<ul><li>L’origen dels regnes d’Astúries, Lleó i Castella. </li></ul><ul><li>L’expansió territorial dels segles XI,XII i XI...
<ul><li>El regne d’Astúries i de Lleó es van formar als segles VIII i IX. </li></ul><ul><li>L’origen del comtat de Castell...
<ul><li>711: inici invasió musulmans    NO control de la zona nord (serralada Cantàbrica) </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>...
ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS <ul><li>s. X: creació del Califat de Còrdova (929)    increment força militar </li></ul>...
 
Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.
LA FORMACIÓ DEL REGNE DE CASTELLA Castella    frontera oriental del regne de Lleó - zona poc poblada    atacs musulmans ...
<ul><li>Sanç III el Gran de Navarra casat amb Munia de Castella </li></ul><ul><ul><li>Reparteix els dominis entre els seus...
<ul><li>LA CREACIÓ DE PORTUGAL </li></ul><ul><li>Alfons VI (  1109)    testament: reparteix dominis entre les filles: </...
ELS REPOBLAMENTS COMUNALS s. XI: necessitat de defensar els territoris - enfortir els nobles i monjos (castells i monestir...
<ul><li>LA UNIÓ DE CASTELLA I LLEÓ </li></ul><ul><li>s.XII : unió i separació segons matrimonis i herències. </li></ul><ul...
LA FRONTERA ENTRE ELS REGNES CRISTIANS I AL-ANDALUS
<ul><li>L’AVANÇ CAP AL SUD </li></ul><ul><li>- Derrota almohade    avanç cap al sud </li></ul><ul><li>   regne de Lleó: ...
ORDES MILITARS participants en la RECONQUESTA - Santiago - Alcántara - Calatrava  - Montesa
<ul><li>Orde de Sant Jaume (Santiago) </li></ul><ul><li>Orde religiós i militar, instituït durant el regnat d’Alfons VIII ...
Orde de Calatrava <ul><li>Va ser fundat al s. XII, a Castella, amb l’objectiu de protegir la vila de Qal’at Rabah, castell...
<ul><li>EL PREDOMINI DE LA RAMADERIA </li></ul><ul><li>Majoria terres    conreu cereals o exportació (vi i oli) </li></ul...
<ul><li>EL PODER DE LA NOBLESA </li></ul><ul><li>Reconquesta    concessions de terres als nobles    creació de grans sen...
<ul><li>Mesta    associació encarregada d’organitzar la transhumància de les ovelles a través de les carrerades (camins) ...
RUTES COMERCIALS CASTELLANES I EXPANSIÓ ATLÀNTICA
<ul><li>LES INSTITUCIONS DE LA CORONA DE CASTELLA </li></ul><ul><li>Únic estat ≠ Monarquia confederal de la Corona d’Aragó...
 
<ul><li>Municipis     autonomia i jurisdicció pròpia. </li></ul><ul><li>consells oberts a tota la població substituïts pe...
Joan I de Castella (1379-1390) - 1r matrimoni: Elionor d’Aragó (filla Pere el Cerimoniós) - fills: Enric III de Castella i...
- Alfons II d’Astúries fa construir una església on es va trobar la suposada tomba de l’apòstol. - s. XI: principal centre...
CATEDRAL DE SANTIAGO Façana de  Las Platerías Torres occidentals Absidioles Girola o deambulatori Absis Cimbori Creuer Por...
El Portal de la Glòria. Dóna accés a la catedral, es va acabar el 1188. Conjunt escultòric: representació del paradís, div...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

9.299 visualizaciones

Publicado el

ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
9.299
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.427
Acciones
Compartido
0
Descargas
145
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

  1. 2. <ul><li>L’origen dels regnes d’Astúries, Lleó i Castella. </li></ul><ul><li>L’expansió territorial dels segles XI,XII i XIII. </li></ul><ul><li>L’economia i la societat del regne de Castella. </li></ul><ul><li>L’organització política castellana i la crisi de la Baixa Edat Mitjana. </li></ul><ul><li>El camí de Sant Jaume de Castella. </li></ul>
  2. 3. <ul><li>El regne d’Astúries i de Lleó es van formar als segles VIII i IX. </li></ul><ul><li>L’origen del comtat de Castella, al segle X, cal trobar-l en la construcció de nombroses fortaleses i castells en la frontera amb l’Islam. </li></ul><ul><li>El segle XIII es va produir la unificació política dels regnes de Castella i Lleó, sota el nom de Corona de Castella. </li></ul><ul><li>L’expansió territorial castellana va arribar al seu punt culminant el segle XIII, quan es van conquerir tots els territoris musulmans de la Península, tret del regne de Granada. </li></ul><ul><li>L’economia castellana es basava en la ramaderia i l’exportació de la llana. </li></ul>
  3. 4. <ul><li>711: inici invasió musulmans  NO control de la zona nord (serralada Cantàbrica) </li></ul><ul><ul><ul><ul><li> </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>càntabres i asturs </li></ul></ul></ul></ul>REGNE D’ASTÚRIES - zona poc romanitzada - refugi de nobles visigots  Pelai (cabdill visigot)  victòria a Covadonga (722 )  inici RECONQUESTA = conquesta dels regnes cristians de les terres que ocupaven els musulmans <ul><li>Successors de Pelai: Alfons I i Alfons II </li></ul><ul><li> creen el regne d’Astúries </li></ul><ul><li>-independència de Còrdova </li></ul><ul><li>- NO paguen tributs als musulmans </li></ul><ul><li>- expansió cap a l’oest: ocupen part de Galícia </li></ul><ul><li>REGNE DE LLEÓ </li></ul><ul><li>2/2 s.IX  Alfons III (866-910) ocupa els territoris fins el riu Duero </li></ul><ul><ul><ul><li> zona despoblada i abandonada pels </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>militars musulmans </li></ul></ul></ul>Repoblació: càntabres, gallecs, bascos i també mossàrabs fugits de l’al-Andalus Control de les noves terres, trasllat capital  Lleó  REGNE DE LLEÓ
  4. 5. ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS <ul><li>s. X: creació del Califat de Còrdova (929)  increment força militar </li></ul><ul><ul><li> + expedicions (ràtzies Almansor) </li></ul></ul>Fre a l’expansió cristiana Necessitat: protegir i defensar els territori  castells de frontera
  5. 7. Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.
  6. 8. LA FORMACIÓ DEL REGNE DE CASTELLA Castella  frontera oriental del regne de Lleó - zona poc poblada  atacs musulmans - Alfons III (866 – 910)  construcció de castells + fundació Burgos - denominació: comtat de Castella - comte Ferran I (Fernán González) (927-970)  independència i deixa en herència el comtat - influent en la cort de Ramir II, rei de Lleó  mort  problemes dinàstics - aprofita per convertir el títol de comte en hereditari <ul><li>ELS PRIMERS REPOBLAMENTS </li></ul><ul><li>Mitjans s.IX: repoblament vall del Duero </li></ul><ul><ul><ul><li>pagesos lliures (alous), viuen en cases aïllades properes entre si = vila </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Habitants reunits en 1 consell  decideixen afers col·lectius (zones de guaret, conreus, pastures, ús de molí…) </li></ul></ul></ul><ul><li>Procedència repobladors: </li></ul><ul><li>primers nuclis cristians + mossàrabs atrets per beneficis concedits </li></ul><ul><ul><li> llibertat personal, exempció d’impostos i de prestacions militars, permís de comerç </li></ul></ul>
  7. 9. <ul><li>Sanç III el Gran de Navarra casat amb Munia de Castella </li></ul><ul><ul><li>Reparteix els dominis entre els seus fills: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ferran  comtat de Castella, proclamat rei: Ferran I </li></ul></ul></ul><ul><li>Ferran I (1037-1065) </li></ul><ul><ul><li>unió de Castella i Lleó + fi Califat de Còrdova  impuls repoblador </li></ul></ul><ul><ul><li>pàries pagades pels musulmans  exèrcits + nombrosos, + armes i + castells </li></ul></ul><ul><li>CONQUESTA VALL DEL TAJO </li></ul><ul><li>Ferran I  ocupa i repobla territoris despoblats al sud del Duero, fins a Àvila </li></ul><ul><ul><li>- conquereix Coïmbra (ciutat portuguesa) </li></ul></ul><ul><ul><li>- musulmans de Toledo, Badajoz i Sevilla li paguen tributs </li></ul></ul>Castella = estat fort  iniciativa ofensiva contra Al-Andalus <ul><li>Alfons VI (1065-1109)  ocupa Toledo (1085), antiga capital visigòtica </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>avança frontera, més enllà del Tajo i repobla el territori </li></ul>
  8. 10. <ul><li>LA CREACIÓ DE PORTUGAL </li></ul><ul><li>Alfons VI (  1109)  testament: reparteix dominis entre les filles: </li></ul><ul><ul><li>Urraca  Castella i Lleó </li></ul></ul><ul><ul><li>Teresa  comtat de Portugal </li></ul></ul><ul><ul><li> fill Alfons Henriques  proclama rei  independència de Portugal </li></ul></ul>L’ARRIBADA DELS ALMORÀVITS <ul><li>Ofensives de cristians  musulmans Al-Andalus demanen ajuda a 1 imperi del nord d’Àfrica: els almoràvits (1086-1109) </li></ul><ul><li> incursions a la península </li></ul><ul><li>-derrota de cristians  fre a l’expansió cap al sud </li></ul><ul><li>1092: cristians renuncien a València </li></ul><ul><li> ocupada pel Cid </li></ul>Rodrigo Díaz de Vivar - noble castellà, vassall Alfons VI - desterrat de Castella (enfrontaments amb el rei) - treballa a les ordres del rei de Saragossa  nom CID - lluita contra els almoràvits  conquereix València - prototip heroi guerrer  Cantar del Mío Cid - Almoràvits: poble de nòmades berbers del Sàhara que van fundar al s.XI la 4ª dinastia del Marroc.
  9. 11. ELS REPOBLAMENTS COMUNALS s. XI: necessitat de defensar els territoris - enfortir els nobles i monjos (castells i monestirs emmurallats) - pagesos lliures sota la protecció d’un senyor  SERFS s. XII: canvi de repoblament - conquesta de territoris molt poblats (Toledo, vall de l’Ebre) - fi repoblament espontani  repoblament comunal  - organitzat el repoblament de ciutats fronteres, concedien privilegis i furs (drets) als repobladors. LA RECONQUESTA ALS SEGLES XI I XII
  10. 12. <ul><li>LA UNIÓ DE CASTELLA I LLEÓ </li></ul><ul><li>s.XII : unió i separació segons matrimonis i herències. </li></ul><ul><li>Ferran I ((1037-1065) </li></ul><ul><li>- unió amb Lleó </li></ul><ul><li>- mort  separació </li></ul><ul><li>Ferran III (s. XIII, 1230) </li></ul><ul><ul><li>- unió definitiva </li></ul></ul><ul><ul><li>- hereu per mare de Castella i per pare de Lleó </li></ul></ul><ul><li>ELS ALMOHADES I LAS NAVAS DE TOLOSA </li></ul><ul><li>s. XII  invasió almohade </li></ul><ul><li>Almohades: moviment religiós que inspira a diversos estats de l’extrem occidental del món islàmic al segle XII. </li></ul><ul><li>Van conquerir tot el nord d’Àfrica, des d’Egipte fins a l’al-Àndalus (1145-1170), després de la pèrdua de poder dels almoràvits. </li></ul><ul><li>- lluites amb Castella-Lleó per les terres entre el Tajo i Sierra Morena. </li></ul><ul><li>- derrota  Las Navas de Tolosa (1212), 3 reis Castella, Navarra i Aragó. </li></ul>Extensió dinastia almohade, vers el 1200
  11. 13. LA FRONTERA ENTRE ELS REGNES CRISTIANS I AL-ANDALUS
  12. 14. <ul><li>L’AVANÇ CAP AL SUD </li></ul><ul><li>- Derrota almohade  avanç cap al sud </li></ul><ul><li> regne de Lleó: Extremadura </li></ul><ul><li>1230: unió Lleó – Castella  nou impuls a la Reconquesta </li></ul><ul><li>Ferran III: </li></ul><ul><li>- inici conquesta vall Guadalquivir </li></ul><ul><li>- conquesta de Còrdova (1236) i Sevilla (1248) </li></ul><ul><li>Alfons X, el savi: </li></ul><ul><li>- conquesta Cadis i Múrcia (Jaume I, cedeix al seu gendre) </li></ul><ul><li>PORTUGAL </li></ul><ul><li>- territori actual  conquesta Faro (1249) </li></ul><ul><li>Finals s. XIII  1 regne musulmà: REGNE NASSARITA DE GRANADA </li></ul><ul><li>REPOBLACIÓ DE LA VALL DEL GUADALQUIVIR </li></ul><ul><li>- Diferent repoblació que la vall del Duero </li></ul><ul><li>s. XII – XIII  conquesta territoris molt poblats i activitat econòmica important. </li></ul><ul><li>Terres sud del Tajo: musulmans fugen o són expulsats cap al sud </li></ul><ul><li>- terres repartides en grans latifundis als nobles, clergues i ordes militars participants. </li></ul><ul><li>- repobladors: lleonesos, castellans i bascos. </li></ul>
  13. 15. ORDES MILITARS participants en la RECONQUESTA - Santiago - Alcántara - Calatrava - Montesa
  14. 16. <ul><li>Orde de Sant Jaume (Santiago) </li></ul><ul><li>Orde religiós i militar, instituït durant el regnat d’Alfons VIII de Castella, amb l’aprovacó del Papa. </li></ul><ul><li>Els cavallers de l’orde accepten els vots de pobresa i obediència. S’organitzen seguint la regla agustiniana, per tant no estaven obligats al vot de castedat i podien contreure matrimoni (alguns dels seus membres eren casats). Tot i això, el Papa recomanava el celibat. </li></ul><ul><li>Van participar en la reconquesta de les comarqques de Terol i Castelló i també van combatre a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). </li></ul><ul><li>Els monarques castellanolleonesos els concedeixen privilegis que van permetre repoblar grans regions d’Andalusia i Múrcia. </li></ul>Creu de Santiago, emblema de l’orde. Monestir d’Uclés (Conca). Seu principal de l’orde.
  15. 17. Orde de Calatrava <ul><li>Va ser fundat al s. XII, a Castella, amb l’objectiu de protegir la vila de Qal’at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (propo de l’actual Ciudad Real). </li></ul><ul><li>Segueix els ordes cistercencs. </li></ul><ul><li>Els cavallers tenien les obligacions dels 3 vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), i a més: guardar silenci al dormitori, refetor (menjador) i oratori, dejunar 4 dies a la setmana, dormir amb la seva armadura i com a única vestimenta portar l’hàbit blanc cistercenc amb una creu morada (més tard vermella): creu grega amb flors de lis a les puntes. </li></ul><ul><li>Participen en la batalla de Las Navas de Tolosa. </li></ul>Castell de Calatrava la Nueva, seu de l’orde des de 1218. Emblema de l’orde.
  16. 18. <ul><li>EL PREDOMINI DE LA RAMADERIA </li></ul><ul><li>Majoria terres  conreu cereals o exportació (vi i oli) </li></ul><ul><li>Base economia  ramaderia ovina (raça merina) </li></ul><ul><ul><li> </li></ul></ul><ul><ul><li>- llana de bona qualitat  exportació </li></ul></ul><ul><ul><li>- propietaris: noblesa  Honrado Concejo de la Mesta (1273) </li></ul></ul>El Honrado Concejo de la Mesta va ser creat per Alfons X, el Savi va reunir a tots els pastors de Lleó i Castella en una associació, i els va concedir importants prerrogatives i privilegis (exempció del servei militar, de testificar en judicis, drets de pas i pastoreig…). Va existir fins el 1836. Alfons X, el Savi i la seva cort Prats de muntanya a Vilafranca de la Sierra (Ávila). S’observa el pas de les carrerades, un corral per recollir el bestiar i una cabana de pedra per refugiar-s’hi els pastors.
  17. 19. <ul><li>EL PODER DE LA NOBLESA </li></ul><ul><li>Reconquesta  concessions de terres als nobles  creació de grans senyories </li></ul><ul><li>Beneficis exportació llana  concentrats en noblesa i clero = grups socials +  rics i poderosos imposen el seu poder al del rei </li></ul><ul><li>- poca manufactura tèxtil, nobles prefereixen beneficis ràpids de l’exportació </li></ul><ul><li> NO es desenvolupa una burgesia que es beneficia de la manufactura i el comerç </li></ul><ul><li>LES RUTES DE LA LLANA </li></ul><ul><li>Exportació a Flandes (Bruges) </li></ul><ul><li> poca producció tèxtil a Castella </li></ul><ul><li>Ruta: BURGOS – PORTS CANTÀBRICS – FLANDES (draps flamencs) </li></ul><ul><li> creació de fires i mercats Meseta nord: Medina del Campo </li></ul><ul><li>s. XIII: mariners càntabres i bascos fan el transport </li></ul><ul><li> fundació: Hermandad de la Marina de Castilla </li></ul><ul><li>- necessitat de defensar-se de la competència mariners anglesos i francesos. </li></ul>Hermandad de la Marina de Castilla (1296). Federació dels principals ports del Cantàbric que formen un poder naval al servei de Castella. Té autonomia en les seves relacions comercials, i fins i tot arriba a enfrontaments bèl·lics amb francesos i anglesos.
  18. 20. <ul><li>Mesta  associació encarregada d’organitzar la transhumància de les ovelles a través de les carrerades (camins) </li></ul><ul><li>Transhumància: </li></ul><ul><ul><li>Estiu: prats de la Serralada Cantàbrica o Sistema Central </li></ul></ul><ul><ul><li>Hivern: terres baixes d’Extremadura o de Castella </li></ul></ul><ul><li>Pas dels ramats  conflicte entre pagesos i ramaders: interessos diferents </li></ul><ul><li>Monarques  a favor dels nobles de la Mesta (tenien poder econòmic) </li></ul><ul><li>LLANA  principal producte d’exportació </li></ul><ul><li>context històric: Guerra dels Cent Anys (França – Anglaterra) </li></ul><ul><li> no arriba llana anglesa a Flandes  Flandes compra a Castella </li></ul><ul><li>Productes comercialitzats: </li></ul><ul><li>- exportats: ferro i oli </li></ul><ul><li>-importats: productes manufacturats i draps de qualitat </li></ul><ul><li>- Comerç amb França, Anglaterra i Flandes </li></ul>PRINCIPALS CARRERADES I CENTRES COMERCIALS
  19. 21. RUTES COMERCIALS CASTELLANES I EXPANSIÓ ATLÀNTICA
  20. 22. <ul><li>LES INSTITUCIONS DE LA CORONA DE CASTELLA </li></ul><ul><li>Únic estat ≠ Monarquia confederal de la Corona d’Aragó </li></ul><ul><li> Corts úniques i mateixa llei per tot el territori </li></ul><ul><li>Monarquia  més poders </li></ul><ul><li>- declarar la guerra, fer lleis, jutjar… </li></ul><ul><li>- s. XIII  enfrontament noblesa (rics i poderosos) </li></ul>Institucions: - Cort de consellers (voltant monarca)  Consell Reial - Cúria: tribunal de justícia - Cancelleria: administració - Tresoreria: finances CORTS  diferents que les Corts de la Corona d’Aragó (!!!!) - Corts de Lleó (1188), primeres que es van reunir a la península. - a partir del s.XIV trobem les Corts de Castella i Lleó - òrgan de poder amb funcions consultives, NO capacitat per fer lleis - amb el temps noblesa i clero passen d’assistir, pq NO han de pagar impostos.
  21. 24. <ul><li>Municipis  autonomia i jurisdicció pròpia. </li></ul><ul><li>consells oberts a tota la població substituïts per 1 representació: capítols </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- control noblesa ramadera </li></ul><ul><li>-corregidor: representant del poder reial a les ciutats. </li></ul><ul><li> presidia els capítols </li></ul><ul><li>- assegurava que no es prenguessin decisions contràries a la monarquia </li></ul><ul><li>CRISI DE CASTELLA </li></ul><ul><li>Crisi s. XIV NO afecta tant a Castella com a Aragó. </li></ul><ul><ul><li>Revoltes nobiliàries i guerres civils </li></ul></ul>Guerra civil - Pere I de Castella (1350-1369) - vol imposar el seu poder als nobles - desenvolupar l’economia de les ciutats  afavorir sector tèxtil  perjudica a la noblesa - 2 bàndols: alta noblesa i Església // Rei + petita burgesia + petita noblesa  proposen com a rei a Enric IV (germanastre Pere) - victòria bàndol nobiliari  Enric de Trastàmara proclamat rei (Enric II) - Dinastia Trastàmara  mans de l’alta noblesa. - Enric II (1369-179): concedeix molts privilegis i riqueses als nobles per l’ajuda rebuda. Sobrenom: “el de les Mercès”. - Joan I (1379-1390): beneficis a la noblesa per ajudar-lo amb la guerra contra Portugal.
  22. 25. Joan I de Castella (1379-1390) - 1r matrimoni: Elionor d’Aragó (filla Pere el Cerimoniós) - fills: Enric III de Castella i Ferran I d’Aragó, comte de BCN i rei d’Aragó - 2n matrimoni Beatriu de Portugal (filla rei) - vol annexionar-se Portugal. No hi ha hereus. Guerra que perd. - 3r matrimoni Elionor de Sicília. <ul><li>Desordre i rapinya dels nobles durant 2 regnats: </li></ul><ul><li>Joan II (1406-1454) i Enric IV (1454-1474) </li></ul>La reina actuava com a consort del rei. Si no hi havia hereu mascle,, podia ser titular de la Corona. Isabel I de Castella, germanastre d’Enric IV, disputa el tro a la seva neboda Joana la Beltraneja.
  23. 26. - Alfons II d’Astúries fa construir una església on es va trobar la suposada tomba de l’apòstol. - s. XI: principal centre de pelegrinatge (Croades, problemes per arribar a Terra Santa)  origen del camí de St. Jaume - Edificacions al voltant del camí: hostals, hospitals, gran quantitat d’esglésies. Es creen nuclis fixos d’artesans i mercaders  contribueixen a creixement ciutats (Jaca, Pamplona, Burgos…). - Intercanvi de: idees, costums, estils artístics, música, llegendes, poesia, mercaderies. Es difonen nous estils arquitectònics: ROMÀNIC i GÒTIC
  24. 27. CATEDRAL DE SANTIAGO Façana de Las Platerías Torres occidentals Absidioles Girola o deambulatori Absis Cimbori Creuer Portal de la Glòria
  25. 28. El Portal de la Glòria. Dóna accés a la catedral, es va acabar el 1188. Conjunt escultòric: representació del paradís, dividit en 3 arcs de mig punt.

×