DOLORS GARCIA NAVÓ Infermera - ABS Alt Berguedà

1. LES DROGUES I ELS SEUS
EFECTES
La relació amb els adolescents
Dolors Garcia Navó infermera SiEs

2. INTRODUCCIÓ:
 Un nombre important de la població, en gran mesura
joves i també adolescents, consumeix substàncies com
l’alcohol, el tabac, el cànnabis i en menys mesura, la
cocaïna i drogues de síntesi.
 En els anys 80 del segle passat, el consum de drogues,
principalment l’heroïna, estava vinculat a la marginalitat
i a la delinqüència.
2

3. INTRODUCCIÓ:
 Actualment, les drogues estan vinculades a la cultura de
l’oci, i l’heroïna ha estat substituïda pel cànnabis, la
cocaïna i l’èxtasi, combinades entre sí o barrejades amb
alcohol i/o tabac.
El patró del consumidor també ha canviat: actualment
són joves perfectament integrats a la societat que
consumeixen amb finalitat recreativa i socialitzant; per
ells consumir és un acte trivial, i no valoren els riscos
que representa.
3

4. ADOLESCÈNCIA
BUSCAR LA
CANVIS PROPIA
FÍSICS I IDENTITAT
PSICOLÒGICS
BUSCAR
L’AUTONOMIA
I
INDEPENDÈNCIA
ESTIMULEN
L’EXPERIMENTACIÓ
4
CONDUCTES ANTINORMATIVES

5. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:
 El tabac és la segona droga més consumida al nostre
país. L’edat d’inici és de mitjana els 13 anys: 1 de cada 4
adolescents consumeix cigarretes diàriament.
 Els adolescents comencen a consumir alcohol als 13,7
anys de mitjana. 1 de cada 4 joves de 14 a 18 anys
s’havia emborratxat abans de fer l’enquesta (any 2008), i
un de cada10 joves havia fet “botellón” de 4 ó 5 dies al
mes. Bevedors de cap de setmana: “cubates”, cerveses,
licors forts, els de fruita, vi i cava.
5

6. DADES EPIDEMIOLÒGIQUES:
 El cànnabis és la droga il·legal més consumida entre els
adolescents.
 Ha disminuït la proporció de joves que ha provat la
cocaïna alguna vegada. L’edat d’inici es manté sobre els
15,4 anys, igual que la proporció de nois consumidors
en relació a les noies, que segueix sent de 2 a 1.
 En comparació amb altres substàncies psicoactives,
l'èxtasi és una droga de consum minoritari.
6

7. Etanol o alcohol etílic.
FERMENTADES:
fermentació suc de fruites o
cereals (vi, cervesa,sidra...)
Entre 4º i 15º.
DESTIL·LADES:
destil·lació de les begudes
fermentades (oruxo, Depressora del
patxaran, whisky, rom, sistema nerviós
ginebra...). Entre 40º i 50º. central. Produeix
Líquid eufòria i desinhibició.
Falsa sensació de
seguretat en un
mateix.
Addicció. Mals
orgànics múltiples.
“Priva”,
“litrona”,”botellòn”... alcohol Risc d’accidents,
conducta agressiva i
violenta.
7

8. Un dels components,
la nicotina, té un gran
poder d’addicció.
Durant la combustió
del cigarret,
s'originen > de 4000
Cigarretes, puros, substàncies diferents.
Estimulant. No té
tabac per lligar, o
efectes relaxants.
de pipa.
Addicció. Càncer,
malalties
“pitillo” tabac broncopulmonars
i
cardiopulmonars.
8

9. “Herba”,
“maria”,
“xocolata”,
“porro”,
“canuto”,
“peta”, “joint”...
Addicció. Haixix: pasta
Alteracions de marró.
memòria i Marihuana:
aprenentatge.
Desmotivació i flors i fulles
possibles triturades. Oli
alteracions de haixix: líquid
psiquiàtriques. oliós.
cànnabis
Psicodislèptica. Tetrahidrocannabin
Produeix relaxació, ol o THC.
riure fàcil MARIHUANA: 1- 5%
loquacitat, HAIXIX: 15-50%
desorientació, OLI DE HAIXIX
conjuntives (resina): 25-50%
vermelles.
9

10. Coca, “neu”,
“dama blanca”,
“farlupa”,
“perico”, “merca”
És una de les drogues COCAÏNA en pols: esnifada,
més addictives i injectada (generalment
perilloses. Trastorns barrejada amb heroïna:
psiquiàtrics, coronaris i Speed-ball, “pelotazo”).
problemes BASUKO o Pasta de Coca:
cerebrovasculars. El fumada amb tabac o
Crack produeix una marihuana. CRACK o
addicció molt ràpida. cocaïna de base (cristalls o
pedres): fumada.
cocaïna
Potent estimulant del S'obté del procés
sistema nerviós central. químic de les fulles de
Hiperactivitat, augment l’arbust de coca
de l’energia, insomni, (Erythtroxylum coca).
HTA, pèrdua de la gana, El principi actiu es va
pupil·les dilatades. aïllar a finals del segle
XIX.
10

11. Cavall, “pico”,
“xino”...
Pols blanc, burell o
Addicció. Risc de marró.
sobredosi. Malalties Ocasionalment líquid.
infeccioses (VIH, Hepatitis Es pot fumar, inhalar
B i C , Tuberculosi). o injectar.
heroïna
Sintetitzada a partir de la
morfina, derivada alhora de
l’opi (Papaver somniferum).
Depressor. Produeix Sintetitzada l’any 1874.
inactivitat, atordiment i Moltes vegades adulterada
en un primer moment, amb quinina, lactosa, sucres,
sensació de plaer. etc. També s’ha utilitzat
estricnina, barbitúrics i
sedants.
11

12. EX.: “pastis”,
pastilles, droga de EX.: comprimits i
l’amor... càpsules de
MET.: diferents formes i
taquicàrdia, MET.: speed, colors, i també
HTA, arítmies, meth, chalk, líquids.
convulsions, “cristal”...
MET.: pols
estats psicòtics blanca
(paranoies,
al·lucinacions,
deliris).
Grup de substàncies
produïdes per síntesi
química. La fabricació
EX.: Destrucció de Drogues de síntesis: clandestina i el
neurones, cop de ÈXTASI I desconeixement de la
calor i seva composició final,
deshidratació. METAMFETAMIN les fan especialment
Possibles problemes A perilloses.
al fetge i als
ronyons.
Èxtasi: estimulant/
Metamfetamina: psicodislèptic,
estimulant, produeix
disminueix la hiperactivitat, major
fatiga, produeix sociabilitat, augment
una eufòria intensa de la temperatura i
(flasch). disminució de la
fatiga. 12

13. FACTORS DE RISC
Són un conjunt de condicions,
característiques o elements
socials, institucionals i
personals que influeixen en
l’aparició i manteniment de la
problemàtica del consum de
drogues en una determinada
persona o població.
13

14. FACTORS DE RISC
o La presència de les drogues en el entorn:
- l'accessibilitat
- la visibilitat
-la disponibilitat
o L’actitud de la societat és determinant, ja que
l'acceptació social al consum és un factor de risc molt
important, en canvi el rebuig social, una de les principals
barreres.
o Alguns valors, com viure al dia i/o el buscar el plaer,
prevalent en la societat actual, fomenten la idea de viure
el present i la necessitat de rebre gratificacions 14
immediates.

15. FACTORS DE RISC
 El consum de drogues per part dels pares o situacions de
conflictivitat familiar on l’absència d’habilitats
educatives està present.
 L’adolescència en sí, ja és una etapa d’especial
vulnerabilitat front a les drogues. La cerca d’ un mateix,
les ganes de construir la pròpia personalitat i
d’experimentar coses noves, el sentiment
d'invulnerabilitat, la necessitat de sentir-se integrat al
grup ( la pressió del grup es un dels més importants
factors de risc), i la falta d’habilitats per resistir la
pressió dels amics.
 La disponibilitat econòmica i l’absència de normes,
són dos factors de risc importants. 15

16. I els pares, què hi podem fer en tot això?
16

17. 17

18. Què hem de tenir en compte a l’hora de prevenir?
Prevenir exigeix recolzar
el desenvolupament de les
persones i dels grups socials,
molt especialment el dels
joves, intentant generar espais
de major llibertat, entenent-la
com la capacitat de ser
autònom, de tenir més
opcions, de ser més capaç
d’organitzar la pròpia vida,
sense la necessitat de buscar
suports externs.
18

19. PREVENCIÓ
EDUCACIÓ
19

20. QUÈ PODEN FER, DONCS, ELS PARES?
HAN DE: NO HAN DE:
 Sentir-se bé amb els fills.  Imposar càstigs severs per evitar
 Escoltar-los i enraonar.
l'agressivitat del fill/a.
 Ignorar els problemes escolars i personals
 Seguir el rendiment escolar dels nois/es.
perquè “són coses de nens”.
 Ajudar-los i facilitar la comunicació amb
 Parlar com si “en sabem molt”, sense
els altres.
escoltar les seves opinions i vivències.
 Informar-los sobre aspectes relacionats
 Prendre mesures de coacció, sense raonar,
amb les drogues, i formar-se per poder
informar. limitant la seva llibertat abusivament.
 Mantenir postures excessivament
 Reduir el consum habitual de drogues
legals per part dels pares tolerants.
 No tenir temps per estar amb els fills/es.
 Amagar informació.
 Ambient familiar hostil.
 Posar de manifest contradiccions entre els
pares a l’hora d’educar.
20

21. SIGNES D’ALERTA DAVANT EL POSSIBLE
CONSUM.
 Canvi brusc en el seu aspecte:
mal cuidat, brut.
 Trastorns del son: insomni, mal
sons, tremolors...
 Pèrdua de pes o excessiva
gana.
 Disminució del rendiment
escolar o abandó dels estudis.
 Aïllament físic, tendència a
tancar-se a la seva habitació.
 Disminució de la comunicació
verbal i afectiva.
 Empobriment del vocabulari.
 Canvis bruscos d’humor.
 Pèrdua de responsabilitat.
21

22. DAVANT LA SOSPITA DE CONSUM, QUÈ HAIG
DE FER?
SI NO
 Dialogar.  Jutjar.
 Donar la importància
 Dramatitzar.
justa.
 Negar l’evidència.
 Creure el que es veu.
 Amagar informació.
 Compartir la preocupació.
 Encobrir.
 Confrontar
 Atabalar amb retrets.
 Supervisar sense
pressionar.
22

23. DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM
Dialogar i analitzar les
circumstàncies que el van Mantenir
portar a consumir control
emocional.
Oferir la nostra
ajuda, ja que
segur que veuen
en nosaltres algú
a qui recórrer. Mostrar el nostre afecte,
SI que l’estimem per ell/a
mateix deixant de banda
el que faci.
Entendre que som
davant d’una persona
que té problemes, no Intentar dedicar més
davant d’un problema temps i prestar més 23
atenció al noi/a.

24. DAVANT L’EVIDÈNCIA DEL CONSUM
Culpar-lo ni Convertir-se
Desesperar-se!
retreure-li tot en el seu
“el que ha fet perseguidor/a.
per ell/a”
Acusar-lo
contínuament amb
preguntes, sospites,
acusacions,...doncs
això només portarà
NO
a que s’allunyi de
nosaltres cada Criticar de forma
vegada més. continuada i
Utilitzar el càstig violenta el seu
com a últim recurs comportament
per evitar que
continuí consumint 24

25. 25

26. PODEU AMPLIAR INFORMACIÓ :
 http://www.msc.es/alcoholJovenes/home.htm
 ENERGY CONTROL
 http://parlem.aspb.cat/
 ¿ESTÁS PREPARADO PARA CUANDO TUS HIJOS
O HIJAS SE ENCUENTREN CON LAS DROGAS?
26
 Web de la FAD

27. 27