EL SEXENNI DEMOCRÀTICI LA RESTAURACIÓBORBÒNICA
SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)-Revolució de Setembre de 1868 (la Gloriosa)    - fi de la monarquia d’Isabel II i fora els ...
Cronologia-1868-1871: revolució protagonitzada per forces polítiques signants del Pacted’Ostende  reunió 1866 dels oposit...
-Govern provisional (1868-1871):    - promulga decrets (llibertat impremta, dret reunió i    associació)    - sufragi univ...
-Monarquia Amadeu    - inestabilitat política: 6 governs en 2 anys    - moderats (Cánovas) volen la restauració borbònica ...
-Gener 1874 – desembre 1874    - cop d’estat del general Pavía  dissolt les corts per força    armes    - govern provisio...
TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)- guerra civil. Pretendent carlí: Carles VII- abril 1872. Mor Isabel II i monarquia Amad...
Font: http://www.zonu.com/fullsize/2009-12-08-11346/Tercera-Guerra-Carlista-18721876.html
GUERRA DE CUBA (1868-1878)- 10 octubre 1868: manifest d’independència  Grito de Yara (“Viva Cuba libre”)- protagonistes: ...
SISTEMA POLÍTIC DE LARESTAURACIÓ-ideòleg: Antonio Cánovas del Castillo  sistema canovista           objectiu: nou model ...
CONSTITUCIÓ 1876- Exemple liberalisme doctrinari: sobirania compartida + sufragi censatari-Sobirania compartida entre Cort...
CONSTITUCIÓ DE 1869                           CONSTITUCIÓ DE 18761ª constitució democràtica                    - Monarquia...
BIPARTIDISME-Alternança en el poder dels dos grans partits  TORN PACÍFIC     - Partit liberal – conservador. Antonio Cáno...
Pràctica del sistema polític                nomena                                       MINISTERI DE GOVERNACIÓ     El RE...
CATALUNYA-conservadors:    • Manuel Duran i Bas (juriusta)    • Josep Ferrer i Vidal (fabricant de teixits)    • Manuel Gi...
1875 – 1881: Govern Cánovas•1878: sufragi censatari                                                     Restricció de llib...
1897: assassinat de Cánovas        - descomposició del partit + dissidències internes (fort personalisme)Nous polítics:   ...
FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DELSISTEMAEVOLUCIÓ REPUBLICANISMEI República (1873 – 1874)-Republicanisme minoritari tant a l...
CATALUNYAFRANCESC PI I MARGALL → Partit Republicà Democràtic Federal• ABANS: 2n president I Rep.• ARA: perd massa electora...
RECONVERSIÓ DEL CARLISME-1876: derrota carlina  greu crisi de partit• exili del pretendent Carles de Borbó• alguns carlin...
-Problemes interns  disputa religiosa    - acusen al pretendent de no donar prou suport al Papa en la política    contra ...
LA GUERRA D’ULTRAMARGUERRA DECUBA1878. Pau de Zanjón:        - representació política a les Corts espanyoles        - part...
CRONOLOGIA:1879: Guerra Chiquita → insurrecció mambises (rebels cubans)        - no suport, falta armament → superioritat ...
24 febrer 1895: Grito del Baire (població zona oriental illa)         - 1r dia de carnaval → més gent al carrer per unir-s...
Valeriano Weyler ≠ Martínez Campos-Militar mallorquí d’origen alemany  “el carnisser”- tots 2:      - 3ª guerra carlina  ...
-Curs de la guerra    - NO favorable espanyols: climatologia + manigua (selva)    - lluita contra rebels molt escampats   ...
FILIPINES- Poca immigració espanyola → pocs militars-Importància missioners                         -Menys importants que ...
Intervenció EUA - Àrea influència: regió Carib i també al Pacífic (Hawaii i Japó) - ofertes de compra a ESP per Cuba  No ...
CATALUNYA DAVANT LA GUERRA-Principals entitats econòmiques: Foment del Treball              - Suport a la política de gue...
Guerra de Cuba (1895-1898) i Filipines                                         Font: http://www.pais-global.com.ar/mapas/m...
LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTREDEL 98    Crisi política i moral    - COLÒNIA  importants pèrdues materials            - cr...
Regeneracionisme       - Corrent molt crític amb sistema polític i societat espanyola -Rev. 1868  esperances per modernit...
La fi d’una època-Desastre 98  fi sistema canovista     - nous personatges     - política regeneracionista amb pocs canvi...
    7.1. El sistema polític de la Restauració i 7.3. Les forces polítiques marginades del sistema                        ...
     7.2. La vida política i l’alternança en el poder i 7.4. La guerra d’Ultramar                                        ...
     7.5. Les conseqüències del Desastre del 98                                                                       El ...
PARTITS POLÍTICS DE L’ÈPOCA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓPartido Conservador:- formació política governant en la Restaurac...
Partido Republicano Centralista:- organització política fundada el 1888 per Nicolás Salmerón- objectiu: agrupar les divers...
El torn de partits durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)                   Data                                       ...
El torn de partits durant la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902)                   Data                      ...
CACIQUISME. Forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava el poder local mitjançant lautilització de la inf...
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

SEXENNI - RESTAURACIÓ

1.475 visualizaciones

Publicado el

SEXENNI - RESTAURACIÓ

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.475
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
416
Acciones
Compartido
0
Descargas
27
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

SEXENNI - RESTAURACIÓ

  1. 1. EL SEXENNI DEMOCRÀTICI LA RESTAURACIÓBORBÒNICA
  2. 2. SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)-Revolució de Setembre de 1868 (la Gloriosa) - fi de la monarquia d’Isabel II i fora els moderats del govern - inici època inestable  diferents règims polítics - intent ampliar liberalisme i instaurar democràcia-Societat: - protagonisme burgesia - naixement moviment obrer-Època de conflictes: - polítics: - sorgiment federalisme - carlins - guerra de Cuba - socials - reivindicacions classes populars - moviment obrer: socialista i anarquista - econòmics - crisi - proteccionisme / lliurecanvisme
  3. 3. Cronologia-1868-1871: revolució protagonitzada per forces polítiques signants del Pacted’Ostende  reunió 1866 dels opositors a Isabel II. - protagonistes: Serrano i Prim - creació juntes revolucionàries pel país  organitzar insurrecció. Crides al poble - Cuba independent (guerra 10 anys) - govern provisional: general Serrano (regent) general Prim (president del govern)  - prepara un nou règim amb una nova Constitució (1869)-Consignes de les juntes - demandes de llibertat - sobirania - separació Església – Estat - supressió de les quintes - sufragi universal - abolició impostos de consums - eleccions a corts constituents - repartiment de la propietat - proclamació de la República
  4. 4. -Govern provisional (1868-1871): - promulga decrets (llibertat impremta, dret reunió i associació) - sufragi universal (homes + 25 anys) - eleccions a corts gener 1869Constitució 1869  règim llibertats ampli - sobirania nacional - sufragi universal masculí - llibertat (residència, ensenyament, religió – manté culte catòlic) - divisió poders - monarquia constitucionalObjectiu govern provisional: - trobar un monarca  Amadeu I de Savoia - superar crisi econòmica - defensa lliurecanvisme - obertura mercat espanyol a capital estranger1871-1873: Monarquia constitucional. Amadeu I de SavoiaProblemes nou monarca: - triat per Prim (assassinat poc abans de l’arribada Amadeu) - poc suport aristocràcia, clero, camarilles temps Isabel, partexèrcit, classes populars (volen la Rep) - problemes econòmics i conflictes bèl·lics (carlins, Cuba)
  5. 5. -Monarquia Amadeu - inestabilitat política: 6 governs en 2 anys - moderats (Cánovas) volen la restauració borbònica  Suport Església i èlit dels diners - 1872: mor Isabel II -nova guerra carlina (pretendent Carles VII) - insurreccions federalistes (republicans i anarquistes) - febrer 1873: renuncia al tro  nova etapa-1873 – 1874: Primera República -Corts tenen sobirania nacional  votació proclamació República - majoria de corts  monàrquics (volen restauració, necessiten temps) - suport classes populars - poc suport internacional (EUA i Suïssa) - es volen grans reformes: - constitució federal - separació Església – Estat - indep a les colònies - disciplina exèrcit - lleis socials (ensenyament, quintes, treball….) - segueixen: - guerra carlina - guerra Cuba - inestabilitat: 4 presidents en 11 mesos (Estanislau Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar)
  6. 6. -Gener 1874 – desembre 1874 - cop d’estat del general Pavía  dissolt les corts per força armes - govern provisional caire conservador  general Serrano - es volia el retorn Borbó 29 desembre 1874 - pronunciament Martínez Campos  proclama rei Alfons XII - 1870: Isabel abdica a favor d’Alfons.  RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1 desembre 1874  Manifest Sandhurst - excusa: agraïment per felicitacions - ideòleg: CÁNOVAS DEL CASTILLO - defensa monarquia constitucional, tipus conservador i catòlic, defensa ordre social, garanteix funcionament sistema polític liberal. - publicat 27 desembre
  7. 7. TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876)- guerra civil. Pretendent carlí: Carles VII- abril 1872. Mor Isabel II i monarquia Amadeu- zones: Euskadi, Navarra, part de CAT i part Maestrat i Aragó- personatges: - Ramon Tristany - Francesc Savalls - Ramon Cabrera (acaba sent alfonsí)- algunes victòries carlines (batalla de Lakar)- 1875. ofensiva exèrcit liberal-Generals alfonsins: - Arsenio Martínez Campos - Miguel Primo de Rivera1876. Fi conflicte - abolició règim foral (1878  concerts econòmics) - entrega de les armes - fer el servei a l’exèrcit regularEls carlins eren defensors de la tradició (a la que al.ludien per legitimar elsseus drets) i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei); consideravenel liberalisme una doctrina de la nefasta modernitat i , per tant, erenradicalment contraris a les reformes polítiques liberals.
  8. 8. Font: http://www.zonu.com/fullsize/2009-12-08-11346/Tercera-Guerra-Carlista-18721876.html
  9. 9. GUERRA DE CUBA (1868-1878)- 10 octubre 1868: manifest d’independència  Grito de Yara (“Viva Cuba libre”)- protagonistes: propietaris criolls amb suport popular- causes: - econòmiques - forts impostos de la metròpoli + control del comerç - poques inversions a l’illa - polítiques - prohibit formar partits - no càrrecs polítics - no dret de reunió, no llibertat de premsa - socials - forta divisió classes - esclavitud-1878: Pau de Zanjón - gran amnistia - abolició esclavitud (no serà fins 1888) - promesa reformes polítiques i administratives (representants a Corts)-1879: Guerra Chiquita - incompliment pacte  guerra (1 any)
  10. 10. SISTEMA POLÍTIC DE LARESTAURACIÓ-ideòleg: Antonio Cánovas del Castillo  sistema canovista  objectiu: nou model polític per posar fi a: - No caràcter partidista i excloent de moderats - intervenció exèrcit - enfrontaments civils-solució: - nova constitució que es basa en el bipartidisme - const.1869: no serveix - eleccions sufragi universal (excepció!) - pacificar el país (carlina i Cuba)- Bases de la Restauració: -Règim conservador i tradicionalista. Immobilista, no democràtic. Només liberal en l’aspecte econòmic. - Exèrcit NO intervé en la vida política. Té molta autonomia. - prioritats: - estabilitat institucional (torn pacífic) - manteniment ordre públic i pau social - liberalisme econòmic
  11. 11. CONSTITUCIÓ 1876- Exemple liberalisme doctrinari: sobirania compartida + sufragi censatari-Sobirania compartida entre Corts (bicamerals) i rei - Senat: designació reial - Congrés: eleccions- Poder legislatiu compartit- Monarquia: àrbitre vida política (alternança partits). Poder executiu - dret de vet - nomena i destitueix ministres - convoca, suspen o dissolt les Corts- Estat confessional catòlic. També hi ha llibertat de cultes (no públic)- restringir llibertats individuals (opinió, expressió, associació…)- molt centralista. Ajuntaments i diputacions depenen del Govern- sufragi censatari (llei electoral 1879) - sufragi universal (govern Sagasta, 1891)- Vigent fins 1931
  12. 12. CONSTITUCIÓ DE 1869 CONSTITUCIÓ DE 18761ª constitució democràtica - Monarquia i Corts + importants- Sufragi universal - Es poden suprimir molts drets-Molts drets: -1eres eleccions amb sufragi universal• sancions a funcionaris No perdre legitimitat• inviolabilitat correspondència  republicans a l’exili• llibertat treball per estrangers  poc interès. Victòria de Cánovas• llibertat reunió i associació -1878. Sufragi censatari• llibertat culte públic i privat + Dret a vot propietaris i tenir títolsmanteniment Església i clero acadèmics.Excusa guerra carlina  IMP propietaris rurals - 1886: dret a vot 2.1% població-Sobirania nacional - Sobirania compartida: REI + CORTS-Divisió de poders -Qüestió religiosa: tolerància• poder judicial indep. Jutges per oposició • catolicisme oficials, resta culte privat-Monarquia constitucional - REI: articles NO sotmesos a votació pq• NO es podia prescindir de les Corts la monarquia era anterior i superior CONST.• criteris democràtics (aj i prov) - Drets del 1869 ara depenen de lleis posteriors• reforma sistema colonial
  13. 13. BIPARTIDISME-Alternança en el poder dels dos grans partits  TORN PACÍFIC - Partit liberal – conservador. Antonio Cánovas del Castillo - Partit liberal – fusionista. Práxedes Mateo Sagasta Objectiu: assegurar estabilitat institucional-Partits de notables• base social de elits econòmiques i classe mitjana propietària• defensen: • monarquia (qui no accepta Alfons  fora del sistema polític) • Constitució 1876 • propietat privada • consolidació Estat liberal, unitari i centralista- ☼ Pacte entre partits per no fer una llei contrària-Exèrcit queda fora de l’àmbit polític - defensa de la seguretat i indep del país - té autonomia i pressupost elevat
  14. 14. Pràctica del sistema polític nomena MINISTERI DE GOVERNACIÓ El REI NOU GOVERN prepara nomena ENCASELLAT (llistes de diputats) Governadors civils Controlen el vot amb: Fan arribar les directrius del govern als CACICS - compra de vots - coaccióConsolidava el poder i control de l’OLIGARQUIA - falsejament del sufragi (tupinada)(classes dominant)- La majoria política es reparteix el poder, les eleccionsNO tenen cap significat (només façana).
  15. 15. CATALUNYA-conservadors: • Manuel Duran i Bas (juriusta) • Josep Ferrer i Vidal (fabricant de teixits) • Manuel Girona (banquer) • Joan Mañé (periodista) → diari: Diario de Barcelona - Catòlics i conservadors: contraris a tolerància religiosa, centralisme de Cánovas i reformes dels liberals.-liberals: • Victor Balaguer • Francesc Rius i Taulet (alcalde BCN, expo 1888) → diari: La Vanguardia - Defensa reformisme polític, + llibertats individuals, - influència Església, sufragi universal (+ base social)
  16. 16. 1875 – 1881: Govern Cánovas•1878: sufragi censatari Restricció de llibertat• 1879: llei d’impremta + reforma codi penal + • llei administració provincial i municipal Control activitats públiques• 1880: llei de reunions1881 – 1883: 1r govern liberal. Sagasta- fi distinció partits legals / il·legals- permet retorn republicans exiliats• 1882: sufragi universal per eleccions municipals → CACIQUISME1885: mort Alfons XII → pacte del Pardo• suport a la regència de Maria Cristina• garantir continuïtat monarquia davant pressions: carlins i republicans1885 – 1890: 2n govern liberal• liberalitza legislació política de la monarquia• 1887: llei associacions + llei de jurats• 1888: abolició esclavitud Programa electoral esgotat• 1889: nou codi civil + reforma hisenda i èxèrcit• 1890: llei sufragi universal → frau electoral, alta abstenció
  17. 17. 1897: assassinat de Cánovas - descomposició del partit + dissidències internes (fort personalisme)Nous polítics: - Partit Liberal: Germán Gamazo i Antonio Maura - Partit Conservador: Francisco Silvela
  18. 18. FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DELSISTEMAEVOLUCIÓ REPUBLICANISMEI República (1873 – 1874)-Republicanisme minoritari tant a les Corts com entre la classe política espanyola.- Fort entusiasme popular.- Important implantació del republicanisme federalista a Catalunya.- Divisió entre els partidaris de la república unitària i del federalisme.- Cop d’estat del general Pavia - repressió i exili d’alguns republicansEMILIO CASTELAR → Partido Republicano Posibilista• ABANS: tendència conservadorisme i autoritarisme └ oposició sectors esquerra• ARA: accepta joc polític, + moderatMANUEL RUIZ ZORRILLA → Partido Republicano Progressista• ABANS: polític progressista• ARA: més radical i no descarta acció violenta contra monarquia • influència en militars (fora vida política !) • intents insurrecció: fracàs (gral. Villacampa 1886)NICOLÁS SALMERÓN → Partido Republicano Centralista• ABANS: república federal• ARA: vol aglutinar les diferents tendències republicanes
  19. 19. CATALUNYAFRANCESC PI I MARGALL → Partit Republicà Democràtic Federal• ABANS: 2n president I Rep.• ARA: perd massa electoral i divisions internes (Valentí Almirall)• líder: Josep M. Ribot -Nous partits → UNIÓN REPUBLICANA • agrupa diferent faccions (NO possibilistes) • eleccions 1893: bons resultats → presència a Corts • perd massa electoral per influència internacionalisme
  20. 20. RECONVERSIÓ DEL CARLISME-1876: derrota carlina  greu crisi de partit• exili del pretendent Carles de Borbó• alguns carlins accepten a Alfons. Ex: Ramon CabreraPersonatges:-Cándido Nocedal  principal dirigent carlí• estén cercles carlins per tot el país• zones principals: Navarra, País Basc i CAT-Juan Vázquez de Mella  proposa Acta de Loredán (palau França) -Vigència d’antics principis - unitat catòlica - furisme - autoritat pretendent - oposició democràcia - Accepta nou ordre liberalcapitalista. No AR
  21. 21. -Problemes interns  disputa religiosa - acusen al pretendent de no donar prou suport al Papa en la política contra el liberalisme. Ramón Nocedal  nou partit: Partido Católico Nacional - no reconeix com a rei el pretendent carlí - és un partit catòlic integristaCATALUNYA -tradicionalistes: -Salvador Casañas (bisbe d’Urgell) Personatges -Fèlix Sardà Salvany (clergue) - Josep Morgades (bisbe) Pressió per abandonar carlisme  mantenir tradició catòlica dins la nova societat liberal Es trenca la identificació de l’Església amb els carlins
  22. 22. LA GUERRA D’ULTRAMARGUERRA DECUBA1878. Pau de Zanjón: - representació política a les Corts espanyoles - participació en el govern de l’illa - llibertat de comerç - abolició de l’esclavitud - grans propietaris PROBLEMA  oposició de - negrers - comerciants peninsularsImitació model bipartidista espanyol: - Partido Autonomista: cubans → demana autonomia illa → reformes polítiques i econòmiques → aconsegueix representació Corts espanyoles (no tenen pes) - Unión Constitucional: espanyols instal·lats a l’illa.
  23. 23. CRONOLOGIA:1879: Guerra Chiquita → insurrecció mambises (rebels cubans) - no suport, falta armament → superioritat exèrcit espanyola1888: abolició esclavitud1891: augment aranzels per productes importats no procedents metròpoli - principal client de Cuba → EUA ↓ - productes exportació cubans: sucre i tabac - productes importats EUA: ARANZELS1893: proposta de liberals de reformar l’estatut colonial de l’illa - forta oposició per negocis a l’illa1893: Partido Revolucionario Cubano Máximo Gómez - ideòleg: José Martí Antonio Maceo - objectiu: independència Calixto García - suport exterior (EUA) - suport antics rebels guerra Deu Anys: (no accepten Pau Zanjón)1894: William McKinley (presid EUA) - protesta per situació aranzelària - amenaça de no comprar productes cubans
  24. 24. 24 febrer 1895: Grito del Baire (població zona oriental illa) - 1r dia de carnaval → més gent al carrer per unir-se a la revolta - objectiu: escampar revolta - ideòleg: José Martí - Poeta i activista polític - fill d’espanyols - 1868: a la presó per dissuadir de participar a la guerra - presó i deportat a ESP - contacte amb exiliats de la guerra 10 anys -suport: pagesos, obrers, soldats i prof liberals (metges i advocats) └ posar-se ordres de Máximo Gómez i Antonio Maceo (mulat) └ insurrecció esclaus PENÍNSULA- Desgast govern Sagasta → canvi: Cánovas- reclutament obligatori: pagar 300 duros- nou capità general de l’illa: general Martínez Campos  NO pacifica l’illa  substituït per Valeriano Weyler
  25. 25. Valeriano Weyler ≠ Martínez Campos-Militar mallorquí d’origen alemany  “el carnisser”- tots 2: - 3ª guerra carlina - guerra Deu Anys Cuba - capitans generals de Catalunya - MC: no posa fi a la violència anarquista - Weyler: forta repressió- rival de Martínez Campos (fama de pacificador)- 10 febrer 1896: “Viva Cuba española” - situació Havana complicada - Escàs avituallaments - No comunicació (tren i telègraf) - Solució: aïllar Antonio Maceo a Pinar del Río (zona occid.) ↓ PROBLEMA: població rural ajuda als rebels (avituallament i informació) ↓ SOLUCIÓ: concentració de la població rural sota domini espanyoal - crema de sembrats (= guerra Secessió americana) CONSEQÜÈNCIES: crítiques - intel·lectuals - FAM pels pagesos + EPIDÈMIES = MORTS - republicans (PI) “primers camps de concentració” - premsa EUA
  26. 26. -Curs de la guerra - NO favorable espanyols: climatologia + manigua (selva) - lluita contra rebels molt escampats - soldats mal alimentats + manca d’armament + malalties = morts1897: assassinat Cánovas → nou govern liberal - destitució Weyler → substituït per Ramón Blanco - estratègia conciliació (pactes) ↓ - Sufragi universal masculí autonomia de Cuba: - Igualtat de drets entre insulars i peninsulars - autonomia aranzelària NO acceptada per independentistes1898: cuirassat Maine  guerra hispano-nord americana1899: Pau de París
  27. 27. FILIPINES- Poca immigració espanyola → pocs militars-Importància missioners -Menys importants que Cuba- Interessos econòmics: - Producció de tabac - Imp. Intercanvis amb Àsia (imperialisme - guerra opi)1892: Liga Filipista fundada per José Rizal + Katipunan  objectiu: alliberar illa colonitzadors espanyols - suport: burgesia mestissa hispano – parlant i grups indígenes1896: insurrecció província Manila  revolta de Cavite  forta repressió militars espanyols (gral. Camilo García Polavieja) - inici guerra1897: govern liberal  negociació insurrectes per aconseguir la PAU
  28. 28. Intervenció EUA - Àrea influència: regió Carib i també al Pacífic (Hawaii i Japó) - ofertes de compra a ESP per Cuba  No acceptades 1895: amenaça de Mc Kinley  suport als independentistes 1898 abril: cuirassat Maine al port de l’Havana - explosió furtuïta  excusa - últimatum: retirada espanyols  NO acceptat (humiliant)  GUERRA - batalla de Santiago de Cuba - batalla de Cavite (Filipines) DERROTA ESPANYOLA1898 desembre: Pau de París  - CUBA - ESP renuncia a Protectorats nord-americans - PUERTO RICO - FILIPINES - Venda a Alemanya Illes Mariannes i Carolines IIMPERIALISME FI IMPERI ESPANYOL
  29. 29. CATALUNYA DAVANT LA GUERRA-Principals entitats econòmiques: Foment del Treball  - Suport a la política de guerra - Defensen espanyolitat de l’illa  NEGOCIS A L’ILLA  - 1891: aranzels a productes importats no ESP - 1894: derogació tractat de comerç amb els EUA-Classes populars  NO guerra  servei militar i NO negocis - rebuig quintes (pagar 300 duros) - actituds pacifistes i antimilitaristes-Republicans federals (Pi i Margall)  NO a la GUERRA - a favor del dret dels cubans a decidir el seu destí-Forces catalanistes  suport a la guerra - premsa catalana: NO critica independentistes 1897: crítica fracàs del projecte autonomista -Defensa de pactar amb insurrectes  règim autonòmic a l’illa  precedent per Catalunya
  30. 30. Guerra de Cuba (1895-1898) i Filipines Font: http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa68.htm
  31. 31. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTREDEL 98 Crisi política i moral - COLÒNIA  importants pèrdues materials - crisi econòmica  deutes de guerra  reforma hisenda  - ministre Fernando de Villaverde:  pressió fiscal - conseq: tancament de caixes + burgesia industrial suport a catalanisme  comerciants BCN no paguen contribució (set. 1899)METRÒPOLI -política  segueix sistema de la Restauració (torn dinàstic) - influència regeneracionisme (corrent crític sist polític) - set 1898: gral. Polavieja proposa - reformes adm pública - descentralització adm  - crisi moral i ideològica acceptació burgesia - desencís i frustació societat (“El meu avi”) CAT - destrucció mite imperi espanyol (IMPERIALISME) Crítiques premsa estrangera CURIOSITATS: - La caixa (1904) - Estelada (1850; 1 estel + a la bandera EUA) - “Cara al sol” (vers de Martí) - Carajillo
  32. 32. Regeneracionisme - Corrent molt crític amb sistema polític i societat espanyola -Rev. 1868  esperances per modernitzar el país  FRACÀS - influència intel·lectuals progressistes  1876: Institución Libre de Enseñanza - creada per catedràtics que volen llibertat de càtedra - personatges: Francisco Giner de los Ríos, Nicolás Salmerón - influència Krausisme (La lengua de las mariposas)-intel·lectuals que consideren que la societat i la política estan massa influïts pelcatolicisme  FRE a la modernització cultural i al desenvolupament de la ciència.ÉS NECESSARI UN CANVI: regeneracionisme - Sistema polític  corrent molt crític amb - Societat espanyola -Personatge: Joaquín Costa, defensa: - enterrar el Cid - millorar la situació del camp - elevar nivel educatiu i cultural (Escola i rebost) Generación del 98 -Grup intel·lectuals que analitzen críticament la situació - necessari un canvi moral, social i cultural del país (regeneracionisme)
  33. 33. La fi d’una època-Desastre 98  fi sistema canovista - nous personatges - política regeneracionista amb pocs canvis. El sistema segueix funcionant.-Conseq exèrcit: -  antimilitarisme - militars + presència en la vida política (autoritaris i intransigents) Font: Viquipèdia. Il·lustració 1896 La Campana de Gràcia: - Setmanari satíric republicà i anticlerical, fundat el 1870.
  34. 34.  7.1. El sistema polític de la Restauració i 7.3. Les forces polítiques marginades del sistema La Restauració és superar problemes del liberalisme precedent i estabilitzar el règim: -allunyar l’exèrcit de la política -evitar el partidisme dels moderats un sistema de monarquia constitucional -acabar amb els enfrontaments civils cerca basat en amb l’oposició de Constitució de 1876 estableix carlins (derrotats a la 3ª guerra, 1872-6): divisió: canvi pacífic de dos -Nocedal: estén els cercles carlins partits (bipartidisme) -Vázquez de Mella (1886, Acta de Loredán): adapta el -monarquia: àrbitre vida política programa a la nova situació política -sobirania compartida Corts-Corona -P. Tradicionalista (o P. Católico Nacional: Nocedal, -prerrogatives Corona: dret a vet, 1888): caràcter integrista potestat legislativa compartida amb facilitat per -Unió Catòlica: accepta el sistema i recolza el Corts, nomenament de ministres, catalanisme conservador suspensió Corts, ... actuació de -dues cambres (Congrés i Senat) la monarquia -sufragi censatari republicans: desencís, repressió i divisió: -confessionalitat catòlica de l’Estat i -P. Possibilista (Castelar): participa en Restauració restabliment del pressupost de “culte i caciquisme i -P. Republicà Progressista (Ruiz Zorrilla): radical, intents clergat” però tolerància de cultes adulteració del d’insurrecció militar (Villacampa, 1886) -àmplia declaració de drets vot -P. Republicano Centralista (Salmerón): pretenia aglutinar les diverses opcions republicanes -P. Republicà Federal (Pi i Margall): primer, retraïment -coincidència ideològica fonamental electoral; després, nou impuls (Ribot, 1883) dels partits dinàstics: monarquia, -Unión Republicana (1893) aplega les diverses Constitució, propietat privada, tendències catalanes, sense els possibilistes liberalisme -acord sobre el torn pacífic
  35. 35.  7.2. La vida política i l’alternança en el poder i 7.4. La guerra d’Ultramar El procés polític agudització dels viu conflictes (>1895) -assassinat de Cánovas (1897, substituït per Silvela) acabament de la 3ª guerra carlina (1872-1876): -disputes internes en els partits dinàstics abolició règim foral i instauració concerts econòmics com són -ressorgiment del problema social -aparició del catalanisme polític acabament de la revolta cubana (Pau de Zanjón, II- 1878): amnistia, alliberament esclaus (1888), reformes polítiques guerra Filipines (1896-7) destaca mort d’Alfons XII (1885), Pacte d’El Pardo i regència de Maria Cristina fins el 1902 -feble presència militar i pocs interessos guerra Cuba -funcionament correcte del torn de partits econòmics (tabac) (1895-8) -independentisme: Liga Filipina (Rizal, 1892) -els liberals de Sagasta implanten bona part de la legislació liberal del Sexenni: sufragi universal -García Polavieja: dirigeix la lluita masculí (1882: municipals; 1890: generals), ampliació -negociació (>1897) i pacificació de llibertats, judici per jurat, llei d’associacions (1887), abolició esclavitu (1888), nou codi civil (1889), econòmics (proteccionisme rígid enfront del per motius comerç lliure) i polítics (autonomia, rebutjada reforma hisenda i exèrcit pels comerciants metropolitans afincats a l’illa) els EUA (després de dirigida per José Martí i Antonio Maceo participen l’explosió fortuïta del Maine) acaba amb - Crit de Baire (1895) derroten destaca -Martínez Campos, més conciliador: sense èxit -Weyler, més dràstic (repressió, concentració camperols) l’Armada espanyola a Cavite -estratègia de conciliació (1897). general (Filipines) i Santiago de Cuba Blanco, autonomia, sufragi universal, autonomia Pau de París (1898): pèrdua de arazelària, ... Cuba, Puerto Rico i Filipines
  36. 36.  7.5. Les conseqüències del Desastre del 98 El desastre del 98 significà forta crisi moral i ideològica crisi política el sistema de la Restauració va malgrat sobreviure i el torn dinàstic va donat continuar -impacte psicològic: fi de l’imperi espanyol donat en un moment en què les potències europees en construïen de nous -relegació d’Espanya a potència secundària l’aplicació de les idees del en el context int. regeneracionisme -visió estrangera d’Espanya com a ‘nació moribunda’: exèrcit ineficaç, sistema polític corrupte, polítics incompetents reflectit procedents impulsa Generación del 98: grup de literats que van analitzar el ‘problema d’Espanya’ en sentit crític i to pessimista Institución Libre de Enseñanza -visió crítica de la història d’Espanya (1876): influïda pel krausisme, que -regeneració de la vida política i social va introduir les teories -Joaquín Costa: oblidar les glòries pedagògiques i científiques passades, millorar la situació del europees camp, elevar el nivell educatiu i cultural del país
  37. 37. PARTITS POLÍTICS DE L’ÈPOCA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓPartido Conservador:- formació política governant en la Restauració, en alternança amb el Partit Liberal.- defensava la monarquia borbònica i els interessos de la burgesia, l’oligarquiaterratinent.- líder: Cánovas del CastilloPartido Liberal:-Agrupació política que alternava en el poder amb el Partit Conservador.- defensava un govern de tendència progressista (sufragi universal masculí, reformessocials, etc.- líder: Práxedes Mateo SagastaPartido Republicano Posibilista:- formació política de caràcter republicà moderat.- creat el 1874- defensa la participació del republicanisme en el sistema parlamentari de laRestauració.- personatge: Emilio CastelarPartido Republicano Progresista:- partit polític que defensava un republicanisme radical.- personatge: Manuel Ruiz Zorrilla- influència en militars. 1883: intent fracassat insurrecció 1883
  38. 38. Partido Republicano Centralista:- organització política fundada el 1888 per Nicolás Salmerón- objectiu: agrupar les diverses tendències del republicanismePartit Republicà Federal:- agrupació política republicana que defensa el federalisme.- queda al marge del sistema després de la Restauració borbònica (1874)- personatge: Francesc Pi i MargallPartido Católico Nacional:- formació política d’ideologia catòlica integrista- fundada el 1888, escissió del Partido Carlista- personatge: Ramón NocedalPartido Autonomista Cubano.-Formació política cubana- fundada el 1879- objectiu: reforma del sistema colonial i una major autonomia administrativa per l’illa.Unión Constitucional de Cuba:- organització política cubana, formada per propietaris espanyols.- defensa el manteniment del sistema colonial, sense aplicar reformesdescentralitzadores ni autonomistes.
  39. 39. El torn de partits durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885) Data President Gener-Setembre de 1875 Cánovas del Castillo Setembre-Desembre de 1875 General Jovellar Desembre de 1875-Març de 1879 Cánovas del Castillo Març-Desembre de 1879 General Martínez Campos Desembre de 1879-Febrer de 1881 Cánovas del Castillo Febrer de 1881-Octubre de 1833 Sagasta Octubre de 1833-Gener de 1884 Posado Herrera Gener de 1884-Novembre de 1885 Cánovas del Castillo
  40. 40. El torn de partits durant la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) Data President Novembre de 1885-Juliol de 1890 Sagasta Juliol de 1890-Desembre de 1892 Cánovas del Castillo Desembre de 1892-Març de 1895 Sagasta Març de 1895-Agost de 1897 Cánovas del Castillo* Agost-Octubre de 1897 General Azcárraga Octubre de 1897-Març de 1899 Sagasta Març de 1899-Octubre de 1900 Silvela *Canóvas mor assassinat per un anarquista. Agost 1897
  41. 41. CACIQUISME. Forma de govern que recau en el cacic, senyor que controlava el poder local mitjançant lautilització de la influència i el poder econòmic sobre la resta de la població. Durant la Restauració, va ser undels pilars del sistema.TORN PACÍFIC. Sistema polític consistent en l’alternança en el govern dels dos partits. El PartidoConservador i el Partido Liberal van accedir successivament i alternativament al poder per torns, i en vanquedar exclosos la resta de les forces polítiques.CUNERO. Candidat no resident en el districte electoral i patrocinat pel Govern. En la Restauració, el sistemade l’encasellat impulsava la candidatura dels cuneros o aliens al districte electoral, mitjançant la designacióprèvia.OLIGARQUIA. Forma de govern en la qual el poder és exercit per un grup reduït de persones. En el darrerquart del s. XIX, a Espanya el poder polític es concentrava en mans d’’una minoria: l’oligarquia terratinent i laburgesia industrial.TUPINADA. Recursos electorals il·legals que servien per adulterar els resultats electorals en la Restauracióborbònica, a través dels quals conservadors i liberals es van alternar en el poder.BIPARTIDISME. Sistema política consistent en el govern altern de dos partits.ENCASELLAT. Consistia en la designació prèvia de candidats pel ministre de Governació. Era un delsmètodes de manipulació electoral.INTEGRISME. Corrent derivat del carlisme, representat pel Partido Católico Nacional. D’ideologiatradicionalista, tenia certa influència a la Catalunya rural.POSSIBILISME. Ideologia republicana que defensava la integració del republicanisme al sistema polític de laRestauració. Era liderada pel Partido Republicano Posibilista d’Emilio Castelar.MAMBISES. Nom que rebien els guerrillers independentistes cubans.REGENERACIONISME. Moviment que pretenia modernitzar la societat i l’Estat espanyols, sorgit del desastredel 98.

×