1. G OYA

2. Francisco de Goya y Lucientes va néixer a Fuendetodos (Saragossa), l'any 1746. El seu primer mestre va ser José Lujan, amb qui estudia el barroc italià. Viatja a Itàlia i a la tornada du a terme les pintures murals d'una volta de la basílica del Pilar de Saragossa.

3. A partir d'aquest moment podem distinguir tres etapes en l'obra de Goya. 1a. Etapa Es trasllada a Madrid on es casa amb Josefa Bayeu, germana de Francisco Bayeu (pintor de cambra). Això facilitarà l'accés de Goya als Tallers Reials. Realitza una sèrie de cartons per a tapissos sota la direcció de Mengs: * La verema * L'ombrel·la * La gallina cega * El terrisser

4. La verema

5. L'ombrel.la

6. La gallina cega

7. El terrisser

8. Amb els cartrons aconsegueix u gran èxit i es guanya la simpatia dels reis. Això li permetrà accedir al Palau Reial on va poder contemplar les col·leccions reials i va admirar les obres de Velázquez i gravarà moltes d'elles.

9. Els cartrons també li donaren a conèixer entre l'aristocràcia madrilenya. Va aconseguir atreure's el favor de la Duquesa d'Osuna i de la Duquesa d'Alba. Goya es mostra com un gran retratista. Desdenya el retrat ampul·lós i adulatori, on l'accesori acapara tot l'interés. L'expressió psicològica és el que més li preocupa. 1789, Goya és nomenat pintor de cambra de Carlos IV. * Els ducs d'Osuna

10. Els Ducs d'Osuna

11. 2na. Etapa: Primera crisi Cap al 1793 una malaltia el va deixar sord. La sordesa el va empènyer a l'aïllament i a la introspecció, deixa de contemplar la societat com un conjunt de quadres amables i comença a considerar l'aspecte negatiu e la humanitat. Sense dubte la malaltia va provocar una transformació de la seua personalitat artística. A la sèrie de gravats “ Capritxos” fa una crítica amarga de la societat del seu temps acompanyada d'una imaginació gairebé febril: * “ Que viene el coco” , critica la bruixeria * “Dios la perdone: y era su madre” , crítica social * “El sueño de la razón produce monstruos”

12. Que viene el coco

13. Dios la perdone: Y era su madre

14. El sueño de la razón produce monstruos

15. Esplaia la seua fantasia en uns quadres de petit format. Representen visions de la vida espanyola expressades per un pinzell ple d'imaginació que no s'atura davant lo repulsiu. * Enterrament de la sardina * Els Disciplinants * El tribunal de la Inquisició * Una correguda de bous * Una casa de bojos

16. Enterrament de la sardina

17. Els disciplinants

18. El tribunal de la Inquisició

19. Cursa de braus

20. Casa de bojos

21. En aquesta etapa els retrats assoleixen una gran maduresa: * Retrats de Francisco Bayeu * La Tirana * La Duquesa d'Alba * La Comtessa de Chinchón * La Marquesa de Santa Cruz * Maja nua * Maja vestida * Iriarte * Moratín * Jovellanos

22. Francisco Bayeu

23. La Tirana

24. Retrats de la Duquessa d'Alba

25. Comtessa de Chinchón

26. Marquessa de Santa Cruz

27. Maja nua

28. Maja vestida

29. Iriarte

30. Moratín Jovellanos

31. Va decorar la volta de San Antonio de la Florida (Madrid)

32. 1793, és nomenat primer pintor de cambra Maria Luisa de Parma Carlos IV

33. La familia de Carlos IV

34. 3a. Etapa: Segona Crisi A partir de l'any 1808 la Guerra contra Napoleó, amb tots els seus horrors, va represenar per a Goya una experiència dolorosa que va intensificar la seua vena pessimista i crítica. El seu art ja no va tornar a ser la representació d'un món amable. Les seues obres expressen molt fidelment el dolor d'un poble i la degradació dels sentiments. Fins aleshores, la guerra es representava en la vessant heroica, pero Goya la representarà com un munt de tragèdies amb tot el seu horror i dramatisme. * Dos de Maig * Afussellaments del 3 de maig * Sèrie de gravatas: Els desastres de la guerra

35. Dos de maig o càrrega dels mamelucs a la Pora del Sol

36. Afussellaments del 3 de maig

42. Després de la Guerra de la Independència i amb Ferran VII com rei es converteix en el seu pintor de cambra. La pinzellada s'ha fet més sintètica i expressiva. La factura és desfeta, realitzada amb decisió, a grans pinzellades de gran efecte. Un gran dramatisme es percep en dos quadres religiosos: * L'oració de l'Hort * L'última comunió de Sant Josep de Calassanç

43. L'oració en l'hort L'última comunió se Sant Josep de Calassanç

44. Sèrie de gravats sobre la Tauromàquia

47. Pintures negres : Goya va descobrir l'expressivitat del “no-color”, del negre, en els darrers temes costumistes, on el fet d'apagar els tons li servia per crear una atmosfera adequada als quadres de crítica social. La taca negra es fa mestressa d'una composició de la qual han desaparegut la línia i gran part dels colors, i els símbols han desplaçat les formes concretes i reals. * El colós A la seua vil·la de la riba del Manzanares (la quinta del sordo), Goya va plasmar un món al·lucinant de bruixes, lluites fratricides, amenaces planetàries. Terribles expressionisme. Lletjor, decrepitud, inclinació a lo macabre. * Dos vells menjant sopa * Duel a garrotades * L'Aquelarre * Saturn devorant els seus fills

48. El Colós

49. Dos vells menjant sopa

50. Duel a garrotades L'Aquelarre

51. Saturn devorant als seus fills

52. Sèrie de gravats: Els Disbarats . Recórre a lo monstruós i deforme.

54. Arran de l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, el 1823, i de l'inici de la repressió absoluta, Goya decideix abandonar Espanya i s'instal·la a Burdeus, on mor el 1828. En els seus darrers anys Goya fa servir una tècnica tot just descoberta: la litografia. La lletera de Burdeus

55. L'EVOLUCIÓ ARTÍSTICA L'art de Goya és un art de contrasts: * pintor de les festes i dels afussellaments * xiquets que juguen despreocupats i de les bruixes més horribles. Dues facetes: * fantasia * realisme. Dues etapes artístiques: 1. Triomfs professionals i visió optimista de la vida Predominen els colors vermells i grisos, la factura acabada, el dibuix de traçat continu i els temes amables. 2. Sofriment i visió patètica de la vida: presència creixent del negre, la factura de taques, el dibuix trencat, els temes dramàtics o d'una fantasia ombrívola.

56. L'OBRA a) Costumistes: els cartons per a tapissos. Hi troblem reflectida la vida madrilenya, les fires, les romeries, els jocs. En aquestes composicions hi veiem la gràcia del rococó. b) Retrats: evolució des dels elegants i estàtics als realitzats amb una textura més solta, dibuix de traços trencats i major penetració psicològica. Predilecció pels retrats femenins. Retrats d'infants. * Manuel Osorio * El seu nét Mariano

57. Manuel Osorio Mariano, nét de Goya

58. c) Pintures religioses: Goya no era un pintor religiós; fins i tot la sèrie de frescos de San Antonio de la Florida (Madrid) és concebuda com a escenes populars i cortesanes. Però va tenir ocasió de demostrar que no li mancava fervor per a aquests temes (L'última comunió de Sant Josep de Calassanç) . d) Pintures de tema patriòtic( El dos de maig i Els afussellaments del 3 de maig). e) Pintures negres f) Gravats i dibuixos: * Capritxos * Els desastres de la guerra * Tauromàquia * Els disbarats

59. TRANSCENDÈNCIA PICTÒRICA DE L'ART DE GOYA Els mestres de Goya varen ser: * Velázquez: retrat psicològic * Rembrandt: profunda espiritualitat i tècnica pastosa. * La naturalesa * La imaginació Goya va rebutjar del neoclassicisme la preeminència del dibuix, l'academicisme, l'acromatisme i l'estatisme, però va utilitzar comunament procediments de composició neoclàssica, ordenació geomètrica regular. Les figures s'agrupen d'acord amb triangles regulars, quadrats, rectangles, etc. La pintura de Goya enllaça amb la dels grans mestres barrocs per postular una pintura on el dibuix perd el predomini i s'hi enalteix, en canvi, el color, la inspiració i el moviment. A l'època més madura recerca la llibertat composotiva, mostrant-se com un romàntic.

60. Va pintar lo bell amb delicadesa exquisita, però també lo lleig, lo terrible i monstruós. Gran fecunditat: obres grans i menudes, dibuixos, gravats, litografies on mai es repeteix. A la seua obra dominen els retrats on destaca la captació psicològica dels retrats. Importància dels retrats de dones i xiquets. El Tercer Estat també va tenir un lloc en el seu art: representació d'escenes de treball. Influències posteriors: - Realistes - Impressionistes - Expressionistes - Surrealistes