Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit. L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona). De la classe sobre ecologia política a l'ETSAV el 18 de novembre de 2010

2. Més gent a les ciutats: Regió Metropolitana de Barcelona Catalán et al. (2008) Landscape Urban Plan.

3. Menys aigua: rius ibèrics Gallart i Llorens (2003) Water Int.

4. Sequera 2008 31/3/2008

5. Sequera 2008

7. El municipi de Matadepera Catalonia

9. Cedida per J.L. Hernández El municipi de Matadepera 2007 ~1940

12. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història Una família controla l’ajuntament, la urbanització i l’aigua. Conflicte propietaris-pagesos pels contractes d’arrendament. Alternativa republicana: reforma agrària i de l’aigua 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900 1902 Josep Arnau alcalde 1914 Fundació d’Aigües 1919 Dissolució d’Aigües 1922 Fundació d’Unió de Rabassaires 1923 Dictadura de Primo de Rivera 1924 Infraestructura d’Aigües retorna a Francesc Arnau 1931 Alcalde republicà 1932 Municipalització del subministrament d’aigua 1931 2a República Espanyola 1934 Reforma agrària catalana declarada inconstitucional i ajuntaments suspesos

13. Guerra Civil: alternatives per “decidir”. Franco guanya, repressió. Consolidació del control de la terra, privatització de l’aigua. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900 1936 Assassinats a La Barata 1936 Rebel·lió militar de Franco i inici de la Guerra Civil 1949 Connexió al sistema Llobregat i refundació d’Aigües 1955-56 Població 730 Sup. urbana 38 ha 1940 Afusellament de republicans 1939 Fi Guerra Civil i inici dictadura de Franco Informe Ajuntament, s/d. AMMAT, caixa 1075.

14. “ Matadepera es una población que por sus condiciones geográficas está llamada a desempeñar una señalada función como estación de reposo y veraneo. ” Plan de Ordenación de Tarrasa y Matadepera (1951) AMMAT, caixa 540 La història: planificació de la urbanització

15. “ Era de 4 propietaris i s’ho van anar venent per fer-hi torres... I tot eren parcers, no teníem re propi i ens van anar fotent fora de tot arreu. Anava així. ” Magdalena Font (1933), 26/11/2007 La història: expulsió de la pagesia

16. “ Sí, sense haver fet re. A casa ens van fotre fora… l’amo [l’alcalde] li va dir al meu pare, diu ‘ja podeu tenir contracte que això no us servirà de re’… ‘les casetes són les casetes’, va dir, així mateix. ” Mingo Comasòlivas (1930), 26/11/2007 La història: expulsió de la pagesia AMMAT

17. “ Es veia prou que aquell noi coneixia bé aquell món i se l’estimava. Que si ell es podia quedar allà, seguiria treballant la terra i aquell amor el transmetria als seus fills. Calia donar-li una oportunitat. ” Confessió de l’heroi De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font (Ed. Moll, 2010) La història: expulsió de la pagesia

18. “ Hay 2 maneras de enfocar el tema de los payeses: la republicana, la tierra para quien la trabaja, y la del Generalísimo, es decir, que no haya quien trabaje la tierra y que ésta esté en unas pocas manos que la dirijan… Dentro de 50 años apenas si habrá payeses en esta región… Demasiada guerra le dieron los rabasaires del demonio… Y gracias a ello tu tendrás toda la carne de cañón que quieras para tus telares. ” Alt funcionari franquista a propietari local De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font (Ed. Moll, 2010) La història: expulsió de la pagesia

19. La història: mobilitzar aigua per transformar el territori Comisión traída de aguas a Matadepera, desembre 1947. AMMAT, caixa 854.

20. “ No sólo podrán verse colmadas las necesidades actuales de la población, sino también serán atendidas las que en el futuro puedan presentarse cualesquiera que sea el desarrollo de la población, ventaja que no han podido alcanzar otras localidades, que como Matadepera pugnan por convertirse en verdaderas estaciones de veraneo. ” President d’Aigües a Ajuntament, 2 de gener de 1951. AMMAT, caixa 854. La història: mobilitzar aigua per transformar el territori

21. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història: urbanització 1966 Acord Barata i Serra 1976 Ajuntament entra al consell d’administració d’Aigües 1979 Alcalde democràtic 1984-86 Població 3493 Sup. urb. 180 ha 1992 Mina accionista majoritari d’Aigües 2008 Població 8701 Sup. urb. 358 ha 1975 Mort de Franco 1978 Constitució democràtica 2008 Sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900

22. La història: urbanització Barata a alcalde, 29 d’abril de 1971. AMMAT, caixa 385.

23. Estany et al. (2010) Global Environment La història: urbanització

24. La història: canvis en els usos del sòl Estany et al. (2010) Global Environment 100 2538 100 2538 Total 1 24 0 0 Equipaments 1 17 0 4 Sòl nu 0 7 0 7 Carretera 1 14 1 24 Riera 14 358 1 38 Urbà 12 293 4 91 Matollar 1 29 4 99 Bosc clar 7 168 8 203 Roquerar 2 42 9 228 Agrícola 62 1585 73 1845 Bosc dens % ha % ha Ús del sòl 2008 1956

25. 1956 2004 Privatització de beneficis, socialització de costos

26. AMMAT 1940-50 2005 Privatització de beneficis, socialització de costos

27. AMMAT Privatització de beneficis, socialització de costos

31. Socionatures alternatives: prevenció d’incendis Agrupació de Defensa Forestal (2005)

32. Socionatures alternatives: gestió agrosilvopastoral

33. Badia et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica Socionatures alternatives: contra la expansió urbana

34. Font: Quim Vancells Socionatures alternatives: contra la expansió urbana

35. Avui Terrassa, 20/2/2009 Socionatures alternatives: comunicació

36. Garcia i Otero (2009) ed. Farell Socionatures alternatives: divulgació

37. Socionatures alternatives: educació ambiental

39. 2100 2090 2080 2070 2060 2050 2040 2030 2020 2010 2000

40. Gràcies! http://clma.matadeperaentitats.cat http://icta.uab.cat [email_address]