1. Automàtic o al teu gust amb el  Amb so  Et proposem no tocar el ratolí i disfrutar

2. Hi havia una vegada ... Un home agafava cada dia l’autobús per anar a treballar

3. A la parada següent, una iaia pujava i seia al costat de la finestra

4. La iaia obria una bossa i, al llarg del trajecte, anava llançant alguna cosa per la finestra.

5. Sempre ho feia i un dia, intrigat, l’home li va preguntar què tirava. - Són llavors! – li va dir la iaia . .

6. - Llavors? Llavors de què? - De flors. És que miro fora i està tot tan buit ... M’agradaria poder viatjar veient flors durant tot el camí. Seria bonic, oi? .

8. - Però...Tardaran a crèixer, necessiten aigua ... - Jo faig el que puc fer! Ja vindran els dies de pluja!

9. La iaia va seguir amb el seu treball ... I l’home va baixar de l’autobús per anar a treballar, pensant que la pobra dona repapiejava. .

10. Uns mesos després... Anant al treball, l’home, en mirar per la finestra, va veure tot el camí ple de flors... Tot el que veia era un paisatge florit i ple de color

12. L’home va tornar al seu seient i va seguir mirant el paisatge. “ Les flors han nascut -es va dir-, però, de què li ha servit el seu treball? No ha pogut veure la seva obra”.

13. De cop, va sentir el riure d’un nen. Una nena assenyalava entusiasmada les flors... - Mira, pare! Mira quantes flors! .

14. Oi que no fa falta explicar més el sentit d’aquesta història? La iaia de la nostra història havia fet la seva feina, i deixà la seva herència a tots aquells que puguin rebre-la, a tots els que puguin contemplar-la i ésser més feliços.

15. Diuen que aquell home, des d’aquell dia, fa el viatge de casa al treball amb una bossa de llavors que... .

16. Aquesta presentació, està dedicada a tots aquells mestres, guies, amics, companys, educadors, mares, pares, professionals de l’ensenyament, enemics, veïns, a tots els sers que ens mostren el camí, que, avui, més que mai, no poden veure com creixen les llavors plantades, les esperances sembrades al cor de les persones que compartim les seves vides. “ És molt millor viatjar amb esperança que arribar” (koan zen) Esperança i salut per al proper 2008!