÓ D’ITÀLIA - Península itàlica: 7 estats després del Congrés de Viena - Estats Pontificis. Pius IX, monarca absolut, clarament antiliberal i contra unió - Toscana, Parma i Mòdena (sota governs de prínceps austríacs) - Piemont (monarquia liberal. Savoia. Favorable unificació - Regne de les Dues Sicílies (dinastia Borbons) - Llombardia i el Vèneto sota la monarquia Hasburg (Àustria) -1859. Guerra entre Piemont i Àustria.  annexió Llombardia - aixecament popular GARIBALDI  enderroca monarq centre i sud 1861. 1r parlament italià  proclama rei Victor Manuel II. 1866. Àustria abandona el Vèneto. 1870. Annexió Estats Pontificis.  Roma nova capital del regne Risorgimiento (reunificació italiana)
  24. 24. El 1815, al Congrés de Viena, Itàlia quedava dividida en vuit Estats diferents. El nord comprenia el Regne Llombardo-Vèneto, annexionat per l’Imperi Austríac, i el Regne de Piemont-Sardenya que, ocupat pels francesos durant la Revolució, tenia una important indústria, una burgesia oberta a les idees liberals i una monarquia (la Casa de Savoia) que havia iniciat el desmantellament de l’Antic Règim. Al centre de la península hi havia quatre petits ducats independents (Parma, Mòdena, Lucca, i Toscana), satèl·lits de la política austríaca. Al sud es trobava el Regne de Nàpols (Dues Sicílies) que, en mans dels Borbons mantenia una monarquia absoluta. Finalment, trobem els Estats Pontificis, governats pel papat i contraris a la difusió dels principis liberals. Victor Manel II Garibaldi
  25. 25. - zona nord. Indústria - zona sud: camperolat depenents d’1 aristocràcia enclada en el passat. - moviment romanticisme. Risorgimiento (músics Verdi i Rossini)
  26. 26. UNIFICACIÓ D’ALEMANYA - Alemanya = 36 estats. - Problema: rivalitat 2 potències germàniques: PRÚSSIA i ÀUSTRIA - PRÚSSIA: - lidera unificació - potencia unió duanera (ZOLLVEREIN), NO Àustria -Esdeveniment dels fets: - revolucions 1848 → parlament Frankfurt ofereix corona al rei de Prússia  NO ACCEPTA (origen parl. Liberal)GUERRA -personatge: OTTO VON BISMARCK (canceller de Prússia) - dirigeix victòries contra Àustria (1866), França (1870) - 1871: victòria de Sedan contra França (Alsàcia i Lorena)  - proclama II imperi (Reich) alemany - Guillem I proclamat kàiser (emperador)
  27. 27. EUROPA FINALS S. XIX -Finals s. XIX: Europa té estabilitat política i de fronteres. - PROBLEMA. Continuen alguns problemes: - Imperi Austríac i Imperi Turc  estats absolutistes + problemes nacionals greus (I GM) -Europa occidental  liberalisme - lluita política: avenç de la democràcia (sufragi universal+ ampliació llibertats individuals) - reconeixement drets socials (educació, salut, treball…)

×